Archive for the ‘Pref. Kanagawa (神奈川県)’ Category

Rentat de cara al Gran Buda de Kamakura

Una de les principals atraccions de Kamakura, una de les antigues capitals del Japó, es el Gran Buda de Kamakura, situada dins el recinte del temple Kōtokuin. Aquest Daibutsu està al aire lliure, exposat als elements. Es per això que s’ha iniciat un procés de restauració.

La mala noticia pels turistes es que el daibutsu actualment està envoltat per una bastida que no permet veure’l. La bona es que no es tracta d’un simple rentat de cara, si no que s’hi està fent un treball a fons d’aquest Tresor Nacional, el primer en 55 anys. En la primera fase, que durarà fins principis de Febrer, s’ha examinat la estructura fent servir fins i tot Raig X per estudiar la patina d’aquesta estàtua del segle XIII i els possibles efectes de la brisa salina del oceà. La segona fase, que està previst acabi el 10 de març, serà una neteja i reparació a fons de l’estàtua. També es preveu que es revisi un aïllant sísmic instal·lat per protegir l’estàtua.

Foto: The Mainichi

Foto: The Mainichi

Foto: The Japan News

Foto: The Japan News

Anuncis

Activitat sísmica a la zona de Hakone

Aquestes darreres setmanes han sorgit diverses noticies relacionades amb les forces de la natura que una vegada més han demostrat que el seu poder es imprevisible i demolidor, així que la noticia de l’activitat sísmica a la zona de Hakone, segurament passarà desapercebuda per ser insignificant en mig de tanta destrucció. Tot i això, vull destacar-la pel fet que representa una gran diferència respecte a un altre cas (Ontakesan), relativament recent, on una erupció no massa espectacular, va causar però nombroses morts per imprudència.

La zona de Hakone es una zona molt concorreguda, situada prop del Mt.Fuji, generalment s’inclou en qualsevol visita organitzada a la muntanya més famosa del Japó, encara que cada cop es més habitual entre els estrangers visitar-la de forma individualitzada (pels japonesos ja es zona habitual des de fa molt). La zona està plena de punts d’interès històric, natural i cultural, i per això encara va resultar més important actuar quan, en plena Golden Week, el període de vacances més important pels japonesos, l’activitat sísmica al voltant del Mt.Hakone es va incrementar de forma espectacular, arribant-se a notar moviments de força suficient com per ser notats pels essers humans. En aquests dies es van arribar a registrar fins a 266 moviments (10 de maig), encara que la majoria van ser imperceptibles, registrant-ne només sis de força suficientment elevada per ser notats.

Foto: Asahi Shimbun

Foto: Asahi Shimbun

Però com a mesura de prevenció, el 6 de Maig finalment es va elevar l’alerta, ordenant-se l’evacuació total d’una zona de 300m de radi al voltant de Owakudani, una zona que desprèn gasos volcànics de forma espectacular i que alimenta molts dels famosos onsen de la zona. Amb el pas dels dies aquesta ordre s’ha anat modificant, ampliant i reduint la zona segons semblava que evolucionava el fenomen, bàsicament amb la intenció de permetre les activitats mínimes necessàries pel manteniment dels establiments de la zona. Entre les indicacions podríem destacar la obligatorietat de portar casc, armilla corporal, màscara respiratòria i un escut de plexiglàs per poder accedir a moltes d’aquestes zones (per evitar així moltes de les causes que van causar bona part dels morts en l’erupció del Ontakesan).

Però sembla que la imprudència humana (o els interessos econòmics), son més poderosos que qualsevol mesura de protecció, i el mateix 10 de maig una zona molt propera estava atapeïda de visitants per veure els espectaculars jardins del Hotel Yama, on floreixen 30 tipus diferents d’azalees. Aquest hotel està situat a la riba Sud del llac Ashinoko, a molt pocs kilòmetres de Owakudani.

Foto: Asahi Shimbun

Foto: Asahi Shimbun

XX Aniversari del Museu del Ramen

Avui he llegit que el Museu del Ramen de Yokohama, del que ja us vaig parlar, compleix 20 Anys. Aquest veterà centre de propagació de la cultura del ramen ha estat seguit per altres iniciatives similars, com el Raumen Stadium de Hakata, o a la pròpia Yokohama del Museu Nissin, dedicat en exclusiva als productes d’aquesta marca, una de les principals productores de ramen instantani.

Com ja vaig dir en el seu dia, el Museu del Ramen te dues parts, una que ens explica la història del ramen on també podem aconseguir tot el necessari per fer un perfecte ramen, des de els estris fins els ingredients, i una segona on, dins un ambient molt especial, podem degustar les especialitats en ramen pròpies de diverses parts del país.

XXAniversari01

Però, tot i que no en siguem conscient, la contribució més gran que deu haver fet el museu del ramen en aquests vint anys es que des de que he començat a escriure aquest article no ha calgut que digui ni una sola vegada què es el ramen. Per què tots sabeu què es el ramen, no? I suposo que ja ningú pensa en ell com un simple recurs adequat per a solters sense cap habilitat a la cuina, ni com a mitjà barat per omplir la panxa de la gent amb pocs recursos. Per que aquest era el concepte que es tenia del ramen als anys 90 a moltes parts del món, i fins i tot al propi Japó. Va ser amb llocs com aquest, on es mostrava la veritable riquesa de sabors i matisos segons el tipus de ramen, que la mentalitat de la gent va anar canviant. Des de el tonkotsu ramen, fet amb caldo de porc, als càlids bols plens d’un caldo a base de miso propis de la zona de Hokkaido, tothom va començar a descobrir els motius pels que actualment es un plat tan internacionalment conegut i desitjat com el propi sushi.

El museu va obrir les portes el 1994 amb la missió, dit en les pròpies paraules del seu president Masahiro Nakano, “de propagar el ramen pel món”. Hi avui, vint anys després, el museu ha rebut més de vint milions de visitants i ha estat testimoni del sorgiment d’aquest plat com a sensació culinària mundial. De fet, fins i tot els mateixos responsables del museu s’han sorprès del èxit, que possiblement ha estat tan gran en bona part als visitants d’altres parts del món. No en va, només l’any passat el van visitar més de 150.000 estrangers.

Per a la popularització del ramen sens dubte la seva contribució ha estat fonamental, però no hauria estat possible sense la intervenció d’altres factors, com la bogeria per recuperar els plats locals, o l’establiment de diverses cadenes de restaurants de ramen, que van allunyar la imatge de llocs poc recomanables on es servia anteriorment. I amb això també va arribar la qualitat, un dels elements que des de sempre ha caracteritzat el museu.

En aquest moments, al museu es poden degustar els ramen de restaurants com Komurasaki, de la Prefectura de Kumamoto, que representa el estil propi del Sud de Kyūshū, amb el caldo de porc del tonkotsu ramen; Ryu Shanghai de la Prefectura de Yamagata, amb uns fideus molt gruixuts y una base de miso picant; o els tsukemen (fideus que es suquen en una salsa) del restaurant Ganja de la Prefectura de Saitama. I com a auto proclamat custodi de la historia del ramen, fins i tot han recreat les cuines de Kamome Shokudo, un conegut lloc per menjar ramen de Kesennuma, a la Prefectura de Miyagi, que va resultar destruït pel tsunami del 11Març.

Alguns de vosaltres suposo que ja haureu visitat el museu, però us recomano que, com m’agradaria fer a mi, si podeu, repetiu la visita, ja que els restaurants es van renovant. De fet, només el 20% dels locals porten al menys 10 anys, i només el 3% més de 20. De fet, fa poc que fins i tot disposen d’un restaurant europeu, Muku, de la localitat alemanya de Frankfurt, propietat d’un japonès que viu a aquell país i que fa servir la mateixa farina que es fa servir pels durum, i una barreja d’espècies pròpia d’Alemanya coneguda com sieben.

Castell d’Odawara (小田原城)

odawara02

Molts castells japonesos han sofert grans destruccions al llarg de la seva història, tant per causes naturals (incendis, terratrèmols, etc.), com a causa de la seva funció defensiva (destrucció en guerres), però molts també van sofrir molt a causa de raons polítiques. I es que durant la Restauració Meiji es van destruir o es van deixar de mantindre adequadament molts castells. Alguns, com el de Matsumoto, es van poder conservar en part gracies a esforços particulars, però dels que actualment podem veure en peu, la majoria son reconstruccions fetes després de la segona guerra mundial.

odawara06

El Castell d’Odawara te una gran importància històrica. El lloc ja es feia servir com a posició defensiva  durant el període Muromachi, i a partir de 1495 va estar controlat per cinc generacions del clan Hôjô. El castell va resistir els atacs de Uesugi Kenshin i Takeda Shingen, però va caure davant de Toyotomi Hideyoshi el 1590, passant a la família Tokugawa, qui el va cedir al clan Okubo. Durant l’Era Meiji va ser desmantellat i el 1960 es va reconstruir, convertint-lo en museu.

El castell que podem veure actualment es una reconstrucció bastant completa de la torre de l’homenatge i diverses portes i muralles, encara que en el seu conjunt es més petit del que era en els seus moments de gloria. La torre actualment es un museu on es poden veure objectes i escenes de la vida en els seus moments de màxim esplendor. I els jardins, a més de les reconstruccions de portes i muralles, son un magnífic lloc per passejar per ells, especialment durant la primavera, ja que hi ha nombrosos sakura, i es habitual que s’hi instal·lin paradetes de menjar i altres atraccions. També es recomanable donar la volta al castell seguint els fossars, sota els sakura que també abunden al llarg del recorregut.

odawara01

odawara05

L’accés als jardins i el seu entorn es gratuït, però per entrar a la torre s’ha de pagar entrada. La veritat, el museu es relativament interessant, però no es imprescindible, així que segons el temps que tingueu, el cansats que estigueu de veure objectes de l’era samurai, o de quants milers d’entrades hagueu pagat fins el moment, podeu decidir si el visiteu o no. Si no ho feu tampoc us perdreu res imprescindible.

Informació important:

  • Lloc: castell d’Odawara (Odawara – Pref. Kanagawa).
  • Entrada: 360円.
  • Com arribar-hi: a Odawara s’hi pot arribar fàcilment en tren (shinkansen kodama), i després es pot arribar passejant fins el castell (de fet es recomanable fer-ho així, doncs el passeig val la pena).
  • Àlbum de Flickr: Castell d’Odawara

odawara03

odawara04

Castells japonesos (日本の城)

Una de les estampes més característiques pel turista que visita el Japó es sens dubte els castells, herència d’una època a la que tantes i tantes pel·lícules de samurais ens han transportat, i que a molts ens agrada reviure en viu i en directe sempre que sigui possible.

Bansho

Al Japó hi ha centenars de castells, però malauradament, la major part no son més que quatre pedres que només saps que son les runes d’un castell per què t’ho diuen, no per que hi arribis a veure cap estructura que es pugui reconèixer.  Si ho pensem amb calma, tenint en compte les guerres, les forces de la natura (terratrèmols i incendis, bàsicament) i les tècniques de construcció més emprades, potser acabarem sorprenent-nos de que encara en quedin tants.

En qualsevol cas, tinc localitzats aproximadament uns cinquanta castells que es poden identificar fàcilment com a tals (tot i que en molts casos només queda la torre principal), molts d’ells considerats tresors nacionals. En aquest bloc ja he parlat de la majoria dels que he tingut la sort de visitar, que no representen ni la meitat dels que tinc localitzats. Com he dit en aquestes ocasions, molts dels castells que segueixen en peu son reconstruccions parcials realitzades en temps molt moderns, i en molts casos fent servir tècniques modernes de construcció, cosa que fa que només tinguem l’enganyosa sensació de que estem veient un castell original, malgrat estar fet de formigó.

rutaHimeji01

Matsumotojo02

Osakajo05

Dins de la campanya “12 mesos, 12 temes”, tinc la intenció de dedicar el mes de Juliol als castells, parlant d’aquells que encara no han trobat el seu lloc en aquest bloc, com el castell de Kanazawa o el de Nagoya. Si reviseu els articles anteriors sobre castells publicats en aquest bloc, o seguiu llegint-me al llarg d’aquest més, la llista completa dels castells que hi trobareu es:

Evidentment, no es una revisió exhaustiva de tots els castells que es poden visitar al Japó, ni tan sols hi son tots els més representatius o coneguts (falten algunes joies com el de Kumamoto, per posar tan sols un exemple), però si tots els que he aconseguit visitar fins ara, que es la premissa amb la que estic escrivint aquest bloc des de els seus inicis: “parlar únicament d’allò en que tinc una experiència de primera ma”.

%d bloggers like this: