Archive for the ‘Pref. Hyōgo (兵庫県)’ Category

Reobertura del Castell de Himeji

Després de sis anys cobert per bastides amb motiu d’unes reparacions i restauracions molt necessàries, el Castell de Himeji ha obert novament les seves portes als visitants més magnificent que mai. I amb la seva reobertura les noticies relacionades amb ell s’han multiplicat, com si volguessin recuperar el temps perdut. A continuació us oferim un resum de totes aquestes noticies.

Un llarg i costos rentat de cara

Les obres a que s’ha vist sotmès el castell han representat gairebé sis anys de treballs, i un cost de 2.400 milions de iens (poc menys de 20 milions d’euros). Entre els treballs realitzats s’han reemplaçat les teules dels sostres i s’han repintat i restaurat els murs per que el castell recuperés la seva elegància.

Abans del inici de les obres al Octubre de 2009, el castell, el primer element japonès a ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, no s’havia sotmès a cap obra de reparació i conservació de certa magnitud des de 1964, i per això la cerimònia de reobertura va ser realment espectacular, amb la participació fins i tot de la unitat Impuls Blau de les Forces Aèries d’Autodefensa. A més a més, per que els auspicis fossin ben positius, es va produir en plena temporada de floració dels cirerers, dels que al recinte del castell hi ha uns 1.000 arbres.

Foto: Mainichi Shinbum

Foto: Mainichi Shinbum

La torre principal del castell es va obrir al públic el 27 de març, i les previsions de visites per al primer any després de la seva reobertura, es de 1.8 milions de persones. Tot i això, l’accés està limitat a 15.000 persones diàries, venent-se els tiquets a mesura que vagi arribant la gent i fins a completar la quantitat màxima diària.

Un viatge virtual pel passat

Com a part de la rehabilitació del castell, s’han pres les mesures necessàries per permetre als visitants fe un petit viatge virtual al passat i veure com hauria de ser a l’era feudal en forma d’un servei de realitat augmentada que permetrà als visitants observar reproduccions generades per ordinador de com era la vida al castell a principis del segle XVII mitjançant una aplicació per telèfons mòbils i tauletes. Així, per exemple, al situar-se en un determinat punt de la segona planta de la torre, es podrà veure una escena en que diversos guerrers corren a posar-se la seva armadura, que està penjada de la paret. I des de el nivell superior es podrà veure com era la ciutat vista des de allà dalt a l’època que es va construir. Altres punts que tenen informació addicional mitjançant la realitat augmentada son la porta principal i les estructures d’algunes torres.

Foto: Asahi Shinbum

Foto: Asahi Shinbum

El castell, ara més accessible pels turistes estrangers

Els que visitin el castell de Himeji procedents de fora del país nipó, ara es trobaran més a gust amb l’addició de rètols, plànols i informacions en diverses llengües, així com un servei Wi-Fi gratuït per accedir més fàcilment a informació online del castell i la ciutat.

Els cartells informatius de tota la zona ara estan escrits en quatre idiomes (coreà, xinès simplificat, anglès i, evidentment, japonès), i els aproximadament 150 que abans de la reforma ja estaven retolades en anglès, s’han revisat les traduccions per facilitar la seva comprensió i claredat.

HimejiNews02

Però les facilitats pels estrangers no es limiten als terrenys del castell, si no que des de el passat juliol les autoritats estan portant endavant un projecte per millorar els senyals de trànsit que condueixen als principals atractius de la ciutat.

L’oficina de turisme ha editat una nova guia de 12 pàgines en 5 idiomes, havent afegit el francès i el tailandès a les ja existents versions en anglès, xinès i coreà. Entre els afegits d’aquesta nova guia, s’han inclòs llocs on poder experimentar la cultura japonesa, com visitar Shoshazan Engyojin, un temple budista de la secta Tendai, per a una sessió de meditació zen, o experimentar una cerimònia del té al jardí japonès Kōkoen, situat al costat del castell.

A més, s’han repartit uns 30.000 exemplars en llocs tan vitals com l’estació JR de la ciutat.

Un robot Patlabor aparca prop del castell

L’estàtua a mida real del robot d’anime Patlabor AV-98 Ingram, normalment situada a Odaiba, a la ciutat de Tōkyō, ara ha estat temporalment traslladada a Himeji (Prefectura de Hyōgo) i situat prop del castell, dins d’una campanya de seguretat vial.

HimejiNews01

Himeji-jō, Patrimoni de la Humanitat

El castell de Himeji va ser el primer lloc japonès en ser inscrit al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, el 1993, per la seva combinació de funcions militats y un magnífic aspecte estètic. En total està format per un castell, dos fossars (dels tres que existien originalment) i un total de 83 estructures agrupades al voltant d’una torre de sis plantes.

Tal com diu la UNESCO: “Himeji-jō es la més perfecta expressió arquitectònica d’un castell japonès de principis del segle XVII. El lloc compren un conjunt de 83 edificis amb dispositius defensius molt perfeccionats i sistemes de protecció notablement enginyosos, que daten de la primera època del shogunat. Obra mestre de l’arquitectura en fusta que uneix els aspectes funcionals amb un gran atractiu estètic, el castell de Himeji destaca per l’elegància de la seva silueta i els seus murs de terra blanquejada, així com per subtil relació establerta entre els volums dels seus edificis i els múltiples plans dels seus sostres”.

HimejiJo01

La zona on es troba, a la ciutat de Himeji (Prefectura de Hyōgo) sempre ha estat un punt neuràlgic del comerç i les comunicacions. Aquest castell, situat al centre de la Planura Harima, va iniciar la seva història el 1333, quan es va construir la primera fortificació al turó on s’aixeca l’actual. El 1581 va ser remodelat per Hideyoshi Toyotomi. Aquest castell original va ser destruït per Terumasa Ikeda, que es va convertir en el senyor de la zona i va acabar construint el castell actual entre 1601 i 1609. El 1617 Tadamasa Honda, va afegir-hi alguns edificis (bàsicament va remodelar el mur Oest (Nishi-no-maru) per convertir-se en les habitacions de la seva dona, filla de Tokugawa Ieyasu). Amb l’arribada de l’era Meiji, part dels edificis van ser demolits per construir estructures militars modernes, però gracies al Coronel Shigeto Nakamura i altres oficials de l’exèrcit, la seva forma original es va preservar. La seva protecció oficial va començar el 1930 quan algunes parts van ser designades com a Tresor Nacional.

HimejiJo04

Pel color blanc de les seves parets i la combinació de la seva elegància i aspecte, així com per la seva integració en l’entorn de vegades se’l denomina “la grua blanca” (Shirasagi-jō) ja que sembla que sigui un au d’aquest tipus a punt de solcar els cels.

El castell posseeix algunes disposicions tàctiques realment remarcables i una mida que desafia la imaginació. En total ocupa 107Ha, te quasi 5km de murs, que arriben a tindre una alçada de fins a 26m en el seu punt més alt, i per com es va construir es especialment resistent als terratrèmols, incendis i altres desastres naturals o causats per l’home. Quan els seus constructors anaven curts de pedra, recorrien si calia a làpides, llanternes de temples, i fins i tot elements de cuina, que encara avui es poden veure a l’estructura dels murs.

Foto: Wikipedia

Foto: Wikipedia

Foto: Wikipedia

Foto: Wikipedia

Però es en l’aspecte defensiu on trobem els seus principals punts forts. L’interior es un autèntic laberint pensat exclusivament per confondre i desorientar l’enemic, fins al punt que avui dia, tot i els cartells informatius, hi ha turistes que es desorienten. En total tenia 84 portes, de les que encara es conserven 21, pensades per portar als assaltants per un recorregut plet de trampes i posicions defensives letals, seguint un recorregut estret i recargolat que a més de cansar i desorientar als enemics, permetia atacar-lo amb projectils des de els més de 1000 forats per a arcs i arcabussos; portes enganyosament segures que amagaven amagatalls per poder atacar per l’esquena al invasor; i si finalment aconseguien superar-ho tot, es trobaven amb una imponent torre de 46 metres d’alçada, que l’eleva fins al doble de l’alçada del turó sobre el que es troba el castell. Aquesta torre, que aparentment te cinc pisos, en realitat en te sis, més un soterrani.

Dissenyat per a ser inexpugnable, es un castell que mai ha estat doblegat, en gran part gracies a que la seva construcció va tindre lloc al inici d’una era de pau, el shogunat Tokugawa, però igualment ha tingut moments per demostrar la seva resistència, com quan va sobreviure al Gran Terratrèmol Hanshin, el 1995. Però la seva proba més dura la va suportar durant la Segona Guerra Mundial, quan els americans van bombardejar la ciutat. Malgrat tot, després dels atacs, i encara que la ciutat estava en runes, al mig de tot, el castell seguia erigint-se orgullós, indemne després d’haver-ne sobreviscut sense rebre cap impacte (be, al interior va caure una bomba, però no va arribar a explotar).

HimejiJo05

Himeji-jō es podria dir que es de visita obligada per a qualsevol enamorat del Japó, molt especialment si està interessat en la seva època feudal. Però també es interessant pels amants del cinema, doncs es aquí on s’han rodat algunes escenes de pel·lícules com la protagonitzada per Sean Connery dins la saga de James Bond “Només es viu dues vegades” el 1967, o el film del director Akira Kurosawa “Ran” el 1985 (per posar tan sols dos exemples).

A Himeji es fàcil arribar-hi des de Kyōto o Ōsaka, que estan a més o menys una hora en shinkansen, i un cop a l’estació JR de Himeji, el castell es troba a 15 minuts caminant per una avinguda comercial, o es pot arribar en 5 minuts agafant el bus turístic (100¥). Malgrat això, i com l’accés al castell està limitat en el nombre de persones diàries, jo recomanaria aixecar-se ben aviat (o directament dormir a la ciutat) i anar directament al castell, que un cop vist ja tindrem temps per veure altres parts de la ciutat, com el molt recomanat Kōko-en.

El Gran Terratrèmol de Kobe

Ara que s’acaba de commemorar el tercer aniversari del terratrèmol que va provocar el tsunami de Tōhoku, potser cal recordar que, en temps moderns, el Japó ha soferts dos grans terratrèmols més, el Gran Terratrèmol de Kantō del 1923, i el Gran Terratrèmol de Hanshin del 1995. Aquest darrer, també conegut com a Gran Terratrèmol de Kobe per ser aquesta la ciutat que va resultar més afectada, va tindre lloc exactament el 17 de gener de 1995 a les 05:46:46 am i va durar uns vint segons, temps més que suficient per causar més de 6.000 morts i unes destroces materials de les que Japó va trigar força a recuperar-se.

Aquest terratrèmol va ser el que va esperonar als japonesos a canviar totalment els plans sobre prevenció de terratrèmols que els han conduit a ser ara els punters en aquest camp. Els sistemes de construcció, per exemple, son els que van permetre que en el darrer terratrèmol de Tōhoku els edificis més alts de Tōkyō, tot i moure’s considerablement, no sofrissin danys.

terratremolKobe02

Actualment a Kobe no queda ni rastre dels efectes del terratrèmol, excepte una petita zona del port que s’ha conservat tal qual va quedar com a recordatori del que va succeir, al costat del qual s’ha erigit un memorial amb imatges i explicacions del que va succeir.

Informació important:

  • Lloc: Memorial del Terratrèmol del Port de Kobe – Parc Meriken (Kobe – Pref.Hyōgo).
  • Cost: gratuït
  • Com arribar-hi: si viatges amb el autobús turístic, el City Loop, has de baixar-te a la parada 17 (Parc Meriken) i caminar uns 5’.

terratremolKobe01

Castells japonesos (日本の城)

Una de les estampes més característiques pel turista que visita el Japó es sens dubte els castells, herència d’una època a la que tantes i tantes pel·lícules de samurais ens han transportat, i que a molts ens agrada reviure en viu i en directe sempre que sigui possible.

Bansho

Al Japó hi ha centenars de castells, però malauradament, la major part no son més que quatre pedres que només saps que son les runes d’un castell per què t’ho diuen, no per que hi arribis a veure cap estructura que es pugui reconèixer.  Si ho pensem amb calma, tenint en compte les guerres, les forces de la natura (terratrèmols i incendis, bàsicament) i les tècniques de construcció més emprades, potser acabarem sorprenent-nos de que encara en quedin tants.

En qualsevol cas, tinc localitzats aproximadament uns cinquanta castells que es poden identificar fàcilment com a tals (tot i que en molts casos només queda la torre principal), molts d’ells considerats tresors nacionals. En aquest bloc ja he parlat de la majoria dels que he tingut la sort de visitar, que no representen ni la meitat dels que tinc localitzats. Com he dit en aquestes ocasions, molts dels castells que segueixen en peu son reconstruccions parcials realitzades en temps molt moderns, i en molts casos fent servir tècniques modernes de construcció, cosa que fa que només tinguem l’enganyosa sensació de que estem veient un castell original, malgrat estar fet de formigó.

rutaHimeji01

Matsumotojo02

Osakajo05

Dins de la campanya “12 mesos, 12 temes”, tinc la intenció de dedicar el mes de Juliol als castells, parlant d’aquells que encara no han trobat el seu lloc en aquest bloc, com el castell de Kanazawa o el de Nagoya. Si reviseu els articles anteriors sobre castells publicats en aquest bloc, o seguiu llegint-me al llarg d’aquest més, la llista completa dels castells que hi trobareu es:

Evidentment, no es una revisió exhaustiva de tots els castells que es poden visitar al Japó, ni tan sols hi son tots els més representatius o coneguts (falten algunes joies com el de Kumamoto, per posar tan sols un exemple), però si tots els que he aconseguit visitar fins ara, que es la premissa amb la que estic escrivint aquest bloc des de els seus inicis: “parlar únicament d’allò en que tinc una experiència de primera ma”.

City Loop Kobe

La ciutat de Kobe està situada molt a prop d’Ôsaka, però mai m’havia cridat prou l’atenció com per visitar-la, fins que en el meu darrer viatge vaig entendre que fins llavors havia estat molt equivocat. I es que si be les guies turístiques no li dediquen massa espai, Kobe realment te força racons que mereixen la pena veure en una visita que, per fer en un sol dia com va ser el meu cas, potser sigui una mica just, fins i tot amb l’ajut de l’autobús turístic de la ciutat, el City Loop.

Com autobús turístic que es, el City Loop et permet visitar els principals atractius de la ciutat mentre puges i baixes lliurement de l’autobús gracies a l’abonament d’un dia (costa 650円). Malgrat això, la ruta que segueix l’autobús en les seves 17 parades considero que es una mica recurrent (passa per un mateix lloc en ambdues direccions), i molts dels carrers que fa servir acostumen a estar col·lapsades a determinats dies o hores, cosa que pot fer endarrerir la seva freqüència de pas, cosa especialment molesta si tenim en compte que el seu horari es relativament reduït, ja que de l’estació de JR (on segurament l’agafaràs per primer cop) surt el primer a les 09:00h, i el darrer trajecte comença porc abans de les 18:00h.

A més a més, les parades considero que de vegades no estan prou ben situades per que et puguis adonar de que es la teva si no estàs molt atent a la pantalla informativa on en diversos idiomes et van dient les parades i que es pot visitar des de elles (i si vas mirant la ciutat massa atent a la pantalla no crec que estiguis). Un exemple d’això es la parada per anar al barri xinès, que està situada just passada una de les portes d’entrada al barri, porta que amb prou feines veus ja que l’autobús circula per un carrer del més normal quan de cop i volta apareix uns instants a la teva esquerra. També pot resultar complicat trobar algunes parades si no hi has baixat abans, com la de Kitaro Magister Center, que està situada a l’interior d’un pàrking d’autobusos, lloc que també aprofita per donar la volta i baixar pel mateix carrer que acaba de pujar per arribar a aquesta parada.

Inconvenients a part, seguint la ruta de l’autobús pot marcar-te perfectament la ruta de la visita, començant a l’estació de JR i visitant en ordre la zona de l’Ajuntament (especialment si vols tindre vistes de la ciutat gratuïtament), la zona del port, Harbor-Land i el centre comercial MOSAIC, Nankinmachi (segurament arribaràs a bona hora per dinar si no ho has fet a la parada anterior), i finalment una o mes parades a la zona europea de Kitano. I al acabar, segons l’hora del dia i l’època de l’any que sigui pots anar a una de les muntanyes per veure la ciutat de nit (l’autobús te parada a l’estació d’un dels telecabines en el que tens descompte amb l’abonament d’un dia del City Loop), o ja marxar cap a l’estació JR per tornar cap a on estiguis allotjat. I si estàs allotjat a la ciutat, o disposes de més temps, sempre pots anar a sopar una mica de la famosa vedella de Kobe.

%d bloggers like this: