Archive for the ‘Temple shinto (神社)’ Tag

Kasuga Taisha obre al públic un santuari secret

Al santuari Kasuga Taisha de Nara s’obrirà temporalment al públic un santuari que fins ara ha estat sempre tancat als visitants, abans que tingui lloc un cerimonial de renovació que s’ha mantingut durant segles. Aquest santuari alberga diversos objectes d’adoració, que seran traslladats a una instal·lació temporal el 27 de març, quedant el temple obert al públic del 1 d’abril al 31 de maig, cosa que permetrà veure per primer cop la pedra sagrada que hi ha al seu interior.

Aquest santuari, Patrimoni de la Humanitat, cada 20 anys es sotmet a un ritual pel que es renoven les estructures més envellides i es canvien els interiors. A finals d’any tindrà lloc el 60e Shikinen Zotai, i serà el primer cop que el públic en general pugui penetrar en un recinte del temple al que generalment tan sols hi poden accedir els sacerdots sintoistes i els membres de la família Imperial. Dins aquesta zona hi ha quatre edificis reconeguts com Tresors Nacionals, situats en fila i als que es veneren deïtats com Takemikazuchi no Mikoto. Aquest deu, originalment situat al santuari Kashima Jingu a la Prefectura de Ibaraki, es diu que va marxar fins a Kasuga Taisha sobre un cérvol blanc.

KasugaTaisha

També es considera que un altre deïtat viu al interior d’una pedra Iwakura de 50cm d’alçada, situada en un templet de 80×100 cm. Aquesta pedra es mostrarà al públic per primer cop a la història durant el període en que la zona estigui oberta. De fet, el sacerdot en cap de Kasuga Taisha creu que el santuari es va construir precisament allà per que era on es va trobar la pedra.

La porta que condueix al Ushirodono, a la zona Nord del santuari, i que va ser tancada a l’era Meiji, s’obrirà per primer cop en 140 anys, i serà per on entrarà el públic per visitar els deus que protegeixen contra el mal. També es podrà visitar el jardí que hi ha darrera els edificis.

Del 29 de març al 5 d’abril el santuari mostrarà el Kashima Dachi Shinei Zu (les deïtats de Kasuga marxant del santuari Kashima), una pintura del període de les Corts del Nord i el Sud (1336-1392) en que es veu a Takemikazuchi no Mikoto i a Kashima Dachi no Hoko (l’alabarda marcant la marxa de les deïtats de Kasuga), i que es creu que va ser portat fins aquí per un seguidor d’aquestes dues deïtats.

Per accedir-hi caldrà adquirir un tiquet de 1.000 円, que inclourà un souvenir especial.

Anuncis

Nara, Patrimoni de la Humanitat

Inscrit al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1998, la zona declarada patrimoni rep el nom genèric de “Monuments Històrics de l’Antiga Nara”, i com succeeix amb gran part del patrimoni japonès, no es centra en un edifici singular o un lloc concret, si no tota una zona força amplia, amb 8 elements centrals diferents: 5 temples (Tōdai-ji, Tōshōdai-ji, Yakushi-ji, Gangō-ji, Kōfuku-ji), un antic palau (Heijō-kyō), un santuari (Kasuga Taisha) i un bosc sagrat (bosc original Kasuga).

Tal com diu la UNESCO: “Nara va ser la capital del Japó entre els anys 710 i 784. Durant aquest període es va consolidar el marc del govern nacional i Nara va gaudir d’una gran prosperitat, sorgint com a origen de la cultura japonesa. Els monuments històrics de la ciutat, els temples budistes, els santuaris sintoistes i les restes excavades del gran Palau Imperial, proporcionen una vívida imatge de la vida a la capital japonesa del segle VIII, un període de profunds canvis polítics i culturals“.

AntigaNara01

AntigaNara02

Els Monuments Històrics de l’Antiga Nara han estat testimonis de l’evolució de l’arquitectura i l’art japonesos, inspirats inicialment en els de la Xina i Korea, fins adoptar un estil propi i característic.

L’any 1710 la capital es va traslladar de Fujiwara a Nara, que com a conseqüència va prosperar com a centre cultural, polític i econòmic del país durant els següents 74 anys, durant el anomenat Període Nara. La localització del palau Heijō-kyō va ser meticulosament estudiat mitjançant tècniques geomàntiques xineses. El plànol general de la ciutat, basat en el de grans ciutats xineses com Chang’an, va ser cobert de palaus, temples budistes, santuaris sintoistes, edificis públics, residències i carrers, tot dins una xarxa ortogonal, dins la qual el palau ocupava l’extrem Nord de l’avinguda central. El palau, de 120ha, incloïa diversos edificis oficials per a celebrar cerimònies polítiques i religioses, entre els que destaquen el Daigokuden (sala de audiències imperial), el  Chōdō-in (salons d’estat), i la residència imperial (Dairi), a més d’altres annexes que complien tasques administratives i d’altre índole més prosaica.

L’any 784 la capital imperial es va traslladar a Nagaoka durant nou anys, i posteriorment a Kyōto (Heian), on es va quedar fins l’any 1184. L’abandonada capital de Nara es va convertir en camps de conreu, però la majoria dels temples i santuaris van sobreviure intactes, mantenint el seu estatus i el patronatge imperial. Es va desenvolupar una nova població al seu voltant, coneguda com a Nanto (Capital del Sud). La zona al voltant dels temples Tōdai-ji, Kōfuku-ji, Gangō-ji i Kasuga-Taisha va ser la més pròspera, i va servir de nucli pel desenvolupament de la ciutat actual a partir del segle XVI.

AntigaNara03

Tōdai-ji està format per un grup d’edificis, essent el més important el Kondō (Sala del Gran Buda) on es troba la imatge asseguda de Vairocana (Gran) Buddha. Es tracta d’una gegantina estructura de fusta que alberga una estàtua de bronzo de 15m d’alçada, la més gran d’aquest tipus que existeix al món. Kōfuku-ji va ser inicialment construït a Fujiwara, i reconstruït a Nara al traslladar-ne la capital.

AntigaNara05

Gangō-ji va ser el primer temple budista japonès, construït per Soga-no-Umako al segle VI, sent conegut originalment com Asuka-dera. Va ser traslladat des de Asuka l’any 718 amb motiu del trasllat de la capital a Nara. La major part del temple original va quedar destruït per un incendi el 1451.

Tōshōdai-ji, originalment construït pel sacerdot xinès Jian Zhen (Ganjin) l’any 759 per als estudiants del budisme, es un cas excepcional, doncs al llarg de la seva història ha sofert realment molt poc a causa d’incendis o altres desastres naturals. Entre els seus elements més importants trobem el Kondô (saló principal, l’únic exemple que encara existeix de la construcció original durant el Període Nara, i un element vital per estudiar l’arquitectura dels temples japonesos), el Kōdō (saló de lectura, tot i que originalment es va concebre com a salo per reunions al palau, i únic element que encara sobreviu de l’arquitectura del palau), el Korō (repositori de sutres), i el Hōzō i el Kyōzō (dos repositoris de l’estil “casa llarga”).

Kasuga-Taisha, fundat segons els llegendes l’any 768, els seus orígens es considera que poden remuntar-se fins el inici del Període Nara. Està situat al peu de dues muntanyes sagrades (Kasugayama i Mikasayama). Els edificis de Kasuga-Taisha han estat restaurats i reconstruïts en nombroses ocasions a causa de l’envelliment i de la destrucció per diverses causes. Tots els edificis estan situats dins els límits de recinte sintoista i, segons la tradició, tenen sostres amb teules fetes de escorça de xiprer, per harmonitzar amb l’entorn.

AntigaNara04

El bosc original del Kasugayama representa un entorn natural per Kasuga Taisha, com el que forma part integral de tots els santuaris sintoistes. Kasugayama ha estat preservat com a bosc sagrat, i la protecció hi impedeix cap forma d’intervenció més enllà dels camins per a fidels i peregrins.

L’antic Palau Imperial contenia tot el necessari per les funcions oficials i privades de la família imperial, incloent, com ja hem dit anteriorment, edificis com Daigokuden, Chōdō-in, i Dairi, però també oficines, tallers, magatzems, estables, etc. Tot el complex estava envoltat per murs de terra de 5m d’alçada, que es podien travessar per una de les 12 portes que tenia, sent la més important la del centre del mur Sud, anomenada Porta Suzaku. Actualment tan sols queden alguns fonaments, reconstruccions i museus per recordar aquesta meravella.

Tota la zona dels Monuments Històrics de l’Antiga Nara està dividida en dues parts principals, tres elements a l’Oest, i la resta al Est. La major part de visites es dirigeixen cap a l’Est, on estan els edificis més coneguts, i on hi ha prou per veure com per passar-te tot un dia. Si a això li afegim que moltes vegades el turista ve a visitar Nara en un dia, procedent de Kyōto, la part del Palau, Tōshōdai-ji i Yakushi-ji no acostuma a ser tan visitada. De fet jo encara no les he visitat, tot i haver estat dues vegades a Nara (de fet nio tan sols he visitat Gangō-ji, malgrat estar molt a prop de la zona que si he visitat). I es que si ho vols veure tot be, personalment crec que es imprescindible fer nit a Nara i dedicar-hi dos dies (o la major part dels dos dies), un per a cada grup d’edificis.

La zona Est es fàcilment accessible sobre tot si vens de fora la ciutat, doncs des de l’estació de JR només cal seguir una avinguda comercial per arribar-hi directe. La zona Est està més allunyada, però si no ens centrem únicament en els ferrocarrils JR (lògic si fem servir el JR Pass), la companyia privada Kintetsu te diverses estacions que ens deixen relativament a prop d’ella. Sigui com sigui, Nara es una ciutat molt maca, interessant de visitar, d’aquelles que has d’incloure obligatòriament a la teva ruta, i no tan sols per que tothom hi va.

Itsukushima, Patrimoni de la Humanitat

Inscrit al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1996, la zona protegida engloba el famós temple sintoista de l’illa de Miyajima, format per 17 edificis de fusta y unes estructures secundaries, també de fusta. A més a més, s’engloba en l’àrea de protecció l’entorn que emmarca el temple, ja que seguint l’estil de construcció de l’època, aquest te un paper molt important en el conjunt. Per altre, banda, la resta de la illa i part del mar que l’envolta forma part de la zona de d’esmorteïment. En total unes 3.000ha de terreny situades a la badia de Hiroshima, al Mar Interior de Seto, una zona que antigament controlava la família Taira, senyors d’Aki.

Tal com diu la UNESCO: “La illa de Itsukushima, al Mar Interior de Seto, ha estat un lloc sagrat del sintoisme des de temps molt antics. El primer santuari es va erigir probablement al segle VI. El santuari actual data del segle XII i els perfectament arrenglerats edificis demostren la gran habilitat tècnica i artística dels seus constructors. El seu disseny i l composició juguen amb el contrast de colors i volums entre el mar i la muntanya, il·lustrant així perfectament el concepte japonès de la bellesa escènica, que uneix la bellesa del paisatge natural a la creativitat humana”.

dosNitsMiyajima04

El santuari, anomenat Itsukushima Jinja (厳島神社) també dona nom a l’illa, tot i que tothom al coneix com a Miyajima (illa santuari), i el seu element més mundialment conegut es sens dubte el gegantí torii de 16m d’alçada i 60Tm de pes que durant la marea alta sembla que estigui flotant sobre les aigües, al igual que el santuari, que es sosté sobre pilars que suporten corredors i edificis seguint una construcció especial amb forats entre les fustes de la tarima per alleujar la pressió durant la marea alta.

El santuari actual va ser construït per ordre de Taira no Kiyomori, per venerar els kami de la illa, que ell considerava l’havien afavorit en les victòries militars. Curiosament, tan sols quatre anys després de la seva mort, el clan Taira (Heike) va quedar totalment aniquilat en front dels seus eterns rivals, el clan Genji (Minamoto), a la batalla naval de Dan-no-ura.

La seva construcció, sobre l’aigua, no te cap precedent, i existeixen diverses teories al respecte. Una afirma que la causa es per que d’aquesta forma els fidels no “embrutarien” amb la seva presencia la terra sagrada dels kami ja que no arribarien a posar-hi el peu (es suposa que tots arribaven amb barca, travessant el torii). Un altre teoria creu que es volia recrear el mitològic Palau del Rei Drac. Finalment, hi ha una tercera teoria que suposa que d’aquesta forma es volia representar la Terra Pura del Budisme (el paradís) tal i com es concebia en aquells temps, quan es pensava que els morts hi arribaven travessant un braç d’aigua per pujar a un santuari diví que s’erigia per sobre d’aquest.

Sigui quina sigui la raó, el seu estil deriva clarament del de les viles aristocràtiques de la capital conegut com shinden-zukuri (寝殿造). En aquest estil es creava una xarxa de sales espaioses i elegants connectades per corredors de fusta, i tot plegat s’integrava amb l’entorn fent servir únicament materials naturals com fusta i sostres amb teules de xiprer. Les sales disposaven de privilegiades vistes sobre jardins i estanys dissenyats especialment, i que en el cas del santuari han estat substituïts pel mar i la costa.

El santuari forma dos subtemples, el Honsha o santuari principal, perfectament alineat amb el torii i el Mt.Misen, i el Sessha Marodo-jinja amb una alineació diferent. Tots els edificis han sofert els efectes del pas del temps i incendis, però sempre s’han reconstruït conservant estrictament el seu estil original. A més dels temples i subtemples, el santuari disposa de tres escenaris privilegiats, un per realitzar cerimònies, un per poder executar danses de la cort, i un escenari de Noh, que es l’únic de tot el món a estar situat sobre el mar.

ItsukushimaJinjaMap

El Honsha el composen els edificis Haraiden , Haiden (sala d’adoració), Heiden (sala de les ofrenes) i Honden (sala principal) tots ells orientats en el mateix eix que l’ Otorii. El Haraiden es projecta cap al mar i el Haiden i el Honden, connectats amb el Heiden i coberts per un mateix sostre, s’arrengleren darrera d’aquest, paral·lelament al mar. En el seu conjunt proporcionen una impressió calmada i elegant amb les delicades línies del seus alers i les formes suaus del seu sostre, les línies horitzontals dels terres, els nageshi (bigues horitzontals), i kahiranuki (bigues superiors). Tot el conjunt està suportat sobre un marc estructural format per gegantines columnes de fusta i kumimono (suports).

En front del Haraiden trobem el Hirabutai (plataforma cerimonial), que està conectat per un terra de planxes de fusta amb el Higashi-kairo (corredor Est) i el Nishi-kairo (corredor Oest) pels que s’accedeix a les altres parts del complex. El Hirabutai es projecta endavant i es el marc per al Takabutai (escenari), amb les seves balustrades de color vermelló pels quatre costats. Les danses de la cort interpretades en aquest escenari son les habituals a la cort durant el període Heian (794-1184) i han estat preservades pels sacerdots de ltsukushima durant més de vuit segles.

El complex Sessha Marodo-jinja, situat al Nord-est del complex Honsha, està orientat cap a l’Oest. Està format pel Haraiden, el Haiden, el Heiden i el Honden, que en el seu conjunt formen una estructura molt similar, i del mateix estil, que els components del Honsha.

L’àrea també inclou diversos edificis secundaris associats al sintoisme i al budisme i que es van construir en èpoques posteriors. Son el Gojunoto (pagoda de cinc pisos), Tahoto (pagoda de dos pisos), Sessha Tenjin-sha Honden i Massha Hokoku-jinja Honden (Senjokaku).

El santuari de Itsukushima es pot veure en relativament poc temps, dins d’una excursió de matí o tarda des de Hiroshima, però personalment recomano estar-s’hi com a mínim dues nits a Miyajima per poder veure be tota la illa (i pujar al Mt.Misen), el santuari de nit (hi ha excursions en barca per fer el recorregut des de el mar), i el torii i el santuari tant amb marea alta com en marea baixa.

Per accedir a Miyajima cal que ens desplacem a Hiroshima, i des de la seva estació central agafem la línea JR Sanyo fins l’estació Miyajimaguchi (uns 27 minuts). Allà hem d’agafar un dels diversos fèrries (tot i que recomanem el operat per JR, no només per que el seu cost està inclòs en el JR Pass, si no també per que la seva ruta es la que passa més a prop del Torii, i així podrem tindre una magnífica visió del conjunt des de el mar, fins i tot abans d’arribar a l’illa) que fan el recorregut entre Miyajimaguchi i el moll de Miyajima (uns 10 minuts). El santuari de Itsukushima es troba a poca distancia caminant del moll de Miyajima (uns 10 minuts).

Si només volem veure l’efecte del conjunt des de el mar, hi ha unes barques que salpen des de el Parc de la Pau de Hiroshima i recorren aquesta costa en 55 minuts.

Relíquies retornades a Ujigami Jinja

A finals de l’any passat (el 24 de Desembre per ser més exactes), va tindre lloc una cerimònia molt especial al santuari Ujigami Jinja, situat a la ciutat d’Uji, i englobat dins el Patrimoni de la Humanitat de l’Antiga Kyôto des de 1994.

Ujigami Jinja es creu que va ser construït a finals del període Heian, i es l’exemple més antic d’arquitectura sintoista que existeix.

Aquest santuari ha estat sotmès durant més d’un any a obres de restauració que han inclòs substituir, per primer cop en 30 anys, les teules de escorça de xiprer; així com repintar les parets.

La cerimònia va començar a les 7 de la tarda, quan el sacerdot principal, Miyamura Toru, de 65 anys, va retornar al saló principal els tres objectes que simbolitzen a l’Emperador Ojin i els seus dos fills, el Príncep Imperial Uji no Wakiiratsuko i l’Emperador Nintoku, als que està consagrat el temple.

ReliquiesUjigamijinja

Tresors amagats de Kyōto

Segons ha anunciat la Asociació per a la Preservació de l’Herència de Kyōto, del 29 d’Abril al 10 de Maig es podran veure, durant un temps molt limitat, una sèrie de tresors pertanyents a 18 temples i santuaris de la Prefectura de Kyōto que no es poden veure habitualment ja que no es mostren a les zones visitables d’aquests temples i santuaris. Una oportunitat única si viatgeu al Japó aquesta propera primavera!

El temple Taimaji al barri de Yamashina permetrà veure la estàtua de Amida Nyorai (Amitabha), també anomenat Yamashina Buddha, del 1 al 6  de Maig. Aquesta estàtua, de finals del període Heian, està considerada Important Be Cultural, te 2.67 metres d’alçada, mostra una expressió facial de calma i les seves robes cauen elegantment, seguint l’estil d’escultura Jocho.

Foto: Tomura Nobotu

Foto: Tomura Nobotu

El temple Bishamondo de la secta Tendai, també al barri de Yamashina, mostrarà el drac pintat al sostre del mausoleu obra de Kano Morinobu (1602-1674).

El temple Honkokuji, un dels temples principals de la secta Nichiren, al barri de Yamashina, mostrarà la biblioteca “kyozo”, un Important Be Cultural.

Altres tresors que es podran veure a: Kamigamo Jinja; la residencia del sacerdot principal del temple Daitokuji; Rozanji; Shimogamo Jinja; Danno-Horinji; la porta principal de Konkai-Komyoji; el Ohojo, el Kohojo i els jardins Hojo de Chionin; el “sanmon” (tres portes) de Tōfukuji; Sainenji; la pagoda de cinc pisos de Tōji; el Saló Daurat i la biblioteca de Ninnaji; les cases de té Ryokakutei i Hitotei de Ninnaji; les tres portes Myoshinji de Fushimi Inari Taisha; i el santuari Jonangu.

El santuari Iwashimizu Hachimangu a Yawata, es l’únic lloc fora de la ciutat de Kyōto que participarà en aquesta exhibició de tresors.

Foto: Asahi Shimbun

Foto: Asahi Shimbun

%d bloggers like this: