Archive for the ‘Pref.Kagawa (香川県)’ Category

El Mar Interior de Seto (瀬戸内海)

Entre les illes de Honshū, Shikoku i Kyūshū hi ha una gran superfície marina anomenada Mar Interior de Seto. Es un mar plagat d’illes de mides molt diverses. Algunes son molt conegudes i be valen una visita (com Miyajima, Naoshima o Shodoshima), però es el propi conjunt visual del Mar Interior de Seto el que realment val la pena veure. I per fer-ho hi ha diversos llocs especialment interessants per tindre vistes panoràmiques de diverses parts d’aquest mar i les seves illes (si el temps acompanya, es clar).

Oficialment el Mar Interior de Seto està delimitat per: a l’Oest pel límit Sud-est del Mar del Japó; a l’Est per una línia que va des de Takura Saki (34°16’N), a Honshū, fins Oishi Hana, a l’illa d’Awaji, i a través d’aquesta illa fins Sio Saki (34°11’N) i fins Oiso Saki, a Shikoku; al Sud per una línea que uneix Sada Misaki (33°20’N), a Shikoku, amb Kyūshū; y al Nord està delimitat per l’illa de Honshū.

SetoInlandSea01

Les dues illes principals que delimiten aquest mar estan unides per tres grans ponts, veritables miracles de l’enginyeria. L’autopista Kobe-Awaji-Naruto uneixen Hyōgo amb Tokushima (a Shikoku), però una bona part del recorregut travessa l’illa d’Awaji, i al travessar el mar segurament estarem més pendents dels remolins que es formen allà on les aigües del mar interior s’uneixen amb l’Oceà Pacífic. El Gran Pont de Seto (de fet una sèrie de set ponts i viaductes) que uneix Okayama amb Kagawa es perfecte si vas amb el tren (el Marine Liner de JR), encara que ho veurem una mica “encaixonats” per les estructures dels ponts. També hi ha un pont per l’autopista Nishiseto que comunica les prefectures de Hiroshima i Ehime, però d’aquest no en tinc cap referència per poder dir-vos si val la pena per tindre una bona visió del mar interior.

SetoInlandSea07

SetoInlandSea06

Però al marge dels ponts, que ens permeten veure el mar “des de dins”, hi ha diversos punts privilegiats que també ens permeten tindre una bona visió del mar interior. Els més coneguts i que segurament visitareu igualment per altres causes son el Mt.Misen a Miyajima i Kotohira.

A Kotohira, al cap de munt dels milers de graons que us porten fins al punt més alt del complex de temples de Kompirasan, es te una gran visió de part del mar interior… si el temps acompanya. Personalment només vaig poder veure ombres difuses per que aquell dia estava núvol i plovia intermitentment, però a la vista de la guia que hi havia per identificar els principals elements geogràfics (com a tots els miradors), la vista deu ser excepcional.

SetoInlandSea03

SetoInlandSea02

Per altre banda, a Miyajima, si puges al Mt.Misen, ja mentre puges el tram final amb el telefèric, pots començar a albirar bona part del mar interior proper a la costa de Hiroshima, i un cop a dalt de tot, al Observatori Shishiiwa ho pots admirar a plaer. Però encara hi ha més possibilitats, ja que si segueixes el camí fins al cim del Mt.Misen, allà hi ha un altre observatori que ens permet tindre una visió de 360º al voltant sense gairebé cap impedimenta. Des de allà dalt podem veure una gran extensió del mar interior, la costa (i la ciutat) d’Hiroshima, així com la costa de Shikoku si el dia es prou clar. I en mig tota una sèrie d’illes grans i petites, les grans extensions de conreus marins (majoritàriament ostres), i fins i tot una visió no tan habitual d’Itsukushima.

Sens dubte hi ha d’altres indrets des de on es pot admirar el Mar Interior de Seto, però els que us he mencionat aquí sens dubte son també punts turístics de primer ordre que per si mateixos justifiquen una visita, així que les vistes les podeu considerar “un plus” per fer encara més interessant la visita.

SetoInlandSea05

SetoInlandSea04

Anuncis

Kotohira Takadōrō

Quan visites un lloc, especialment si es un lloc que destaca gairebé exclusivament per un monument, lloc emblemàtic o esdeveniment, es molt probable que, com a un insecte atret cap a la llum, ni tan sols ens fixem en tots els altres elements que, al no tindre el renom del principal atractiu, ni tan sols els veiem, encara que els tinguem davant dels nassos.

Al Japó hi ha nombrosos llocs realment emblemàtics per un element específic, com succeeix amb Matsumoto i el seu castell, o Hiroshima i el Parc de la Pau. A l’illa de Shikoku hi ha un lloc que compleix amb escreix aquesta condició: Kotohira. El poble de Kotohira es conegut gairebé de forma exclusiva per Kompirasan, la muntanya on s’aixeca el temple Kotohira-gû, principal punt d’interès i en el que es centra la immensa majoria de la informació que trobareu sobre aquesta població. Però al poble hi ha altres elements d’interès, com el Museu del Sake del que ja he parlat anteriorment, i una torre que s’aixeca al costat mateix de l’estació Kotoden (els ferrocarrils privats) i just al mig del camí que cal seguir des de l’estació JR si et dirigeixes (amb no massa presa) cap a Kompirasan.

Aquesta torre de fusta amb una base de pedra te una alçada de 27 metres i es va construir el 1865 per servir com a senyal lluminosa en temps difícils. Com podeu veure per la foto, es un element impressionant, impossible de passar desapercebut diríeu, però que gent que ha visitat el poble no sabria ni tan sols ubicar (crec que hi ha un terme científic per explicar aquesta espècie de “ceguesa” quan et concentres en una cosa, de forma que el que t’envolta sembla que “desapareix”).

takadoro

Museu Shikoku Minka (四国村)

També conegut com a Shikoku Mura, es tracta d’un museu a l’aire lliure on es poden visitar vivendes particulars portades (o reconstruïdes) de diferents recons de la illa de Shikoku per veure els diferents estils d’arquitectura emprats a l’illa des de temps de l’Era Edo fins al Període Taishō. El museu, que es va inaugurar el 1976 i ocupa una superfície de 50.000 metres quadrats, es troba a les afores de Takamatsu (a uns 20’ en tren del centre), molt a prop de la Península de Yashima, un lloc històric per haver estat el lloc on al segle XII es va lliurar una batalla decisiva en l’enfrontament entre els clans Heike i Genji.

Encara que el seu nom implica que el que es pot veure al museu son residències particulars, la veritat es que també hi ha altres tipus d’edificis, com fàbriques, un pont penjant com tants altres que es van fer servir a la regió de Iya des de principis del segle XIII, o fins i tot un teatre kabuki procedent de l’illa de Shodo. I per rematar-ho, a més a més de poder veure com eren per dins a l’època, alguns edificis han estat habilitats per mostrar exposicions de diversa índole al seu interior.

shikokuMura05

shikokuMura01

shikokuMura03

Com es habitual en molts dels elements del seu passat que es conserven, alguns dels edificis que es poden veure han estat catalogats com a Important Be Cultural. Concretament son dues residències particulars del segle XVIII, una planta de processament de canya de sucre del 1909, i una planta per fabricar salsa de soja de la Era Meiji.

En el seu conjunt la visita es converteix en un agradable passeig per una zona ombrívola mentre vas veient els diversos edificis i els seus estils, així com elements propis del seu us, o galeries de fotos de l’època. El museu es troba situat en un turó, però tot i que hi ha diverses pujades i baixades, cap es prou forta com per representar un esforç la seva visita. Al meu cas va ser un bon complement per acabar el dia, després de la visita al Ritsurin Koen.

Informació important:

  • Lloc: Shikoku Mura (Takamatsu – Pref.Kagawa).
  • Cost: 800 円
  • Com arribar-hi: agafant la línea privada Kotoden Shido, cal baixar a l’estació Kotoden Yashima (uns 20’ de recorregut des de el centre de la ciutat).

shikokuMura06

shikokuMura04

shikokuMura02

Castells japonesos (日本の城)

Una de les estampes més característiques pel turista que visita el Japó es sens dubte els castells, herència d’una època a la que tantes i tantes pel·lícules de samurais ens han transportat, i que a molts ens agrada reviure en viu i en directe sempre que sigui possible.

Bansho

Al Japó hi ha centenars de castells, però malauradament, la major part no son més que quatre pedres que només saps que son les runes d’un castell per què t’ho diuen, no per que hi arribis a veure cap estructura que es pugui reconèixer.  Si ho pensem amb calma, tenint en compte les guerres, les forces de la natura (terratrèmols i incendis, bàsicament) i les tècniques de construcció més emprades, potser acabarem sorprenent-nos de que encara en quedin tants.

En qualsevol cas, tinc localitzats aproximadament uns cinquanta castells que es poden identificar fàcilment com a tals (tot i que en molts casos només queda la torre principal), molts d’ells considerats tresors nacionals. En aquest bloc ja he parlat de la majoria dels que he tingut la sort de visitar, que no representen ni la meitat dels que tinc localitzats. Com he dit en aquestes ocasions, molts dels castells que segueixen en peu son reconstruccions parcials realitzades en temps molt moderns, i en molts casos fent servir tècniques modernes de construcció, cosa que fa que només tinguem l’enganyosa sensació de que estem veient un castell original, malgrat estar fet de formigó.

rutaHimeji01

Matsumotojo02

Osakajo05

Dins de la campanya “12 mesos, 12 temes”, tinc la intenció de dedicar el mes de Juliol als castells, parlant d’aquells que encara no han trobat el seu lloc en aquest bloc, com el castell de Kanazawa o el de Nagoya. Si reviseu els articles anteriors sobre castells publicats en aquest bloc, o seguiu llegint-me al llarg d’aquest més, la llista completa dels castells que hi trobareu es:

Evidentment, no es una revisió exhaustiva de tots els castells que es poden visitar al Japó, ni tan sols hi son tots els més representatius o coneguts (falten algunes joies com el de Kumamoto, per posar tan sols un exemple), però si tots els que he aconseguit visitar fins ara, que es la premissa amb la que estic escrivint aquest bloc des de els seus inicis: “parlar únicament d’allò en que tinc una experiència de primera ma”.

Museu del Sake de Kotohira (金陵の郷)

Kotohira es un petit poble de Shikoku conegut fonamentalment per ser un dels llocs on hi ha més temples per centímetre quadrat de tot Japó (la muntanya Konpirasan), però dels temples ja en parlaré en un altre ocasió. Avui del que vull parlar-vos es d’un petit museu que trobareu de camí al Konpirasan si hi aneu caminant des de l’estació de ferrocarril (qualsevol d’elles). Aquest es un museu dedicat al sake situat en un edifici en el que antigament s’elaborava la beguda alcohòlica japonesa més coneguda arreu.

Aquest museu del sake no es ni massa gran ni massa destacable. Segurament ni us hi fixaríeu si no comenceu a tafanejar una mica al veure una gegantina ampolla de sake fent de font a l’entrada del que sembla a primera vista una casa més, amb un negoci de venta de sake.

A l’interior, voltant un pati gegantí hi ha l’edifici que fa de museu, on es mostra el procés tradicional de fabricació d’aquesta beguda. Les explicacions escrites i sonores lamentablement només estan en japonès, però tot el procés està il·lustrat amb uns diorames a tamany real on es poden veure com es feien servir les diverses eines i la forma de treballar de les persones, i per tant el problema idiomàtic no es massa greu ja que tot el procés queda molt ben plasmat i es de fàcil comprensió.

Cap al final de l’exposició hi ha una sala amb una considerable col·lecció d’elements relacionats amb el sake, des de ampolles de diverses formes i tamanys fins a serveis per servir o beure el sake, passant per etiquetes de diverses marques i tipus de sake o documentals projectats a un televisor.

Aquests elements de diverses èpoques es poden admirar tranquil·lament mentre degustes una mica de sake, ja que al mateix lloc hi ha tres màquines expenedores (sent al Japó es evident que això també hauria d’estar automatitzat), on per 100円 (porteu força monedes si voleu prendre’n bastants ja que no hi ha màquina per donar canvi) cada got pots degustar els tres tipus de sake més bàsics.

Evidentment, com es habitual en tot tipus de bodegues i museus de begudes alcohòliques de tot el món, a la sortida has de passar obligatòriament per una gran botiga de sake on pots adquirir diferents tipus de sake dins una molt amplia gama de qualitats, preus i tamanys.

Informació important:

  • Lloc: Kotohira (Pref. Kagawa)
  • Com arribar-hi: Kotohira es una població bastant petita. Al museu del sake s’hi pot arribar a peu des de l’estació JR en menys de 10 minuts.
  • Cost: 310円.
%d bloggers like this: