Dos nits a Takayama

La zona central de l’illa de Honshū, els anomenats Alps Japonesos, no es de les mes visitades, però sens dubte val la pena visitar-la en qualsevol època de l’any. A la zona de Hida hi ha Takayama, a mig camí entre Nagoya i Toyama. De fet tota la ruta que comunica aquestes dues ciutats en costats oposats de l’illa principal del Japó, la que ressegueix la línea Takayama de JR, es molt interessant de veure, però potser es precisarien unes vacances molt llargues per poder fruir-hi adequadament.

Una solució pràctica i que ens podrà permetre satisfer les necessitats reals d’un viatge amb una apreciació adequada de la zona, es passar dos nits (o fins i tot tres) a Takayama. Sobre tot si podem fer coincidir l’estada amb un dels dos festivals de la ciutat: el Festival de Primavera o Sanno Festival (14-15 Abril); o el Festival de Tardor o Hachiman Festival (9-10 Octubre).

Takayama08

En dos dies un pot fruir del festival i veure amb prou comoditat tot el que hi ha d’interessant a Takayama, doncs gairebé tot està agrupat en una zona no massa gran. Si tens la sort (jo no la vaig tindre quan hi vaig anar) de poder quedar-t’hi una tercera nit, pots dedicar el dia addicional per fer una excursió a la zona de Sirakawa-go i Gokayama, situat a uns 30 km al NO de Takayama, tot i que pot ser una mica com una aventura ja que la comunicació en transport públic no es massa bona.

Però centrem-nos en la visita a Takayama. Si agafem un tren adequat, arribarem a la ciutat amb temps de deixar els trastos allà on ens allotgem i veure durant la tarda tota la zona de la Ruta Higashiyama. Si se’ns fa tard alguna cosa no la podrem veure en condicions, però sempre podrem fer una escapadeta algun dels altres dies que hi siguem.

rutatakayama01

Al dia següent comença la marxa de veritat, però tenim que llevar-nos bastant aviat per aprofitar el dia. Podem començar visitant els mercats matutins i Takayama Jinya, situat just al davant d’un d’ells. Més tard, abans de dinar encara tindrem temps de passejar entre els yatai per veure’ls i, si anem prou be de temps, agafar un bon lloc per a la representació de marionetes. Si no sempre podem veure-ho des de un lloc no tan adequat, o decidir tornar per un altre de les representacions (a la tarda n’hi ha un altre). Cal dir que no es recomanable deixar-ho pel dia següent, que potser al final ens perdem alguna cosa interessant.

TakayamaJinya04

Kusakabe01

Per la tarda podem acabar de veure la zona històrica amb calma, ja que segurament l’haurem vist amb presses mentre anem d’una banda a l’altre. Aprofitarem per veure per dins alguns dels edificis que es poden visitar com Kasukabe Mingei-kan. Quan acabem podem anar buscant un bon lloc per presenciar la desfilada nocturna, que es l’única possibilitat i entre la gentada que es reuneix i els carrers tan estrets pels que passen, la veritat es que es complicat trobar un bon lloc si no t’ho prens amb molta calma.

Al dia següent, podem visitar el Poble Hida pel matí i, depenent de a quina hora haguem de marxar, si ens queda alguna cosa per veure podem aprofitar per fer-ho.

HidanoSato03

Viatge Virtual a Japó

Cada any, el grup Dones Fem, del Centre Cívic de Sarrià (Barcelona), organitza un viatge virtual a un país del món, amb exposicions, xerrades i altres activitats relacionades. Aquest any ha estat el torn del Japó, i he tingut la sort de poder participar-hi activament.

Aquest viatge a Japó es va centrar en una exposició, petita però interessant, amb fotografies i objectes relacionats amb el país del sol naixent. L’exposició es va poder veure del 1 al 14 de Juny, però l’acte central del viatge va tindre lloc el passat divendres 10 de Juny, amb una taula rodona, un tast de menjar japonès i una activitat lúdic cultural.

viatgeVirtual01

Jo vaig ser una de les persones que van participar en la taula rodona, juntament amb la Sra.Fumika Sakamoto, i Natalia Mazarredo i Judit Moreno del Consolat General del Japó a Barcelona. La meva contribució va ser “Desmuntar excuses per no viatjar al Japó”, parlant d’alguns dels tòpics que, encara ara, pensem que poden ser un impediment per viatjar a aquest magnífic país. En les altres intervencions, Fumika Sakamoto va parlar del paper de la dona en la societat japonesa, Natalia Mazarredo va parlar del turisme respectuós amb la cultura japonesa (què podem i què no podem fer per no ofendre als japonesos al seu propi país), i finalment Judit Moreno va parlar sobre el manga, i la seva importància a la vida quotidiana japonesa. Al final de les exposicions els assistents van poder preguntar sobre qualsevol tema.

viatgeVirtual02

Un cop finalitzada la taula rodona, es va servir un sopar composat per diversos plats, a càrrec de David Sanmartín, xef del restaurant El Sortidor, que va presentar un menú degustació amb més plats e ingredients xinesos que no pas japonesos, però que tot i així estava força bo.

Finalment, com a fi de festa, la Fumika Sakamoto va introduir a tots els que van voler provar-ho, en la preparació i degustació de té matxa, i posteriorment els més valents van poder cantar karaoke.

viatgeVirtual03

viatgeVirtual04

El Museu Ghibli tanca per reformes

El Museu Ghibli de Mitaka, molt a prop de Tōkyō està actualment tancat per reformes, però el proper mes de Juliol reobrirà amb una nova exposició dissenyada i supervisada per Miyazaki Hayao. Aquesta nova exposició es titularà Nekobus ni notte Ghibli no Mori he (Viatjant amb el Nekobus cap al Bosc Ghibli) i podrà veure’s des de el 26 de Juliol de 2016 fins Maig de 2017.

Entre altres reformes, es repintaran les parets exteriors del museu emprant colors vius i vívids, i es reformarà l’interior amb noves i millorades exposicions amb l’objectiu de que els visitants disfrutin encara més de la visita.

reformesGhibli

5è Aniversari Descobrir Japó

Qui m’anava a dir fa un lustre que aquest projecte que va sorgir més com un entreteniment que altre cosa seguiria aquí, al peu del canó, amb una salut de ferro i amb més adeptes cada dia que passa! I es que el Japó es addictiu.

5Aniversari

Potser al principi es una mica difícil donar el pas, en bona part gràcies als tòpics. Si t’agrada per la cuina comences pensant “peix cru, puaj!”, però després descobreixes que la cuina japonesa es molt mes. Si t’agraden els dibuixos primer pots pensar que el manga i l’anime es de pervertits (per l’abús que se n’ha fet d’explotar el caràcter ecchi), però després pots descobrir veritables obres mestres, com les de Studio Ghibli i tants altres. Si t’agrada viatjar potser comences veient que les ciutats son massa grans, massa gent per tot arreu, massa soroll, però després descobreixes que hi ha nombrosos racons en que es respira tranquil·litat, pau i silenci, recons d’una bellesa tal que fan que t’enamoris d’aquest meravellós país i que et rendeixis incondicionalment al seu embruix.

I ja fa cinc anys que des de Descobrir Japó he tractat d’apropar-vos aquesta bellesa i donar-vos a conèixer el seu meravellós encant per que caigueu també víctimes del seu embruix. Espero haver-ho aconseguit ja que encara esteu llegint aquestes línies i cada dia sou més els que seguiu les publicacions de la web Descobrir Japó (i d’aquest bloc), però sobretot espero seguir mantenint-vos embruixats durant molt de temps, ja que haver arribat a aquest aniversari tan sols m’ha reafirmat més (si això era possible) en la meva voluntat de seguir endavant, oferint-vos cada cop més material, informació i contacte amb la cultura i la bellesa innata del país del sol naixent.

Ekiben (駅弁)

Tots hem sentit parlar algun cop de la paraula bentô, i segurament l’hem vist en alguna sèrie d’anime (hi ha una que es titula precisament així, i el protagonista absolut son les caixes bentô) o pel·lícula japonesa. Fins i tot haureu pogut llegir un munt de vivències pròpies en blocs dedicats a Japó, ja que es un element molt característic d’aquesta cultura. Bàsicament un bentô es un contenidor a l’interior del qual hi ha diversos aliments preparats i llestos per menjar, de forma que en el seu conjunt formin un àpat complert. El contenidor, com no pot ser d’altre forma en el cas dels japonesos, pot ser tan important com el propi contingut, i per això pot tindre formes especials, o estar fet d’algun material poc habitual. Aquests bentô es poden adquirir en nombrosos llocs (els més simples als propis konbinis), o ser preparats amb molta cura a casa (potser per anar a celebrar el hanami amb la familia o els amics).

ekiben03

Però al Japó, fins i tot les coses més comunes poden tindre munts de particularitats i especificitats. I es així com trobem els ekiben (駅弁), que en el fons no son més que bentô venuts a les estacions de tren (eki). Fins aquí podríem considerar que simplement ens estem referint a una especificació del terme, però la veritat es que el món del ekiben va molt més enllà. Un ekiben no es només un bentô venut en una estació, es un element imprescindible en els viatges per ferrocarril, i una plataforma per promoure les especialitats locals, ja que a cada estació acostumen a vendre’s ekiben elaborats amb productes típics de la zona (alguns es porten elaborant amb els mateixos ingredients des de fa més de cent anys). I en un país com Japó, no podem oblidar la tecnologia aplicada a la vida quotidiana, i es que actualment es poden trobar fins i tot ekiben que, simplement estirant uns fils, aconseguim que s’escalfi el contingut en el moment de menjar-lo. No conec els detalls, però el sistema es basa en provocar una reacció química exotèrmica al posar en contacte dos elements en el moment d’estirar els fils. La calor produida escalfa el menjar en pocs segons.

ekiben01

L’origen del ekiben es remunta als primers temps del ferrocarril al Japó. El primer ferrocarril nipó es va inaugurar el 1872 entre les estacions de Shimbashi (Edo) i Yokohama, i deu anys més tard va néixer el ekiben. En aquella època els trajectes eren llargs, i les parades a les estacions podrien allargar-se força, de forma que es van popularitzar els venedors de menjar que s’acostaven als trens per vendre els seus productes alimentaris als passatgers, que ni tan sols havien de baixar del tren. Aquelles primers ekiben no eren més que unes boles d’arròs amb daikon ratllat, embolicades en escorça de bambú (una combinació que encara es força popular). Amb el temps es va anar estenent la xarxa ferroviària i la durada dels viatges, i amb ella la popularitat del ekiben, fins que el viatge en avió va fer davallar considerablement el temps dels viatges i el tren es va deixar d’emprar pels trajectes llargs. Però el ekiben no va desaparèixer del tot. Ara es habitual trobar botigues que els venen a les andanes on s’aturen els trens de mitja i llarga distancia, i fins i tot es poden adquirir a l’interior del trens, quan passa algun empleat amb un carretó ple de menjars, begudes, etc.

ekiben02

Algunes d’aquestes botigues poden tindre fins i tot centenars de tipus diferents (en tot el país es calcula que es venen uns 4.000 tipus diferents d’ekiben), però gairebé sempre es podrà trobar algun molt especial que podríem considerar com “típic”. Aquests ekiben son propis de la zona, i una bona forma de promocionar els productes de la regió, de forma que la seva creació passa per un llarg procés en el que poden arribar a participar-hi persones de molt diferents àmbits. Un dels casos més recents es el de la ciutat de Matsumoto, que encara no tenia cap ekiben “propi” i es van unir les autoritats locals, la universitat, i els productors locals per tal d’elaborar-ne un.

Evidentment, amb tanta varietat es possible trobar des de els més senzills i habituals, fins els més sofisticats. En els meus viatges de llarg recorregut pel Japó generalment he agafat el shinkansen ja que en aquells moment m’interessava més anar del punt A al punt B, que altre cosa, i per tant poques vegades he adquirit un d’aquests ekiben, i quan ho he fet l’he escollit més pel que en aquell moment em venia de gust que pel que representés, pe`ro per un futur viatge m’estic plantejant molt seriosament la possibilitat de fer alguns trajectes, única i exclusivament per tastar aquests ekiben més especials al llarg de la ruta, doncs considero que es una forma molt interessant (i temàtica) de viatjar pel Japó.

ekiben04

Un ekiben d’aquests més especials es caracteritza pel seu embolcall (generalment un paper amb motius característics), el contenidor (que pot ser una caixa amb una forma característica), i pel seu contingut (generalment conté arròs, un plat principal i diversos acompanyaments, tot i que poden presentar nombroses variacions). Tot i això hi ha encara un altre element a tindre en compte amb l’ekiben. I es que com moltes de les coses bones que té Japó, un ekiben es molt més que un menjar, es una forma de fruir del viatge (com els bentô que es preparen pel hanami, que son per fruir amb els amics), i per tant no s’ha de menjar de qualsevol forma, si no que s’ha de fer pausadament, si es possible mentre es xerra i riu amb companys de viatge (o si vas sol sentint una música relaxant pels auriculars, a un volum que només sentis tu, per no molestar a la persona que segui al teu costat), i amb el paisatge que es pot veure per la finestreta com a teló de fons.

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: