Archive for the ‘IgaUeno (伊賀上野市)’ Category

Castell de Iga-Ueno (伊賀上野城)

castellIgaUeno02

El castell de Iga-Ueno es un dels tants castells considerats Llocs de Interès Històric Nacional, tot i que això no ho vaig saber fins més tard, ja que no era el castell el que em va impulsar a anar fins Iga-Ueno, una població bastant allunyada del que podríem considerar les rutes turístiques més habituals (al menys pels estrangers). A Iga-Ueno hi vaig anar per visitar la Casa Museu Ninja, que està situada a molt poca distància del castell.

El castell de Iga-Ueno, que de vegades també s’anomena castell Hakusho (白鳳城 o castell del fénix blanc) per la seva bella arquitectura i la seva planta, es va començar a construir el 1585 per ordre de Takigawa Katsutoshi, però molts dels seus elements principals (com el honmaru) van ser construïts pel seu successor, Tsutsui Sadatsugu. I per la seva banda, el successor d’aquest, Tōdō Takatora, va ser el responsable de l’element més destacable de tot el castell al renovar el honmaru proveint-lo d’uns murs de 30 metres d’alçada, que en aquella època van ser, i segueixen sent, els més alts del Japó.

castellIgaUeno04

castellIgaUeno01

El castell va caure en desús amb l’arribada de la pau Tokugawa, i per tant no es va reconstruir quan un huracà el van destruir el 1612 abans que s’acabés de construir els cinc pisos de la torre principal. S’hauria d’esperar al 1935 per que el tenshu del castell fos reconstruït en fusta, salvant així el castell de les monstruoses reconstruccions fetes amb formigó sofertes per molts dels castells japonesos que van ser habituals als anys 60. Com les obres iniciades per Tōdō Takatora no es van acabar abans del seu abandonament, la reconstrucció actual realment es un modelo del que hauria acabat sent si s’hagués acabat en el seu dia.

Actualment son el tenshu i el honmaru les dues parts que queden totalment en peu del castell, a l’interior del qual hi ha un museu sobre la història de la zona. Però el més destacable del castell i els seus voltants son les magnífiques vistes, encara que no es necessari entrar al castell per gaudir-ne, ja que el castell es troba dins un parc amb nombrosos punts des de on poder contemplar els voltants.

castellIgaUeno03

Informació important:

  • Lloc: castell de Iga-Ueno (Iga-Ueno – Pref. Mie).
  • Entrada: 500円.
  • Com arribar-hi: des de l’estació Ueno-shi de la línea Kintestsu d’Iga es triga tan sols uns 10’ caminant.
  • Àlbum de Flickr: Castells

Castells japonesos (日本の城)

Una de les estampes més característiques pel turista que visita el Japó es sens dubte els castells, herència d’una època a la que tantes i tantes pel·lícules de samurais ens han transportat, i que a molts ens agrada reviure en viu i en directe sempre que sigui possible.

Bansho

Al Japó hi ha centenars de castells, però malauradament, la major part no son més que quatre pedres que només saps que son les runes d’un castell per què t’ho diuen, no per que hi arribis a veure cap estructura que es pugui reconèixer.  Si ho pensem amb calma, tenint en compte les guerres, les forces de la natura (terratrèmols i incendis, bàsicament) i les tècniques de construcció més emprades, potser acabarem sorprenent-nos de que encara en quedin tants.

En qualsevol cas, tinc localitzats aproximadament uns cinquanta castells que es poden identificar fàcilment com a tals (tot i que en molts casos només queda la torre principal), molts d’ells considerats tresors nacionals. En aquest bloc ja he parlat de la majoria dels que he tingut la sort de visitar, que no representen ni la meitat dels que tinc localitzats. Com he dit en aquestes ocasions, molts dels castells que segueixen en peu son reconstruccions parcials realitzades en temps molt moderns, i en molts casos fent servir tècniques modernes de construcció, cosa que fa que només tinguem l’enganyosa sensació de que estem veient un castell original, malgrat estar fet de formigó.

rutaHimeji01

Matsumotojo02

Osakajo05

Dins de la campanya “12 mesos, 12 temes”, tinc la intenció de dedicar el mes de Juliol als castells, parlant d’aquells que encara no han trobat el seu lloc en aquest bloc, com el castell de Kanazawa o el de Nagoya. Si reviseu els articles anteriors sobre castells publicats en aquest bloc, o seguiu llegint-me al llarg d’aquest més, la llista completa dels castells que hi trobareu es:

Evidentment, no es una revisió exhaustiva de tots els castells que es poden visitar al Japó, ni tan sols hi son tots els més representatius o coneguts (falten algunes joies com el de Kumamoto, per posar tan sols un exemple), però si tots els que he aconseguit visitar fins ara, que es la premissa amb la que estic escrivint aquest bloc des de els seus inicis: “parlar únicament d’allò en que tinc una experiència de primera ma”.

Casa Museu Ninja (II)

Nota prèvia: com ja vaig comentar a l’article anterior, sempre es arriscat parlar dels ninja a causa de tota la “ficció” que s’ha creat al seu voltant des de que es van tornar a posar de moda amb les pel·lícules de baix pressupost procedents d’Àsia que més o menys tots em vist de petits. Però aquest no es un fenomen creat per als estrangers, si no que afecta fins i tot als japonesos. Es per això que tot el que es digui sobre aquest museu, casa museu de fet, potser ho hauríem d’agafar “amb pinces”. Sigui veritat tot o només una part, per poder fruir-ho a fons, des de bon principi vaig decidir prendre-m’ho com que era veritat, i com a tal us ho penso explicar.

Anteriorment ja us vaig parlar d’Iga-Ueno, la ciutat ninja, y de forma més específica de la casa museu ninja que s’hi pot visitar. Aquesta casa museu està dividida en diverses àrees: una casa ninja, un museu, i un escenari per a demostracions. En l’article anterior us vaig parlar de la casa, avui li toca al torn al museu.

casaNinja08

El museu es molt més convencional que la visita a la casa. La seva visita es com la de qualsevol museu de qualsevol temàtica, però en aquest cas potser caldria destacar que te una missió més didàctica i menys expositiva. Hi ha una exhaustiva mostra d’objectes que feien servir els ninja, amb panells explicatius sobre la forma en que les feien servir. I el més important es que tots els panells estan perfectament explicats també en anglès, potser fins i tot molt més que altres museus japonesos teòricament molt més importants.

En el seu conjunt es altament instructiu, molt interessant i malgrat les seves reduïdes dimensions, inclou prous elements com per que qualsevol aficionat estigui enganxat a les vitrines durant força temps. Fa això que valgui la pena la visita? Per a mi es clar que si, però com ja vaig dir en l’article anterior, si no ets realment un bon aficionat al tema, segurament mai et plantejaràs la possibilitat d’anar-hi.

casaNinja12

casaNinja11

casaNinja10

casaNinja09

casaNinja13

I si sou prou fans del tema com per anar-hi, tingueu molta cura a la sortida, doncs com es habitual, la vostra cartera pot sortir molt malmesa al passar per una de els dos botigues que hi ha al museu, una al final del recorregut pel museu, i un altre al costat de l’entrada principal, però ja fora del museu (si, podeu comprar alguns records del museu sense ni tan sols entrar-hi).

Informació important:

  • Lloc: Iga-Ueno (Pref. Mie)
  • Cost: l’entrada al museu es de 700¥. L’espectacle te un cost addicional de 200¥, i llençar cinc shurikens al final d’aquest darrer te un cost addicional de 200¥.
  • Com arribar-hi: des de l’estació JR de Nagoya, s’ha d’agafar la JR Kansai Line fins Kameyama (Mie) i allà fer transbord fins IgaUeno, on has de fer transbord a la línea Kintetsu d’Iga, fins l’estació Uenoshi. El trajecte dura una mica més de 2h, més el temps per fer els transbordaments, però es la més econòmica si tens el JR Pass, i la que menys transbordaments t’obliga a fer. El tren de la Kintestsu surt de la mateixa estació a la que arriba el tren de JR, on s’acaba la línea Kintetsu. Des de Osaka cal agafar la línia JR Yamatoji, fent transbordo a Nara i baixant a Kamo (Kyoto), on cal fer transbordament a la Línea JR Kansai fins a IgaUeno, per finalment agafar el tren de la Kintetsu com en el cas de vindre des de Nagoya.
  • Àlbum de Flickr: Museus

Casa Museu Ninja

Nota prèvia: sempre es arriscat parlar dels ninja a causa de tota la “ficció” que s’ha creat al seu voltant des de que es van tornar a posar de moda amb les pel·lícules de baix pressupost procedents d’Àsia que més o menys tots em vist de petits. Però aquest no es un fenomen creat per als estrangers, si no que afecta fins i tot als japonesos. Es per això que tot el que es digui sobre aquest museu, casa museu de fet, potser ho hauríem d’agafar “amb pinces”. Sigui veritat tot o només una part, per poder fruir-ho a fons, des de bon principi vaig decidir prendre-m’ho com que era veritat, i com a tal us ho penso explicar.

casaNinja04Fa temps ja us vaig parlar d’Iga-Ueno, la ciutat ninja, on pots trobar en cada racó alguna cosa relacionada amb ells. Evidentment, el punt neuràlgic de tota aquesta immersió en el món ninja es la casa museu dels ninja que es la seva principal atracció. El recinte està dividit en diverses àrees: una casa ninja, un museu sobre el tema amb una disposició molt més convencional museísticament parlant, i un escenari per a demostracions. Avui ens concentrarem en la casa ninja, que es el primer que visites quan fas el recorregut complert.

La part de la casa, que es suposa que es una casa com les que tenien els ninja en les seves bases, i que data d’aquella època, es presenta en forma de visita guiada, encara que se’n inicien constantment, així que segurament no haureu d’esperar massa. De fet, fins i tot si arribeu justos, us podreu afegir a una tot just començada. Aquesta visita es guiada per unes “kunoichi” (dones ninja) vestides de color rosa… si no m’he equivocat al escriure, van amb roba de color rosa, per que se les vegi be, fins i tot en la foscor. Podríeu considerar que la visita te el greu inconvenient de que tan sols es fa amb explicacions en japonès, bàsicament suposo per que la immensa majoria de visitants ho son (nosaltres eren els únics estrangers que vaig veure en tot el dia). Però la veritat, les explicacions son prou explícites, i a més a més hi ha uns cartells escrits en anglès que resumeixen l’explicació.

Què es pot veure a la casa? Doncs bigues que realment son escales per pujar a un compartiment secret al sostre, panells que donen a cambres o passadissos secrets, portes que semblen impossibles d’obrir si no saps el truc, fustes soltes per amagar coses però que semblen ben fixes si no apliques la pressió en un lloc concret, etc. No es tracta d’una visita massa llarga, uns 30’ aproximadament, al final de la qual pots acabar de veure amb més o menys tranquil·litat la casa (però no “jugar” amb els truquets ninja), que per altre banda es com una casa antiga de poble normal i corrent.

casaNinja01

casaNinja02

casaNinja03

casaNinja05

casaNinja06

Val la pena? La veritat, si no ets un gran amant del tema, i especialment si has de fer un llarg viatge per arribar-hi ja que no està al mig de les rutes turístiques habituals, crec que no es un d’aquells llocs que visitaries en un primer viatge al Japó (i possiblement tampoc en una segona o tercera visita).

casaNinja07Informació important:

  • Lloc: Iga-Ueno (Pref. Mie)
  • Cost: l’entrada al museu es de 700¥. L’espectacle te un cost addicional de 200¥, i llençar cinc shurikens al final d’aquest darrer te un cost addicional de 200¥.
  • Com arribar-hi: des de l’estació JR de Nagoya, s’ha d’agafar la JR Kansai Line fins Kameyama (Mie) i allà fer transbord fins IgaUeno, on has de fer transbord a la línea Kintetsu d’Iga, fins l’estació Uenoshi. El trajecte dura una mica més de 2h, més el temps per fer els transbordaments, però es la més econòmica si tens el JR Pass, i la que menys transbordaments t’obliga a fer. El tren de la Kintestsu surt de la mateixa estació a la que arriba el tren de JR, on s’acaba la línea Kintetsu. Des de Osaka cal agafar la línia JR Yamatoji, fent transbordo a Nara i baixant a Kamo (Kyoto), on cal fer transbordament a la Línea JR Kansai fins a IgaUeno, per finalment agafar el tren de la Kintetsu com en el cas de vindre des de Nagoya..

Iga-Ueno, ciutat ninja (伊賀上野市)

Shinobi02El títol d’aquesta entrada potser us pugui semblar una mica exagerada, però la veritat es que els temes ninja son omnipresents per tota la població, des de el tren local als rètols dels lavabos públics, passant per reclams de botigues o les tapes de les clavegueres. I no es que realment sigui una ciutat plena de ninjes, ni que sigui la única ciutat que en faci bandera, però si que es una de les seves atraccions principals, en la que es basa molta de la propaganda turística del lloc, a més de ser a una zona històricament famosa pels seus ninjes, i sobretot popularitzada recentment per mangas, series d’anime, o fins o tot pel·lícules d’imatge real com Shinobi (2005), que fins i tot es va estrenar (amb no massa èxit) als cinemes espanyols.


Shinobi07

Foto: Micki

Foto: Micki

Shinobi09

Foto: Micki

Sobre aquesta població es pot dir que es força tranqui-la, on hi ha, a més d’una casa museu ninja que es l’atracció principal, un castell, alguns museus de personatges locals i unes vistes magnífiques (tot concentrat al voltant del parc Ueno, a poca distancia de la estació de tren Uenoshi, de la companyia privada Kintetsu). Potser poca cosa tenint en compte el llarg viatge que segurament haureu de fer per arribar-hi, però a qui no l’hi ha despertat mai la imaginació aquests personatges “misteriosos”, els famosos ninjes o shinobi popularitzats tant per la literatura com el cinema, i que per molts occidentals sempre van de la ma dels samurais al pensar en Japó. I a més, l’agradable sorpresa al arribar-hi es que aquí se’ls prenen seriosament pel que realment eren, no pels estereotips creats pel cinema.

Foto: Micki

Foto: Micki

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Shinobi04 Foto: Arturo

La casa museu, que com ja he dit es pràcticament l’única cosa important per veure, es troba en el mateix turó que el castell i alguns museus, molt a prop de l’estació de tren de la companyia local (si viatgeu amb JR no tindreu cap mes remei que agafar aquest tren). Està dividit en tres seccions molt ben diferenciades: la casa pròpiament dita, el museu, i la zona de demostracions.

Foto: Arturo

Foto: Arturo

La casa es un edifici tradicional, però ple d’amagatalls i trampes que es feien servir per amagar coses o fugir ràpidament en cas de necessitat. Unes kunoichi (dones ninja) vestides amb perfectes trajes ninja de color rosa (si, no m’he equivocat al escriure, porten robes de color rosa) t’expliquen en japonès (però si hi ha occidentals despleguen uns cartells resum en anglès) i fan demostracions de com es feien servir tots aquests ginys.

El museu mostra exemples de tot l’ utillatge que feien servir els ninja, així com alguns panells explicatius de com es feien servir i algunes maquetes (una cosa molt típica en tots els museus japonesos). El material es realment ampli, variat per mostrar variacions en els mateixos utensilis, i fins i tot es mostren objectes que si be no eren d’us habitual, no era aliè a les seves accions (com un canó de ma). Al final de la visita al museu hi podeu trobar, com no, la botiga de records, on comprar des de samarretes amb motius al·legòrics, a shurikens de plàstic o de metall.

Shinobi11

Foto: Micki

Foto: Micki

Foto: Micki

Shinobi06 Shinobi05

A la tercera part, la zona de demostracions, a determinades hores i per un preu addicional, es donen explicacions i es fan demostracions de com lluitaven els ninja i com aprofitaven els recursos que tenien. L’explicació es totalment en japonès, i la música escollida potser deixa una mica que desitjar (massa “Operación Imposible”), però es perfectament comprensible només amb les demostracions. Finalment, els visitants es poden fer una foto amb els “ninjes” i “kunoichis” (aquestes ja no van de rosa) que han actuat, i pots llençar cinc shurikens a una diana de poliespan per 200 ¥.

Foto: Micki

Foto: Micki

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Informació important:

  • Lloc: Iga-Ueno
  • Cost: l’entrada al museu es de 700¥. L’espectacle te un cost addicional de 200¥, i llençar cinc shurikens al final d’aquest darrer te un cost addicional de 200¥.
  • Com arribar-hi: des de l’estació JR de Nagoya, s’ha d’agafar la JR Kansai Line fins Kameyama (Mie) i allà fer transbord fins IgaUeno, on has de fer transbord a la línea Kintetsu d’Iga, fins l’estació Uenoshi. El trajecte dura una mica més de 2h, més el temps per fer els transbordaments, però es la més econòmica si tens el JR Pass, i la que menys transbordaments t’obliga a fer. El trajecte en JR costa 1620¥, mentres que el tren de la Kintetsu només costa 250¥ (el recorregut es de només 8 minuts). El tren de la Kintestsu surt de la mateixa estació a la que arriba el tren de JR, on s’acaba la línea Kintetsu.

    Des de Osaka cal agafar la línia JR Yamatoji, fent transbordo a Nara i baixant a Kamo (Kyoto), on cal fer transbordament a la Línea JR Kansai fins a IgaUeno, per finalment agafar el tren de la Kintetsu com en el cas de vindre des de Nagoya. El trajecte te una durada bastant similar a si vens de Nagoya, i un cost (el tren de JR) de 1.450¥.

  • On menjar: la veritat es que no hi ha masses llocs per escollir on menjar, i recomanaria que ho feu en horari japonès, ja que si aneu massa tard es possible que no trobeu enlloc on fer-ho.

Shinobi03

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Foto: Arturo

Foto: Arturo

%d bloggers like this: