No es més net qui més neteja…

Una de les coses més odioses al parlar de qualsevol tema es fer comparacions, però avui vull parlar d’un tema que em va sorprendre, bàsicament pel fet de fer comparacions. Se que el que diré a continuació pot semblar que està massa descontextualitzat i que no es poden comprar les impressions entre un lloc que visites i un lloc on vius per que l’experiència es molt diferent, però en aquest cas em considero capacitat per fer-ho ja que he viatjat prou per ciutats espanyoles (i quasi extrapolaria a llatines per incloure portuguesos i italians en mateix sac que els espanyols) en el mateix pla que les ciutats japoneses per haver-me format una opinió.

Cartell informant que es multa a qui embruti (Kyoto)

Moltes vegades es diu que “no es més net qui més neteja, si no qui menys embruta”, i en aquest aspecte m’aventuraria a dir que els japonesos son nets i els espanyols uns “guarros”. Se que aquesta afirmació es massa extrema i generalista per ser certa, però em serveix per deixar clar el que vull dir. Es cert, segur que hi ha milers de japonesos que son uns “guarros”, al igual que milers d’espanyols que son molt polits, però pel que fa al conjunt de ambdues societats, es evident que els carres de les ciutats japoneses estan molt més netes per que la gent no les embruta, mentre que els carrers més nets de les ciutats espanyoles ho estan bàsicament per que es netegen amb força assiduïtat (especialment a les zones turístiques, per que els de fora ho vegin ben net). I tot això cobra encara més rellevància si tenim en compte que la població de les ciutats japoneses es molt superior a la de les espanyoles, i per tant, estadísticament, s’haurien d’embrutar molt més. I si encara voleu més punts a favor d’aquesta opinió, us recomano que llegiu aquest article del bloc  “Una Japonesa en Japón”, on Nora, l’autora, va posar algunes fotos de brutícies trobades al seu barri davant dels comentaris de que els carrers del seu barri estaven molt nets. Les fotografies no se quant temps va trigar a fer-les, però estic segur que en una ciutat espanyola podria haver-les fet totes quasi sense moure’s del lloc.

No se exactament per què hi ha aquesta escombreta al mig d'un camí de montanya a Hieizan, però no deixa excuses per embrutar la zona.

Una vegada dit tot això, deixeu-me matisar i aclarir una sèrie de punts.

Les puntes de cigarrets, una de les brutícies que més es poden trobar pels carrers espanyols, son difícils de trobar al Japó, entre altres motius per que a moltes zones, fins i tot carrers (i zones senceres), està totalment prohibit fumar fins i tot pel carrer, si no es a les zones especialment habilitades. El mateix passa, per exemple, a les estacions de metro i tren (fins i tot les que es troben al aire lliure). I el que es més important, la gent respecta aquestes prohibicions.

A tots els carrers marcats en vermell està prohibit fumar (Kobe)

Un altre gran problema a les ciutats espanyoles, les deposicions dels gossos, no es veu al Japó, on fins i tot quan llogues un gos per passejar-li-ho, a la mateixa botiga et deixen els estris necessaris per recollir-les. A Barcelona fa uns anys l’Ajuntament va regalar als propietaris de gossos una paleta per poder recollir-les sense problemes. La veritat es que avui en dia rarament veig algú que faci servir res ni remotament semblant.

Al Japó no pots trobar una paperera ni per remei, només pots trobar-ne al costat de les  màquines expenedores (i son exclusives per reciclar les llaunes de les màquines), a estacions de tren o metro, o fora alguns konbinis, i a events especials també es possible veure grans sacs per tirar les deixalles (això si, si per alguna raó es rebenten o estan desbordades, la gent segueix tirant-hi coses encara que es caigui al terra), però en la resta de casos qualsevol cosa que hagis de tirar (i quasi m’aventuraria a dir que es més fàcil que tinguis coses per tirar que aquí), ho has de guardar fins arribar a casa (o hotel). Per contra, a les ciutats espanyoles hi ha moltes papereres (a algunes fins i tot masses) però sembla que només serveixin per practicar tirs de basket que quasi mai entren (i qui falla no acostuma a recollir-ho per tirar-ho be), per la qual cosa les papereres acaben convertint-se en pals de paller per acumular brutícia al seu voltant, en doncs de fer-ho al seu interior.

Aquí tampoc es inhabitual que si un home te ganes de pijar i no hi ha lavabos a prop (o aquests no estan en condicions, cosa habitual, al contrari que al Japó) ho faci en un arbre o paret. Doncs be, en el meu darrer viatge al Japó, durant les celebracions del hanami les cues als lavabos de Yoyogi eren d’impressió (estic segur que algunes eren de més de mitja hora), però només vaig veure dues persones que s’havien anat al costat d’un arbre, i una era occidental.

Podria seguir amb més i més exemples, però per acabar vull referir-me a l’altre aspecte de l’afirmació: la neteja. Malauradament he sentit a massa gent dir que com paguen els seus impostos, es l’Ajuntament el que s’ha de preocupar de que els carrers estiguin nets, i que el problema de la brutícia es que els escombriaires no netegen prou, que recullen el que troben i es deixen el que veuen. Doncs tot i que tenen raó en la segona part, també es cert que en molts casos es degut a que la gent es una “guarra”. I com exemple només mencionaré els contenidors de reciclatge. Al Japó es recicla força, i en general cada barri te un calendari de recollides selectives, especificant quan (i a quines hores) es pot treure cada tipus de brossa al carrer, de forma que no s’acumuli la que no es recollirà en breu. Aquí tenim contenidors que ens permeten llençar-ho quan volem, i ja passarà el camió quan toqui o estigui ple (si algú els avisa), però es habitual que, estant el contenidor buit, la gent deixi les deixalles al peu del contenidor (es massa feina, per exemple, tirar mitja dotzena d’ampolles de forma individual pel forat del contenidor; es més fàcil deixar una bossa de plàstic tirada al costat del contenidor amb les ampolles), i com el sistema de recollida es automàtic, aquestes deixalles no es recullen, i de fet de vegades fins i tot acaben xafades sota el contenidor quan aquest es retornat al seu lloc després de buidar-ho.

Foto: Arturo - Brigada de neteja a Ôsaka

Com he dit al principi, segur que hi ha milers de japonesos que no son gens polits, i com exemples podríem dir que tampoc es rar veure, a les tantes de la nit, borratxos que, com a tot arreu, vomiten, pijen o tiren les ampolles (o el que sigui) que portin sense cap mirament; o les nombroses llaunes que es poden arribar a trobar a llocs com serveis públics o a les finestretes d’algun tren (que de vegades serveixen per a rapisses per menjar o beguda). Es per això que tampoc es rar trobar cartells avisant a la gent de que sigui polida i respecti l’entorn (en uns lavabos vaig arribar a veure un cartell molt artesanal amb fotos del lloc que semblaven tretes després d’una visita de hooligans britànics i un texte que venia a dir que no col·laboressis a deixar el lloc d’aquella manera), i també es neteja força. De fet, sobre les brigades de neteja només es pot dir que si, son brigades senceres, que si cal recullen les brutícies una a una amb unes pinces especials, o que fins i tot poden rastrillar un camí de pedretes llarguíssim per tal de retirar fins a la darrera fulla caiguda dels arbres.

Si us fixeu veureu un solitari home escombrant aquest llaaaarg camí (Tôkyo)

En resum, no es que els carrers de les ciutats japoneses estiguin tan netes que s’hi pugui menjar sobre ells ni molt menys, però si que, comparat amb els de casa nostra, pots caminar-hi sense tindre por de on poses els peus per si trepitges alguna cosa que no deus (si, ho se, he tornat a exagerar, però…).

« Nishi Honganji (西本願寺)

Comunicació no verbal »