Archive for the ‘Taitoku (台東区)’ Category

La Flama d’Hiroshima i Nagasaki

El 6 d’Agost de 1945, les forces armades dels Estats Units van llençar la primera bomba atòmica sobre Hiroshima, i un altre sobre Nagasaki el 9 d’Agost del mateix any, fet que va costar la vida de milers de persones que van morir a l’instant. Actualment encara hi ha gent que està sofrint-ne les conseqüències.

Un temps després, Yamamoto Tatsuo, que va viatjar a Hiroshima en busca d’un oncle, hi va trobar una flama causada per la bomba cremant entre les runes de la casa del seu oncle. Agafant-la, la va portar de retorn a Hoshino-mura, el seu poble natal a la prefectura de Fukuoka, on la va mantindre viva com a record del seu oncle i expressió del seu ressentiment. Però, amb el pas dels anys, el significat de la flama es va convertir en un símbol del seu desig que s’abolissin les armes nuclears i s’assolís la pau. El poble de Hoshino va construir una torxa i hi va transferir la flama el 6 d’Agost de 1968. Des de aquell moment, amb el suport de tota la població, s’ha mantingut viva la flama.

L’ús d’armes nuclears pot destruir tota la raça i la civilització humanes… L’eliminació de les armes nuclears… s’ha convertit en el més urgent i crucial per a la supervivència de tota la humanitat.

No hi ha d’haver cap altre Hiroshima en cap punt de la Terra.

No hi ha d’haver cap altre Nagasaki en cap punt de la Terra.

(de “Prec per Hiroshima i Nagasaki”, Febrer 1985)

flamaHiroNaga

El 1988 la flama de la torxa es va barrejar amb un altre flama encesa pel fregament de teules trencades procedents de Nagasaki. Conjuntament amb 30 milions de signatures reunides com a suport al “Prec per Hiroshima i Nagasaki”, aquesta flama es va portar a la tercera sessió de la Assemblea General de les Nacions Unides pel Desarmament que es va celebrar a Nova York.

Al Abril del mateix any, membres de l’Associació Popular Shitamachi van proposar la idea d’encendre la flama dins el recinte del temple Ueno Toshogu a Tōkyō. El sacerdot principal del temple, Saga Shozen, va recolzar activament la proposta, i va prometre erigir un monument i treballar conjuntament per mantindre la flama cremant.

A l’Abril de 1989 es va fundar la Associació per la Flama de Hiroshima i Nagasaki cremant a Ueno Toshogu, que englobava gent de tot tipus i condició. Desenes de milers de persones van prendre part en la recol·lecta de fons al llarg d’un any. La construcció del monument es va finalitzar el 21 de Juliol de 1990.

En commemoració dels 45 anys de les tragèdies de les bombes atòmiques, la flama d’Hiroshima es va portar des de Hoshino-mura per encendre el monument el 6 d’Agost, i la flama de Nagasaki creada amb el fregament de les teules de Nagasaki es va unir al monument el dia 9.

Nosaltres jurem mantindre viva la flama de la bomba atòmica, convençuts que aquest monument contribuirà a enfortir els moviments populars d’arreu del món en favor de l’abolició de les armes nuclears i per aconseguir la pau que es la tasca més urgent que pot tindre qualsevol persona de qualsevol nacionalitat.

Nota: aquest es el text que es pot llegir al costat d’aquesta flama, on també es habitual veure tires de grues d’origami.

Informació important:

  • Lloc: Parc Ueno (Taitō-ku – Tōkyō)
  • Com arribar-hi: baixar a l’estació Ueno de les línies JR Yamanote, Ginza o Hibiya. Segons de on vinguis, un altre possibilitat es baixar a l’estació Ueno de la línia Keisei.
Anuncis

Ueno Tōshō-gū Jinja (上野東照宮神社)

De santuaris sintoistes anomenats Tōshōgū n’hi ha molts. De fet, durant el període Edo hi va arribar a haver-hi cinc cents, ja que es el nom que reben tots els temples dedicats a Tokugawa Ieyasu, el primer shogun que va aconseguir la unificació total del país. A l’Era Meiji molts van ser abandonats o absorbits per altres temples, però actualment encara en queden uns 130. El més conegut de tots possiblement sigui el que els seus descendents van fer construir a Nikko, però el que hi ha al Parc Ueno també te força rellevància.

toshogu01

Tokugawa Ieyasu va morir el 17 d’Abril de 1616 al castell de Sunpu, i al principi va ser enterrat a Kunosan, però posteriorment la seva ànima va ser transferida a Nikko, i d’allà al Palau Imperial. Per conveniència dels dàimio, finalment va ser enterrat en aquest temple de Ueno el 17 d’Abril de 1651. Des de aquell moment el temple ha estat reconstruït més de setze vegades, i es de remarcar que ha sobreviscut a nombrosos cataclismes que han afectat els seus voltants, però dels que ha miraculosament n’ha sortit pràcticament il·lès. Ha sobreviscut a incendis, terratrèmols, la guerra de Ueno el 1868, i fins i tot als bombardejos de la II Guerra Mundial.

El temple original es diu que va ser construït el 1627 per Todo Takatora, dàimio de Iga i Ise. El 1651 el net de Tokugawa Ieyasu, Tokugawa Iemitsu, el va convertir en un temple dedicat al seu avi, amb magnífics adornament de brillant vermell, blau, verd i or, i l’avinguda per acostar-se estava flanquejada per 200 gegantines llanternes de pedra i 50 llanternes de coure donades pels dàimio de tot Japó. També d’aquesta època es la porta d’estil xinès Karamon, que en totes dues fulles te gravats motius florals i ocells, i nombroses zones cobertes amb làmines d’or. La porta està flanquejada per dos lleons que, segons la llegenda, quan es fa fosc baixen fins l’estany Shinobazu per beure. Els pilars de la porta que hi ha a tots dos costats tenen gravats dos dracs coneguts com Noboriryu i Kudariryu (que significa drac ascendent i drac descendent), que es diu son obra de Hidari Jingoro, un famós escultor de l’era Edo. Al igual que els lleons, aquests dracs tenen nombroses llegendes associades.

A la dreta del temple, el 1639 es va erigir una pagoda de cinc pisos totalment coberta de lacats. Actualment aquesta pagoda està situada dins els terrenys del zoo de Ueno.

toshogu04

L’edifici principal conté murals del famós artista Kano Tan-yu, els sostres estan lacats i guarda una armadura que va portar Tokugawa Ieyasu. L’edifici està envoltat per corredors per tres dels seus costats, i tots els pilars i les portes estan cobertes de làmines d’or. El temple està envoltat pel Sukashi-bei, un mur de 170m de llarg construït el 1651. Es tracta d’un mur amb un tramat a través del qual es pot veure el l’interior i que està cobert de gravats de flors, ocells, peixos, etc., i que en el seu dia estava cobert de làmines d’or.

Ueno Tōshōgū va ser declarat santuari municipal de Tōkyō el 1873, i el 1907 Haiden, Karamon i Mizu-gaki van ser declarats Tresors Nacionals.

Cal destacar especialment els seus jardins, on les peònies son les reines, i que es poden visitar entre gener i mitjans de febrer i entre mitjans d’abril i principis de maig, per un preu addicional de 600円.

Jo vaig poder visitar el temple el 2001 i no em va cridar especialment l’atenció ja que semblava un temple vell i oblidat, però poc després va ser sotmès a un llarg període de restauració que no va acabar fins 2013, motiu pel que no he pogut veure com ha quedat. Suposo que ara si que realment valdrà la pena visitar-lo, sobre tot si es en l’època en que els jardins estan en el seu màxim esplendor.

Entrada del temple el 2001, abans de la restauració

Entrada al temple el 2001, abans de la restauració

Entrada del temple el 2010, durant la restauració.

Entrada del temple el 2010, durant la restauració.

Informació important:

  • Lloc: Ueno Tōshōgū Jinja (Taitoku – Tōkyō).
  • Cost: 200 円 (jardins 600円)
  • Com arribar-hi: aquest temple està situat dins el Parc Ueno, al que s’hi pot arribar baixar a l’estació Ueno de les línies JR Yamanote, Ginza o Hibiya. Segons de on vinguis, un altre possibilitat es baixar a l’estació Ueno de la línia Keisei.
  • Àlbum de fotos: Parc Ueno

toshogu02

Així estaba el temple el 2001, abans de la restauració

Així estaba el temple el 2001, abans de la restauració

Un passeig per Asakusa

passeigAsakusa01

Asakusa  (浅草) es un dels barris més populars de la ciutat de Tōkyō, parada obligatòria en qualsevol visita a aquesta ciutat. Anteriorment ja us he parlat dels principals llocs d’interès del barri, llocs que es poden veure, si aprofites be el temps, en com a molt un matí, fins i tot si et dediques a recórrer els voltants, poc desprès de dinar ja hauràs vist tota la zona.

passeigAsakusa02

Llavors, com aprofitar la resta del dia de la forma més profitosa? Doncs la veritat es que les possibilitats son diverses i variades. Per una banda, pots seguir visitant la zona de Taitoku (台東区) i, per exemple, anar caminant fins el Parc Ueno (上野公園) (a uns 2km en línea recta), o desviar-se per anar fins Akihabara (秋葉原) (aproximadament a 3km). Un altre possibilitat es seguir el riu Sumida en direcció contraria al seu corrent. Aquesta segona opció es especialment recomanable durant la primavera, ja que ens permetrà recórrer el Parc Sumida amb els seus sakuras florits.

passeigAsakusa03

La opció que abans era la més recomanable era agafar l’autobús aquàtic i anar fins a Odaiba o, si era bastant aviat (com a molt sobre les 14:30 hr), fins els Jardins Hama Rikyû (浜離宮), i potser des de allà dirigir-se a la Torre de Tōkyō. O si preferim un passeig més tranquil, podem seguir el riu Sumida pel passeig que el recorre en la seva totalitat, passant per sota un munt de ponts, cadascun diferents dels demés, fins arribar a la zona de Ryōgoku (両国) i Tsukiji (築地), des de on podrem arribar-nos fins a Ginza (銀座), on sens dubte arribarem quan ja sigui fosc.

Però això era abans de la inauguració de la nova torre de comunicacions, la ja famosa Skytree, a la que es pot arribar des d’Asakusa amb força facilitat mentre fem o no una petita parada a les oficines d’Asahi (la marca de cervesa) situades en un edifici singular just a l’altre banda del riu, i a les que hi ha un bar (l’Asahi Annex) on pots probar la cervesa original d’Asakusa.

passeigAsakusa04

Altres articles relacionats amb aquesta ruta:

Informació important:

  • Lloc: Asakusa (Taitō-ku – Tōkyō)
  • Com arribar-hi: hi ha diverses opcions per arribar a la zona més interessant del barri. A l’estació Asakusa de la línea Tsukuba Express o l’estació Asakusa de la línea Asakusa de Metro Toei, la línea Ginza de Metro Tōkyō, o de la línea Tobu. En autobús, es pot agafar la línea Toei, la línea Tozai Megurin de l’autobús circular Taito, i la línea Minami Megurin de l’autobús circular Taito.

Museu d’Arts Tradicionals d’Edo Shitamachi

museuArtsTrad01

La zona d’Asakusa es molt més que el temple Sensō-ji, i una de les visites complementaries que podem fer es visitar algun dels museus de la zona. Hi ha un museu que reiteradament he tractat de visitar, el Museu del Tambor (Taiko), però sense proposar-m’ho, tots tres cops que he visitat Asakusa, casualment ho he fet en dilluns, que es el dia que està tancat. Però el museu del que avui us parlaré el vaig trobar quasi be per casualitat, mentre donàvem una volta pels carrers propers al temple a la recerca d’un lloc per dinar, que s’estava fent tard. Va ser així com vam entrar en un petit comercial, on gairebé per casualitat un edifici ens va cridar l’atenció. No es que realment sembli un museu, mes aviat sembla una botiga d’objectes tradicionals. El cas es que al entrar a tafanejar, vam descobrir aquest petit museu on poder admirar diversos objectes artesanals que tradicionalment s’han fabricat a la zona.

museuArtsTrad05

museuArtsTrad07

No es res de l’altre món, bastant petit, i la part més interessant, que son les demostracions, tenen lloc bàsicament durant els caps de setmana, o si hi ha programada la visita d’un grup gran, però es gratuït i no massa lluny del temple. No es doncs un lloc al que realment valgui la pena desviar-se, però si un bon complement a una visita pel barri més enllà del seu centre turístic.

museuArtsTrad04

museuArtsTrad06

museuArtsTrad02

museuArtsTrad03

I, per si us interessa, gairebé davant d’aquest museu hi havia un restaurant familiar on no es menjava malament, a més de deixar amb una cara de pasmat al fill de la propietària davant de la invasió de tants estrangers (érem cinc).

Informació important:

  • Lloc: Museu d’Arts Tradicionals d’Edo-shitamachi (Asakusa – Taitō-ku – Tōkyō)
  • Entrada: gratuïta
  • Com arribar-hi: a tan sols 5’ caminant de l’estació Asakusa de la línea Tsukuba Express o a 15’ caminant de l’estació Asakusa de la línea Asakusa de Metro Toei, la línea Ginza de Metro Tōkyō, o de la línea Tobu. En autobús, a 2’ caminant de la parada Asakusa-sanchome de la línea Toei, a 5’ de la parada Tsukuba Express Asakusa-eki de la línea Tozai Megurin de l’autobús circular Taito, i a 12’ caminant de la parada Asakusa-kikumizu-dori de la línea Minami Megurin de l’autobús circular Taito.

Nakamise-dōri (仲見世通り)

nakamise01

Al temple de Sensō-ji, entre les dues portes principals, Kaminariomon y Hōzōmon, hi ha uns 250 metres d’avinguda, als dos costats de la qual hi ha poc menys d’un centenar de botigues de records on el turista pot trobar gairebé de tot per regalar a la seva tornada del viatge. Generalment sempre està atapeït de gent, i pot ser una trampa mortal on perdre molt de temps si vas acompanyat per algú a qui li encanti “anar de compres”. De fet es perillós fins i tot “donar només un cop d’ull” ja que hi ha realment coses molt maques, encara que no excepcionals. Personalment crec que el més interessant son les galetes i altres dolços que venen en algunes d’aquestes parades (fàcilment identificables per l’olor que surt d’elles). A més a més, pots veure com es fan les galetes de forma totalment artesanal.

nakamise02

Però com he dit, parar ni que sigui un instant, es un perillós parany de temps (i de diners, que segur que surts carregat amb varies coses). I el pitjor es que fan que et concentris tan sols en aquesta zona, quan als carrers dels voltants del temple es poden trobar comerços tradicionals amb productes molt més autèntics, no tant enfocats exclusivament per vendre’ls als turistes.

Els orígens

Nakamise es un dels eixos comercials més antics de Japó. Des de que el shogun Tokugawa Ieyasu va establir la capital a Edo, tant la ciutat com els visitants al temple Sensō-ji van anar augmentar. I ja entre 1688 i 1735 es va crear el que acabaria sent Nakamise, quan els veïns d’Asakusa que proporcionaven alguna mena de servei als visitants del temple, van obtenir el dret a vendre les seves mercaderies en el camí d’accés al temple. Durant aquest període es van establir 20 cases de té entre Denbōin i Hōzōmon (llavors anomenada Niomon). Aquestes botigues es denominaven Yakudana. Per altre banda, a la zona de kaminarimon hi havia botigues anomenades Hiramise que venien joguets, dolços, menjar i records (omiyage). Mica en mica aquest nombre va anar creixent, i es va acabar convertint en un dels pobles al voltant d’un temple més ben ordenats de Japó.

Amb els canvis polítics de la Restauració Meiji, les terres pertanyents als temples van ser confiscades i els terrenys on es trobava Sensō-ji va passar a mans del govern metropolità de Tōkyō, que va crear una sèrie de lleis que va privar als comerciants de Nakamise dels seus drets. Així, el maig de 1885, el govern metropolità va ordenar a tots els comerciants que abandonessin la zona, i al desembre va iniciar-se la construcció de les botigues amb totxos, seguint l’estil occidental, naixent així el carrer Nakamise-dōri.

Nakamise des de l’Era Taisho

Les construccions de totxo amb l’atmosfera de l’Era Meiji van quedar destruïdes durant el Gran Terratrèmol de 1923. El 1925 es van reconstruir fent servir ciment i formigó, seguint l’estil Momoyama, amb un aspecte de lacat vermelló, cosa que el feia destacar com a centre comercial, però aquests també van ser destruïts el 1945. Els habitants de la zona els van reconstruir ràpidament, i durant la tardor de 1985 es van fer reformes per millorar el paviment i col·locar rètols lluminosos. A l’abril de 1992, sota la supervisió del Professor Ikuo Hirayama, de la Universitat d’Art de Tōkyō, es van pintar escenes d’Asakusa a les persianes frontals de les botigues.

L’actual Nakamise

Actualment Nakamise-dōri te un total de 89 botigues, 54 al costat Est i 35 al costat Oest, amb un estil integrador tant de les llums com de les decoracions estacionals per crear un conjunt que et pot deixar amb la boca oberta tant o més que el propi temple.

nakamise03

Informació important:

  • Lloc: Nakamise-dōri (Asakusa – Taitō-ku – Tōkyō)
  • Entrada: gratuïta
  • Com arribar-hi: a tan sols 5’ caminant de l’estació Asakusa de les línies Tobu Iskytree, Metro Ginza, Tsukuba Express o Metro Toei (sortida A4).
%d bloggers like this: