Archive for the ‘Parcs i Jardins (公園)’ Tag

Higashi gyoen (東御苑)

Els Jardins Orientals del Palau Imperial, també coneguts com Jardins Imperials de l’Est, ocupen 210.000 m2 de terreny en el que antigament eren el Honmaru (ciutadella interior) i Ninomaru (segona ciutadella) del castell d’Edo.

El 1457, amb la caiguda del clan Edo, Ôta Dôkan va construir un nou castell en l’emplaçament actual. Aquest castell va sofrir nombroses reconstruccions i ampliacions, fins que amb l’arribada dels Tokugawa al poder, i l’establiment d’Edo com a la capital del país, aquest castell es va convertir en la residencia oficial del shogun i es va seguir ampliant, fins convertir-se el 1636 en el més gran del Japó.

HigashiGyoen04

Amb la caiguda del shogunat, el castell va passar a ser la residencia de l’Emperador, i així ha estat fins a l’actualitat. L’actual Palau Imperial està situat en una part dels terrenys de l’antic castell, però el 1960 es va decidir reparar una zona del castell i preparar-la per convertir-se en uns jardins imperials que es van acabar obrint al públic el 1968.

Entre altres actuacions, es van derruir diverses construccions, principalment quadres, on es guardaven els carruatges, i terrenys dedicats a muntar a cavall. Alguns es va traslladar, com l’Hospital de l’Agencia Imperial. Es va completar el fossar de la segona ciutadella, i es van restaurar diverses portes, baluards i posicions de guàrdia, i finalment es van construir diverses instal·lacions per als visitants, així com el disseny dels jardins.

HigashiGyoen01

La visita a aquests jardins ens permetrà veure de prop alguns dels elements característics dels castells japonesos, com les seves muralles, torres de defensa i portes d’accés, però el més important es sens dubte la flora, com la zona nord-oest del ninomaru, on hi ha diversos arbres que simbolitzen les diverses prefectures del país.

Pel jardí hi ha molt diverses especies d’arbres i flors, des de cirerers (no tracteu de fer un hanamí allà) a rosers, però no arriba a tindre’n tantes i tan específiques com altres jardins de la ciutat, i per tant les diferencies entre estacions no presenten un contrast tan gran. En canvi, el gran avantatge que te aquest jardí imperial es que l’entrada es gratuïta. Al entrar has d’agafar una fitxa de control, que has de tornar a la sortida, però no cal pagar ni un ien.

HigashiGyoen03

HigashiGyoen02

Visitar aquests jardins es una bona idea, especialment si la combinem amb la visita la Palau Imperial (podeu demanar accedir als jardins un cop acabada la visita al Palau, i us deixaran entrar per una porta especial, que us estalviarà donar una gran volta). Si ho feu així, potser ja haureu vist exemples de la major part d’elements arquitectònics, però tot i així, val la pena que us fixeu en els que hi ha al jardí, especialment les construccions a partir de l’Era Meiji com la sala de concerts. Evidentment, sense oblidar-nos de la flora.

Informació important:

  • Lloc: Jardins orientals del Palau Imperial (Chiyoda-ku – Tôkyô).
  • Entrada: gratuïta.
  • Com arribar-hi: l’estació de metro Takebashi de la línea Tozai ens deixa entre dues de les tres portes d’accés als jardins.
Anuncis

Jardins exteriors del Palau Imperial (皇居外苑)

El perímetre del Palau Imperial de Tôkyô es un magnífic passeig de gairebé 5km que molts aprofiten per fer esport (bàsicament jòguing) i que ressegueix els fossars del palau i que permet veure les muralles, les diverses portes i ponts, i els accessos al Palau Imperial i als Jardins Imperials de l’Est, que son zones acotades. A l’extrem més proper a Hibiya i Marunouchi (on es troba l’estació de Tôkyô) trobem el que els japonesos anomenen  Koukyogaien, i que podríem traduir com jardins exteriors del Palau Imperial. Aquesta zona enjardinada es un ampli parc pel que passejar i veure alguns dels pocs elements característics del Palau Imperial que es poden veure des de l’exterior.

Jardins08

Jardins02

Jardins07

Si ho comparem amb les altres zones del Palau Imperial que es poden arribar a visitar, la zona no te gaire be res d’especial, però te el gran avantatge que es troba a una zona per la que es molt fàcil que passeu anant o venint, o fent un petit desviament de les moltes zones interessants que hi ha pels voltants, com Ginza, Hibiya, o l’estació de Tôkyô, per posar només uns pocs exemples. També es una magnífica zona per veure els grans edificis que s’aixequen per tot al voltant des de la perspectiva de la distancia, lliures com estarem de la limitació de l’amplada dels carrers.

Jardins01

Jardins05

Jardins03

No es un lloc especialment interessant per anar-hi expressament, però si molt recomanable de no saltar-se-la si estem per la zona ja que no ens requerirà massa temps. El que si no recomanaria en absolut es fer tot el recorregut de circumval·lació del Palau Imperial, excepte en el cas que tinguem temps i vulguem veure altres elements propers a diversos punts de la zona, com el propi Palau Imperial, els Jardins de l’Est, el Budokan, o Yasukuni i el Yushukan.

Informació important:

  • Lloc: Jardins Exteriors Palau Imperial (Chiyoda-ku – Tôkyô).
  • Entrada: gratuïta.
  • Com arribar-hi: l’estació Nijubashimae de la línea Chiyoda es la més apropiada, però també podeu baixar a les estacions Otemachi de diverses línies de metro, o l’estació Hibiya de les línies Chiyoda o Mita, o fins i tot a l’estació Sakuradamon de la línea Yurakucho. En qualsevol cas, la zona està molt ben comunicada, i qualsevol estació de la zona et permetrà arribar-hi fent un petit recorregut a peu.

Jardins06

Jardins04

Parc Ueno (上野公園)

La ciutat de Tôkyô pot ser una gran concentració d’acer, ciment i gent, però també conté nombrosos pulmons verds de mides considerables que ens permeten oblidar-nos de tanta construcció artificial, i fins i tot arribar a pensar que em deixat la ciutat. El Parc Ueno no conté tanta natura como per poder dir que em abandonat la ciutat, però si que es un lloc magnífic per passejar tranquil·lament, lluny del brogit dels cotxes.

Ueno05

Ueno08

A la zona on ara es troba el parc, antigament el shogunat Tokugawa hi va construir un temple per que protegís la capital des del Nord-est. Malauradament, durant la Guerra Boshin s’hi van refugiar els lleials al shogunat, i va acabar destruït. Posteriorment, el 1924, l’Emperador Taisho va establir el parc com a concessió territorial a la ciutat. Es per això que el seu nom complert es Ueno Onshi Kôen (que podríem traduir com Regal Imperial Parc Ueno).

Ueno02

Ueno01

Actualment conté bona part dels millors museus de la ciutat (com el Museu Nacional de Tôkyô, o el Museu Shitamachi), així com diverses instal·lacions esportives, temples sintoistes i budistes, una sala de concerts, el parc zoològic més antic de la ciutat, i es un lloc habitual d’esbarjo dels tokiotes, especialment quan es celebren festivals, com el hanami. Durant la primavera, al llarg de tota una setmana constantment es pot veure la gent fruint de la primavera sota els cirerers florits, menjant en les diverses parades de menjar que s’instal·len, pregant als diversos temples, o simplement passejant per l’estany amb unes curioses barques a pedals amb forma de cigne.

Ueno06

Ueno07

Però no sols es celebra el festival de primavera amb motiu del hanami, si no que al llarg de l’any es realitzen tot tipus d’activitats, des de altres festivals més o menys concorreguts, a activitats fotogràfiques o exposicions especials als museus de la zona. Es per això que la visita al Parc Ueno es quasi obligada per qualsevol que visiti la ciutat. I es que a més dels atractius propis del parc, molt a prop es troba el mercat Ameyoko i altres llocs d’interès que més que justifiquen el dedicar-hi al menys un dia.

La veritat es que cada vegada que jo he anat a Tôkyô m’he allotjat en un ryokan situat bastant a prop del parc, així que moltes vegades l’he travessat anant o venint, i cada vegada descobria alguna cosa nova o curiosa, i tot i així, es un lloc al que hauria de tornar-hi, doncs encara hi ha recons que no he vist, o que voldria veure com han canviat des de la primera vegada que els vaig veure.

Ueno04

Informació important:

  • Lloc: Parc Ueno (Taito-ku – Tôkyô).
  • Entrada: gratuïta.
  • Com arribar-hi: baixar a l’estació Ueno de les línies JR Yamanote, Ginza o Hibiya. Segons de on vinguis, un altre possibilitat es baixar a l’estació Ueno de la línia Keisei.
  • Àlbum de Flickr: Parc Ueno (上野公園).

Ueno09

Ueno03

Jardins Glover (グラバー園)

Glover13

Thomas Blake Glover va néixer a Escòcia el 1838 i amb tan sols 21 anys va arribar al Japó el 1859, concretament al port de Nagasaki, que acabava d’obrir-se totalment al comerç mundial. Va crear una companyia comercial i va ajudar decididament als grups de patriotes que volien acabar amb el shogunat Tokugawa. Va ajudar a que molts joves anessin a Anglaterra a estudiar, va col·laborar i fins i tot amagar de les autoritats a Sakamoto Ryoma. Després de la Restauració Meiji va contribuir decididament a la introducció de la ciència i la tecnologia modernes al país. Es va casar amb una japonesa (Tsuru) i va viure fins el 1911 a la ciutat de Nagasaki, per la que tant va arribar a fer.

El seu llegat es conserva encara en els jardins dedicats a la seva persona, els jardins Glover, situats sobre un turó des on es te una magnífica vista sobre el port de Nagasaki, i en el que podem veure no sols la residencia de Glover, si no moltes més de les residencies i edificis construïts pels occidentals (alguns d’aquests edificis estan considerats Importants Bens Culturals) que van contribuir directament al desenvolupament de la ciutat. I tot dins el marc incomparable d’uns jardins en els que podem trobar nombrosos detalls i curiositats.

Glover14

Glover12

Glover07

Glover05

A l’interior dels edificis podem veure des de exposicions (per exemple de maquetes de vaixells o quadres que representen l’època) fins als mobles i la decoració que es feia servir a l’època. També tenim una font molt especial, amb les estàtues de Puccini i de Tamaki Miura, compositor i protagonista de l’opera Madame Butterfly, inspirada en primera instancia en fets succeïts a Nagasaki, i que podrien tindre perfectament de teló de fons els paisatge d’aquests jardins.

Glover11

Glover08

Glover03

Entre les curiositats que podem veure pels jardins tenim la figura d’un guardià foo xinès, que segons diuen va servir d’inspiració per crear la coneguda imatge del Kirin, que avui en dia encara es la imatge de la “Japan Brewery Company” que va fundar Glover. O una palmera Sago de més de 300 anys que va ser un regal de Satsuma a Glover per la seva mediació per la fi de la guerra entre Satsuma i Anglaterra, i que actualment es un dels exemplars d’aquesta espècie més impressionants del tot el país.

Al final de la visita, quan ens dirigim cap a la sortida, arribem al Museu d’Arts Tradicionals de Nagasaki, on podrem veure un documental sobre el Festival Kunchi, un dels més importants que tenen lloc al llarg de l’any a la ciutat, i on queda clar la gran influència estrangera, especialment xinesa i occidental. També podrem veure els dracs vermells i blancs que es fan servir durant el Festival Kunchi, així com altres elements que es fan servir durant aquest important festival. I com no podria ser d’altre forma, també hi podem trobar una zona per adquirir records de la visita i altres “omiyage”.

Glover01

Glover02

En el seu conjunt visitar aquets jardins es converteix en un agradable i instructiu passeig, amb bones vistes i que recomano especialment. A més a més, tot i estar situat en un turó, la seva visita no es gens fatigosa gracies a les escales mecàniques, les cintes transportadores, i les suaus pendents que hi ha per anar d’una zona a un altre. I si voleu complementar encara més la visita, sempre podeu caracteritzar-vos de la època (500円 per 30’)o prendre alguna cosa al Jiyu-Tei Café mentre admireu les vistes del port.

Informació important:

  • Lloc: Jardins Glover (Nagasaki – Pref. Nagasaki).
  • Entrada: 600円.
  • Com arribar-hi: baixar a les parades Oura Tenshudo-shita o Ishi-bashi dels tramvies de la línea 5 i després cal caminar uns 8’.
  • Àlbum de Flickr: Glover Garden (グラバー園)

Glover10

Glover09

Glover04

Glover06

Tenryû-ji (天龍寺)

Tenryû-ji, que significa Temple del Drac Celestial, es troba al districte de Sagano, a l’Oest de Kyôto, i es el temple principal de la branca Tenryû-ji de la secta Rinzai del Budisme. La zona que es pot visitar està formada per dues àrees clarament diferenciades que son els jardins, i els edificis, dels quals el més interessant es, de llarg, el jardí, però tenint en compte que visitar els edificis només incrementa el preu de la visita en 100円, considero que aquests estaran ben empleats. No només per poder veure els l’interior dels edificis de ben a prop (des de els jardins també es poden veure però a distancia i des d’una alçada no massa adequada), si no també per que així es podrà tindrà una nova perspectiva d’alguns elements dels jardins, i al estar menys concorreguts, de forma més tranquil·la i reposada.

Entrada als Jardins

Entrada als Jardins

Entrada als edificis

Entrada als edificis

El temple el va establir l’any 1339 el shogun Ashikaga Takauji (1305-58) en record de l’Emperador Go-Daigo (1288-1339), que havia mort a Yoshino després de la guerra civil que havia portat la família Ashikaga al poder. L’eminent mestre zen Musô Soseki (1275-1351) va ser designat com el seu abat fundador.

Els terrenys que ocupa el temple anteriorment havien estat ocupats pel temple Danrin-ji, establert durant el segle IX i històricament important per ser el primer temple zen del Japó. Al segle XIII, l’Emperador Kameyama (1249-1305) va construir una vil·la dins el recinte, i va ser en ella on el seu net Go-Daigo va ser criat i educat. Al morir Go-Daigo, Ashikaga Takauji va ordenar que aquesta vil·la es convertís en temple zen.

Mapa Tenryû-ji

Mapa Tenryû-ji

Per finançar la construcció del temple, Musô Soseki va comissionar un vaixell, conegut com la nau Tenriû-ji, per realitzar una missió comercial amb la Xina de la dinastia Yuan. El 1343 la majoria dels edificis del temple estaven acabats, i la nissaga iniciada per Soseki va prosperar, destacant en les seves contribucions a la literatura zen coneguda com “gozan bungaku”. Tenryû-ji va ser considerat el primer del “Kyôto Gozan” (les cinc muntanyes zen de Kyôto).

Entrada Tenryû-ji

Biombos

En els segles transcorreguts des de la seva fundació, Tenryû-ji ha estat arrasat pel foc un total de vuit vegades, la més recent el 1864, motiu pel que els edificis actuals daten del període Meiji. Malgrat això, el jardí situat darrera el Hôjo (temple principal) es un dels més antics de Japó, conservant la mateixa forma que quan va ser dissenyat per Musô Soseki al segle XIV. Conegut com a Jardí Sôgenchi , va ser el primer lloc designat com a Zona Escènica Històrica Especial pel govern japonès, i el 1994 va ser designat Patrimoni Cultural de la Humanitat per les Nacions Unides.

Com ja he comentat anteriorment, els jardins i els edificis es visiten pagant dues entrades independents, tot i que el cost afeixi’t d’aquests darrers no hauria de ser cap impediment. Sobre els jardins cal afegir que son extensos, magnífics, i que tenen dues entrades: la principal, situada just al costat dels edificis; i una segona a la part posterior. Personalment, si penseu visitar també els edificis, us recomano que primer visiteu aquests, seguiu pels jardins (no tots els racons dels jardins es poden veure des de els edificis), i finalment sortiu dels jardins per l’entrada posterior, no només per que així podreu seguir la ruta sense fer caminades innecessàries, si no també per que envoltant el jardí per aquesta banda hi ha un espectacular bosc de bambú que no un podeu perdre.

Informació important:

  • Lloc: Tenryû-ji (Arashiyama – Pref. Kyôto)
  • Cost: 500円 (jardins) + 100円 (edificis)
  • Àlbum de Flickr: Tenryû-ji (京都の寺)

Bosc de Bambú a l'exterior del temple

Bosc de Bambú just a l’exterior del temple

%d bloggers like this: