Archive for the ‘Pref.Nara (奈良県)’ Category

Kasuga Taisha obre al públic un santuari secret

Al santuari Kasuga Taisha de Nara s’obrirà temporalment al públic un santuari que fins ara ha estat sempre tancat als visitants, abans que tingui lloc un cerimonial de renovació que s’ha mantingut durant segles. Aquest santuari alberga diversos objectes d’adoració, que seran traslladats a una instal·lació temporal el 27 de març, quedant el temple obert al públic del 1 d’abril al 31 de maig, cosa que permetrà veure per primer cop la pedra sagrada que hi ha al seu interior.

Aquest santuari, Patrimoni de la Humanitat, cada 20 anys es sotmet a un ritual pel que es renoven les estructures més envellides i es canvien els interiors. A finals d’any tindrà lloc el 60e Shikinen Zotai, i serà el primer cop que el públic en general pugui penetrar en un recinte del temple al que generalment tan sols hi poden accedir els sacerdots sintoistes i els membres de la família Imperial. Dins aquesta zona hi ha quatre edificis reconeguts com Tresors Nacionals, situats en fila i als que es veneren deïtats com Takemikazuchi no Mikoto. Aquest deu, originalment situat al santuari Kashima Jingu a la Prefectura de Ibaraki, es diu que va marxar fins a Kasuga Taisha sobre un cérvol blanc.

KasugaTaisha

També es considera que un altre deïtat viu al interior d’una pedra Iwakura de 50cm d’alçada, situada en un templet de 80×100 cm. Aquesta pedra es mostrarà al públic per primer cop a la història durant el període en que la zona estigui oberta. De fet, el sacerdot en cap de Kasuga Taisha creu que el santuari es va construir precisament allà per que era on es va trobar la pedra.

La porta que condueix al Ushirodono, a la zona Nord del santuari, i que va ser tancada a l’era Meiji, s’obrirà per primer cop en 140 anys, i serà per on entrarà el públic per visitar els deus que protegeixen contra el mal. També es podrà visitar el jardí que hi ha darrera els edificis.

Del 29 de març al 5 d’abril el santuari mostrarà el Kashima Dachi Shinei Zu (les deïtats de Kasuga marxant del santuari Kashima), una pintura del període de les Corts del Nord i el Sud (1336-1392) en que es veu a Takemikazuchi no Mikoto i a Kashima Dachi no Hoko (l’alabarda marcant la marxa de les deïtats de Kasuga), i que es creu que va ser portat fins aquí per un seguidor d’aquestes dues deïtats.

Per accedir-hi caldrà adquirir un tiquet de 1.000 円, que inclourà un souvenir especial.

Anuncis

Nara, Patrimoni de la Humanitat

Inscrit al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1998, la zona declarada patrimoni rep el nom genèric de “Monuments Històrics de l’Antiga Nara”, i com succeeix amb gran part del patrimoni japonès, no es centra en un edifici singular o un lloc concret, si no tota una zona força amplia, amb 8 elements centrals diferents: 5 temples (Tōdai-ji, Tōshōdai-ji, Yakushi-ji, Gangō-ji, Kōfuku-ji), un antic palau (Heijō-kyō), un santuari (Kasuga Taisha) i un bosc sagrat (bosc original Kasuga).

Tal com diu la UNESCO: “Nara va ser la capital del Japó entre els anys 710 i 784. Durant aquest període es va consolidar el marc del govern nacional i Nara va gaudir d’una gran prosperitat, sorgint com a origen de la cultura japonesa. Els monuments històrics de la ciutat, els temples budistes, els santuaris sintoistes i les restes excavades del gran Palau Imperial, proporcionen una vívida imatge de la vida a la capital japonesa del segle VIII, un període de profunds canvis polítics i culturals“.

AntigaNara01

AntigaNara02

Els Monuments Històrics de l’Antiga Nara han estat testimonis de l’evolució de l’arquitectura i l’art japonesos, inspirats inicialment en els de la Xina i Korea, fins adoptar un estil propi i característic.

L’any 1710 la capital es va traslladar de Fujiwara a Nara, que com a conseqüència va prosperar com a centre cultural, polític i econòmic del país durant els següents 74 anys, durant el anomenat Període Nara. La localització del palau Heijō-kyō va ser meticulosament estudiat mitjançant tècniques geomàntiques xineses. El plànol general de la ciutat, basat en el de grans ciutats xineses com Chang’an, va ser cobert de palaus, temples budistes, santuaris sintoistes, edificis públics, residències i carrers, tot dins una xarxa ortogonal, dins la qual el palau ocupava l’extrem Nord de l’avinguda central. El palau, de 120ha, incloïa diversos edificis oficials per a celebrar cerimònies polítiques i religioses, entre els que destaquen el Daigokuden (sala de audiències imperial), el  Chōdō-in (salons d’estat), i la residència imperial (Dairi), a més d’altres annexes que complien tasques administratives i d’altre índole més prosaica.

L’any 784 la capital imperial es va traslladar a Nagaoka durant nou anys, i posteriorment a Kyōto (Heian), on es va quedar fins l’any 1184. L’abandonada capital de Nara es va convertir en camps de conreu, però la majoria dels temples i santuaris van sobreviure intactes, mantenint el seu estatus i el patronatge imperial. Es va desenvolupar una nova població al seu voltant, coneguda com a Nanto (Capital del Sud). La zona al voltant dels temples Tōdai-ji, Kōfuku-ji, Gangō-ji i Kasuga-Taisha va ser la més pròspera, i va servir de nucli pel desenvolupament de la ciutat actual a partir del segle XVI.

AntigaNara03

Tōdai-ji està format per un grup d’edificis, essent el més important el Kondō (Sala del Gran Buda) on es troba la imatge asseguda de Vairocana (Gran) Buddha. Es tracta d’una gegantina estructura de fusta que alberga una estàtua de bronzo de 15m d’alçada, la més gran d’aquest tipus que existeix al món. Kōfuku-ji va ser inicialment construït a Fujiwara, i reconstruït a Nara al traslladar-ne la capital.

AntigaNara05

Gangō-ji va ser el primer temple budista japonès, construït per Soga-no-Umako al segle VI, sent conegut originalment com Asuka-dera. Va ser traslladat des de Asuka l’any 718 amb motiu del trasllat de la capital a Nara. La major part del temple original va quedar destruït per un incendi el 1451.

Tōshōdai-ji, originalment construït pel sacerdot xinès Jian Zhen (Ganjin) l’any 759 per als estudiants del budisme, es un cas excepcional, doncs al llarg de la seva història ha sofert realment molt poc a causa d’incendis o altres desastres naturals. Entre els seus elements més importants trobem el Kondô (saló principal, l’únic exemple que encara existeix de la construcció original durant el Període Nara, i un element vital per estudiar l’arquitectura dels temples japonesos), el Kōdō (saló de lectura, tot i que originalment es va concebre com a salo per reunions al palau, i únic element que encara sobreviu de l’arquitectura del palau), el Korō (repositori de sutres), i el Hōzō i el Kyōzō (dos repositoris de l’estil “casa llarga”).

Kasuga-Taisha, fundat segons els llegendes l’any 768, els seus orígens es considera que poden remuntar-se fins el inici del Període Nara. Està situat al peu de dues muntanyes sagrades (Kasugayama i Mikasayama). Els edificis de Kasuga-Taisha han estat restaurats i reconstruïts en nombroses ocasions a causa de l’envelliment i de la destrucció per diverses causes. Tots els edificis estan situats dins els límits de recinte sintoista i, segons la tradició, tenen sostres amb teules fetes de escorça de xiprer, per harmonitzar amb l’entorn.

AntigaNara04

El bosc original del Kasugayama representa un entorn natural per Kasuga Taisha, com el que forma part integral de tots els santuaris sintoistes. Kasugayama ha estat preservat com a bosc sagrat, i la protecció hi impedeix cap forma d’intervenció més enllà dels camins per a fidels i peregrins.

L’antic Palau Imperial contenia tot el necessari per les funcions oficials i privades de la família imperial, incloent, com ja hem dit anteriorment, edificis com Daigokuden, Chōdō-in, i Dairi, però també oficines, tallers, magatzems, estables, etc. Tot el complex estava envoltat per murs de terra de 5m d’alçada, que es podien travessar per una de les 12 portes que tenia, sent la més important la del centre del mur Sud, anomenada Porta Suzaku. Actualment tan sols queden alguns fonaments, reconstruccions i museus per recordar aquesta meravella.

Tota la zona dels Monuments Històrics de l’Antiga Nara està dividida en dues parts principals, tres elements a l’Oest, i la resta al Est. La major part de visites es dirigeixen cap a l’Est, on estan els edificis més coneguts, i on hi ha prou per veure com per passar-te tot un dia. Si a això li afegim que moltes vegades el turista ve a visitar Nara en un dia, procedent de Kyōto, la part del Palau, Tōshōdai-ji i Yakushi-ji no acostuma a ser tan visitada. De fet jo encara no les he visitat, tot i haver estat dues vegades a Nara (de fet nio tan sols he visitat Gangō-ji, malgrat estar molt a prop de la zona que si he visitat). I es que si ho vols veure tot be, personalment crec que es imprescindible fer nit a Nara i dedicar-hi dos dies (o la major part dels dos dies), un per a cada grup d’edificis.

La zona Est es fàcilment accessible sobre tot si vens de fora la ciutat, doncs des de l’estació de JR només cal seguir una avinguda comercial per arribar-hi directe. La zona Est està més allunyada, però si no ens centrem únicament en els ferrocarrils JR (lògic si fem servir el JR Pass), la companyia privada Kintetsu te diverses estacions que ens deixen relativament a prop d’ella. Sigui com sigui, Nara es una ciutat molt maca, interessant de visitar, d’aquelles que has d’incloure obligatòriament a la teva ruta, i no tan sols per que tothom hi va.

Rentat de cara al Daibutsu de Nara

Jo soc una persona força planificadora, i suposo que com a conseqüència d’això, abans de visitar un lloc tracto d’informar-me tot el que puc. Es per això que abans del meu primer viatge a Japó vaig llegir diverses guies per escollir els llocs a visitar, i altres curiositats. En una d’aquestes guies es mencionava que de vegades era possible veure a algun monjo escombrant la ma del Gran Buda de Nara, a Tōdaiji (東大寺). La veritat es que era una curiositat que segurament mai aconseguiria veure en viu, però realment em va cridar l’atenció, i potser per això em va cridar encara més aquesta noticia. Es clar que el comentari de la guia no parlava de que tingués un dia en concret…

En mig de la sufocant calor, els monjos budistes realitzen el Ominugui, el ritual anual de netejar la gegantina estàtua de bronzo representant a buda del temple Tōdaiji, a l’antiga capital del país.

El ritual de neteja te lloc cada any el 7 d’Agost, en aquest monument considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, abans del festival del O-bon, quan els esperits dels avantpassats es considera que tornen a casa seva (potser per que quan tornin puguin dir que els que queden aquí segueixen cuidant-se dels llocs sagrats).

A les 07:00 del matí, Kansho Tsutsui, sacerdot principal del temple, va entonar el sutra per retirar temporalment l’esperit de la estàtua. A continuació uns 160 monjos i fidels que prèviament s’havien purificat al bany del temple, i que portaven kimonos blancs, es van enfilar al cap i a les espatlles de la estàtua de 15 metres d’alçada, fent servir cordes.

Per netejar la estàtua fan servir pinzells i altres estris per retirar la pols que s’ha acumulat durant l’any, i també refreguen y netegen els rinxols del seu cabell.

Amb aquesta operació el terra de la sala on es troba el buda estava plena de pols blanca, però els turistes seguien mirant impertèrrits la operació mentre es tapaven la boca i el nas amb un mocador”.

budaNara

Cérvols Sagrats

Les llegendes i tradicions japoneses son molt variades, i tot i que moltes han perdut el seu anterior significat, encara es segueixen mantenint d’una o altre forma. Aquest es el cas dels cérvols, antigament considerats sagrats per la seva relació amb els deus, i ara conservats igualment amb cura com a patrimoni natural. Si parlem de cérvols sagrats passejant-se entre els turistes com si fos el més normal del mon, segurament el primer que us vindrà a la ment seran els cérvols de Nara, però també en podem trobar en un altre lloc amb una forta significació religiosa, l’illa de Miyajima, encara que en aquesta darrera les autoritats avisen que cal anar molt en compte amb ells.

cervols03

Els cérvols de Nara

Nara, una de les primeres capitals del país, sempre ha tingut un fort lligam amb la religió, i ja des de molt antic es considerava als cérvols animals sagrats ja que segons la llegenda, Takemikazuchi-no-mikoto, un dels quatre deus de Kasuga Taisha, va aparèixer muntant un cérvol blanc sobre la muntanya Mikasa-yama. Des de aquell moment es va considerar que els cérvols eren sagrats, i matar-ne un va estar castigat amb la pena de mort fins 1637, quan es va produir la darrera violació d’aquesta llei de la que es té constància. Després de la II Guerra Mundial, oficialment van perdre el seu estatus diví, però van seguir protegits com a tresors nacionals.

Actualment el seu nombre pot arribar a ser un problema, i de fet tenen uns privilegis que poques vegades son compatibles amb la vida moderna. Habitualment pasturen pel Parc de Nara en total llibertat, barrejant-se sense cap problema amb els turistes, malgrat que de vegades en veus algun de coix, segurament com a resultat d’una topada amb algun cotxe, ja que hi ha un carrer principal que travessa el parc (hi ha senyals de perill animals lliures, però tot i així, segur que causen accidents). També tenen zones una mica més retirades on son alimentats si cal, però s’han acostumat totalment a les “galetes per cérvols” (鹿煎餅 – Shika-senbei) que es venen a les paradetes de la zona, per que els turistes els hi donin (tenen una formulació especial que els va be als cérvols).

cervols04

cervols01

De fet, hi ha grups nombrosos de cérvols que no s’allunyen mai de les parades, esperant ansiosos que algú compri les galetes per, literalment, perseguir-lo per que els hi donin. I quan el comprador es un nen, el mes habitual es que aquest s’espanti al veure com un grapat de cérvols, moltes vegades més grans que ell, se li acostin de cop, tractant de mossegar (les galetes), fins el punt que el crio acaba tirant les galetes al terra per poder fugir. Però no sols els nens estan en “perill” ja que també “assetgin” als adults, mossegant el que poden si noten que hi ha galetes a l’altre banda (i tenen unes dents força dures, capaces de fer-se notar fins i tot a través de la dura tela dels texans). Suposo que deuen considerar que es un preu just per tot el que s’han de deixar marejar i grapejar per la gent.

cervols02

Els cérvols de Miyajima

A l’illa sagrada de Miyajima també hi ha cérvols lliures que baixen al poble i es passegen entre els visitants dels temples i altres atraccions de la illa, però en aquest cas es tracta de cérvols salvatges, com no es cansen d’avisar les autoritats a les guies i amb tota mena de cartells. No es que sembli que serveixin de gaire els advertiments, doncs la gent els tracta moltes vegades com als de Nara, tot i no tindre galetes shika-senbei per donar-los. Aquí cal anar amb una mica més de compte amb ells, ja que tot i ser una mica porucs, moltes vegades rosseguen les bosses que puguis portar si ensumen que hi ha menjar.

Que son més perillosos en pot donar fer un tancat especial que te el quarter de policia per tancar els que semblen més agressius o els que han donat algun problema, abans de traslladar-los a la part més allunyada de l’illa per que no donin més problemes. Això si, tot i els grans cartells de “cérvols perillosos”,  com només estan separats del carrer per una reixa metàl·lica, hi he vist gent tractant de tocar-los pels forats de la tanca.

Els cérvols (Shika – 鹿)

El tipus de cérvol que podem trobar al Japó es el Cervus Nippon, una espècie que pot trobar-se en bona part d’Àsia Oriental, tot i que fora de Japó ha desaparegut de moltes zones. Aquest cérvol es un dels pocs que no per les seves motes de la pell al arribar a la maduresa, tot i que la seva distribució pot variar molt segons la regió (a les zones illenques com Japó i Taiwan, aquestes amb prou feines es poden veure). El color del seu pelatge pot variar del caoba al negre, tot i que els blancs no son massa rars. Durant el hivern el seu pelatge s’enfosqueix, i les motes es fan menys prominents, mentre que als mascles se’ls forma una petita crin a la part posterior del coll. Son de mida mitjana, amb una gran dimorfisme sexual en el que els mascles poden pesar entre 40 i 70 kg, mentre que les femelles no passen dels 30-40 kg. Pel que fa l’alçada, fins el punt superior de l’esquena poden fer fins a 50-110 cm (els mascles molt més que les femelles). Pel que fa a les banyes, les femelles tenen amb prou feines un parell de petites protuberàncies, mentre que els mascles poden arribar a presentar unes magnífiques cornamentes de 20-45 cm, i en el cas d’algunes subespècies, de fins a 80 cm.

Kangojinja (漢国神社)

Una de les primeres coses que faig al arribar a qualsevol ciutat que visito com a turista, especialment si es la primera vegada, es anar a la oficina de turisme a demanar mapes i informar-me de que es el més interessant de la ciutat. Be, normalment per confirmar el que ja he buscat abans del viatge sobre ella. Per què ho faig si ja se el que vull veure? Doncs per diverses causes. En primer lloc, per que soc un col·leccionista compulsiu de material turístic (sempre torno amb una quants kilos de paper en follets, prospectes, mapes, etc.), en segon lloc per si la meva visita coincideix amb quelcom especial (festivals, celebracions, aniversaris, exposicions temporals…), però sobre tot per que m’agrada veure la cara que acostumen a posar quan els pregunto “què mes hi ha?”. Es evident que no estan massa acostumats a que la gent els demani informació de coses més enllà de les que s’acostumen a promocionar i que son les que pots trobar a qualsevol guia de viatges.

I el santuari que avui us mencionaré es un d’aquests exemples. En aquest cas no me’l van mencionar a l’oficina de turisme, però si que el vaig veure quasi com una marca anecdòtica en un plànol de la ciutat. Kagojinja es un santuari molt petit, amagat entre les cases, però molt a prop del carrer principal pel que tothom passa per anar als temples més coneguts de Nara, com Tôdaiji o Kasuga Taisha. Kagojinja es troba a 5’ caminant de l’estació Nara de la companyia Kintetsu, i a 15’ de l’estació Nara de JR,  a un parell de carrers de la principal avinguda comercial que porta de l’estació JR al parc de Nara i la zona dels temples.

Com a nota curiosa, cal dir que el 19 d’Abril, a aquest temple es celebra el Manju Festival per commemorar la mort de Lin Jingyin, la persona que va fer el primer manju japonès (el manju es un tipus de wagashi o dolç tradicional japonès que acostuma a tindre una massa exterior a base de farina, pols d’arròs i fajol, i farcit d’azuki).

Suposo que us preguntareu “I què te que veure Kangojinja amb tot el que he dit al principi?”. Doncs que Kangojinja es un dels exemples més clars del que cal fer, des de el meu punt de vista, al visitar una ciutat: sempre que sigui possible no has de cenyir-te als recorreguts preestablerts. Moltes vegades donant una volta per un carreró que amb prou feines surt al mapa, donar una petita volta per arribar als llocs, o simplement “perdre’s una mica per la zona”, us permetrà no sols copsar l’esperit del lloc, si no que moltes vegades també us permetrà descobrir petits raconets molt agradables i tranquils que potser no tinguin una importància històrica tan gran com els llocs situats a les rutes habituals, però que poden ser més bonics o interessants en altres aspectes que tots els “habituals” junts.

%d bloggers like this: