Archive for Abril de 2013|Monthly archive page

Jardins Hama Rikyû (浜離宮)

El seu nom complert es Hama-rikyû Onshi Teien (浜離宮恩賜庭園), i son una magnífics jardins que per una banda queden emmarcats pels grans gratacels tokiotes, i per l’altre limita amb la badia de Tôkyô. Els gratacels li confereixen un cert encant addicional  pel contrast que representen, i la seva proximitat al mar fa que contingui diverses bases d’aigua salada que van canviant de nivell amb les marees. I per que no hi falti res del que es pot trobar en un jardí japonès, fins i tot podem prendre un té i algun dolç en la casa del té que hi ha sobre una illeta en una d’aquestes bases.

El jardí s’aixeca sobre el que originalment va ser una residencia dels Tokugawa, a on acudien a caçar ànecs. Posteriorment va ser un lloc de passeig per l’Emperador, fins que finalment es va obrir al públic. D’èpoques anteriors queden alguns indicis, com algunes construccions on s’apostaven els caçadors, un antic fossar i un tros de muralla reconstruïda.

HamaRikyu02

HamaRikyu04

Com sol ser habitual en els jardins japonesos, cada estació de l’any presenta els seus atractius dins el parc, i tot i que no es tan popular com altres jardins de la ciutat en aquest aspecte, els seus pruners, cirerers, arces, peònies, etc. contribueixen a tenyir el parc del color de cada estació.

HamaRikyu01

HamaRikyu03

Per accedir al parc hi ha diverses possibilitats,  doncs el parc te dues portes principals, però potser la millor opció, a més de la més original que he vist, es accedir-hi en vaixell. I es que una de les línies d’autobús aquàtic que comuniquen Asakusa amb Odaiba baixant pel riu Sumida fa una parada en els jardins. Si escolliu aquesta opció, haureu d’adquirir l’entrada al parc conjuntament amb la de l’autobús, a Asakusa (durant el viatge de tornada, d’Odaiba a Asakusa, no fa aquesta parada).

En resum, un lloc on es respira tranquil·litat fins a tal punt que si no fos per que veus els gratacels del fons, mai diries que et trobes al bell mig de la ciutat més densament poblada del planeta.

Informació important:

  • Lloc: Jardins Hama Rikyû (Chûô-ku – Tôkyô).
  • Entrada: 300円.
  • Com arribar-hi: o be s’agafa l’autobús aquàtic des de Asakusa, o s’ha de baixar a l’estació Shimbashi de JR (i caminar uns 10’); també es pot baixar a l’estació Shiodome de la línea de metro Oedo o del monorail Yurikamone.

Parc Yoyogi (代々木公園)

Una de les recomanacions per visitar a Tôkyô que s’acostuma a fer sempre que es planteja aquesta qüestió es sens dubte “visitar el Parc Yoyogi un diumenge”. I es que el Parc Yoyogi es una zona molt interessant, situada al mig de diverses àrees molt pròximes i tant o més interessants, com el Santuari Meiji, Harajuku, etc., que te un caràcter propi, especialment els diumenges, que el converteixen en un pol d’atracció de moltes de les particularitats dels japonesos.

Yoyogi09

Yoyogi03

Yoyogi05

L’any 1964 Tôkyô va ser al seu dels Jocs Olímpics, i va a ser a la zona que actualment ocupa el Parc Yoyogi on es va construir la vil·la olímpica i algunes de les instal·lacions esportives on van tindre lloc les competicions. La zona de Yoyogi anteriorment havia estat testimoni d’activitats molt diverses al llarg de la seva història, des de el primer enlairament d’un avió a motor al Japó (1910) a terreny per desfilades militars, i durant l’ocupació militar americana, es on es van construir les residències dels oficials nord-americans. Amb les olimpíades es va remodelar tota la zona, i s’hi va construir el Gimnàs Nacional Yoyogi, en el que actualment encara es fan activitats de tot tipus. Finalment, l’any 1967 la major part de la zona es va convertir en un parc obert al públic.

Yoyogi10

Amb l’obertura del Parc Yoyogi, conjuntament amb el Santuari Meiji, es va convertir en un dels pulmons verds més grans de la ciutat, i una de les zones més dinàmiques en activitats populars (encara que darrerament sembla que les autoritats volen limitar-les en part, i fer que bona part d’elles es traslladin a altres zones).

Al marge de l’atractiu propi del parc per a si mateix, encara que en aquest aspecte podríem considerar-lo un parc urbà més amb zones enjardinades i instal·lacions esportives, els diumenges tenen una connotació molt especial, doncs es el dia en que molts japonesos hi acudeixen per practicar les seves activitats preferides, des de fer assaigs o pràctiques de teatre, arts marcials, o el que sigui, a realitzar veritables mini concerts de música (i potser tindre la possibilitat de ser descoberts per algun cercatalents). Alguns d’aquests grups ja s’han convertit en un atractiu turístic més del parc, com el grup de rockabilly que s’ha fet famós després de sortir a infinitat de documentals sobre la ciutat i actualment forma grans rotllanes de gent esperant la seva actuació (encara que els membres originals ara fan més de “estrelles” i deixen els balls a altres). El seu càdillac rosa, les sabates totalment destrossades i reparades amb precinte, els tupés súper exagerats i les xupes de cuir amb icones a l’esquena ja formen part del paisatge de Yoyogi.

Yoyogi01

Yoyogi07

Yoyogi04

Yoyogi06

A la primavera, quan floreixen els cirerers, el parc arriba a un altre nivell d’ocupació, entre els usuaris habituals i els que venen tan sols per fruir del hanamí, no queda ni un sols centímetre lliure. Però no son tan sols els espais enjardinats els que estan abarrotats, avançar pels camins, o simplement anar a un dels lavabos públics pot ser una odissea gairebé impossible. I si a tot això li afegim algun esdeveniment massiu en el gimnàs o un altre zona propera, es molt probable que no podeu avançar més d’uns centímetres per minut. Aclaparador? La veritat, jo que jo he viscut i que he de dir que no m’agraden massa les grans masses de gent, he de dir que força. Però malgrat això segueixo recomanant-ho. Hi teniu que anar!

Yoyogi11

Yoyogi08

Yoyogi02

Informació important:

  • Lloc: Parc Yoyogi (Shibuya-ku – Tôkyô).
  • Entrada: gratuïta.
  • Com arribar-hi: al parc Yoyogi s’hi pot accedir per diferents llocs, però l’entrada més recomanable es per Harajuku. Per arribar a aquests accés el millor es baixar a l’estació Harajuku de la línea Yamanote de JR, o l’estació Meiji-Jungumae de la línea Chiyoda o la línea Fukutoshin del metro.

Shinjuku gyoen (新宿御苑)

Si algú que ha visitat Tôkyô et diu que ha estat a Shinjuku, cosa que gairebé ningú deixa de fer, probablement es referirà que ha estat a la zona dels gratacels, probablement que ha pujat al mirador del govern metropolità, i que s’ha passejat per la zona d’oci de Golden Gai, Kabukicho i voltants. Si li han dedicat una mica més de temps es possible que hagin passejat per la denominada Southern Terrace, però segur que molt pocs s’hauran desviat una mica més cap a l’Est per visitar els jardins imperials Shinjuku Gyoen, un parc al que es recomanable anar no un cop, si no com a mínim un cop cada estació de l’any.

Els orígens d’aquests jardins es remunten fins inicis del període Edo, quan les terres que ocupen van ser entregades a Naito Kiyonari, un vassall de Tokugawa Ieyasu. Durant l’Era Meiji el govern va recuperar aquestes terres per establir-hi el Centre Experimental Shinjuku Naito per estudiar tècniques agropecuàries occidentals, provar noves tècniques de conrear fruites i verdures, per criar cucs de seda i per cuidar bestiar en granges. Posteriorment l’àrea va ser durant un breu període de temps el Jardí Botànic Shinjukui, fins que el 1906 es va transformar en jardí imperial, obrint-se finalment al públic com el que es actualment el 1949.

ShinjukuGyoen01

El disseny del parc el va realitzar Henri Martine, un horticultor francès, reflectint les idees de Hayato Fukuba, que va ser un científic agrícola durant els períodes Meiji i Taisho. El jardí es va concebre com un exemple representatiu dels jardins occidentals moderns del període en que es va concebre (Era Meiji), i per això podem trobar tres àrees amb estils característics de jardí:

ShinjukuGyoen03

Jardí escènic anglès: una gran extensió de gespa, amb alguns exemplars de zelkova, tulipers i altres arbres de grans dimensions que creen una zona amplia i oberta dins el jardí.

Jardí formal francès: una part que desborda simètrica bellesa  amb un llit central de roses i files de sicòmors als costats.

Jardí tradicional japonès: un petit rierol s’obre pas per un jardí amb un traçat recurrent, amanit amb petits edificis tradicionals com cases de té i el denominat Pavelló Taiwanès.

Jo no he tingut la sort de poder-lo visitar en el moment de màxim esplendor de cada estació de l’any, però el Shinjuku Gyoen es un magnífic lloc per visitar en qualsevol època de l’any. A la primavera no sols floregen els cirerers, dels que hi ha 75 variants amb un total de 1500 arbres, si no molts altres tipus de plantes, com un arbre de magnòlies que es diu es del període Edo, i que es un dels 10 arbres més esplèndids del parc. A l’estiu tot es tenyeix de verd i el parc es rejoveneix totalment, i les roses del jardí francès mostren el seu millor aspecte, al igual que els lliris. La tardor es el moment de veure com canvien de color les fulles dels tulipers, els sicòmors, els arces, i a principis de novembre te lloc una mostra de crisantems. Finalment, al hivern, quan els arbres es queden sense fulles, es el millor moment per observar els ocells o les poques plantes que floregen fins i tot en aquesta època, com els narcisos.

ShinjukuGyoen02

ShinjukuGyoen04

Com podeu observar, tot l’any hi ha coses magnífiques per veure i retratar. No es estrany doncs trobar-hi japonesos que, càmera i escala en mà, es passen hores tractant de fer la millor fotografia possible. I tot i que cal pagar per entrar, el cost es tan ridícul si el comparem amb els preus habituals per entrar a tot arreu, que gairebé ni us n’adonareu.

Però al parc no es poden veure només els jardins. També hi ha plantes més estranyes al hivernacle, i altres edificis interessants. El Pavelló Taiwanès (Kyu-goryo-tei) es va construir el 1928 per commemorar el casament de l’Emperador Showa (Hiroito) i es un magnífic exemple de l’estil arquitectònic de Minnan (al sud de la Xina, a la província de Fujan), motiu pel que va ser classificat com Edifici Històric de Tôkyô el 2004. Altres edificis son la casa de té Rakuu-tei, on pots prendre una tassa de te mentre frueixes de l’ambient; l’antiga casa de repòs imperial (Kyu-gokyu-sho), construïda per a la família imperial el 1896, i posteriorment emprada com club social; o els diversos edificis de serveis, on acostumen a haver-hi exposicions relacionades amb l’entorn natural i la seva conservació.

ShinjukuGyoen05

Informació important:

  • Lloc: Shinjuku gyoen (Shinjuku-ku – Tôkyô).
  • Entrada: 200円.
  • Com arribar-hi: per entrar pel Sud del parc, cal baixar a l’estació Sendagaya de la línea JR Sobu, o l’estació Kokuritsu-kyogijo de la línea Toei Oedo (cal caminar uns 5’). Per entrar pel Nord del parc cal baixar a l’estació Shinjuku-gyoenmae de la línea Marunouchi (amb prou feines s’ha de caminar 1’), o be a l’estació Shinjuku-sanchodome de les línies Marunouchi o Toei Shinjuku (cal caminar uns 5’).

Higashi gyoen (東御苑)

Els Jardins Orientals del Palau Imperial, també coneguts com Jardins Imperials de l’Est, ocupen 210.000 m2 de terreny en el que antigament eren el Honmaru (ciutadella interior) i Ninomaru (segona ciutadella) del castell d’Edo.

El 1457, amb la caiguda del clan Edo, Ôta Dôkan va construir un nou castell en l’emplaçament actual. Aquest castell va sofrir nombroses reconstruccions i ampliacions, fins que amb l’arribada dels Tokugawa al poder, i l’establiment d’Edo com a la capital del país, aquest castell es va convertir en la residencia oficial del shogun i es va seguir ampliant, fins convertir-se el 1636 en el més gran del Japó.

HigashiGyoen04

Amb la caiguda del shogunat, el castell va passar a ser la residencia de l’Emperador, i així ha estat fins a l’actualitat. L’actual Palau Imperial està situat en una part dels terrenys de l’antic castell, però el 1960 es va decidir reparar una zona del castell i preparar-la per convertir-se en uns jardins imperials que es van acabar obrint al públic el 1968.

Entre altres actuacions, es van derruir diverses construccions, principalment quadres, on es guardaven els carruatges, i terrenys dedicats a muntar a cavall. Alguns es va traslladar, com l’Hospital de l’Agencia Imperial. Es va completar el fossar de la segona ciutadella, i es van restaurar diverses portes, baluards i posicions de guàrdia, i finalment es van construir diverses instal·lacions per als visitants, així com el disseny dels jardins.

HigashiGyoen01

La visita a aquests jardins ens permetrà veure de prop alguns dels elements característics dels castells japonesos, com les seves muralles, torres de defensa i portes d’accés, però el més important es sens dubte la flora, com la zona nord-oest del ninomaru, on hi ha diversos arbres que simbolitzen les diverses prefectures del país.

Pel jardí hi ha molt diverses especies d’arbres i flors, des de cirerers (no tracteu de fer un hanamí allà) a rosers, però no arriba a tindre’n tantes i tan específiques com altres jardins de la ciutat, i per tant les diferencies entre estacions no presenten un contrast tan gran. En canvi, el gran avantatge que te aquest jardí imperial es que l’entrada es gratuïta. Al entrar has d’agafar una fitxa de control, que has de tornar a la sortida, però no cal pagar ni un ien.

HigashiGyoen03

HigashiGyoen02

Visitar aquests jardins es una bona idea, especialment si la combinem amb la visita la Palau Imperial (podeu demanar accedir als jardins un cop acabada la visita al Palau, i us deixaran entrar per una porta especial, que us estalviarà donar una gran volta). Si ho feu així, potser ja haureu vist exemples de la major part d’elements arquitectònics, però tot i així, val la pena que us fixeu en els que hi ha al jardí, especialment les construccions a partir de l’Era Meiji com la sala de concerts. Evidentment, sense oblidar-nos de la flora.

Informació important:

  • Lloc: Jardins orientals del Palau Imperial (Chiyoda-ku – Tôkyô).
  • Entrada: gratuïta.
  • Com arribar-hi: l’estació de metro Takebashi de la línea Tozai ens deixa entre dues de les tres portes d’accés als jardins.

Jardins exteriors del Palau Imperial (皇居外苑)

El perímetre del Palau Imperial de Tôkyô es un magnífic passeig de gairebé 5km que molts aprofiten per fer esport (bàsicament jòguing) i que ressegueix els fossars del palau i que permet veure les muralles, les diverses portes i ponts, i els accessos al Palau Imperial i als Jardins Imperials de l’Est, que son zones acotades. A l’extrem més proper a Hibiya i Marunouchi (on es troba l’estació de Tôkyô) trobem el que els japonesos anomenen  Koukyogaien, i que podríem traduir com jardins exteriors del Palau Imperial. Aquesta zona enjardinada es un ampli parc pel que passejar i veure alguns dels pocs elements característics del Palau Imperial que es poden veure des de l’exterior.

Jardins08

Jardins02

Jardins07

Si ho comparem amb les altres zones del Palau Imperial que es poden arribar a visitar, la zona no te gaire be res d’especial, però te el gran avantatge que es troba a una zona per la que es molt fàcil que passeu anant o venint, o fent un petit desviament de les moltes zones interessants que hi ha pels voltants, com Ginza, Hibiya, o l’estació de Tôkyô, per posar només uns pocs exemples. També es una magnífica zona per veure els grans edificis que s’aixequen per tot al voltant des de la perspectiva de la distancia, lliures com estarem de la limitació de l’amplada dels carrers.

Jardins01

Jardins05

Jardins03

No es un lloc especialment interessant per anar-hi expressament, però si molt recomanable de no saltar-se-la si estem per la zona ja que no ens requerirà massa temps. El que si no recomanaria en absolut es fer tot el recorregut de circumval·lació del Palau Imperial, excepte en el cas que tinguem temps i vulguem veure altres elements propers a diversos punts de la zona, com el propi Palau Imperial, els Jardins de l’Est, el Budokan, o Yasukuni i el Yushukan.

Informació important:

  • Lloc: Jardins Exteriors Palau Imperial (Chiyoda-ku – Tôkyô).
  • Entrada: gratuïta.
  • Com arribar-hi: l’estació Nijubashimae de la línea Chiyoda es la més apropiada, però també podeu baixar a les estacions Otemachi de diverses línies de metro, o l’estació Hibiya de les línies Chiyoda o Mita, o fins i tot a l’estació Sakuradamon de la línea Yurakucho. En qualsevol cas, la zona està molt ben comunicada, i qualsevol estació de la zona et permetrà arribar-hi fent un petit recorregut a peu.

Jardins06

Jardins04

%d bloggers like this: