Archive for the ‘Tochigi (栃木県)’ Category

Shōyōen (逍遥園)

Quan us vaig parlar de Rinnōji ja vaig dir que estava format per nombrosos temples, i Sanbutsudō i les seves estàtues daurades va ser el primer del que vaig us en vaig parlar. Però com es habitual en els temples budistes, un temple està format per nombrosos edificis independents. I això es el que succeeix en el cas de Shōyōen, un jardí que forma part de Sanbutsudō, i que va ser construït durant el període Edo. Es tracta d’un jardí de passeig que es pot visitar conjuntament amb la casa del tresor del temple, i que està situat davant de l’edifici principal del temple.

shoyoen01

shoyoen08

Com he dit, el jardí Shōyōen, construït per que s’assembli al llac Biwa (situat molt a prop de Kyōto), es un jardí de passeig situat al costat mateix de la casa del tresor, i d’un edifici de fusta anomenat Goreiden, un edifici no obert al públic en el que es guarden les tabletes funeràries dels diversos abats pertanyents a la Família Imperial que han dirigit el temple.

L’entrada als jardins també ens permet visitar la casa del tresor, que conté una col·lecció de més de 6.000 peces que ens permet recórrer més de 1.200 anys de historia, entre els que hi ha un Tresor Nacional i 48 classificats com Important Be Cultural, que s’exposen de forma rotatòria (unes 100 peces en cada exposició, que acostuma a seguir una determinada temàtica). La casa del tresor es un edifici modern, construït el 1983 al lloc on antigament es trobava el centre del temple, i des de un corredor del qual es pot contemplar el jardí.

shoyoen02

shoyoen07

Però el que sens dubte es mes interessant es el jardí, que es pot visitar donant la volta la llac. Aquest jardí construït a l’era Edo, es va reformar a principis del segle XIX, quan va rebre el seu nom de Issai Satoh, un estudiós confucionista de l’època. A l’estany es poden veure carpes (com no!), i al voltant del llac hi trobem una petita casa de té, una mini pagoda, diverses llanternes de pedra i ponts. El fet que representi el llac Biwa es deu a que servia per alleugerar l’enyorament que poguessin sentir els abats, criats a la cort imperial de Kyōto i acostumats a una vista com aquella.

Diuen que la millor època per visitar aquest jardí es la tardor, doncs te molts aurons que li donen una magnífica tonalitat vermellosa. Jo el vaig visitar a la primavera així que no sabria dir-vos si es la millor, la veritat es que la seva vista durant la primavera també es magnífica, i una visita tranqui-la molt recomanable, a no ser que estigueu fent una visita realment “Express” de Nikkō.

Informació important:

  • Lloc: Shōyōen (Nikkō – Pref.Toshigi)
  • Cost: 300円
  • Com arribar-hi: hi ha un autobús que comunica les dues estacions de tren de Nikkō amb els temples de Rinnōji en uns 15’. Podem baixar-nos a les parades de Shinkyo, o de Sogokaikanmae.

shoyoen05

shoyoen03

shoyoen06

shoyoen04

Anuncis

Sanbutsudō (三仏堂)

sanbutsudo01Quan us vaig parlar de Rinnōji ja vaig dir que estava format per nombrosos temples, i Sanbutsudō no sols es un dels més visitats, si no potser el més destacat. El seu nom significa temple dels tres budes a causa de les tres estàtues de fusta lacades en or que hi ha al temple. Aquestes estàtues representen a Amida Nyorai, Senju-kannon (Kannon dels mil braços) i Bato-kannon (Kannon amb cap de cavall). Les tres deïtats es consideren les manifestacions budistes de les tres deïtats de les muntanyes de Nikkō a les que està consagrat al santuari Futarasan. Cadascuna representa, respectivament, M.Nyohō, Mt.Tarō i Mt.Nantai.

Aquest temple es l’edifici principal del complex, i segons els arxius històrics, Ennin Jikaku-daishi va construir aquest temple fent servir de referència Konponchudō al Mt.Hiei. Les imatges principals que podem veure actualment es van reconstruir a principis del període Edo, tenen 8 metres d’alçada i son les més importants de budes asseguts de tot Japó. Altres estàtues del temple inclouen les figures de diversos sants (daishi) com Denkyo-daishi, Jie-daishi i Jigen-daishi

sanbutsudo02

Imatge extreta d'un llibre

Imatge extreta d’un llibre

El temple ha sofert diverses relocalitzacions: primer estava situat prop del santuari Takinō, al costat del riu Inari, però l’any 1240-42, Sanetomo Minamotono el va traslladar a on actualment es troba el santuari Toshogū; posteriorment, l’any 1617 va ser traslladat un altre cop a la posició actual del santuari Futarasan, per finalment ser mogut fins la seva localització actual quan el govern Meiji va decretar la separació entre les dues religions del país. Sanbutsudō es va dissoldre al ser traslladat aquest darrer cop, i va costar bastant de temps acabar la reconstrucció a causa del problemes financers de Rinnōji. Finalment, l’Emperador Meiji, entristit pel que succeïa, va ajudar a la seva reconstrucció.

Sanbutsudō va ser reformat en el període 1954-1961. El seu es un estrany estil de construcció, procedent de la secta esotèrica Tendai, però va esdevenir l’edifici més gran de Nikkō. El sostre està cobert amb teules de coure, l’edifici està lacat en vermelló i els pilars estan fets de fusta de zelkova lacada.

A l’exterior del temple hi ha un cirerer anomenat kongo-zakura, que ha estat designat com monument natural.

imatge extreta d'un llibre

Imatge extreta d’un llibre

Nota: en el moment d’escriure aquest article el temple esta en procés de reforma, cosa que impedeix veure’l tal com es per l’exterior, així com algunes part del seu interior (jo ja vaig sofrir un cop els problemes de les reformes interiors), i tot i que està previst que les reformes no acabin fins Març del 2021, es pot visitar igualment.

Informació important:

  • Lloc: Sanbutsudō (Nikkō – Pref.Toshigi)
  • Cost: 400円 (abans hi havia una entrada combinada per 1.000円 que permetia entrar a diversos temples, però pel que he llegit, ha quedat suspesa indefinidament per falta de consens entre els temples).
  • rinnoji03

  • Com arribar-hi: hi ha un autobús que comunica les dues estacions de tren de Nikkō amb els temples de Rinnōji en uns 15’. Podem baixar-nos a les parades de Shinkyo, o de Sogokaikanmae.

sanbutsudo03

80 arbres posen en perill els tresors de Nikkō

Com ja vaig comentar recentment, a més de parlar de coses que he experimentat personalment, de vegades us parlaré de noticies relacionades amb els llocs on he estat i que no em puc estar de compartir amb tots vosaltres. Com en aquest cas, on segons un estudi recent, hi ha gairebé una vuitantena d’arbres amb els troncs podrits o altres problemes similars, que presenten un elevat risc de caure sobre algun dels temples i santuaris que formen part del complex cultural designat com Patrimoni Mundial per la UNESCO, probablement causant-los greus desperfectes.

Aquest estudi, realitzat per la Associació per a la Preservació del Temples i Santuaris del Patrimoni Mundial de Nikkō, ha determinat que aquests arbres hauran de ser talats i retirats, però el procés es força complicat ja que estan envoltats per bens culturals considerats una part important de l’herència japonesa. L’associació està estudiant ara com es pot dur a terme aquesta tala.

Dins de l’àrea amenaçada per la caiguda dels arbres es troben dos santuaris, inclos Nikkō Toshogu, i un temple que han estat registrats com Patrimoni Mundial. A més a més, també es poden veure afectats uns altres nou edificis considerats Tresors Nacionals i 94 estructures designades com Bens Culturals Importants.

arbresNikko01

Aquestes estructures estan envoltades per cedres i xiprers gegantins, la majoria centenaris. Molts d’ells presenten signes de putrefacció, com escorces pelades o erosions, cosa que va impel·lir a la Associació a examinar la tardor passada un total de 2.000 arbres situats a 30 metres o menys dels edificis, així com en els camins d’accés a ells.

Es van detectar un total de 40 arbres que estaven podrits i podien caure en qualsevol instant. A més a més, es van localitzar nombrosos arbres amb cavitats internes detectades colpejant els troncs amb petits martells, dels quals 36 es calcula que tenen més de la meitat del tronc buit. Dos dels arbres tenien uns troncs tan buits que tan sols en quedava l’escorça, i ja han estat retirats, però encara queden 74 arbres que cal talar en un futur proper.

Malgrat aquesta necessitat, la seva tala pot posar en perill els edificis protegits, ja que els temples i santuaris afectats estan situats a la vessant de la muntanya on s’aixequen aquests arbres, en la direcció en que de forma natural caurien si son talats sense prendre mesures excepcionals. Per altre banda no es pot fer servir maquinaria pesant, com vehicles amb grua, ja que aquesta no pot passar pels estrets camins d’accés. L’Associació està discutint les diverses possibilitats amb els guardes forestals.

El passar hivern ja van caure més de 100 arbres a causa de les abunants nevades i forts vents del Febrer.

“Volem solucionar el problema el més ràpidament possible, doncs els arbres poden causar destroces en qualsevol moment,” – ha afirmat el membre de la Associació i capatàs del equip de tala Masahiko Harada- “però volem fer-ho amb seguretat tant pels edificis com per les persones”.

Rinnōji (輪王寺)

Els temples de Nikkō van ser fundats l’any 766, durant el període Nara, pel sacerdot budista Shodo-shonin, que va creuar el riu Daiya, com ja vaig explicar al parlar del pont Shinkyō. El primer temple en ser fundat va ser Shihon-ryuji, però en èpoques posteriors es van fundar altres temples sota el patronatge de diversos sacerdots budistes, clans de samurais, i fins i tot la Casa Imperial, arribant al seu punt culminant amb la construcció del mausoleu durant el període Tokugawa.

rinnoji02

El 53e abat, Jigen Daishi, tenia tota la confiança del shogun Iyeyasu, de forma que després de la seva mort, i seguint les seves indicacions, va recollir les seves cendres del temple Kunosan i seguint la doctrina esotèrica del sintoisme Sannō-Ichijitsu, es va fundar el mausoleu de Toshogū. Posteriorment es va construir un altre, Taiyuin, per al tercer shogun, Iyemitsu. L’ex-Emperador Gomizuno va concedir el títol de Rinnōji al mausoleu. A partir de llavors succesives generacions de la Família Imperial han ocupat la posició d’abat d’aquests temples, a la vegada que supervisaven el temple Kaneiji, a Ueno (Tōkyō). Rinnōji va ser abolit quan el Príncep Kogen va renunciar a la posició d’abat al final del període feudal (1869), però poc després (1883) es va reorganitzar i se li va concedir novament el títol a les ordres sagrades.

Tot i que el temple ha sofert fortes variacions en el seu prestigi amb el pas del temps, les regles i rituals s’han mantingut inalterables des de la seva fundació. Com a centre religiós de la secta Tendai, el temple Rinnōji actualment està dedicat a l’establiment dels principis religiosos eterns del regne de Buda a través dels seus serveis religiosos i socials.

rinnoji01

El conjunt de temples que s’engloben dins Rinnōji son molt nombrosos (quinze temples) i ocupen una gran superfície a la muntanya, cosa que fa gairebé impossible visitar-los tots, i de fet molta gent es conforma en visitar el principal temple, Toshogū, i com a molt Sanbutsudō. En propers articles aniré desgranant les particularitats d’alguns dels temples que en formen part: Toshogū, Sanbutsudō, Taiyuin, Jyogyo-dō, la pagoda de cinc pisos, etc; així com altres elements visitables com Shōyoen, la casa del tresor de Sanbutsudō, etc.

Informació important:

  • Lloc: Rinnōji (Nikkō – Pref.Toshigi)
  • Com arribar-hi: hi ha un autobús que comunica les dues estacions de tren de Nikkō amb els temples de Rinnōji en uns 15’. Podem baixar-nos a les parades de Shinkyo, o de Sogokaikanmae.

Nikkō (日光)

Nikkō es una població situada suficientment a prop de Tōkyō com per convertir-se en una excursió d’un dia habitual des de ella, especialment per veure un dels complexos de temples més gran i important de tot Japó. Malgrat això, qui vulgui veure tots els atractius que ens ofereix aquesta població, que no son únicament els temples, potser caldria que es plantegés altres possibilitats, fins i tot la de pernoctar-hi, ni que fos un o dos dies.

nikko01

El complex de temples pel que es especialment famós Nikkō es pot veure en un sol dia sense gaires problemes, fins i tot havent de fer el viatge d’anada i tornada des de Tōkyō, però si ho volem veure amb calma, la veritat es que poc temps més ens quedarà per veure, per exemple el Parc Nacional Nikkō, el Chūzenji-ko i les cataractes de Kegon. O fins i tot el poble de Yumoto. I no parlem ja de Nikkō Edo, un parc temàtic ambientat a l’Era Edo.

Així doncs, tal com jo ho veig, teniu diverses possibilitats per veure la zona. Des de Tōkyō podeu fer una sortida d’un dia, per veure la zona de temples amb calma o, si els visiteu una mica més “per sobre”, esgarrapar suficient temps per agafar l’autobús per acostar-vos a Chūzenji-ko i les cataractes. Un altre possibilitat es contractar una excursió amb autocar d’un dia des de Tōkyō, que generalment inclourà la visita als temples, el parc nacional i el llac, però tot vist de forma massa precipitada i incompleta, motiu pel que personalment no us la recomanaria. Finalment, hi ha la possibilitat de pernoctar un o dos dies, de forma que pugueu veure de forma tranquil·la i assossegada tot el que aquests paratges ens deparen.

nikko03

nikko04

Jo he estat dues vegades a Nikkō, la primera en una excursió en autocar, i la segona viatjant des de Tōkyō, però si aconsegueixo tornar-hi un tercer cop (que es el que desitjaria), estigueu ben segur que m’hi estaré com a mínim un parell de nits. Fins ara he pogut veure amb calma els temples, del cop que hi vaig anar pel meu compte, ja que el primer cop amb prou feines ho vaig veure per sobre, i tinc una lleugera idea de com es el llac i la cataracta, de forma que si hi torno serà, com he dit, per estar-m’hi uns dies, de forma que pugui veure com han acabat les obres de reconstrucció que estaven endegades el darrer cop que hi vaig anar, però dedicar-hi també el temps necessari als voltants, així com un dia de diversió al parc temàtic Edo Wonderland.

Informació important:

  • Lloc: Nikkō (Pref.Toshigi)
  • Com arribar-hi: des de Tōkyō tenim dues possibilitats:, agafar la línea Tobū-Nikkō des de Asakusa, que triguen entre dues hores i una hora quaranta-cinc minuts, depenent de si agafem un ràpid o un express (es possible que haguem de fer transbordament a Shimo-Imaichi); i si tenim el JR Pass podem agafar els trens JR, agafant un shinkansen des de Ueno fins Utsunomiya (50 minuts), on canviarem a la línea Nikkō (45 minuts). L’estació de JR està situada a menys de 1 minut de distancia de la de la línea Tobū.

nikko02

%d bloggers like this: