Archive for the ‘Yokohama (横浜)’ Category

XX Aniversari del Museu del Ramen

Avui he llegit que el Museu del Ramen de Yokohama, del que ja us vaig parlar, compleix 20 Anys. Aquest veterà centre de propagació de la cultura del ramen ha estat seguit per altres iniciatives similars, com el Raumen Stadium de Hakata, o a la pròpia Yokohama del Museu Nissin, dedicat en exclusiva als productes d’aquesta marca, una de les principals productores de ramen instantani.

Com ja vaig dir en el seu dia, el Museu del Ramen te dues parts, una que ens explica la història del ramen on també podem aconseguir tot el necessari per fer un perfecte ramen, des de els estris fins els ingredients, i una segona on, dins un ambient molt especial, podem degustar les especialitats en ramen pròpies de diverses parts del país.

XXAniversari01

Però, tot i que no en siguem conscient, la contribució més gran que deu haver fet el museu del ramen en aquests vint anys es que des de que he començat a escriure aquest article no ha calgut que digui ni una sola vegada què es el ramen. Per què tots sabeu què es el ramen, no? I suposo que ja ningú pensa en ell com un simple recurs adequat per a solters sense cap habilitat a la cuina, ni com a mitjà barat per omplir la panxa de la gent amb pocs recursos. Per que aquest era el concepte que es tenia del ramen als anys 90 a moltes parts del món, i fins i tot al propi Japó. Va ser amb llocs com aquest, on es mostrava la veritable riquesa de sabors i matisos segons el tipus de ramen, que la mentalitat de la gent va anar canviant. Des de el tonkotsu ramen, fet amb caldo de porc, als càlids bols plens d’un caldo a base de miso propis de la zona de Hokkaido, tothom va començar a descobrir els motius pels que actualment es un plat tan internacionalment conegut i desitjat com el propi sushi.

El museu va obrir les portes el 1994 amb la missió, dit en les pròpies paraules del seu president Masahiro Nakano, “de propagar el ramen pel món”. Hi avui, vint anys després, el museu ha rebut més de vint milions de visitants i ha estat testimoni del sorgiment d’aquest plat com a sensació culinària mundial. De fet, fins i tot els mateixos responsables del museu s’han sorprès del èxit, que possiblement ha estat tan gran en bona part als visitants d’altres parts del món. No en va, només l’any passat el van visitar més de 150.000 estrangers.

Per a la popularització del ramen sens dubte la seva contribució ha estat fonamental, però no hauria estat possible sense la intervenció d’altres factors, com la bogeria per recuperar els plats locals, o l’establiment de diverses cadenes de restaurants de ramen, que van allunyar la imatge de llocs poc recomanables on es servia anteriorment. I amb això també va arribar la qualitat, un dels elements que des de sempre ha caracteritzat el museu.

En aquest moments, al museu es poden degustar els ramen de restaurants com Komurasaki, de la Prefectura de Kumamoto, que representa el estil propi del Sud de Kyūshū, amb el caldo de porc del tonkotsu ramen; Ryu Shanghai de la Prefectura de Yamagata, amb uns fideus molt gruixuts y una base de miso picant; o els tsukemen (fideus que es suquen en una salsa) del restaurant Ganja de la Prefectura de Saitama. I com a auto proclamat custodi de la historia del ramen, fins i tot han recreat les cuines de Kamome Shokudo, un conegut lloc per menjar ramen de Kesennuma, a la Prefectura de Miyagi, que va resultar destruït pel tsunami del 11Març.

Alguns de vosaltres suposo que ja haureu visitat el museu, però us recomano que, com m’agradaria fer a mi, si podeu, repetiu la visita, ja que els restaurants es van renovant. De fet, només el 20% dels locals porten al menys 10 anys, i només el 3% més de 20. De fet, fa poc que fins i tot disposen d’un restaurant europeu, Muku, de la localitat alemanya de Frankfurt, propietat d’un japonès que viu a aquell país i que fa servir la mateixa farina que es fa servir pels durum, i una barreja d’espècies pròpia d’Alemanya coneguda com sieben.

Esglésies catòliques (教会)

Al llarg d’aquest mes hem anat presentant-vos diverses esglésies catòliques i altres indicis de la presència catòlica que es va iniciar al Japó amb l’arribada dels primers jesuïtes fa més de 400 anys, amb motiu de la celebració des de aquest més de Juny de 2013 de l’Any Dual Espanya Japó. Com ja he comentat anteriorment, la prohibició del cristianisme i la seva persecució va fer que amb prou feines quedin indicis d’aquella època al Japó, i totes les esglésies que actualment es poden trobar son construccions molt posterior, realitzades a partir del segle XIX amb l’obertura del país a Occident.

Actualment hi ha nombroses esglésies catòliques (i d’altres confessions cristianes) per tot Japó, encara que les més significatives es troben a la zona de Nagasaki (als voltants de la qual es van concentrar molts dels fidels que van mantindre la religió al llarg de les persecucions) i Kagoshima (la ciutat on va començar la seva tasca Sant Francesc Xavier). En total hi ha 16 catedrals (entre les que es troba la Catedral d’Urakami) i un gran nombre d’esglésies menors.

Avui, per acabar el mes dedicat al catolicisme al Japó dins la campanya “12 mesos, 12 temes”, us parlaré de unes altres tres esglésies que podeu visitar al Japó. La primera es una catedral, seu del bisbat de Yokohama, i les altres dues es troben a Meiji Mura, un museu temàtic on es poden veure originals i reconstruccions d’edificis construïts en aquest important període de la historia japonesa.

Cap d’elles son esglésies que per elles soles mereixin una visita, però estan situades en llocs especialment recomanats per visitar (el barri de Yamate a Yokohama i Meiji Mura), i per tant molt interessants de dedicar-les una estona dins la visita global de la zona.

Catedral del Sagrat Cor

esglesies03

Més coneguda com l’Església Catòlica de Yamate (カトリック山手教会), aquesta catedral es la seu de la diòcesis de Yokohama, i està situada en aquest conegut barri occidental (Yamate) del principal port del país.

L’església original era un edifici fet de totxo amb dos campanars, i va ser construïda el 1906 en el mateix lloc on s’alça l’actual, però el 1923 va quedar derruïda pel Gran Terratrèmol de Kanto. L’edifici actual va ser dissenyat per l’arquitecte txec Jan Josef Švagr seguint un estil neogòtic, i es va acabar de construir el 1933, convertint-se en catedral el 1937, al ser fundada la diòcesis.

esglesies04

Església de Sant Pau Daimyoji

Aquesta església es va construir a l’illa de Ioujima, situada a la badia de Nagasaki, el 1879, pocs anys després de l’aboliment de la llei contra els cristians. Aquesta illa era un dels reductes on havia sobreviscut el cristianisme des de el segle XVI, i els temors dels fidels hi van deixar la seva empremta, doncs l’exterior amagava la seva funció, sent dissenyada com si d’una granja local es tractés. L’interior segueix l’estil d’una església occidental, amb la nau principal coberta amb voltes gòtiques i les capelles laterals amb l’estil japonès de sostre que es corba com si d’una volta es tractés (estil saobuchi-tenjo).

esglesies05

esglesies01

Catedral de Sant Francesc Xavier

La catedral consagrada a Sant Francesc Xavier de Kyôto es va construir el 1890 a la zona de Kawaramachi-sanjo. Es tractava d’una construcció amb parets de totxo estucat, que es va reconstruir a Meiji Mura el 1973 amb parets de formigó recobertes de totxos. A l’interior les columnes i les voltes estan fetes amb fusta de zelkova i les vidrieres son realment impressionants.

Aquesta església es va construir per acomplir els desitjos de Sant Francesc, que al segle XVI va viatjar fins a Kyôto amb la intenció de construir una església dedicada a la Verge María.

esglesies06

esglesies02

Yamate (山手)

Pot semblar un contrasentit que viatgem milers de kilòmetres per visitar cases europees, però a Yokohama, una de les ciutats més internacionals que he vist al Japó, la veritat es que el més interessant que hi pots veure te molt més en comú amb altres països que no amb el propi Japó. Al marge de tota la zona moderna de la ciutat, com Minato Mirai 21, Sky Garden o Yamashita kôen, dels que ja us n’he parlat amb anterioritat, el seu interès prové principalment de la Xina i d’Europa, amb dues zones ben properes: Chinatown i Yamate.

Yamate02

A la zona de Motomachi-Yamate, plena de costeruts carrers que pugen i baixen els turons de la zona, a més a més de dos carrers molt comercials (els carrers Naka i Motomachi), hi ha nombrosos edificis de l’època Meiji, construïts pels europeus que es van assentar a la ciutat quan aquesta es va convertir en un dels ports més importants de comerç amb l’exterior després de tants anys d’aïllament. Tota la zona es plena d’edificis moderns i rehabilitacions dels antics, però se’n conserven molts, generalment emprats com museus, que simplement s’han restaurat per conservar l’estil i l’atmosfera de l’època. Així, trobem una residencia diplomàtica, cases de mercaders com la residencia Ehrismann, i també edifici s construïts per europeus en èpoques una mica posteriors, com Berrick Hall, construït com a residència per a mercaders britànics el 1930.

Yamate03

Yamate06

Yamate04

També trobem a aquesta zona diversos espais verds. Uns, com el parc Yamate o el parc Motomachi, alberguen alguns d’aquests edifici, o el cementiri europeu de la ciutat (situat al costat del parc Motomachi), mentre que altres s’han format al voltant de museus o edificis amb una vocació més paisatgística, com es el parc Minatonomieruoka (literalment, parc per veure el port), des de el que es tenen magnífiques vistes de la zona portuaria.

Yamate01

Yamate08

Yamate10

En conjunt doncs, es tracta d’una zona per visitar tranquil·lament, passejant, veient uns edificis que encaixarien molt millor en altres zones del món, i fruint dels parcs, especialment en les èpoques de floració dels cirerers o d’algunes de les flors plantades en els seus parterres, com les roses, mentre som testimonis de la bellesa que ens envolta, i que es molt habitualment plasmada pel increïblement gran nombre de pintors que es reuneixen a la zona per plasmar-la als seus quadres.

Yamate09

Yamate07

Informació important:

  • Lloc: Yamate (Yokohama – Pref. Kanagawa).
  • Com arribar-hi: baixar a la parada Ishikawacho, de la línea JR Negishi. Es la mateixa estació que recomano per anar a chinatown, però en aquest cas heu de sortir per l’altre extrem de l’estació.
  • Àlbum de Flickr: Yamate (山手)

Yamashita Kôen (山下公園)

Yokohama es una gran ciutat portuària i com a tal la seva façana marítima està formada per zones interessants per fer un passeig tranquil, fruint de la brisa marina (al menys els dies solejats i calorosos d’estiu), de l’ambient i, probablement, d’algun espectacle de carrer.

Anteriorment ja us vaig par lar d’una part de Minato Mirai 21 (l’àrea de Shinko). Doncs be, si seguiu per la passarel·la de vianants Yamashita Rinkosen, arribareu a Yamashita Kôen, un altre zona enjardinada on es habitual veure, entre d’altres, grups d’estudiants, parelles, artistes de carrer fent el seu espectacle, etc. Un lloc realment interessant per veure com es la gent del país.

Continua llegint

Minato Mirai 21

Hi ha imatges que veiem tantes vegades que ens queden gravades a la retina sense que ni tan sols sapiguem a què corresponen. I segurament una d’aquestes imatges sigui la d’una noria força gran (una de les més grans del mon, al menys quan es va construir) amb un rellotge al mig i que es va il·luminant seguint el pas del temps. Aquesta imatge, que ha aparegut en infinitat de pel·lícules i animes japonesos correspon a una de les atraccions del parc Cosmo World, de Yokohama.

Continua llegint

%d bloggers like this: