Archive for Desembre de 2015|Monthly archive page

Viatger o Turista?

Bones Festes a tothom!!! Segurament ja ni us recordaríeu d’aquest bloc, no en va fa més de tres mesos que us tinc abandonats. Se que no tinc perdó per deixar-vos tant abandonats, però prometo tractar de posar-hi remei aquest proper any que està a punt de començar (podeu estar segurs que està en un dels primers llocs de la meva llista de propòsits per a l’any nou).

La veritat es que he estat molt ocupat amb la pàgina web Descobrir Japó, germana d’aquest bloc, però també hi ha tingut una bona dosis de culpa aquest article que avui us presento, i amb el que m’he obsessionat en escriure de tal forma que ha acabat desplaçant qualsevol altre possible article del bloc. O potser hauria de dir que la tenen els projectes d’article que l’han precedit, ja que aquest no es més que el darrer d’una llarga llista d’articles sobre aquest tema des de diferents plantejaments, escrits i finalment descartats per que no volia ser desconsiderat amb ningú, ni que cap lector es pogués sentir molest pel seu contingut. Espero que aquest cop hagi pogut dir el que realment volia expressar de la forma que ho volia fer.

Al llarg de la meva vida he viatjat i visitat uns quants països, però en cap cas crec que pugui considerar-me un viatger professional, ni molt menys. Tot i així si que em considero més un viatger que un turista. “Quina diferencia hi ha?”, podríeu preguntar-vos. Jo crec que son dos termes totalment antagònics, encara que cadascú pot tindre una definició molt diferent de la resta. Fa uns dies, sense anar mes lluny, vaig veure una infografia que comparava un turista amb un viatger segons la seva forma de fer les coses durant el viatge. Personalment hi estic totalment en contra del que hi deia. En la meva opinió associava “viatger” amb “aventurer”, i considerava “turista” resta de gent que viatja per plaer. La definició pot ser perfectament vàlida per algú, però no es la que jo tinc en ment.

Ja fa temps que tinc l’oportunitat de veure el món del turisme des de l’altre banda, no des de la perspectiva de la persona que fa turisme, si no des de la que atén al turista, i això m’ha fet plantejar moltes coses sobre el turista en general. I en darrer terme ha estat el detonant que m’ha portat a escriure aquestes línies (i a descartar esborranys anteriors, escrits massa sota la influència de “l’escalfament” conseqüència de la feina diària en contacte amb els turistes).

Ho he comentat moltes vegades, i no aprofundiré més en el tema, però per a mi una gran part del plaer d’un viatge consisteix en la seva preparació, la planificació i les decisions prèvies a ni tan sols haver posat un peu fora de casa teva. Si, potser jo en faig un gra massa i em passo de planificador, però en general, abans d’iniciar un viatge sempre estic bastant informat de tot el que em pot fer falta.

Ara passem a valorar com es el turista (segons la meva definició personal) en general. Jo visc a una ciutat, Barcelona, que es visitada per milions de turistes cada any, molts d’ells japonesos, i per tant es possible trobar-ne de tot tipus. Molts suposo que seran com jo, planificadors i metòdics, però hi ha molts més (o al menys es la meva impressió) que son tot el contrari, potser per que provenen de països amb poca cultura viatgera (al menys a l’estranger), potser per que son massa despreocupats. Sigui com sigui hi ha coses que personalment considero que cauen per la seva pròpia lògica, i per això al veure certes actituds majoritàries, només em cap pensar que per molta gent, fer turisme es anar a un lloc que t’han dit que es magnífic, sense saber-ne realment res del que ho fa “magnífic”, i confiar amb la sort, els cupons descompte que et poden oferir per diversos mitjans i la direcció en que es mou la massa ingent de turistes per arribar a aquells llocs on cal que et facis la foto per poder dir que hi has estat (amb photoshop sens dubte es podria obtindre el mateix resultat per molts menys diners).

Podria posar mils d’exemples de les ximpleries que arriben a cometre els turistes a conseqüència d’aquesta forma de viatjar, però ens apartaria del tema important.

Abans he mencionat una infografia que equiparava al viatger amb l’aventurer, amb aquella persona que es penja la motxilla a l’esquena, es dirigeix a un lloc, i allà va descobrint un nou món de forma totalment despreocupada i aventurera. Aquesta no es al meva definició de viatger, si no una categoria totalment nova i fora dels que viatgen de vacances. La meva definició de turista i viatger seria:

Turista: persona que passa uns dies de vacances en un lloc allunyat de la seva residència habitual sense realment conèixer res del lloc que visita, i preocupant-se tan sols per tindre unes fotos que mostrar als amics, deixar-se enredar per fer/prendre/visitar les coses “típiques” del lloc visitat segons una fabricació totalment artificial “fet per a turistes”, i queixar-se alt i fort per qualsevol cosa que no li convingui (per lògica i sensata que sigui), ja que “es un turista”, com si això fos un bon motiu per justificar qualsevol cosa.

Viatger: persona que passa uns dies en un lloc allunyat de la seva residència habitual, interessat en conèixer realment el lloc que visita, preocupant-se de crear uns records perdurables de la seva visita, decidit a fer/prendre/visitar les coses que més li interessen, tractant de descobrir l’aspecte més autèntic i menys “per turistes” que pugui, i havent procurat saber tot el que cal del lloc per després no tindre cap queixa o problema que li puguin espatllar l’experiència.

La diferència entre tots dos tipus es poden veure de forma especialment clara en temes com idioma, transport, visites, zones per on moure’s, tracte amb la gent en general, i la bona o mala educació (entesa com a la forma de comportar-se en general, no als coneixements que es poden tindre, tot i que de vegades estan relacionats).

Per la meva experiència més recent, puc dir que en termes generals (i deixant de banda les excepcions, que sempre n’hi han, però que no fan si no confirmar la regla general) hi ha països que acostumen a tindre més “turistes” que viatgers (sobre tot russos i gent dels països de l’Est d’Europa en general, però també de llocs amb bastant població amb aquest origen, com Israel), mentre que altres semblen molt més a prop de ser “viatgers” com els japonesos i els coreans.

Segurament si us interesseu per un bloc com aquest segurament us considerareu “viatgers”, i tenint en compte els països de on sou la majoria, segurament sereu excepcions que confirmeu la norma. En termes generals, hi esteu d’acord? Vosaltres, com us considereu?

Anuncis
%d bloggers like this: