Archive for the ‘Japó (日本)’ Tag

Shugaku-in Rikyū Imperial Villa

El passat dijous, 13 de juliol, aquest bloc va complir vuit anys i, per celebrar-ho, el primer article d’aquest novè any del nostre viatge virtual junts crec que es molt encertat que sigui el primer de la sèrie d’articles en els que, com ja us vaig anunciar en la darrera ocasió, parlaré sobre aquells llocs que encara no he visitat, però que sens dubte estaran en la meva “llista de desitjos” per visitar en una propera ocasió. De fet, al lloc del que parlaré avui ja hi he intentat anar en un dels viatges anteriors, però no va ser possible. M’estic referint a la vil·la imperial Shugaku-in Rikyū.

Shugakuin03

Shugaku-in Rikyū (修学院離宮) està situat a l’extrem nord-est de la ciutat de Kyôto, als contraforts del Mt. Hiei. La seva construcció es va iniciar el 1655, durant el període Edo, dins els terrenys d’un antic temple amb unes magnífiques vistes, i es van acabar quatre anys més tard. Les seves quasi 55 hectàrees havien de servir com a tranquil lloc de retir per a l’Emperador Retirat Gomizuno-o. Actualment està format per tres residències, però en el moment de la seva construcció només en tenia dues, les anomenades vil·les inferior i superior. La que actualment es coneix com vil·la mitja va ser construïda posteriorment per a la Princesa Akenomiya a partir de un antic temple de la zona, Rinkyu-ji, al que se li van afegir els llocs coneguts com a Rakushi-ken (el primer edifici construït per a la princesa) i Kyaku-den (originalment construït al Palau Imperial de Kyôto Omiya com a residència de la Emperadriu Dowager, Tofukumon-in, i mostra algunes pintures espectaculars de les carrosses del Gion Matsuri, pintades per Gukei Sumiyoshi) per formar la vil·la actual.

Les vistes des de aquesta vil·la son espectaculars (es diu que l’Emperador va trigar 10 anys a trobar un lloc amb les vistes suficientment bones per que decidís construir-hi aquesta casa de camp imperial). Com ja he dit, actualment està formada per tres vil·les unides per camins envoltats de pins, però aquests en realitat no son més que addicions construïdes durant el període Meiji, anteriorment no hi havia més que uns camins estrets envoltats d’arrossars.

Els jardins, probablement el millor de la visita, son del tipus anomenat de “paisatge prestat”, en que el propi entorn s’engloba en el disseny per obtindre un efecte més impressionant. Al llibre de “Historia y Arte del Jardín Japonés”, escrit per Javier Vives i publicat per Satori Ediciones, el posen com exemple de jardí de l’època (especialment el de la vil·la superior que inclou un llac per crear un jardí de passeig al seu voltant).

Shugakuin01

Shugakuin02

Però a més de la seva espectacularitat, els jardins també son la seva pitjor “maledicció” per visitar-los, i es que al tractar-se d’una vil·la imperial, per poder visitar-los cal reservar una hora, ja que les visites son rígides, amb reserva prèvia (només hi ha cinc visites al dia), i en els moments en que els jardins son espectaculars pel canvi de colors amb les estacions, ràpidament s’omplen de visitants (motiu pel que no els vaig poder visitar quan ho vaig intentar), així que si ho voleu aconseguir us recomano que esteu molt atents a la data en que podreu reservar un lloc per a la visita.

Respecte a la visita en si mateixa, suposo que seguirà les línies generals de les visites als altres llocs imperials. Has d’arribar una mica abans de la hora fixada, al principi et fan entrar a una recepció on pots veure un vídeo relacionat amb la visita, i després fas el recorregut (que en aquest cas es de 3 km amb algunes pujades relativament fortes), que està prefixat i delimitat (no es pot entrar en cap dels edificis, només veure’ls per fora), amb un guia, i un altre empleat al final per que ningú es quedi massa ressagat (això si, pot ser bastant permissiu permetent fotografies mentre el grup segueix avançant).

Shugakuin04

Per arribar-hi, des de l’estació de Kyôto  cal agafar la línea JR Nara fins l’estació de Tofukuji, on canviarem a la línea Keihan fins la seva estació termini, Demachiyanagi. Des de allà, amb el ferrocarril Eizan, arribarem a l’estació Shugakuin (els jardins estan a uns 10-15′ caminant). En total es triga uns 40′.

Nota: les fotos han estat obtingudes de la Wikipedia, sota llicència CC BY-SA 3.0 i son propietat de l’usuari Daderot.

Anuncis

Quants dies es necessiten per visitar Japó?

Aquesta es una pregunta recorrent quan algú vol viatjar al Japó però no coneix gairebé res del país, només que està de moda i el volen visitar. Fins i tot gent amb molt més coneixements de la zona de vegada m’ho pregunta, en aquest cas per por de no anar-hi prou dies i perdre’s coses importants.

La meva resposta és invariablement “tants com et puguis permetre”. Bé, com a màxim 90 dies, que es el que pots estar al país com a turista. Però bromes a part, per molts dies que hi dediquis, sempre et sabrà a poc, sempre et deixaràs alguna cosa important, sempre hauràs de fer tries difícils i, sobre tot, sempre et quedaràs amb un fort desig de tornar-hi per fer i veure tot allò que no has pogut en aquest viatge.

diesVisitaJapo02

No es que res d’això sigui realment determinant per decidir dedicar-hi més o menys dies a aquest viatge. En la meva experiència personal, malgrat haver estat diverses vegades, amb estades de entre 10 dies la més breu i 1 mes la més llarga, no podria dir que un viatge ha estat millor que un altre simplement pel que ha durat. Cert, si tens menys dies ho veus tot amb més intensitat i potser menys detall, mentre que si tens més temps, no només veus més coses si no que també t’ho prens amb un altre ritme i assaboreixes millor els petits detalls.

Un altre factor a tindre en compte és el tipus de viatge que vols fer. Alguna vegada ja he comentat diverses “motivacions” o temàtiques del viatge, i aquestes poden determinar de forma directa els dies (o les dates específiques) que hi has de ser.

diesVisitaJapo01

Ara mateix, malauradament, veig massa llunyà un proper viatge al Japó, però la il·lusió és el darrer que es perd, i per això de tant en tant segueixo planificant possibles rutes, visites a llocs específics i “temes” a seguir. No se si alguna vegada hi podré posar en pràctica o si davant de un viatge podré encaixar les diverses peces del puzle en un viatge possible, però penso seguir fent-ho i, per si a algú de vosaltres, que seguiu llegint les meves cabòries, us pot ser útil, tinc la intenció d’anar publicant-les en futurs articles del bloc. Es surten una mica del meu objectiu original de parlar tan sols de les meves experiències personals, però com espero poder aconseguir que s’hi converteixin, tampoc crec que m’allunyi massa del concepte original.

I vagi per endavant el meu desig que tots els que pugueu viatjar-hi, tingueu una magnífica estada al Japó, sigui quina sigui la durada del viatge.

Reconstrucció Castell Nagoya

Ja fa bastant que us vaig parlar de la meva visita al Castell de Nagoya, i recordava que no es tracta d’una autèntica reconstrucció, si no una construcció feta amb formigó, amb una aparença exterior igual a la del castell original, però cap mena de ressemblança real del seu interior.

Això es bastant habitual en molts castells japonesos (com per exemple el d’Ōsaka) que van resultar destruïts per les bombes durant la Segona Guerra Mundial, i posteriorment reconstruïts durant els anys 50 o 60. La veritat es que per fora aquests castells si que et donen la impressió de ser autèntics, però en quant entres es veu que no son mes que estructures aprofitades per a altres fins (generalment museístics, que sens dubte també tenen un gran valor). Tot i així segueixen servint com a poderós atractiu turístic.

castellNagoya03

Però aquestes estructures també requereixen un manteniment adequat, i amb l’evolució de les lleis sobre seguretat (especialment en relació als terratrèmols), la veritat es que molts d’ells estan quedant desfasats i, si es vol que segueixin sent un important punt d’atracció turístic, cal prendre mesures, de vegades dràstiques, com les que acaba d’aprovar el consistori de la ciutat de Nagoya.

reconstruccióCastellNagoya01

reconstruccióCastellNagoya02

El Juny de 2016 l’alcalde de Nagoya, Kuwamura Takashi va plantejar la idea de tirar al terra l’actual torre de formigó del Castell de Nagoya per reconstruir-la segons el model original emprant materials i tècniques tradicionals. O sigui, reconstruir el castell “de veritat”. Un projecte com aquest te un cost astronòmic (calculat en uns 50 bilions de Iens, uns 8.5 milions d’euros) i conseqüentment va generar un fort debat. Debat que finalment sembla que ha acabat amb l’aprovació per majoria del projecte.

Aquest projecte es troba en les seves fases inicials, però si tot va com es pretén, a principis de la tardor de 2019 els visitants ja no podran visitar el castell fins el 2022, quan tindrem una nova i reconstruïda torre del Castell de Nagoya tal com era quan es va construir fa segles.

El Metro de Tōkyō encara més senzill

Tōkyō es una de les metròpolis més grans del món, i els desplaçaments amb metro son gairebé una obligació. Però viatjar en el metro presenta diverses complicacions pel turista estranger, fins i tot el procedent de ciutats acostumades a emprar aquest sistema de transport. Dels problemes de viatjar amb el metro de Tōkyō ja n’he parlat en altres ocasions, i segurament ja sabreu que la meva opinió es que “es complicat, però tampoc es tant terrible com ho pinten”. De totes formes, sembla que amb l’horitzó dels JJOO Tōkyō2020 el sistema de metro cada cop serà més accessible als turistes (fins i tot als més obtusos).

Les autoritats acaben d’instal·lar màquines de venda de bitllets multi llenguatge (fins ara només estaven en japonès i anglès) a l’estació Tochomae, de la línea Oedo, pertanyent a la xarxa de metro de Toei. De moment els llenguatges disponibles son anglès, xinès i coreà, però a finals de març s’hi afegiran el castellà, el francès i el tailandès.

Però no només això. Si ara tenies que saber molt bé on volies anar i saber llegir el mapa de la xarxa de metro, amb aquestes noves màquines expenedores de bitllets, es podrà escollir l’estació de destí de quatre formes diferents, segons el seu nom, segons el seu número d’estació (un sistema a proba de ximples implantat ja fa uns quants anys), escollint-la en un mapa de la ruta, o simplement pel lloc d’interès al que es vol arribar. També s’ha augmentat la mida de la pantalla per que sigui més fàcil llegir tota la informació.

tokyometrotouristfriendly

En breu aquestes màquines aniran instal·lant-se a altres estacions (fins 31), especialment a estacions tan turístiques com Roppongi, Asakusa i Otemachi.

L’altre companyia de metro, Tōkyō Metro Co., ja va començar a instal·lar en regim de proves un sistema similar l’any passat, i te previst estendre’l per la seva xarxa fins arribar a 155 màquines en 69 estacions l’any 2018.

Sens dubte viatjar en metro a Tōkyō perdrà una mica del seu encant, de l’esperit “d’anar a la aventura”, però serà molt més còmode i pràctic.

Dos nits a Takayama

La zona central de l’illa de Honshū, els anomenats Alps Japonesos, no es de les mes visitades, però sens dubte val la pena visitar-la en qualsevol època de l’any. A la zona de Hida hi ha Takayama, a mig camí entre Nagoya i Toyama. De fet tota la ruta que comunica aquestes dues ciutats en costats oposats de l’illa principal del Japó, la que ressegueix la línea Takayama de JR, es molt interessant de veure, però potser es precisarien unes vacances molt llargues per poder fruir-hi adequadament.

Una solució pràctica i que ens podrà permetre satisfer les necessitats reals d’un viatge amb una apreciació adequada de la zona, es passar dos nits (o fins i tot tres) a Takayama. Sobre tot si podem fer coincidir l’estada amb un dels dos festivals de la ciutat: el Festival de Primavera o Sanno Festival (14-15 Abril); o el Festival de Tardor o Hachiman Festival (9-10 Octubre).

Takayama08

En dos dies un pot fruir del festival i veure amb prou comoditat tot el que hi ha d’interessant a Takayama, doncs gairebé tot està agrupat en una zona no massa gran. Si tens la sort (jo no la vaig tindre quan hi vaig anar) de poder quedar-t’hi una tercera nit, pots dedicar el dia addicional per fer una excursió a la zona de Sirakawa-go i Gokayama, situat a uns 30 km al NO de Takayama, tot i que pot ser una mica com una aventura ja que la comunicació en transport públic no es massa bona.

Però centrem-nos en la visita a Takayama. Si agafem un tren adequat, arribarem a la ciutat amb temps de deixar els trastos allà on ens allotgem i veure durant la tarda tota la zona de la Ruta Higashiyama. Si se’ns fa tard alguna cosa no la podrem veure en condicions, però sempre podrem fer una escapadeta algun dels altres dies que hi siguem.

rutatakayama01

Al dia següent comença la marxa de veritat, però tenim que llevar-nos bastant aviat per aprofitar el dia. Podem començar visitant els mercats matutins i Takayama Jinya, situat just al davant d’un d’ells. Més tard, abans de dinar encara tindrem temps de passejar entre els yatai per veure’ls i, si anem prou be de temps, agafar un bon lloc per a la representació de marionetes. Si no sempre podem veure-ho des de un lloc no tan adequat, o decidir tornar per un altre de les representacions (a la tarda n’hi ha un altre). Cal dir que no es recomanable deixar-ho pel dia següent, que potser al final ens perdem alguna cosa interessant.

TakayamaJinya04

Kusakabe01

Per la tarda podem acabar de veure la zona històrica amb calma, ja que segurament l’haurem vist amb presses mentre anem d’una banda a l’altre. Aprofitarem per veure per dins alguns dels edificis que es poden visitar com Kasukabe Mingei-kan. Quan acabem podem anar buscant un bon lloc per presenciar la desfilada nocturna, que es l’única possibilitat i entre la gentada que es reuneix i els carrers tan estrets pels que passen, la veritat es que es complicat trobar un bon lloc si no t’ho prens amb molta calma.

Al dia següent, podem visitar el Poble Hida pel matí i, depenent de a quina hora haguem de marxar, si ens queda alguna cosa per veure podem aprofitar per fer-ho.

HidanoSato03

%d bloggers like this: