Archive for the ‘Pref. de Kyōto (京都府)’ Category

Kiyomizudera en obres

A la ciutat de Kyôto, un dels temples més coneguts i visitats es Kiyomizudera. Actualment es troba en mig d’un procés de reconstrucció que va començar al setembre de 2013 i que es el primer que sofreix el temple en gairebé 30 anys. Ara s’acaba de retirar la bastida que cobria la pagoda de tres pisos, que durant els darrers 17 mesos ha estat repintada amb el color “ni” vermelló tradicional.

En total hi ha nou edificis del temple que estan sent reconstruïts, incloent-hi el Saló Principal amb la seva famosa balconada des de la que observar la ciutat, la porta Todorokimon, el Saló Amitabah, i el Saló Okunoin, tots ells considerats Importants Bens Culturals.

Foto: Tha Asahi Shimbun

Foto: Tha Asahi Shimbun

Relíquies retornades a Ujigami Jinja

A finals de l’any passat (el 24 de Desembre per ser més exactes), va tindre lloc una cerimònia molt especial al santuari Ujigami Jinja, situat a la ciutat d’Uji, i englobat dins el Patrimoni de la Humanitat de l’Antiga Kyôto des de 1994.

Ujigami Jinja es creu que va ser construït a finals del període Heian, i es l’exemple més antic d’arquitectura sintoista que existeix.

Aquest santuari ha estat sotmès durant més d’un any a obres de restauració que han inclòs substituir, per primer cop en 30 anys, les teules de escorça de xiprer; així com repintar les parets.

La cerimònia va començar a les 7 de la tarda, quan el sacerdot principal, Miyamura Toru, de 65 anys, va retornar al saló principal els tres objectes que simbolitzen a l’Emperador Ojin i els seus dos fills, el Príncep Imperial Uji no Wakiiratsuko i l’Emperador Nintoku, als que està consagrat el temple.

ReliquiesUjigamijinja

Tresors amagats de Kyōto

Segons ha anunciat la Asociació per a la Preservació de l’Herència de Kyōto, del 29 d’Abril al 10 de Maig es podran veure, durant un temps molt limitat, una sèrie de tresors pertanyents a 18 temples i santuaris de la Prefectura de Kyōto que no es poden veure habitualment ja que no es mostren a les zones visitables d’aquests temples i santuaris. Una oportunitat única si viatgeu al Japó aquesta propera primavera!

El temple Taimaji al barri de Yamashina permetrà veure la estàtua de Amida Nyorai (Amitabha), també anomenat Yamashina Buddha, del 1 al 6  de Maig. Aquesta estàtua, de finals del període Heian, està considerada Important Be Cultural, te 2.67 metres d’alçada, mostra una expressió facial de calma i les seves robes cauen elegantment, seguint l’estil d’escultura Jocho.

Foto: Tomura Nobotu

Foto: Tomura Nobotu

El temple Bishamondo de la secta Tendai, també al barri de Yamashina, mostrarà el drac pintat al sostre del mausoleu obra de Kano Morinobu (1602-1674).

El temple Honkokuji, un dels temples principals de la secta Nichiren, al barri de Yamashina, mostrarà la biblioteca “kyozo”, un Important Be Cultural.

Altres tresors que es podran veure a: Kamigamo Jinja; la residencia del sacerdot principal del temple Daitokuji; Rozanji; Shimogamo Jinja; Danno-Horinji; la porta principal de Konkai-Komyoji; el Ohojo, el Kohojo i els jardins Hojo de Chionin; el “sanmon” (tres portes) de Tōfukuji; Sainenji; la pagoda de cinc pisos de Tōji; el Saló Daurat i la biblioteca de Ninnaji; les cases de té Ryokakutei i Hitotei de Ninnaji; les tres portes Myoshinji de Fushimi Inari Taisha; i el santuari Jonangu.

El santuari Iwashimizu Hachimangu a Yawata, es l’únic lloc fora de la ciutat de Kyōto que participarà en aquesta exhibició de tresors.

Foto: Asahi Shimbun

Foto: Asahi Shimbun

Mimizuka (耳塚)

Caminant per un carrer del marge dret del riu Kamo, iniciant una visita a la zona dels temples de la part Sud de les Higashiyama em vaig trobar, al costat d’un parc infantil, un monticle envoltat per una petita tanca i coronat per una stupa de pedra que no m’apareixia a cap guia. Li vaig fer un parell de fotos i vaig seguir cap a Sanjusangendo, la primera parada prevista de la meva ruta d’aquell dia.

mimizuka

Més tard vaig tractar d’esbrinar què era i per què estava allà, però la veritat es que em va costar una mica trobar informació sobre aquest monument, que resulta ser mimizuka, (literalment traduït com “tomba d’orelles”), un lloc on Toyotomi Hideyoshi va fer enterrar les orelles i nassos que les tropes japoneses tallaven a les seves víctimes durant la invasió de Corea entre 1592 i 1598, i que va acabar amb la retirada japonesa davant la ferotge resistència dels coreans. Al Japó era costum que durant una batalla els samurais tallessin el cap dels enemics que mataven, per posteriorment, en una cerimònia realment solemne, els general pogués apreciar les seves gestes i recompensar-les adequadament, especialment si havien acabat amb algun conegut oficial de l’enemic. A Corea, per motius pràctics, aquest costum es va adaptar i el que tallaven eren les orelles i el nas dels morts.

Es diu que en aquest lloc es van enterrar entre 38.000 i 40.000 nassos i orelles, i que aquestes son tan sols les que van arribar en bones condicions des de Corea per que havien estat conservades en salmorra. No crec que realment ningú hagi tractat realment de saber quantes hi ha realment, i els recontes de l’època probablement estaven inflats per dissimular la derrota, però en qualsevol cas, va ser una gran ofrena a Buda aquí, precisament al costat del santuari Toyokuni, que es el que hi ha a Kyôto dedicat a Toyotomi Hideyoshi. Va ser consagrat el 28 de setembre de 1597 dins els terrenys del temple Hokoji, i va assignar-hi un monjo per que recés per les ànimes dels milers de coreans morts a la guerra.

El seu nom original era hanazuka (literalment “monticle de nassos”) , però posteriorment es va fer servir un terme menys cruel, que es el que ha arribat fins avui dia.

K-on! a Kyôto

kon04

K-on! es una sèrie de manga del tipus 4koma (pels que no sabeu què vol dir això, seria l’equivalent a les tires de vinyetes que estem acostumats a veure als diaris), que en la seva adaptació a sèrie d’anime per la televisió va tindre un èxit sorprenentment gran. En un dels episodis de la sèrie els alumnes del darrer curs fan, com es habitual, un viatge “de fi de curs” a Kyôto. A la sèrie aquest viatge el fan amb shinkansen, i s’hi estan un parell de dies en un hotel gran doncs en total son força alumnes els hi van, i a més a més coincideixen amb altres escoles de diverses procedències. A més a més de les aventures, fan diverses visites turístiques, en grup o per lliure, i al llarg d’aquests episodis es poden veure molts racons de l’antiga capital imperial, llocs que s’han vist reflectits en un mapa de la ciutat i els voltants anomenat K-yoto!!, on es mostren fotos reals i imatges de la sèrie (no gaire sorprenentment, la sèrie ha estat animada per Kyoto Animation, la mateixa productora que en el cas de Hyouka, protagonista del plànol turístic de Hida-Takayama).

kon05

Personalment puc assegurar-vos que, sobre tot a la primavera, la ciutat es envaïda pels estudiants, que acostumen a concentrar-se bàsicament en els mateixos llocs (pels voltants de Kiyomizu-dera no pots donar una passa que no et trobis amb mitja dotzena d’estudiants més). També m’he trobat amb diversos grups (aquests petits) que s’estaven al mateix ryokan (al Ryokan Towa) que jo, encara que no s’hi estaven més d’una nit o dues com a molt (en vuit dies crec que em vaig creuar amb tres grups diferents). La gran diferència amb la mateixa situació (grup d’estudiants de viatge de fi de curs allà on t’allotges) en un hotel occidental es que pràcticament ni te n’assabentes que hi son (res de sorolls ni corredisses per la nit). Si se que hi eren era per que es notava un grup tan gran a l’hora d’esmorzar, per que alguna vegada vaig coincidir a tornar a la mateixa hora que arribava un grup, i que l’ofuro el tenien reservat en exclusiva en un període de temps determinat (era tan aviat, que mai em va afectar, doncs a aquelles hores encara estava voltant per alguna banda). Fins i tot un cop que la noia d’un grup quasi em va atropellar al sortir de l’ascensor, l’única reacció va ser una riseta nerviosa, un mig pronunciat “sumimasen” i que ella sortís encara més ràpidament cap a una habitació.

kon01

kon06

Kyôto es una ciutat tan complerta i amb tants llocs interessants que no te l’acabes (crec que va quedar perfectament demostrat l’any passat amb la Bloc-Marató temples de Kyôto, que va durar tot l’any), i molt menys en un viatge tan curt com fan aquests estudiants (jo porto quatre visites i encara hi ha llocs que m’he quedat amb les ganes de veure), així que suposo que es normal que es concentrin en uns pocs llocs més emblemàtics (per a ells i per a tots els turistes que no disposen de massa temps) com poden ser Kitano Tenmangû, Kinkakuji, o el ja mencionat Kiyomizu-dera (l’abundancia de botigues d’omiyage als carrers dels voltants, i el santuari Jishu jinja, dedicat a l’amor suposo que hi tenen molt a veure en aquesta predilecció).

kon03

kon08

En tot cas, si encara us faltava algun al·licient per visitar l’antiga capital imperial, reviure el viatge d’aquest grup d’estudiants en pot ser una més.

kon10

kon07

kon02

kon09

%d bloggers like this: