Archive for the ‘Chiyodaku (千代田区)’ Category

Akihabara (秋葉原)

akihabara05

Si hi ha un lloc emblemàtic de visita obligada per a qualsevol otaku, aquest es sens dubte el barri d’Akihabara. Però no sempre ha estat així, i es que la fama d’aquest barri va començar per motius molt diferents. Després de la guerra es va formar un important mercat negre sota les vies del tren, que als anys 50 es va anar consolidant en forma de negocis legals d’electrònica en general. En aquella època podies trobar qualsevol tipus d’aparell o component electrònic de la cada vegada més poderosa industria japonesa, i amb els anys el barri es va convertir en el “barri de l’electrònica”, com encara se’l coneix. Era un lloc on anava la gent a aconseguir el que no podia trobar a altres llocs, o a uns preus molt competitius. Tant era així que, quan van començar a desembarcar-hi les grans marques, era el lloc on els turistes havien d’anar per trobar les darreres novetats de la industria japonesa.

akihabara06

No se molt be quan va començar a canviar això, però el cert es que a partir del canvi de segle, el barri cada cop es menys electrònic i més otaku. Al principi s’hi van establir les grans cadenes de jocs recreatius i algunes botigues de productes relacionats amb manga i anime, generalment en forma de botigues petites i gairebé amagades. Mica en mica els edificis es van anar omplint d’aquestes petites botigues, fins el punt que un edifici sencer hi podia estar dedicat, amb un negoci diferent a cada pis. Per la seva banda, les grans cadenes que venien electrònica van començar a obrir tants centres per tot arreu, que el barri va deixar de ser “especial” en aquest camp.

akihabara07

akihabara04

La darrera vegada que vaig visitar Akihabara el barri estava irreconeixible. Seguien existint les grans botigues d’electrònica i les de cadenes de videojocs, però molts edificis antics havien estat substituïts per edificis nous pertanyents en molts casos a les grans marques del món del manga i l’anime com Animate, Mandarake i un llarg etc., i les botigues que ara estaven relegades als carrerons dels voltants ja no son les de manga i anime, si no les que encara sobreviuen d’electrònica.

I pels amants del hentai, si be abans podies trobar molts elements d’aquest gènere en els soterranis dels edificis, ara hi ha fins i tot un edifici sencer que diuen es un dels sex-shops més grans del món.

akihabara03

visitar04

Si ara dones una volta pel barri, gairebé només trobaràs noies fent propaganda del respectiu maid café, segons el dia fins i tot trobaràs el carrer principal tallat al trànsit, i grans cadenes comercialitzant tot el que un otaku pot desitjar… i per poder descansar una estona ja no tens tan sols la possibilitat del Starbucks de torn, si no també cafès temàtics. Tot en mig d’una arquitectura força moderna que, personalment, crec que li ha fet perdre una gran part del seu encant.

akihabara01

akihabara02

Anuncis

Higashi gyoen (東御苑)

Els Jardins Orientals del Palau Imperial, també coneguts com Jardins Imperials de l’Est, ocupen 210.000 m2 de terreny en el que antigament eren el Honmaru (ciutadella interior) i Ninomaru (segona ciutadella) del castell d’Edo.

El 1457, amb la caiguda del clan Edo, Ôta Dôkan va construir un nou castell en l’emplaçament actual. Aquest castell va sofrir nombroses reconstruccions i ampliacions, fins que amb l’arribada dels Tokugawa al poder, i l’establiment d’Edo com a la capital del país, aquest castell es va convertir en la residencia oficial del shogun i es va seguir ampliant, fins convertir-se el 1636 en el més gran del Japó.

HigashiGyoen04

Amb la caiguda del shogunat, el castell va passar a ser la residencia de l’Emperador, i així ha estat fins a l’actualitat. L’actual Palau Imperial està situat en una part dels terrenys de l’antic castell, però el 1960 es va decidir reparar una zona del castell i preparar-la per convertir-se en uns jardins imperials que es van acabar obrint al públic el 1968.

Entre altres actuacions, es van derruir diverses construccions, principalment quadres, on es guardaven els carruatges, i terrenys dedicats a muntar a cavall. Alguns es va traslladar, com l’Hospital de l’Agencia Imperial. Es va completar el fossar de la segona ciutadella, i es van restaurar diverses portes, baluards i posicions de guàrdia, i finalment es van construir diverses instal·lacions per als visitants, així com el disseny dels jardins.

HigashiGyoen01

La visita a aquests jardins ens permetrà veure de prop alguns dels elements característics dels castells japonesos, com les seves muralles, torres de defensa i portes d’accés, però el més important es sens dubte la flora, com la zona nord-oest del ninomaru, on hi ha diversos arbres que simbolitzen les diverses prefectures del país.

Pel jardí hi ha molt diverses especies d’arbres i flors, des de cirerers (no tracteu de fer un hanamí allà) a rosers, però no arriba a tindre’n tantes i tan específiques com altres jardins de la ciutat, i per tant les diferencies entre estacions no presenten un contrast tan gran. En canvi, el gran avantatge que te aquest jardí imperial es que l’entrada es gratuïta. Al entrar has d’agafar una fitxa de control, que has de tornar a la sortida, però no cal pagar ni un ien.

HigashiGyoen03

HigashiGyoen02

Visitar aquests jardins es una bona idea, especialment si la combinem amb la visita la Palau Imperial (podeu demanar accedir als jardins un cop acabada la visita al Palau, i us deixaran entrar per una porta especial, que us estalviarà donar una gran volta). Si ho feu així, potser ja haureu vist exemples de la major part d’elements arquitectònics, però tot i així, val la pena que us fixeu en els que hi ha al jardí, especialment les construccions a partir de l’Era Meiji com la sala de concerts. Evidentment, sense oblidar-nos de la flora.

Informació important:

  • Lloc: Jardins orientals del Palau Imperial (Chiyoda-ku – Tôkyô).
  • Entrada: gratuïta.
  • Com arribar-hi: l’estació de metro Takebashi de la línea Tozai ens deixa entre dues de les tres portes d’accés als jardins.

Jardins exteriors del Palau Imperial (皇居外苑)

El perímetre del Palau Imperial de Tôkyô es un magnífic passeig de gairebé 5km que molts aprofiten per fer esport (bàsicament jòguing) i que ressegueix els fossars del palau i que permet veure les muralles, les diverses portes i ponts, i els accessos al Palau Imperial i als Jardins Imperials de l’Est, que son zones acotades. A l’extrem més proper a Hibiya i Marunouchi (on es troba l’estació de Tôkyô) trobem el que els japonesos anomenen  Koukyogaien, i que podríem traduir com jardins exteriors del Palau Imperial. Aquesta zona enjardinada es un ampli parc pel que passejar i veure alguns dels pocs elements característics del Palau Imperial que es poden veure des de l’exterior.

Jardins08

Jardins02

Jardins07

Si ho comparem amb les altres zones del Palau Imperial que es poden arribar a visitar, la zona no te gaire be res d’especial, però te el gran avantatge que es troba a una zona per la que es molt fàcil que passeu anant o venint, o fent un petit desviament de les moltes zones interessants que hi ha pels voltants, com Ginza, Hibiya, o l’estació de Tôkyô, per posar només uns pocs exemples. També es una magnífica zona per veure els grans edificis que s’aixequen per tot al voltant des de la perspectiva de la distancia, lliures com estarem de la limitació de l’amplada dels carrers.

Jardins01

Jardins05

Jardins03

No es un lloc especialment interessant per anar-hi expressament, però si molt recomanable de no saltar-se-la si estem per la zona ja que no ens requerirà massa temps. El que si no recomanaria en absolut es fer tot el recorregut de circumval·lació del Palau Imperial, excepte en el cas que tinguem temps i vulguem veure altres elements propers a diversos punts de la zona, com el propi Palau Imperial, els Jardins de l’Est, el Budokan, o Yasukuni i el Yushukan.

Informació important:

  • Lloc: Jardins Exteriors Palau Imperial (Chiyoda-ku – Tôkyô).
  • Entrada: gratuïta.
  • Com arribar-hi: l’estació Nijubashimae de la línea Chiyoda es la més apropiada, però també podeu baixar a les estacions Otemachi de diverses línies de metro, o l’estació Hibiya de les línies Chiyoda o Mita, o fins i tot a l’estació Sakuradamon de la línea Yurakucho. En qualsevol cas, la zona està molt ben comunicada, i qualsevol estació de la zona et permetrà arribar-hi fent un petit recorregut a peu.

Jardins06

Jardins04

Yushukan (遊就館)

Al costat mateix de Yasukuni, el memorial més controvertit del món dedicat als soldats caiguts pel seu país, es troba el Yushukan, que podríem considerar es el Museu de la Guerra nipó.

yasukuni01

Aquest museu fundat el 1882 i reconstruït el 1932, es el més antic de Japó, però no per això es menys dinàmic, ja que constantment està sent reformat i de vegades ampliat per mostrar nous objectes relacionats amb la historia militar del Japó. Inicialment es va instaurar per mostrar objectes diversos relacionats amb els que estan inscrits al veí santuari de Yasukuni, i es va anar ampliant a mesura que Japó participava en noves guerres a finals del segle XIX i principis del segle XX. El 1923 va quedar molt malmès a causa d’un terratrèmol, mantenint la seva funció en edificis provisionals fins que el 1932 es va construir l’edifici actual. Després de la guerra va ser tancat per decret, però el 1961 va tornar a obrir les portes, sent ampliar el 1986 quan al totalitat de l’edifici original del 1923 va ser reformat i obert al públic.

El museu actual consta de dues plantes, una dedicada bàsicament a les guerrers més antigues, i un altre dedicada exclusivament a la Gran Guerra d’Àsia Oriental, que es com els japonesos anomenen la Segona Guerra Mundial al teatre d’operacions del Pacífic.

yasukuni05

Totes dues plantes conten amb nombrosos objectes dels períodes que representen, així com panells explicatius i, si s’escau, reproduccions de mitjans de l’època (hi ha forces portades de diaris dels dies previs a Pearl Harbour). També hi ha maquetes, reproduccions i reconstruccions de situacions i maquinaria bèl·lica diversa, encara que tenint en compte la quantitat de maquetes explicatives que hi sol haver en els museus japonesos, trobo que aquí, on serien molt més necessàries, no n’hi ha prous. Es possible que la limitació d’espai hagi impedit la representació a mida natural de molts objectes (especialment vehicles i armes de gran calibre) com succeeix en altres museus de la guerra de tot el món, però tot i així la mostra es molt interessant i prou representativa.

A banda dels continguts del museu pròpiament dit, dins del recinte, però podent-hi accedir sense necessitat de pagar l’entrada, hi ha una botiga on es pot trobar tot tipus de material, des de el simple record a llibres i mitjans audiovisuals sobre el tema, maquetes i en general més que suficient per arruïnar-te si, com a mi, t’agrada el tema. I pels que tingueu presa o no vulgueu entrar al museu per qualsevol causa, a l’entrada ja podeu tindre un tast amb diverses reconstruccions: un caça Mitsubishi Tipus 0 de la flota japonesa preparat pels portaavions, i vulgarment conegut com a Zero. Es tracta d’un Model52, reconstruït a partir de fragments d’avions abatuts trobats en les illes del pacífic; la Locomotora Nº31 del Model C56, que va servir a Tailàndia, a la línea de Burma; i finalment també tenim dos canons, un de 15cm Model89  que es l’únic d’aquest tipus que queda al Japó, donat a Yasukuni com monument a les unitats d’artilleria pesada, conjuntament amb un obús de 15cm Model96.

Yushukan02

Yushukan03

Yushukan01

Si em pregunteu si el museu es recomanable, tenint només en compte la meva opinió personal diria que es de visita obligada, però això es deu a la meva gran afició a la història de la guerra, voldria matisar-ho. Es un museu força interessant, malgrat que te diversos inconvenients. El pitjor de tots considero que es que el percentatge de cartells també en anglès es molt menor que en altres museus japonesos, cosa que no permet conèixer realment la “versió de l’altre bàndol” (no entraré aquí en opinions personals sobre aquest tema). També es un inconvenient que no hi hagin més reproduccions a escala real, però com ja he dit, això pot ser degut a qüestions d’espai. El que si em va preocupar realment es que, d’objectes personals de la Segona Guerra Mundial, tot i haver-hi molts, en alguns museus ridículament petits d’altres parts del món, gairebé n’he vist més (estic pensant en museus de regiments anglesos que van combatre al Pacífic, i que van capturar molts records dels vençuts). Però malgrat tot això, segueix sent un museu recomanable, i una magnífica culminació de la visita a Yasukuni.

Informació important:

  • Lloc: Chiyodaku (Tokyô – Pref.Tokyô)
  • Entrada: 800円
  • Com arribar-hi: l’estació de metro Kudanshita (línies Toei Shinjuku i Tokyo Metro Tozai i Hanzomon) es la mes propera a l’avinguda principal que condueix al santuari, tot i que també estan a prop les estacions Ichigaya (línies Toei Shinjuku i Tokyo Metro Yurakucho i Nanboku) i Iidabashi (JR i Tokyo Metro línies Yurakucho i Tozai).

Yasukuni (靖國神社)

Aquests dies les televisions van plenes de les commemoracions de l’inici de la Segona Guerra Mundial a Europa; el mes passat al Japó van tindre lloc els actes per la pau amb motiu de l’aniversari del llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki; ara sembla que la propaganda russa vol demostrar, a través d’un documental que han passat les cadenes controlades pel govern rus, que la culpa de que Polònia fos invaida es dels propis polonesos; i precisament avui he vist un documental sobre Junichiro Koimizu, polèmic primer ministre del Japó de principis del mil.leni, que fa uns anys va provocar les protestes de tots els seus països veïns per haver visitat el temple de Yasukuni, on tota aquella gent que ha donat la vida pel Japó està deïficada.

yasukuni02 yasukuni03

No vull crear un article polèmic, tot i que soc conscient que el simple fet de parlar de Yasukuni pot prendre la guspira dels malentesos. Yusukuni no es cap monument de glorificació als soldats japonesos caiguts durant la Segona Guerra Mundial, i molt menys als considerats criminals de guerra que hi son deïficats (es curiós que entre els guanyadors de cap guerra mai existeixin criminals de guerra). Yasukuni va ser fundat el 1869 per ordre de l’Emperador Meiji, que va voler honrar la memòria dels caiguts pel seu país durant el dur procés de modernització i apertura del Japó. Inicialment anomenat Shokonsha, el 1879 va passar a anomenar-se Yasukuni, que vol dir “preservar la pau per la nació”. Les divinitats shinto venerades al santuari son les d’aquells que han sacrificat les seves vides perquè desitjaven una pau duradora pel Japó, i no està restringit als soldats, ja que moltes de les seves 2.460.000 divinitats son dones o nens que per una (bona o dolenta, no penso entrar a valorar-ho) mentalitat, que per molts occidentals no es comprensible, han mort en el camp de batalla (com molts nens de les escoles d’Okinawa que van morir defenent la seva illa al costat dels soldats, o noies que feien tasques d’infermera), o en objectius militars (fabriques d’armament), membres de la creu roja, mariners mercants que transportaven subministres en temps de guerra, periodistes i fotògrafs, etc. De fet fins i tot s’hi honoren britànics, taiwanesos i coreans. Podríem dir que Yasukuni es molt més universal que els monuments als caiguts per la Segona Guerra Mundial que hi ha a molts llocs d’Europa, o els monuments als caiguts durant la Guerra Civil que fins no fa pas tant es podien veure per molts recons d’Espanya.

Però al marge de la seva significació, Yasukuni es un lloc molt maco de visitar, encara que no es pugui veure en la seva totalitat, i per gent com jo (que li agrada molt la historia) te l’interès afeixi’t de que al costat mateix es troba el Yushukan (遊就館), el Museu de la Guerra. La visita a aquest museu es bastant interessant, ja que realment avarca els moments més importants de la historia moderna del Japó, amb força panells explicatius (llàstima que només els més importants estiguin també en anglès), escrits de forma molt didàctica (la funció que crec ha de tindre tot museu, més que ser un simple amontonament d’objectes) i, el que jo vaig considerar més interessant, des del punt de vista japonès (es posen de relleu algunes “casualitats” que poques vegades he vist mencionades, ni que fos de resquitllada, en mitjans occidentals), cosa que et permet tindre una mica més d’informació per comparar i arribar a les teves pròpies conclusions (ja se sap que ningú diu tota la veritat). L’únic que potser hi vaig trobar a faltar eren més maquetes explicatives (com hi ha a molts altres museus nipons) i més objectes originals de la Segona Guerra Mundial (segurament perquè la major part estan com a botí de guerra en infinitat de museus occidentals).

Entrada del museu

Entrada del museu

Es una llàstima que a l’interior del museu no es puguin fer fotos, ja que hi ha algunes reconstruccions a escala (fins i tot a escala real) molt interessants. Però t’has de conformar en les reconstruccions de l’entrada, al costat de la botiga i la cafeteria, on es pot apreciar un zero, uns canons i altres exemples del que t’espera a dins.

En resum, una visita recomanada si no aneu amb el temps just, especialment adequada per combinar amb la visita al Palau Imperial, o al menys els jardins oberts al públic.

yasukuni05

Informació important:

  • Lloc: Tokyo (Chiyodaku)
  • Entrada: La entrada al museu Yushukan es de 800¥
  • Com arribar-hi: l’estació de metro Kudanshita (línies Toei Shinjuku i Tokyo Metro Tozai i Hanzomon) es la mes propera a l’avinguda principal que condueix al santuari, tot i que també estan a prop les estacions Ichigaya (línies Toei Shinjuku i Tokyo Metro Yurakucho i Nanboku) i Iidabashi (JR i Tokyo Metro línies Yurakucho i Tozai)

yasukuni04

%d bloggers like this: