Archive for the ‘Parcs i Jardins (公園)’ Tag

Shugaku-in Rikyū Imperial Villa

El passat dijous, 13 de juliol, aquest bloc va complir vuit anys i, per celebrar-ho, el primer article d’aquest novè any del nostre viatge virtual junts crec que es molt encertat que sigui el primer de la sèrie d’articles en els que, com ja us vaig anunciar en la darrera ocasió, parlaré sobre aquells llocs que encara no he visitat, però que sens dubte estaran en la meva “llista de desitjos” per visitar en una propera ocasió. De fet, al lloc del que parlaré avui ja hi he intentat anar en un dels viatges anteriors, però no va ser possible. M’estic referint a la vil·la imperial Shugaku-in Rikyū.

Shugakuin03

Shugaku-in Rikyū (修学院離宮) està situat a l’extrem nord-est de la ciutat de Kyôto, als contraforts del Mt. Hiei. La seva construcció es va iniciar el 1655, durant el període Edo, dins els terrenys d’un antic temple amb unes magnífiques vistes, i es van acabar quatre anys més tard. Les seves quasi 55 hectàrees havien de servir com a tranquil lloc de retir per a l’Emperador Retirat Gomizuno-o. Actualment està format per tres residències, però en el moment de la seva construcció només en tenia dues, les anomenades vil·les inferior i superior. La que actualment es coneix com vil·la mitja va ser construïda posteriorment per a la Princesa Akenomiya a partir de un antic temple de la zona, Rinkyu-ji, al que se li van afegir els llocs coneguts com a Rakushi-ken (el primer edifici construït per a la princesa) i Kyaku-den (originalment construït al Palau Imperial de Kyôto Omiya com a residència de la Emperadriu Dowager, Tofukumon-in, i mostra algunes pintures espectaculars de les carrosses del Gion Matsuri, pintades per Gukei Sumiyoshi) per formar la vil·la actual.

Les vistes des de aquesta vil·la son espectaculars (es diu que l’Emperador va trigar 10 anys a trobar un lloc amb les vistes suficientment bones per que decidís construir-hi aquesta casa de camp imperial). Com ja he dit, actualment està formada per tres vil·les unides per camins envoltats de pins, però aquests en realitat no son més que addicions construïdes durant el període Meiji, anteriorment no hi havia més que uns camins estrets envoltats d’arrossars.

Els jardins, probablement el millor de la visita, son del tipus anomenat de “paisatge prestat”, en que el propi entorn s’engloba en el disseny per obtindre un efecte més impressionant. Al llibre de “Historia y Arte del Jardín Japonés”, escrit per Javier Vives i publicat per Satori Ediciones, el posen com exemple de jardí de l’època (especialment el de la vil·la superior que inclou un llac per crear un jardí de passeig al seu voltant).

Shugakuin01

Shugakuin02

Però a més de la seva espectacularitat, els jardins també son la seva pitjor “maledicció” per visitar-los, i es que al tractar-se d’una vil·la imperial, per poder visitar-los cal reservar una hora, ja que les visites son rígides, amb reserva prèvia (només hi ha cinc visites al dia), i en els moments en que els jardins son espectaculars pel canvi de colors amb les estacions, ràpidament s’omplen de visitants (motiu pel que no els vaig poder visitar quan ho vaig intentar), així que si ho voleu aconseguir us recomano que esteu molt atents a la data en que podreu reservar un lloc per a la visita.

Respecte a la visita en si mateixa, suposo que seguirà les línies generals de les visites als altres llocs imperials. Has d’arribar una mica abans de la hora fixada, al principi et fan entrar a una recepció on pots veure un vídeo relacionat amb la visita, i després fas el recorregut (que en aquest cas es de 3 km amb algunes pujades relativament fortes), que està prefixat i delimitat (no es pot entrar en cap dels edificis, només veure’ls per fora), amb un guia, i un altre empleat al final per que ningú es quedi massa ressagat (això si, pot ser bastant permissiu permetent fotografies mentre el grup segueix avançant).

Shugakuin04

Per arribar-hi, des de l’estació de Kyôto  cal agafar la línea JR Nara fins l’estació de Tofukuji, on canviarem a la línea Keihan fins la seva estació termini, Demachiyanagi. Des de allà, amb el ferrocarril Eizan, arribarem a l’estació Shugakuin (els jardins estan a uns 10-15′ caminant). En total es triga uns 40′.

Nota: les fotos han estat obtingudes de la Wikipedia, sota llicència CC BY-SA 3.0 i son propietat de l’usuari Daderot.

Anuncis

Shōyōen (逍遥園)

Quan us vaig parlar de Rinnōji ja vaig dir que estava format per nombrosos temples, i Sanbutsudō i les seves estàtues daurades va ser el primer del que vaig us en vaig parlar. Però com es habitual en els temples budistes, un temple està format per nombrosos edificis independents. I això es el que succeeix en el cas de Shōyōen, un jardí que forma part de Sanbutsudō, i que va ser construït durant el període Edo. Es tracta d’un jardí de passeig que es pot visitar conjuntament amb la casa del tresor del temple, i que està situat davant de l’edifici principal del temple.

shoyoen01

shoyoen08

Com he dit, el jardí Shōyōen, construït per que s’assembli al llac Biwa (situat molt a prop de Kyōto), es un jardí de passeig situat al costat mateix de la casa del tresor, i d’un edifici de fusta anomenat Goreiden, un edifici no obert al públic en el que es guarden les tabletes funeràries dels diversos abats pertanyents a la Família Imperial que han dirigit el temple.

L’entrada als jardins també ens permet visitar la casa del tresor, que conté una col·lecció de més de 6.000 peces que ens permet recórrer més de 1.200 anys de historia, entre els que hi ha un Tresor Nacional i 48 classificats com Important Be Cultural, que s’exposen de forma rotatòria (unes 100 peces en cada exposició, que acostuma a seguir una determinada temàtica). La casa del tresor es un edifici modern, construït el 1983 al lloc on antigament es trobava el centre del temple, i des de un corredor del qual es pot contemplar el jardí.

shoyoen02

shoyoen07

Però el que sens dubte es mes interessant es el jardí, que es pot visitar donant la volta la llac. Aquest jardí construït a l’era Edo, es va reformar a principis del segle XIX, quan va rebre el seu nom de Issai Satoh, un estudiós confucionista de l’època. A l’estany es poden veure carpes (com no!), i al voltant del llac hi trobem una petita casa de té, una mini pagoda, diverses llanternes de pedra i ponts. El fet que representi el llac Biwa es deu a que servia per alleugerar l’enyorament que poguessin sentir els abats, criats a la cort imperial de Kyōto i acostumats a una vista com aquella.

Diuen que la millor època per visitar aquest jardí es la tardor, doncs te molts aurons que li donen una magnífica tonalitat vermellosa. Jo el vaig visitar a la primavera així que no sabria dir-vos si es la millor, la veritat es que la seva vista durant la primavera també es magnífica, i una visita tranqui-la molt recomanable, a no ser que estigueu fent una visita realment “Express” de Nikkō.

Informació important:

  • Lloc: Shōyōen (Nikkō – Pref.Toshigi)
  • Cost: 300円
  • Com arribar-hi: hi ha un autobús que comunica les dues estacions de tren de Nikkō amb els temples de Rinnōji en uns 15’. Podem baixar-nos a les parades de Shinkyo, o de Sogokaikanmae.

shoyoen05

shoyoen03

shoyoen06

shoyoen04

Jardins Hama Rikyû (浜離宮)

El seu nom complert es Hama-rikyû Onshi Teien (浜離宮恩賜庭園), i son una magnífics jardins que per una banda queden emmarcats pels grans gratacels tokiotes, i per l’altre limita amb la badia de Tôkyô. Els gratacels li confereixen un cert encant addicional  pel contrast que representen, i la seva proximitat al mar fa que contingui diverses bases d’aigua salada que van canviant de nivell amb les marees. I per que no hi falti res del que es pot trobar en un jardí japonès, fins i tot podem prendre un té i algun dolç en la casa del té que hi ha sobre una illeta en una d’aquestes bases.

El jardí s’aixeca sobre el que originalment va ser una residencia dels Tokugawa, a on acudien a caçar ànecs. Posteriorment va ser un lloc de passeig per l’Emperador, fins que finalment es va obrir al públic. D’èpoques anteriors queden alguns indicis, com algunes construccions on s’apostaven els caçadors, un antic fossar i un tros de muralla reconstruïda.

HamaRikyu02

HamaRikyu04

Com sol ser habitual en els jardins japonesos, cada estació de l’any presenta els seus atractius dins el parc, i tot i que no es tan popular com altres jardins de la ciutat en aquest aspecte, els seus pruners, cirerers, arces, peònies, etc. contribueixen a tenyir el parc del color de cada estació.

HamaRikyu01

HamaRikyu03

Per accedir al parc hi ha diverses possibilitats,  doncs el parc te dues portes principals, però potser la millor opció, a més de la més original que he vist, es accedir-hi en vaixell. I es que una de les línies d’autobús aquàtic que comuniquen Asakusa amb Odaiba baixant pel riu Sumida fa una parada en els jardins. Si escolliu aquesta opció, haureu d’adquirir l’entrada al parc conjuntament amb la de l’autobús, a Asakusa (durant el viatge de tornada, d’Odaiba a Asakusa, no fa aquesta parada).

En resum, un lloc on es respira tranquil·litat fins a tal punt que si no fos per que veus els gratacels del fons, mai diries que et trobes al bell mig de la ciutat més densament poblada del planeta.

Informació important:

  • Lloc: Jardins Hama Rikyû (Chûô-ku – Tôkyô).
  • Entrada: 300円.
  • Com arribar-hi: o be s’agafa l’autobús aquàtic des de Asakusa, o s’ha de baixar a l’estació Shimbashi de JR (i caminar uns 10’); també es pot baixar a l’estació Shiodome de la línea de metro Oedo o del monorail Yurikamone.

Parc Yoyogi (代々木公園)

Una de les recomanacions per visitar a Tôkyô que s’acostuma a fer sempre que es planteja aquesta qüestió es sens dubte “visitar el Parc Yoyogi un diumenge”. I es que el Parc Yoyogi es una zona molt interessant, situada al mig de diverses àrees molt pròximes i tant o més interessants, com el Santuari Meiji, Harajuku, etc., que te un caràcter propi, especialment els diumenges, que el converteixen en un pol d’atracció de moltes de les particularitats dels japonesos.

Yoyogi09

Yoyogi03

Yoyogi05

L’any 1964 Tôkyô va ser al seu dels Jocs Olímpics, i va a ser a la zona que actualment ocupa el Parc Yoyogi on es va construir la vil·la olímpica i algunes de les instal·lacions esportives on van tindre lloc les competicions. La zona de Yoyogi anteriorment havia estat testimoni d’activitats molt diverses al llarg de la seva història, des de el primer enlairament d’un avió a motor al Japó (1910) a terreny per desfilades militars, i durant l’ocupació militar americana, es on es van construir les residències dels oficials nord-americans. Amb les olimpíades es va remodelar tota la zona, i s’hi va construir el Gimnàs Nacional Yoyogi, en el que actualment encara es fan activitats de tot tipus. Finalment, l’any 1967 la major part de la zona es va convertir en un parc obert al públic.

Yoyogi10

Amb l’obertura del Parc Yoyogi, conjuntament amb el Santuari Meiji, es va convertir en un dels pulmons verds més grans de la ciutat, i una de les zones més dinàmiques en activitats populars (encara que darrerament sembla que les autoritats volen limitar-les en part, i fer que bona part d’elles es traslladin a altres zones).

Al marge de l’atractiu propi del parc per a si mateix, encara que en aquest aspecte podríem considerar-lo un parc urbà més amb zones enjardinades i instal·lacions esportives, els diumenges tenen una connotació molt especial, doncs es el dia en que molts japonesos hi acudeixen per practicar les seves activitats preferides, des de fer assaigs o pràctiques de teatre, arts marcials, o el que sigui, a realitzar veritables mini concerts de música (i potser tindre la possibilitat de ser descoberts per algun cercatalents). Alguns d’aquests grups ja s’han convertit en un atractiu turístic més del parc, com el grup de rockabilly que s’ha fet famós després de sortir a infinitat de documentals sobre la ciutat i actualment forma grans rotllanes de gent esperant la seva actuació (encara que els membres originals ara fan més de “estrelles” i deixen els balls a altres). El seu càdillac rosa, les sabates totalment destrossades i reparades amb precinte, els tupés súper exagerats i les xupes de cuir amb icones a l’esquena ja formen part del paisatge de Yoyogi.

Yoyogi01

Yoyogi07

Yoyogi04

Yoyogi06

A la primavera, quan floreixen els cirerers, el parc arriba a un altre nivell d’ocupació, entre els usuaris habituals i els que venen tan sols per fruir del hanamí, no queda ni un sols centímetre lliure. Però no son tan sols els espais enjardinats els que estan abarrotats, avançar pels camins, o simplement anar a un dels lavabos públics pot ser una odissea gairebé impossible. I si a tot això li afegim algun esdeveniment massiu en el gimnàs o un altre zona propera, es molt probable que no podeu avançar més d’uns centímetres per minut. Aclaparador? La veritat, jo que jo he viscut i que he de dir que no m’agraden massa les grans masses de gent, he de dir que força. Però malgrat això segueixo recomanant-ho. Hi teniu que anar!

Yoyogi11

Yoyogi08

Yoyogi02

Informació important:

  • Lloc: Parc Yoyogi (Shibuya-ku – Tôkyô).
  • Entrada: gratuïta.
  • Com arribar-hi: al parc Yoyogi s’hi pot accedir per diferents llocs, però l’entrada més recomanable es per Harajuku. Per arribar a aquests accés el millor es baixar a l’estació Harajuku de la línea Yamanote de JR, o l’estació Meiji-Jungumae de la línea Chiyoda o la línea Fukutoshin del metro.

Shinjuku gyoen (新宿御苑)

Si algú que ha visitat Tôkyô et diu que ha estat a Shinjuku, cosa que gairebé ningú deixa de fer, probablement es referirà que ha estat a la zona dels gratacels, probablement que ha pujat al mirador del govern metropolità, i que s’ha passejat per la zona d’oci de Golden Gai, Kabukicho i voltants. Si li han dedicat una mica més de temps es possible que hagin passejat per la denominada Southern Terrace, però segur que molt pocs s’hauran desviat una mica més cap a l’Est per visitar els jardins imperials Shinjuku Gyoen, un parc al que es recomanable anar no un cop, si no com a mínim un cop cada estació de l’any.

Els orígens d’aquests jardins es remunten fins inicis del període Edo, quan les terres que ocupen van ser entregades a Naito Kiyonari, un vassall de Tokugawa Ieyasu. Durant l’Era Meiji el govern va recuperar aquestes terres per establir-hi el Centre Experimental Shinjuku Naito per estudiar tècniques agropecuàries occidentals, provar noves tècniques de conrear fruites i verdures, per criar cucs de seda i per cuidar bestiar en granges. Posteriorment l’àrea va ser durant un breu període de temps el Jardí Botànic Shinjukui, fins que el 1906 es va transformar en jardí imperial, obrint-se finalment al públic com el que es actualment el 1949.

ShinjukuGyoen01

El disseny del parc el va realitzar Henri Martine, un horticultor francès, reflectint les idees de Hayato Fukuba, que va ser un científic agrícola durant els períodes Meiji i Taisho. El jardí es va concebre com un exemple representatiu dels jardins occidentals moderns del període en que es va concebre (Era Meiji), i per això podem trobar tres àrees amb estils característics de jardí:

ShinjukuGyoen03

Jardí escènic anglès: una gran extensió de gespa, amb alguns exemplars de zelkova, tulipers i altres arbres de grans dimensions que creen una zona amplia i oberta dins el jardí.

Jardí formal francès: una part que desborda simètrica bellesa  amb un llit central de roses i files de sicòmors als costats.

Jardí tradicional japonès: un petit rierol s’obre pas per un jardí amb un traçat recurrent, amanit amb petits edificis tradicionals com cases de té i el denominat Pavelló Taiwanès.

Jo no he tingut la sort de poder-lo visitar en el moment de màxim esplendor de cada estació de l’any, però el Shinjuku Gyoen es un magnífic lloc per visitar en qualsevol època de l’any. A la primavera no sols floregen els cirerers, dels que hi ha 75 variants amb un total de 1500 arbres, si no molts altres tipus de plantes, com un arbre de magnòlies que es diu es del període Edo, i que es un dels 10 arbres més esplèndids del parc. A l’estiu tot es tenyeix de verd i el parc es rejoveneix totalment, i les roses del jardí francès mostren el seu millor aspecte, al igual que els lliris. La tardor es el moment de veure com canvien de color les fulles dels tulipers, els sicòmors, els arces, i a principis de novembre te lloc una mostra de crisantems. Finalment, al hivern, quan els arbres es queden sense fulles, es el millor moment per observar els ocells o les poques plantes que floregen fins i tot en aquesta època, com els narcisos.

ShinjukuGyoen02

ShinjukuGyoen04

Com podeu observar, tot l’any hi ha coses magnífiques per veure i retratar. No es estrany doncs trobar-hi japonesos que, càmera i escala en mà, es passen hores tractant de fer la millor fotografia possible. I tot i que cal pagar per entrar, el cost es tan ridícul si el comparem amb els preus habituals per entrar a tot arreu, que gairebé ni us n’adonareu.

Però al parc no es poden veure només els jardins. També hi ha plantes més estranyes al hivernacle, i altres edificis interessants. El Pavelló Taiwanès (Kyu-goryo-tei) es va construir el 1928 per commemorar el casament de l’Emperador Showa (Hiroito) i es un magnífic exemple de l’estil arquitectònic de Minnan (al sud de la Xina, a la província de Fujan), motiu pel que va ser classificat com Edifici Històric de Tôkyô el 2004. Altres edificis son la casa de té Rakuu-tei, on pots prendre una tassa de te mentre frueixes de l’ambient; l’antiga casa de repòs imperial (Kyu-gokyu-sho), construïda per a la família imperial el 1896, i posteriorment emprada com club social; o els diversos edificis de serveis, on acostumen a haver-hi exposicions relacionades amb l’entorn natural i la seva conservació.

ShinjukuGyoen05

Informació important:

  • Lloc: Shinjuku gyoen (Shinjuku-ku – Tôkyô).
  • Entrada: 200円.
  • Com arribar-hi: per entrar pel Sud del parc, cal baixar a l’estació Sendagaya de la línea JR Sobu, o l’estació Kokuritsu-kyogijo de la línea Toei Oedo (cal caminar uns 5’). Per entrar pel Nord del parc cal baixar a l’estació Shinjuku-gyoenmae de la línea Marunouchi (amb prou feines s’ha de caminar 1’), o be a l’estació Shinjuku-sanchodome de les línies Marunouchi o Toei Shinjuku (cal caminar uns 5’).
%d bloggers like this: