Archive for the ‘Chūbu (中部)’ Tag

Reconstrucció Castell Nagoya

Ja fa bastant que us vaig parlar de la meva visita al Castell de Nagoya, i recordava que no es tracta d’una autèntica reconstrucció, si no una construcció feta amb formigó, amb una aparença exterior igual a la del castell original, però cap mena de ressemblança real del seu interior.

Això es bastant habitual en molts castells japonesos (com per exemple el d’Ōsaka) que van resultar destruïts per les bombes durant la Segona Guerra Mundial, i posteriorment reconstruïts durant els anys 50 o 60. La veritat es que per fora aquests castells si que et donen la impressió de ser autèntics, però en quant entres es veu que no son mes que estructures aprofitades per a altres fins (generalment museístics, que sens dubte també tenen un gran valor). Tot i així segueixen servint com a poderós atractiu turístic.

castellNagoya03

Però aquestes estructures també requereixen un manteniment adequat, i amb l’evolució de les lleis sobre seguretat (especialment en relació als terratrèmols), la veritat es que molts d’ells estan quedant desfasats i, si es vol que segueixin sent un important punt d’atracció turístic, cal prendre mesures, de vegades dràstiques, com les que acaba d’aprovar el consistori de la ciutat de Nagoya.

reconstruccióCastellNagoya01

reconstruccióCastellNagoya02

El Juny de 2016 l’alcalde de Nagoya, Kuwamura Takashi va plantejar la idea de tirar al terra l’actual torre de formigó del Castell de Nagoya per reconstruir-la segons el model original emprant materials i tècniques tradicionals. O sigui, reconstruir el castell “de veritat”. Un projecte com aquest te un cost astronòmic (calculat en uns 50 bilions de Iens, uns 8.5 milions d’euros) i conseqüentment va generar un fort debat. Debat que finalment sembla que ha acabat amb l’aprovació per majoria del projecte.

Aquest projecte es troba en les seves fases inicials, però si tot va com es pretén, a principis de la tardor de 2019 els visitants ja no podran visitar el castell fins el 2022, quan tindrem una nova i reconstruïda torre del Castell de Nagoya tal com era quan es va construir fa segles.

Dos nits a Takayama

La zona central de l’illa de Honshū, els anomenats Alps Japonesos, no es de les mes visitades, però sens dubte val la pena visitar-la en qualsevol època de l’any. A la zona de Hida hi ha Takayama, a mig camí entre Nagoya i Toyama. De fet tota la ruta que comunica aquestes dues ciutats en costats oposats de l’illa principal del Japó, la que ressegueix la línea Takayama de JR, es molt interessant de veure, però potser es precisarien unes vacances molt llargues per poder fruir-hi adequadament.

Una solució pràctica i que ens podrà permetre satisfer les necessitats reals d’un viatge amb una apreciació adequada de la zona, es passar dos nits (o fins i tot tres) a Takayama. Sobre tot si podem fer coincidir l’estada amb un dels dos festivals de la ciutat: el Festival de Primavera o Sanno Festival (14-15 Abril); o el Festival de Tardor o Hachiman Festival (9-10 Octubre).

Takayama08

En dos dies un pot fruir del festival i veure amb prou comoditat tot el que hi ha d’interessant a Takayama, doncs gairebé tot està agrupat en una zona no massa gran. Si tens la sort (jo no la vaig tindre quan hi vaig anar) de poder quedar-t’hi una tercera nit, pots dedicar el dia addicional per fer una excursió a la zona de Sirakawa-go i Gokayama, situat a uns 30 km al NO de Takayama, tot i que pot ser una mica com una aventura ja que la comunicació en transport públic no es massa bona.

Però centrem-nos en la visita a Takayama. Si agafem un tren adequat, arribarem a la ciutat amb temps de deixar els trastos allà on ens allotgem i veure durant la tarda tota la zona de la Ruta Higashiyama. Si se’ns fa tard alguna cosa no la podrem veure en condicions, però sempre podrem fer una escapadeta algun dels altres dies que hi siguem.

rutatakayama01

Al dia següent comença la marxa de veritat, però tenim que llevar-nos bastant aviat per aprofitar el dia. Podem començar visitant els mercats matutins i Takayama Jinya, situat just al davant d’un d’ells. Més tard, abans de dinar encara tindrem temps de passejar entre els yatai per veure’ls i, si anem prou be de temps, agafar un bon lloc per a la representació de marionetes. Si no sempre podem veure-ho des de un lloc no tan adequat, o decidir tornar per un altre de les representacions (a la tarda n’hi ha un altre). Cal dir que no es recomanable deixar-ho pel dia següent, que potser al final ens perdem alguna cosa interessant.

TakayamaJinya04

Kusakabe01

Per la tarda podem acabar de veure la zona històrica amb calma, ja que segurament l’haurem vist amb presses mentre anem d’una banda a l’altre. Aprofitarem per veure per dins alguns dels edificis que es poden visitar com Kasukabe Mingei-kan. Quan acabem podem anar buscant un bon lloc per presenciar la desfilada nocturna, que es l’única possibilitat i entre la gentada que es reuneix i els carrers tan estrets pels que passen, la veritat es que es complicat trobar un bon lloc si no t’ho prens amb molta calma.

Al dia següent, podem visitar el Poble Hida pel matí i, depenent de a quina hora haguem de marxar, si ens queda alguna cosa per veure podem aprofitar per fer-ho.

HidanoSato03

Fujisan, Patrimoni de la Humanitat

El 2013 es va inscriure al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el Fujisan com a lloc sagrat i font d’inspiració artística. I no es d’estranyar, doncs aquest símbol internacionalment reconegut del país del sol naixent te una gran bellesa (quan es deixa veure), i no es pot negar que ha inspirat a artistes japonesos i forans de totes les expressions artístiques imaginables.

Fujisan02

Tal com diu la UNESCO: “La bellesa d’aquest solitari volcà habitualment cobert per la neu, conegut arreu del món com a Mt.Fuji, s’eleva per sobre els pobles, el mar i diversos llacs, sent el destí de nombrosos peregrinatges així com inspiració per a artistes i poetes. La designació com a Patrimoni de la Humanitat inclou 25 llocs diferents que reflecteixen l’essència del paisatge sagrat i artístic del Mt.Fuji. Al segle XII es va convertir en un centre d’entrenament dels budistes ascetes, que incloïen aspectes sintoistes. Als voltants de la cota 1.500, es van situar rutes i temples que envoltaven la base de la muntanya com els santuaris Sengen-jinja, els albergs Oshi, així com formes creades per la natura com formacions de lava, llacs, torrents i cataractes, que van ser adorades com elements sagrats. Les seves representacions en l’art japonès es remunten al segle XI, però les impressions ukiyo-e del segle XIX, incloses les vistes de des de platges de sorra o boscos de pins, van internacionalitzar la seva imatge com a icona del Japó, i va tindre un fort impacte en el desenvolupament de l’art occidental”.

Així doncs, no podem parlar únicament del volcà, si no de tot un entorn molt relacionat amb ell. Es tracta d’una amplia àrea entre les prefectures de Shizuoka i Yamanashi, en la que trobem: el cim (de 3.776 m d’alçada), les rutes per ascendir fins al cim (hi ha quatre rutes diferents que ens poden portar al cim amb diverses dificultats en entre 4 i 8 hores), santuaris, rierols purificadors, llacs, allotjaments pels peregrins, coves i una cataracta.

Fujisan01

En total els elements protegits son: el Fujisan (el volcà en si mateix); els santuaris Fujisan Hongu Sengen Taisha, Yamamiya Sengen-jinja, Murayama Sengen-jinja, Suyama Sengen-jinja, Fuji Sengen-jinja (també conegut com a Subashiri Sengen-jinja), Kawaguchi Asama-jinja i Fuji Omuro Segen-jinja; les Oshi (cases per a peregrins) de les famílies Togawa i Osano; els llacs Yamanakako i Kawaguchiko, així com els diversos estanys de Oshino Hakkai (els estanys Okamaike, Sokonashiike, Choshiike, Wakuike, Nigoriike, Kagamikke, Shobuike i Deguchiike); els motllos d’arbre fets amb lava de Funatsu i els de Yoshida; Hitoana Fuji-ko Iseki; les cataractes de Shiraito no Taki, i el bosc de pins de Mihonomatsubara.

El Mt.Fuji no es troba massa lluny de Tōkyō, des de on es pot arribar en tren fins a l’estació Kawaguchiko (línies JR-Chuō i Fujikyu en un trajecte de més de 2hr des de Shinjuku), i d’allà amb autobús fins la població de Fujiyoshida, on també trobarem el Centre per Visitants del Mt.Fuji, amb tota la informació que podem necessitar. Malgrat això, si el que volem es veure tota la zona i els diversos elements que formen part d’aquest Patrimoni de la Humanitat, les combinacions de transport son bastant dolentes, i seria recomanable poder anar-hi amb un cotxe de lloguer. La millor època? Sens dubte a la primavera. A no ser que es vulgui pujar fins al cim, ja que en aquest cas només es pot fer entre Juliol i Agost.

Fujisan03

En conjunt una extensa àrea a la que podríem dedicar-hi alguns dies. Jo no he pogut fer (encara), el més que m’he acostat a fer una cosa similar ha estat a la zona de Hakone, molt propera i semblant en bellesa, però una amiga si que ho va fer, pernoctant en un ryokan amb vistes al Fuji des de l’habitació… i em va comentar que despertar-se amb un paisatge així, amb la sortida del sol de fons, va ser increíble.

Matsumoto en un dia

Tot i que Matsumoto es un lloc que em va cridar l’atenció des de el primer moment i volia visitar-lo, la veritat es que està bastant allunyat de la ruta Tōkaidō (東海道), que es la més lògica de seguir en les primeres (i generalment més curtes) visites al país del sol naixent. Es per això que, fins que no vaig fer un viatge amb més temps i la decidida intenció de no cenyir-me a les rutes més habituals no vaig realment plantejar-me visitar la ciutat.

Matsumotojo02

Matsumoto està situat als denominats Alps Japonesos, en una zona on es possible anar-hi de formes molt diverses, tot i que en totes elles cal invertir un munt de temps de viatge. Podem arribar-hi en autobús des de la zona de Hida (unes 2h de viatge), o en tren des de Nagoya (uns 180km i unes 2h de viatge) o Tōkyō (quasi 300km i al voltant de 3h de viatge). Finalment, tot i ser la ruta més llarga, vaig decidir anar-hi des de Tōkyō, ja que així pensava aprofitar el viatge per visitar Nagano, per on tenia que passar obligatòriament. A posteriori potser no va ser tan bona idea.

Matsumoto te diversos punts d’interès, com ja us he anat explicant en articles anteriors, en aquest mateix bloc, però tots ells estan bastant agrupats i no gaire lluny de l’estació de tren de JR, així que els desplaçaments per la ciutat no son cap problema. Les visites es un altre qüestió. El castell dona per molt i si el dia acompanya i es l’època adequada (jo vaig anar a la primavera i el dia va ser magnífic), probablement el temps passarà volant mentre li doneu mil i una voltes buscant el millor angle o un detall que us cridi especialment l’atenció. Per altre banda, el castell i el parc que l’envolta es el centre de moltes activitats, relacionades o no amb ell, i si sabeu escollir el dia es probable que quedeu atrapats per algun esdeveniment especial, i la vostra visita condicionada pels seus horaris.

matsumoto01

A més a més, després de visitar-ho tot, em vaig quedar amb les ganes de tornar a altres hores a veure el castell o el Carrer de les Granotes. Però tenia un bitllet de tornada per després de dinar amb la intenció, com ja he dit, de visitar Nagano. D’aquesta visita ja us en parlaré un altre dia, però de moment vull dir que finalment no em va permetre veure amb calma l’únic element interessant de la capital de la prefectura per que ja era massa tard.

En resum, crec que Matsumoto es pot visitar perfectament en menys d’un dia, fins i tot si heu d’invertir moltes hores en el viatge (no sigueu dropos i matineu per aprofitar millor el dia), però també hi podeu dedicar un dia sencer, que no us avorrireu i segur que no us quedarà l’espina clavada de “si hagués tingut més temps…”. Pensar en fer nit a Matsumoto per tal de visitar-la més a fons potser si que ja es una mica exagerat, a no ser que us interessí algun esdeveniment que duri més d’un dia, o amb uns horaris que no us donin altre opció, o que feu servir la població com a base per visitar altres punts de la zona.

museuMatsumoto04

Articles sobre Matsumoto:

Al següent mapa trobareu indicats tots els llocs mencionats als articles anteriors, així com una ruta suggerida per poder visitar-los tots de la forma més pràctica i interessant.

Informació important:

Passejant per Matsumoto

matsumoto01

Aquest cap de setmana passat un amic m’estava preguntant sobre diversos llocs de Japó als que vol anar aquest estiu per tindre una idea més precisa sobre el temps que li calia preveure per visitar-los i, al marge de la gran enveja que em va donar per que jo no hi puc anar, em va fer adonar fins a quin punt quan visitem un lloc ens enceguem en veure el que surt a totes les guies del lloc i, com si tinguéssim ceguera espaial, ens oblidem de tota la resta. De fet aquest es un mal que fins i tot pateixen els empleats de les pròpies oficines turístiques que, quan de forma específica els preguntes pels llocs menys coneguts, de vegades no saben que dir-te. Això combinat amb el que us he explicat a les darreres entrades sobre Mimizuka (un lloc que si fes com la majoria de turistes no hauria descobert) i l’escola Kaichi de Matsumoto, em va fer recordar la visita a aquesta darrera ciutat.

matsumoto04

Una de les coses que m’agrada fer quan visito un lloc es anar a peu als llocs sempre que sigui possible. Així puc veure una mica més de la població pròpiament dita, i no em costa gens desviar-me una mica per veure aquests elements que potser no son més que curiositats, però entre els que pots descobrir elements interessants o, pensant com el fotògraf aficionat que soc, perfectes per fer-ne algunes fotos.

Matsumoto va ser un exemple d’aquesta forma de procedir. Un dia radiant de primavera, una suposada ruta força directa però prou curta com per ni plantejar-te-la no fer-la a peu i que, després d’una ràpida consulta al mapa que acabava d’agafar de la oficina de turisme de la estació, em va dur a fer un recorregut zigzaguejant que no em va ocupar massa temps de més, i que em va permetre veure alguns racons, carrers i edificis que inicialment no estaven inclosos en la meva ruta prevista des de milers de kilòmetres de distància fent cas únicament de les guies turístiques. Aquí podeu veure algunes fotos d’aquests llocs, i a l’àlbum de Flicker de la ciutat en podeu veure algunes més, però la veritat es que el record que en tinc al cap es molt més complert i satisfactori.

matsumoto03

matsumoto02

Un curiós rellotge com es el Karakuri situat a l’entrada d’un centre comercial, o una roca anomenada ushi-tsunagi-ishi, que es suposa es la pedra que maca la localització d’un antic mercat de sal (de la que Matsumoto era deficitària en temps de Takeda Shingen), i que segons una dubtosa llegenda es a la que lligaven els bous que transportaven la sal a Matsumoto. Només son dos dels exemples que vaig trobar seguint aquest camí, però també hi ha simples cases particulars amb façanes curioses, o la possibilitat de “respirar” l’ambient, coses intangibles que no queden reflectides en una foto o vídeo, però si indeleblement gravades com a record i que recomano a tothom de practicar, especialment en viatges que possiblement no es repetiran mai. Si, ja se que en aquests cassos s’acostuma a anar per feina, però l’experiència m’ha demostrat que es més satisfactori fer-ho així que practicar una marató monumental.

Informació important:

%d bloggers like this: