Archive for the ‘Ikebukuro (池袋区)’ Category

Otome Road

Tôkyô, la capital del Japó, està formada per nombrosos nuclis bastant independents, cadascun del quals, en certa forma, es pot considerar un “centre” de la ciutat. I al món otaku també existeixen diversos “centres” on es desenvolupen les activitats relacionades amb aquest món. Sens dubte Akihabara, del que ja us n’he parlat anteriorment, i que tothom coneix o com a mínim n’ha sentit a parlar, es el centre més important, però això es deu en bona part al fet que el món otaku es majoritàriament masculí.

Malgrat això, les dones també son otakus, i existeixen nombrosos productes i series dedicades exclusivament a elles. I, com no podia ser d’altre forma, també tenen un “paradís otaku” dedicat majoritàriament a elles. I aquest lloc es Otome Road, a Ikebukuro.

OtomeRoad02

OtomeRoad03

Si ho comparem amb l’amplia zona que ocupa el barri d’Akihabra, Otome Road es tan sols un carrer d’uns 200 metres de longitud, però tot i així des de que la pel·lícula Densha Otoko (2005) va presentar al zona com l’Akihabara femení, la seva importància no ha deixat de créixer.

En els seus inicis (allà per 1980) a la zona tan sols hi havia una botiga d’Animate i una d’Animepolis, que, al estar situades a Ikebukuro, una zona considerada més atraient per a les dones que el definitivament dominat pels homes d’Akihabara, tenien una major presència de material per a dones. Però tot i això, la poca varietat que existia en aquells temps d’aquest tipus de material feia que seguis sent un lloc pensat per a un públic masculí. Malgrat tot, amb el fort creixement d’Akihabara en el món otaku masculí, els productes orientats a dones van anar cobrant cada cop més pes a Otome Road, i quan Animate es va remodelar l’any 2000, i a la vegada es va obrir una botiga de K-Books, l’oferta es va reorientar ràpidament cap a les dones, i molt especialment cap als doujinshui pensats per a elles, iniciant un camí que ja no ha tingut aturador.

Hi ha qui denomina aquest carrer amb el terme despectiu Fujoshi Street per riures de les dones otaku, però això no ha evitat que es converteixi en un dels nuclis otakus més importants de la ciutat, conjuntament amb Akihabara i Nakano Broadway.

OtomeRoad01

Anuncis

Shibuya vs. Ikebukuro

Tokyo es una ciutat amb diversos “centres” o llocs singulars, generalment identificats amb algun tipus de negoci determinat (no es totalment cert, però si que ho podem agafar com una bona aproximació). Així a Akihabara pots trobar material electrònic i llocs relacionats amb el mon del manga/anime/videojocs; a Roppongi es on es pot trobar l’ambient més occidentalitzat de la ciutat; a Shinjuku també hi ha molt de comerç i, sobre tot, molts negocis relacionats amb l’oci; Ginza es pot associar amb els comerços de luxe, etc. De fet, si agafem la línea circular Yamanote, gairebé podríem anar seguint tots aquests punts mirant les estacions de la línea.

I entre tots aquests centres neuràlgics podem trobar també Shibuya i Ikebukuro, tots dos amb bastant nomenada fins i tot entre els neòfits, tot i que Shibuya s’emporta la major part de la fama. Si haguéssim d’encasellar aquestes dues zones, sens dubte seria com a llocs per comprar, i en el cas de Shibuya especialment compres de roba i més concretament la darrera moda jove. Com sempre, encasellar una cosa de forma tan simple es arriscat, ja que hi ha molta més cosa, però els llocs més coneguts i emblemàtics si que es podrien etiquetar així. Pel que fa a Ikebukuro, tot i ser també un lloc bàsicament per fer compres, aquestes potser son més generals, basades en grans magatzems.

Shibuya es coneguda per diversos elements com Hachiko, lloc de trobada força popular (com el fet de “quedar davant del Zurich” a Barcelona), el més que famós pas de vianants que hi ha davant de l’estació (i que ha estat mostrat en infinitat de pel·lícules), el singular edifici 109, una gegantina botiga de roba de dona (ara s’està diversificant) molt retratada també, i les gegantines pantalles de televisió que t’envolten miris cap a on miris.

Ikebukuro no rep tanta atenció ni per part de les guies turístiques ni per part d’altres elements com pel·lícules, fotografies comercials, etc., i potser per això no es tan conegut. Aquesta zona inicialment es va desenvolupar com a zona comercial sobre la base de dos grans magatzems molt importants, però ara es poden trobar edificis singulars con Sunshine City, o carrers que si els aïlléssim podríem pensar formen part d’Akihabara.

Personalment Ikebukuro mai m’ha cridat especialment l’atenció i es de totes les zones mencionades la que probablement estigui més “allunyada  de tot”, motiu pel qual, tot i que en tots els viatges m’he passat per Shibuya (especialment per anar a una botiga de Mandarake), a Ikebukuro encara ni m’hi havia acostat, cosa que vaig voler corregir la darrera vegada que vaig estar a Tokyo.

Com ja he dit, d’Ikebukuro no tenia tantes referències com de Shibuya, així que anava una mica a cegues, però si vaig poder constatar molts elements comuns amb Shibuya, com el fet que segons surtis per un costat o l’altre de l’estació sembla que estiguis a dos llocs totalment diferents, o que el tràfic de vehicles i persones podríem dir que es fins i tot superior a la saturada mitjana tokiota. Però també vaig tindre la sensació de que son molt diferents. Així, mentre que Shibuya te un aspecte més actual, Ikebukuro em va donar la impressió de ser un lloc vell que encara està evolucionant cap a la modernitat.

També es diferent el tràfic, ja que tot i que en tots dos llocs hi ha molts cotxes i vianants, Shibuya sembla presa pels segons, mentre que a Ikebukuro el tràfic rodat es molt més important, fins el punt que de vegades em vaig sentir una mica agoviat per aquest. Si, a Ikebukuro hi ha zones per a vianants en que es fins i tot difícil avançar, però a Shibuya la gent a “pres” els carrerons fins i tot sense que siguin per a vianants.

I també hi ha la qüestió de la llum. Encara que no vaig quedar-me prou per veure Ikebukuro de nit per comprovar la seva “brillantor nocturna”, em va donar l’ impressió de que era un lloc més fosc… o potser hauria de dir menys brillant, que Shibuya.

La part més positiva d’Ikebukuro es que sembla que va evolucionant menys cap a un simple consumisme total com Shibuya i s’està transformant més cap un altre tipus de consumisme, amb diversos equipaments culturals i espais més orientats a les famílies o activitats complementaries a la mera “compra”, mentre que Shibuya sembla més adequada per a grups d’amics, joves preferentment, amb ganes de divertir-se.

Abans d’acabar voldria remarcar de forma molt emfàtica que la major part dels comentaris son simples impressions personals com a conseqüència d’una única visita, motiu pel qual si puc tornar-hi, no dubtaré a visitar de nou Ikebukuro per confirmar o modificar aquestes impressions.

I com a darrer apunt, dir que m’havien dit que al igual que Shibuya te a Hachiko, Ikebukuro te una figura similar, en aquest cas un mussol, però la veritat no vaig ser capaç de veure’l. Si que vaig trobar una estàtua amb mussols, relativament allunyada de la sortida de l’estació, però no se si es de la que em van parlar (passa ben desapercebuda, la veritat). En tot cas, les respectives fotografies son les que encapçalen la següent galeria per que compareu (podeu veure-les totes en gran a l’àlbum de Flickr). A l’esquerra teniu les fotografies de Shibuya, i a la dreta les d’Ikebukuro, per que malgrat no ser igual que viure-ho, podeu treure les vostres pròpies conclusions.

%d bloggers like this: