Archive for the ‘Shinjuku (新宿区)’ Category

Mercat del Japó al edifici del Govern Metropolità de Tōkyō

L’edifici del Govern Metropolità de Tōkyō es un edifici força conegut, visible des de gairebé qualsevol punt de la ciutat. Situat en mig dels gratacels de Shinjuku, es un atractiu per si mateix, però del seu interior tothom en destacava el mirador, que si be no era el més alt de la ciutat, tenia l’avantatge de ser gratuït. Però ara, i per un temps limitat (només fins el 31 de maig), te un atractiu afegit situat precisament en aquest mirador.

I es que de 9:30 a 17:30, excepte alguns dies (14 de maig obert de 12:00 a 17:30, i estarà tancat el 21 Abril i 7, 13, 16, i 19 de maig), podrem trobar un petit mercat representatiu de les 47 prefectures del Japó amb l’objectiu que els turistes puguin conèixer més d’altres parts del país. La zona està atesa per personal que parla anglès, xinès i coreà, i disposa d’ordinadors on s’expliquen els productes en diversos idiomes.

Entre les 400 especialitats locals que es mostren i es poden adquirir, trobem des de pastissos de poma a l’estil alemany de la Prefectura d’Aomori, pastissos d’arròs farcits de crema de la Prefectura de Gumna, o galetes d’arròs de la Prefectura de Shizuoka, fins objecte de brocat del mercat de Nishijin (Kyōto) o manualitats tradicionals de Tōkyō o productes d’alimentació procedents del districte de Tama o de les illes de Tōkyō.

L’edifici més destruït en ficció

Tôkyô podríem considerar que es una ciutat de ciutats i territoris, una conurbació molt especial i única al Japó, que en el seu conjunt està governada per un ens molt més especial que la prefectura (l’equivalent a les províncies espanyoles), en part pel seu complex sistema, i segurament també per que alguns dels territoris (com les illes Ogasawara) estan situades a 1000km de la ciutat.

GovernMetropolita03

Tot l’aparell administratiu que governa aquest territori està centralitzat en l’edifici del Govern Metropolità, a Shinjuku. Es tracta d’un gratacels i diversos edificis annexos, amb algunes dependències que també poden ser d’utilitat per al turista. Així, hi ha una oficina d’informació turística, es el punt d’inici de diversos tours turístics personalitzats fets per voluntaris, i a la planta 45 (a uns 200m d’alçada) hi ha un mirador gratuït per veure la ciutat des de les alçades.

Aquest edifici te una forma bastant característica, cosa que el fa fàcilment reconeixible quan surt a pel·lícules o series d’anime o d’imatge real. I de fet, segurament l’haureu vist en nombroses ocasions, especialment a les produccions ambientades al futur, o les de temàtica post-apocalíptica o de desastres, doncs es probablement l’edifici més destruït en la ficció de tots els de Tôkyô (amb permís de la Torre de Tôkyô, que també es una de les grans damnificades a la ficció, tot i que també es una de les grans salvades en mig de la destrucció). No se si inconscientment els autors tenen un gran desig de destruir aquest centre de poder, o si el fet de tindre les seves dues torres característiques fan que l’edifici sigui l’objectiu més assequible per demostrar la destrucció, però al cap i a la fi, sempre rep la pitjor part del cataclisme, sigui quin sigui.

A GITS queda sota les aigües.

A GITS queda sota les aigües.

GovernMetropolita02

Shinjuku Gyoen, el Jardí de les Paraules

kotonowanoniwa01

El Jardí de les Paraules (Kotonoha no Niwa – 言の葉の庭) es una pel·lícula d’anime dirigida per Makoto shinkai i que es va estrenar al Japó el Maig de 2013. Es tractava d’una pel·lícula molt esperada del director de “5cm per segon” (Byōsoku Go Senchimētoru) que relata com dues persones, un estudiant i una dona jove que no fa mes que beure cervesa, es troben casualment en un parc un dia de pluja, i segueixen trobant-se al mateix lloc molts altres dies plujosos de la temporada anomenada tsuyu.

No es la meva intenció desvelar la trama de la pel·lícula per si encara no heu pogut tindre la satisfacció de veure un altre gran obra d’aquest director. No es massa llarga, tan sols dura 46 minuts, però hi ha un protagonista especial que es el que avui vull mostrar: el jardí on es troben, que es troba al barri amb més tràfec de la súper poblada Tôkyô. Aquest jardí es el Shinjuku Gyoen, situat a molt poca distancia de la famosa estació JR de Shinjuku.

El lloc es molt recomanable per visitar, però si voleu reviure algunes escenes del film no podeu deixar de recórrer els camins del jardí tradicional japonès, sobre tot si el dia es plujós (encara que el jardí es molt més bonic si aneu un dia solejat).

Imatge de GoogleEarth del Jardí Japonés de Shinjuku Gyoen

Imatge de GoogleEarth del Jardí Japonés de Shinjuku Gyoen

Imatge de la pel.lícula del Jardí Japonés de Shinjuku Gyoen

Imatge de la pel.lícula del Jardí Japonés de Shinjuku Gyoen

Temple Hanazono (花園神社)

Shinjuku es un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Tōkyō. Els gratacels, el mirador del govern metropolità, l’estació més concorreguda del món, la zona de diversió de Kabuki-cho, o la zona de Golden Gai, cada dia son visitades per molta gent, tant japonesos com turistes de totes les nacionalitats. La majoria dels visitants donaran una volta pels llocs abans mencionats, s’admiraran pels neons, la quantitat de gent, potser quedaran amb algú davant de la pantalla gegant de Studio Alta, etc. Però si s’allunyen una mica, no massa, amb prou feines uns centenars de metros, tindran la possibilitat de veure un petit temple envoltat per tots costats pels alts edificis de la zona. Aquest temple es diu Hanazonojinja, i es un santuari que diuen afavoreix la prosperitat en els negocis, així que no es estrany que estigui situat en aquesta zona.

Hanazono es un santuari sintoista que es fàcil que passi desapercebut, doncs com he dit està envoltat d’edificis alts, i només es veu un torii en el que sembla un carreró entre dos edificis com a entrada. No te cap element realment espectacular que el destaqui de tants altres temples com aquest, però comparat amb el brogit del carrer, es com un oasi a pau en mig d’un dels barris més atrafegats de la ciutat.

hanazono03

hanazono02

Si a més a més el pots visitar un diumenge, s’hi munta un mercat anomenat Aozora-kotto-ichi, on pots trobar porcellanes, llibres vells, roba de segona ma… I al novembre s’hi celebra el Tori-no-ichi, un festival força popular. Es un festival dedicat a la prosperitat en els negocis, i al temple es venen unes efigies ricament decorades sobre unes “raquetes” de bambú, que son símbol de bona sort.

Els orígens del temple sembla que es remunten al principi de l’Era Edo, quan era un dels temples guardians de la ciutat, però no es fins 1803 que apareix el nom de Hanazono, que era el nom amb el que era popularment coneguda. Relacionada en certa forma amb el temple Fushimi-Inari, el seu nom oficial durant molt de temps ha estat Temple Inari, però la forma popular d’anomenar-lo va acabar triomfant, i a principis de l’Era Taisho va canviar definitivament el seu nom a Hanazono Inari Jinja, reforçant el seu nom popular de “jardi de flors” (Hanazono).

Informació important:

  • Lloc: Temple Hanazono (Shinjuku-ku – Tōkyō).
  • Entrada: gratuïta.
  • Com arribar-hi: des de l’estació de metro Shinjuku san-chome, cal caminar uns 3’; des de la sortida Est de l’estació de Shinjuku (JR, línea Keio, línea Odaikyu, Línea Seibu i metro) son uns 7’.

hanazono04

hanazono01

Shinjuku gyoen (新宿御苑)

Si algú que ha visitat Tôkyô et diu que ha estat a Shinjuku, cosa que gairebé ningú deixa de fer, probablement es referirà que ha estat a la zona dels gratacels, probablement que ha pujat al mirador del govern metropolità, i que s’ha passejat per la zona d’oci de Golden Gai, Kabukicho i voltants. Si li han dedicat una mica més de temps es possible que hagin passejat per la denominada Southern Terrace, però segur que molt pocs s’hauran desviat una mica més cap a l’Est per visitar els jardins imperials Shinjuku Gyoen, un parc al que es recomanable anar no un cop, si no com a mínim un cop cada estació de l’any.

Els orígens d’aquests jardins es remunten fins inicis del període Edo, quan les terres que ocupen van ser entregades a Naito Kiyonari, un vassall de Tokugawa Ieyasu. Durant l’Era Meiji el govern va recuperar aquestes terres per establir-hi el Centre Experimental Shinjuku Naito per estudiar tècniques agropecuàries occidentals, provar noves tècniques de conrear fruites i verdures, per criar cucs de seda i per cuidar bestiar en granges. Posteriorment l’àrea va ser durant un breu període de temps el Jardí Botànic Shinjukui, fins que el 1906 es va transformar en jardí imperial, obrint-se finalment al públic com el que es actualment el 1949.

ShinjukuGyoen01

El disseny del parc el va realitzar Henri Martine, un horticultor francès, reflectint les idees de Hayato Fukuba, que va ser un científic agrícola durant els períodes Meiji i Taisho. El jardí es va concebre com un exemple representatiu dels jardins occidentals moderns del període en que es va concebre (Era Meiji), i per això podem trobar tres àrees amb estils característics de jardí:

ShinjukuGyoen03

Jardí escènic anglès: una gran extensió de gespa, amb alguns exemplars de zelkova, tulipers i altres arbres de grans dimensions que creen una zona amplia i oberta dins el jardí.

Jardí formal francès: una part que desborda simètrica bellesa  amb un llit central de roses i files de sicòmors als costats.

Jardí tradicional japonès: un petit rierol s’obre pas per un jardí amb un traçat recurrent, amanit amb petits edificis tradicionals com cases de té i el denominat Pavelló Taiwanès.

Jo no he tingut la sort de poder-lo visitar en el moment de màxim esplendor de cada estació de l’any, però el Shinjuku Gyoen es un magnífic lloc per visitar en qualsevol època de l’any. A la primavera no sols floregen els cirerers, dels que hi ha 75 variants amb un total de 1500 arbres, si no molts altres tipus de plantes, com un arbre de magnòlies que es diu es del període Edo, i que es un dels 10 arbres més esplèndids del parc. A l’estiu tot es tenyeix de verd i el parc es rejoveneix totalment, i les roses del jardí francès mostren el seu millor aspecte, al igual que els lliris. La tardor es el moment de veure com canvien de color les fulles dels tulipers, els sicòmors, els arces, i a principis de novembre te lloc una mostra de crisantems. Finalment, al hivern, quan els arbres es queden sense fulles, es el millor moment per observar els ocells o les poques plantes que floregen fins i tot en aquesta època, com els narcisos.

ShinjukuGyoen02

ShinjukuGyoen04

Com podeu observar, tot l’any hi ha coses magnífiques per veure i retratar. No es estrany doncs trobar-hi japonesos que, càmera i escala en mà, es passen hores tractant de fer la millor fotografia possible. I tot i que cal pagar per entrar, el cost es tan ridícul si el comparem amb els preus habituals per entrar a tot arreu, que gairebé ni us n’adonareu.

Però al parc no es poden veure només els jardins. També hi ha plantes més estranyes al hivernacle, i altres edificis interessants. El Pavelló Taiwanès (Kyu-goryo-tei) es va construir el 1928 per commemorar el casament de l’Emperador Showa (Hiroito) i es un magnífic exemple de l’estil arquitectònic de Minnan (al sud de la Xina, a la província de Fujan), motiu pel que va ser classificat com Edifici Històric de Tôkyô el 2004. Altres edificis son la casa de té Rakuu-tei, on pots prendre una tassa de te mentre frueixes de l’ambient; l’antiga casa de repòs imperial (Kyu-gokyu-sho), construïda per a la família imperial el 1896, i posteriorment emprada com club social; o els diversos edificis de serveis, on acostumen a haver-hi exposicions relacionades amb l’entorn natural i la seva conservació.

ShinjukuGyoen05

Informació important:

  • Lloc: Shinjuku gyoen (Shinjuku-ku – Tôkyô).
  • Entrada: 200円.
  • Com arribar-hi: per entrar pel Sud del parc, cal baixar a l’estació Sendagaya de la línea JR Sobu, o l’estació Kokuritsu-kyogijo de la línea Toei Oedo (cal caminar uns 5’). Per entrar pel Nord del parc cal baixar a l’estació Shinjuku-gyoenmae de la línea Marunouchi (amb prou feines s’ha de caminar 1’), o be a l’estació Shinjuku-sanchodome de les línies Marunouchi o Toei Shinjuku (cal caminar uns 5’).
%d bloggers like this: