Archive for the ‘Edificis’ Tag

Nara, Patrimoni de la Humanitat

Inscrit al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1998, la zona declarada patrimoni rep el nom genèric de “Monuments Històrics de l’Antiga Nara”, i com succeeix amb gran part del patrimoni japonès, no es centra en un edifici singular o un lloc concret, si no tota una zona força amplia, amb 8 elements centrals diferents: 5 temples (Tōdai-ji, Tōshōdai-ji, Yakushi-ji, Gangō-ji, Kōfuku-ji), un antic palau (Heijō-kyō), un santuari (Kasuga Taisha) i un bosc sagrat (bosc original Kasuga).

Tal com diu la UNESCO: “Nara va ser la capital del Japó entre els anys 710 i 784. Durant aquest període es va consolidar el marc del govern nacional i Nara va gaudir d’una gran prosperitat, sorgint com a origen de la cultura japonesa. Els monuments històrics de la ciutat, els temples budistes, els santuaris sintoistes i les restes excavades del gran Palau Imperial, proporcionen una vívida imatge de la vida a la capital japonesa del segle VIII, un període de profunds canvis polítics i culturals“.

AntigaNara01

AntigaNara02

Els Monuments Històrics de l’Antiga Nara han estat testimonis de l’evolució de l’arquitectura i l’art japonesos, inspirats inicialment en els de la Xina i Korea, fins adoptar un estil propi i característic.

L’any 1710 la capital es va traslladar de Fujiwara a Nara, que com a conseqüència va prosperar com a centre cultural, polític i econòmic del país durant els següents 74 anys, durant el anomenat Període Nara. La localització del palau Heijō-kyō va ser meticulosament estudiat mitjançant tècniques geomàntiques xineses. El plànol general de la ciutat, basat en el de grans ciutats xineses com Chang’an, va ser cobert de palaus, temples budistes, santuaris sintoistes, edificis públics, residències i carrers, tot dins una xarxa ortogonal, dins la qual el palau ocupava l’extrem Nord de l’avinguda central. El palau, de 120ha, incloïa diversos edificis oficials per a celebrar cerimònies polítiques i religioses, entre els que destaquen el Daigokuden (sala de audiències imperial), el  Chōdō-in (salons d’estat), i la residència imperial (Dairi), a més d’altres annexes que complien tasques administratives i d’altre índole més prosaica.

L’any 784 la capital imperial es va traslladar a Nagaoka durant nou anys, i posteriorment a Kyōto (Heian), on es va quedar fins l’any 1184. L’abandonada capital de Nara es va convertir en camps de conreu, però la majoria dels temples i santuaris van sobreviure intactes, mantenint el seu estatus i el patronatge imperial. Es va desenvolupar una nova població al seu voltant, coneguda com a Nanto (Capital del Sud). La zona al voltant dels temples Tōdai-ji, Kōfuku-ji, Gangō-ji i Kasuga-Taisha va ser la més pròspera, i va servir de nucli pel desenvolupament de la ciutat actual a partir del segle XVI.

AntigaNara03

Tōdai-ji està format per un grup d’edificis, essent el més important el Kondō (Sala del Gran Buda) on es troba la imatge asseguda de Vairocana (Gran) Buddha. Es tracta d’una gegantina estructura de fusta que alberga una estàtua de bronzo de 15m d’alçada, la més gran d’aquest tipus que existeix al món. Kōfuku-ji va ser inicialment construït a Fujiwara, i reconstruït a Nara al traslladar-ne la capital.

AntigaNara05

Gangō-ji va ser el primer temple budista japonès, construït per Soga-no-Umako al segle VI, sent conegut originalment com Asuka-dera. Va ser traslladat des de Asuka l’any 718 amb motiu del trasllat de la capital a Nara. La major part del temple original va quedar destruït per un incendi el 1451.

Tōshōdai-ji, originalment construït pel sacerdot xinès Jian Zhen (Ganjin) l’any 759 per als estudiants del budisme, es un cas excepcional, doncs al llarg de la seva història ha sofert realment molt poc a causa d’incendis o altres desastres naturals. Entre els seus elements més importants trobem el Kondô (saló principal, l’únic exemple que encara existeix de la construcció original durant el Període Nara, i un element vital per estudiar l’arquitectura dels temples japonesos), el Kōdō (saló de lectura, tot i que originalment es va concebre com a salo per reunions al palau, i únic element que encara sobreviu de l’arquitectura del palau), el Korō (repositori de sutres), i el Hōzō i el Kyōzō (dos repositoris de l’estil “casa llarga”).

Kasuga-Taisha, fundat segons els llegendes l’any 768, els seus orígens es considera que poden remuntar-se fins el inici del Període Nara. Està situat al peu de dues muntanyes sagrades (Kasugayama i Mikasayama). Els edificis de Kasuga-Taisha han estat restaurats i reconstruïts en nombroses ocasions a causa de l’envelliment i de la destrucció per diverses causes. Tots els edificis estan situats dins els límits de recinte sintoista i, segons la tradició, tenen sostres amb teules fetes de escorça de xiprer, per harmonitzar amb l’entorn.

AntigaNara04

El bosc original del Kasugayama representa un entorn natural per Kasuga Taisha, com el que forma part integral de tots els santuaris sintoistes. Kasugayama ha estat preservat com a bosc sagrat, i la protecció hi impedeix cap forma d’intervenció més enllà dels camins per a fidels i peregrins.

L’antic Palau Imperial contenia tot el necessari per les funcions oficials i privades de la família imperial, incloent, com ja hem dit anteriorment, edificis com Daigokuden, Chōdō-in, i Dairi, però també oficines, tallers, magatzems, estables, etc. Tot el complex estava envoltat per murs de terra de 5m d’alçada, que es podien travessar per una de les 12 portes que tenia, sent la més important la del centre del mur Sud, anomenada Porta Suzaku. Actualment tan sols queden alguns fonaments, reconstruccions i museus per recordar aquesta meravella.

Tota la zona dels Monuments Històrics de l’Antiga Nara està dividida en dues parts principals, tres elements a l’Oest, i la resta al Est. La major part de visites es dirigeixen cap a l’Est, on estan els edificis més coneguts, i on hi ha prou per veure com per passar-te tot un dia. Si a això li afegim que moltes vegades el turista ve a visitar Nara en un dia, procedent de Kyōto, la part del Palau, Tōshōdai-ji i Yakushi-ji no acostuma a ser tan visitada. De fet jo encara no les he visitat, tot i haver estat dues vegades a Nara (de fet nio tan sols he visitat Gangō-ji, malgrat estar molt a prop de la zona que si he visitat). I es que si ho vols veure tot be, personalment crec que es imprescindible fer nit a Nara i dedicar-hi dos dies (o la major part dels dos dies), un per a cada grup d’edificis.

La zona Est es fàcilment accessible sobre tot si vens de fora la ciutat, doncs des de l’estació de JR només cal seguir una avinguda comercial per arribar-hi directe. La zona Est està més allunyada, però si no ens centrem únicament en els ferrocarrils JR (lògic si fem servir el JR Pass), la companyia privada Kintetsu te diverses estacions que ens deixen relativament a prop d’ella. Sigui com sigui, Nara es una ciutat molt maca, interessant de visitar, d’aquelles que has d’incloure obligatòriament a la teva ruta, i no tan sols per que tothom hi va.

Anuncis

Nou tiquet ràpid per a estrangers a la Skytree

La meva intenció en aquest bloc sempre ha estat parlar únicament d’aquells llocs que he visitat personalment, i quan vaig incorporar la secció de noticies, em vaig comprometre a donar noticies únicament d’aquells llocs dels que ja us hagués parlat sobre la meva experiència al visitar-los. Malgrat això, aquest cop em saltaré totes les meves normes doncs considero que aquesta noticia es prou interessant com per a compartir-la amb tots vosaltres. A més a més, si no hi he estat no ha estat per falta de ganes, si no per que en el meu darrer viatge a Japó encara no estava acabada. Estic parlant de la Tōkyō Skytree, tot un nou símbol de la ciutat, des de on fruir de magnífiques vistes d’aquesta metròpolis.

Fins ara aconseguir pujar fins el pis d’observació era quasi una odissea, doncs les cues eren llarguíssimes, i generalment calia perdre molt de temps abans de poder pujar i gaudir de les vistes. Ara els estrangers podrem estalviar-nos-ho parcialment, doncs s’ha creat una nova cua especial per a nosaltres que ens permetrà pujar molt més ràpidament a la planta Tembo, situada a 350 metres d’alçada, gràcies a un tiquet especial amb el que tan sols haurem d’esperar 5 minuts (en front de 1 hora que es l’habitual per als tiquets normals en dies laborables, dos hores o més durant els caps de setmana).

Per adquirir aquest tiquet especial haurem de dirigir-nos a una guixeta especial situada al quart pis, i mostrar el passaport o un altre document que ens identifiqui com turista o resident estranger al Japó. Els acompanyants japonesos també podran adquirir aquest tiquet especial. El seu preu es de 2.820 円per als adults (760 円més car que el tiquet estàndard).

Segons la companyia que s’encarrega de l’explotació del mirador, la Tobu Tower Skytree Co., el 6.8% dels visitants durant l’any 2013 van ser estrangers, però esperen augmentar considerablement aquest percentatge, arribant a vendre entre 50 i 100 tiquets especials els dies laborables, i de 500 a 800 els caps de setmana.

FastPassSkytree

Escola Kaichi

kaichi01

La ciutat de Matsumoto es coneguda bàsicament pel seu castell, el castell del corb, però a no gaire distància d’aquest es troba la escola Kaichi (旧開智学校 kyūkaichi-gakkō), que es la primera escola moderna construïda al Japó, i un Important Be Cultural.

L’escola es va fundar el 1873, tan sols un any després de la primera gran reforma eductiva introduïda pel govern Meiji, encara que l’edifici actual no va ser inaugurat fins el 1876. Es tracta d’un edifici de tipus occidental però amb una magnífica fusió d’elements japonesos que, el 1961 va ser declarat Important Be Cultural, i el 1965 es va convertir en museu. Com escola va fer la seva funció durant molts anys (tinc un amic una mica més jove que jo, l’avi del qual va estudiar-hi), i de fet la nova escola està situada just al davant d’ella.

kaichi02

Part de la importància de l’escola ve del fet que va ser la pròpia comunitat la que va fer possible la seva existència, ja que el 70% dels costos de la seva construcció el van sufragar els propis habitants, majoritàriament camperols, cosa que va obligar a mantindre els costos al mínim, i per tant es van fer servir materials que mai pensaríeu que fos possible emprar per un edifici així (potser per això hi ha una combinació tan excepcional d’elements occidentals i japonesos).

Informació important:

  • Lloc: Escola Kaichi (Matsumoto – Pref.Nagano)
  • Cost: 500円
  • Com arribar-hi: uns 25’ caminant des de l’estació Matsumoto de la línea Shinonoi de JR. A poc més de 5’ caminant des de el castell de Matsumoto.

kaichi03

kaichi04

Museu Shikoku Minka (四国村)

També conegut com a Shikoku Mura, es tracta d’un museu a l’aire lliure on es poden visitar vivendes particulars portades (o reconstruïdes) de diferents recons de la illa de Shikoku per veure els diferents estils d’arquitectura emprats a l’illa des de temps de l’Era Edo fins al Període Taishō. El museu, que es va inaugurar el 1976 i ocupa una superfície de 50.000 metres quadrats, es troba a les afores de Takamatsu (a uns 20’ en tren del centre), molt a prop de la Península de Yashima, un lloc històric per haver estat el lloc on al segle XII es va lliurar una batalla decisiva en l’enfrontament entre els clans Heike i Genji.

Encara que el seu nom implica que el que es pot veure al museu son residències particulars, la veritat es que també hi ha altres tipus d’edificis, com fàbriques, un pont penjant com tants altres que es van fer servir a la regió de Iya des de principis del segle XIII, o fins i tot un teatre kabuki procedent de l’illa de Shodo. I per rematar-ho, a més a més de poder veure com eren per dins a l’època, alguns edificis han estat habilitats per mostrar exposicions de diversa índole al seu interior.

shikokuMura05

shikokuMura01

shikokuMura03

Com es habitual en molts dels elements del seu passat que es conserven, alguns dels edificis que es poden veure han estat catalogats com a Important Be Cultural. Concretament son dues residències particulars del segle XVIII, una planta de processament de canya de sucre del 1909, i una planta per fabricar salsa de soja de la Era Meiji.

En el seu conjunt la visita es converteix en un agradable passeig per una zona ombrívola mentre vas veient els diversos edificis i els seus estils, així com elements propis del seu us, o galeries de fotos de l’època. El museu es troba situat en un turó, però tot i que hi ha diverses pujades i baixades, cap es prou forta com per representar un esforç la seva visita. Al meu cas va ser un bon complement per acabar el dia, després de la visita al Ritsurin Koen.

Informació important:

  • Lloc: Shikoku Mura (Takamatsu – Pref.Kagawa).
  • Cost: 800 円
  • Com arribar-hi: agafant la línea privada Kotoden Shido, cal baixar a l’estació Kotoden Yashima (uns 20’ de recorregut des de el centre de la ciutat).

shikokuMura06

shikokuMura04

shikokuMura02

ACROSS Fukuoka

Al abril de 1995, a la zona de Tenjin, en ple centre de Fukuoka, es va inaugurar un edifici força singular, el ACROSS Fukuoka. ACROSS es l’acrònim en anglès de Asian CrossRoad Over the Sea (literalment “Cruïlla asiàtica per sobre la mar”), i defineix un complex cultural que també serveix com a centre internacional de bescanvi cultural. Aquest edifici, obra de l’arquitecte argentí Emilio Ambasz, es un dels símbols de la ciutat, així com un punt de referència per a la arquitectura ecològica, cridant l’atenció per la seva façana escalonada plena de verd, com si d’una frondosa muntanya es tractés.

across02

Entre les instal·lacions que es poden trobar al seu interior troben un cavernós atri, sales de conferències, restaurants i el Fukuoka Symphonie Hall. El Centre d’Informació Cultural permet als turistes obtindre informació útil sobre Fukuoka, Kyûshu i Yamaguchi. A la Galeria Takumi es poden trobar exposicions permanents dels arts i oficis tradicionals de Fukuoka.

L’edifici te 14 plantes per sobre el nivell del terra i 4 plantes subterrànies, i el seu element més característic, la façana verda, ocupa 5.400 metres quadrats que serveixen per controlar la temperatura interior, aïllant-ho o refrescant-ho, i contribuint així a reduir l’emissió de gasos hivernacle i la seva consumició d’energia. Inicialment contenia 37.000 plantes de 76 varietats diferents, però l’acció dels ocells, i altres factors naturals han fet que s’hagin superat les 50.000 plantes de més de 100 varietats diferents.

across01

Informació important:

  • Lloc: ACROSS Fukuoka (Fukuoka – Pref.Fukuoka)
  • Com arribar-hi: l’edifici es troba al vell mig de la zona de Tenjin, així que no haurem de caminar gaire si baixem en alguna de les següents parades de metro o ferrocarril: estació Tenjin de la línea Kuko (sortida 16), estació Tenjin Minami de la línea Nanakuma (sortida 5), estació Nihsitetsu Fukuoka de la línea de ferrocarril privada Nishitetsu Omuta. També està a prop de l’estació de autobusos Tenjin, i si esteu fent servir l’autobús turístic, cal baixar a la parada nº5 (shiyakushokitaguchi).

Foto de la web greenroofs.com

Foto de la web greenroofs.com

Foto de la web greenroofs.com

Foto de la web greenroofs.com

%d bloggers like this: