Archive for the ‘Pref. de Kyōto (京都府)’ Category

Shugaku-in Rikyū Imperial Villa

El passat dijous, 13 de juliol, aquest bloc va complir vuit anys i, per celebrar-ho, el primer article d’aquest novè any del nostre viatge virtual junts crec que es molt encertat que sigui el primer de la sèrie d’articles en els que, com ja us vaig anunciar en la darrera ocasió, parlaré sobre aquells llocs que encara no he visitat, però que sens dubte estaran en la meva “llista de desitjos” per visitar en una propera ocasió. De fet, al lloc del que parlaré avui ja hi he intentat anar en un dels viatges anteriors, però no va ser possible. M’estic referint a la vil·la imperial Shugaku-in Rikyū.

Shugakuin03

Shugaku-in Rikyū (修学院離宮) està situat a l’extrem nord-est de la ciutat de Kyôto, als contraforts del Mt. Hiei. La seva construcció es va iniciar el 1655, durant el període Edo, dins els terrenys d’un antic temple amb unes magnífiques vistes, i es van acabar quatre anys més tard. Les seves quasi 55 hectàrees havien de servir com a tranquil lloc de retir per a l’Emperador Retirat Gomizuno-o. Actualment està format per tres residències, però en el moment de la seva construcció només en tenia dues, les anomenades vil·les inferior i superior. La que actualment es coneix com vil·la mitja va ser construïda posteriorment per a la Princesa Akenomiya a partir de un antic temple de la zona, Rinkyu-ji, al que se li van afegir els llocs coneguts com a Rakushi-ken (el primer edifici construït per a la princesa) i Kyaku-den (originalment construït al Palau Imperial de Kyôto Omiya com a residència de la Emperadriu Dowager, Tofukumon-in, i mostra algunes pintures espectaculars de les carrosses del Gion Matsuri, pintades per Gukei Sumiyoshi) per formar la vil·la actual.

Les vistes des de aquesta vil·la son espectaculars (es diu que l’Emperador va trigar 10 anys a trobar un lloc amb les vistes suficientment bones per que decidís construir-hi aquesta casa de camp imperial). Com ja he dit, actualment està formada per tres vil·les unides per camins envoltats de pins, però aquests en realitat no son més que addicions construïdes durant el període Meiji, anteriorment no hi havia més que uns camins estrets envoltats d’arrossars.

Els jardins, probablement el millor de la visita, son del tipus anomenat de “paisatge prestat”, en que el propi entorn s’engloba en el disseny per obtindre un efecte més impressionant. Al llibre de “Historia y Arte del Jardín Japonés”, escrit per Javier Vives i publicat per Satori Ediciones, el posen com exemple de jardí de l’època (especialment el de la vil·la superior que inclou un llac per crear un jardí de passeig al seu voltant).

Shugakuin01

Shugakuin02

Però a més de la seva espectacularitat, els jardins també son la seva pitjor “maledicció” per visitar-los, i es que al tractar-se d’una vil·la imperial, per poder visitar-los cal reservar una hora, ja que les visites son rígides, amb reserva prèvia (només hi ha cinc visites al dia), i en els moments en que els jardins son espectaculars pel canvi de colors amb les estacions, ràpidament s’omplen de visitants (motiu pel que no els vaig poder visitar quan ho vaig intentar), així que si ho voleu aconseguir us recomano que esteu molt atents a la data en que podreu reservar un lloc per a la visita.

Respecte a la visita en si mateixa, suposo que seguirà les línies generals de les visites als altres llocs imperials. Has d’arribar una mica abans de la hora fixada, al principi et fan entrar a una recepció on pots veure un vídeo relacionat amb la visita, i després fas el recorregut (que en aquest cas es de 3 km amb algunes pujades relativament fortes), que està prefixat i delimitat (no es pot entrar en cap dels edificis, només veure’ls per fora), amb un guia, i un altre empleat al final per que ningú es quedi massa ressagat (això si, pot ser bastant permissiu permetent fotografies mentre el grup segueix avançant).

Shugakuin04

Per arribar-hi, des de l’estació de Kyôto  cal agafar la línea JR Nara fins l’estació de Tofukuji, on canviarem a la línea Keihan fins la seva estació termini, Demachiyanagi. Des de allà, amb el ferrocarril Eizan, arribarem a l’estació Shugakuin (els jardins estan a uns 10-15′ caminant). En total es triga uns 40′.

Nota: les fotos han estat obtingudes de la Wikipedia, sota llicència CC BY-SA 3.0 i son propietat de l’usuari Daderot.

Kiyomizudera en obres

A la ciutat de Kyôto, un dels temples més coneguts i visitats es Kiyomizudera. Actualment es troba en mig d’un procés de reconstrucció que va començar al setembre de 2013 i que es el primer que sofreix el temple en gairebé 30 anys. Ara s’acaba de retirar la bastida que cobria la pagoda de tres pisos, que durant els darrers 17 mesos ha estat repintada amb el color “ni” vermelló tradicional.

En total hi ha nou edificis del temple que estan sent reconstruïts, incloent-hi el Saló Principal amb la seva famosa balconada des de la que observar la ciutat, la porta Todorokimon, el Saló Amitabah, i el Saló Okunoin, tots ells considerats Importants Bens Culturals.

Foto: Tha Asahi Shimbun

Foto: Tha Asahi Shimbun

Relíquies retornades a Ujigami Jinja

A finals de l’any passat (el 24 de Desembre per ser més exactes), va tindre lloc una cerimònia molt especial al santuari Ujigami Jinja, situat a la ciutat d’Uji, i englobat dins el Patrimoni de la Humanitat de l’Antiga Kyôto des de 1994.

Ujigami Jinja es creu que va ser construït a finals del període Heian, i es l’exemple més antic d’arquitectura sintoista que existeix.

Aquest santuari ha estat sotmès durant més d’un any a obres de restauració que han inclòs substituir, per primer cop en 30 anys, les teules de escorça de xiprer; així com repintar les parets.

La cerimònia va començar a les 7 de la tarda, quan el sacerdot principal, Miyamura Toru, de 65 anys, va retornar al saló principal els tres objectes que simbolitzen a l’Emperador Ojin i els seus dos fills, el Príncep Imperial Uji no Wakiiratsuko i l’Emperador Nintoku, als que està consagrat el temple.

ReliquiesUjigamijinja

Tresors amagats de Kyōto

Segons ha anunciat la Asociació per a la Preservació de l’Herència de Kyōto, del 29 d’Abril al 10 de Maig es podran veure, durant un temps molt limitat, una sèrie de tresors pertanyents a 18 temples i santuaris de la Prefectura de Kyōto que no es poden veure habitualment ja que no es mostren a les zones visitables d’aquests temples i santuaris. Una oportunitat única si viatgeu al Japó aquesta propera primavera!

El temple Taimaji al barri de Yamashina permetrà veure la estàtua de Amida Nyorai (Amitabha), també anomenat Yamashina Buddha, del 1 al 6  de Maig. Aquesta estàtua, de finals del període Heian, està considerada Important Be Cultural, te 2.67 metres d’alçada, mostra una expressió facial de calma i les seves robes cauen elegantment, seguint l’estil d’escultura Jocho.

Foto: Tomura Nobotu

Foto: Tomura Nobotu

El temple Bishamondo de la secta Tendai, també al barri de Yamashina, mostrarà el drac pintat al sostre del mausoleu obra de Kano Morinobu (1602-1674).

El temple Honkokuji, un dels temples principals de la secta Nichiren, al barri de Yamashina, mostrarà la biblioteca “kyozo”, un Important Be Cultural.

Altres tresors que es podran veure a: Kamigamo Jinja; la residencia del sacerdot principal del temple Daitokuji; Rozanji; Shimogamo Jinja; Danno-Horinji; la porta principal de Konkai-Komyoji; el Ohojo, el Kohojo i els jardins Hojo de Chionin; el “sanmon” (tres portes) de Tōfukuji; Sainenji; la pagoda de cinc pisos de Tōji; el Saló Daurat i la biblioteca de Ninnaji; les cases de té Ryokakutei i Hitotei de Ninnaji; les tres portes Myoshinji de Fushimi Inari Taisha; i el santuari Jonangu.

El santuari Iwashimizu Hachimangu a Yawata, es l’únic lloc fora de la ciutat de Kyōto que participarà en aquesta exhibició de tresors.

Foto: Asahi Shimbun

Foto: Asahi Shimbun

Mimizuka (耳塚)

Caminant per un carrer del marge dret del riu Kamo, iniciant una visita a la zona dels temples de la part Sud de les Higashiyama em vaig trobar, al costat d’un parc infantil, un monticle envoltat per una petita tanca i coronat per una stupa de pedra que no m’apareixia a cap guia. Li vaig fer un parell de fotos i vaig seguir cap a Sanjusangendo, la primera parada prevista de la meva ruta d’aquell dia.

mimizuka

Més tard vaig tractar d’esbrinar què era i per què estava allà, però la veritat es que em va costar una mica trobar informació sobre aquest monument, que resulta ser mimizuka, (literalment traduït com “tomba d’orelles”), un lloc on Toyotomi Hideyoshi va fer enterrar les orelles i nassos que les tropes japoneses tallaven a les seves víctimes durant la invasió de Corea entre 1592 i 1598, i que va acabar amb la retirada japonesa davant la ferotge resistència dels coreans. Al Japó era costum que durant una batalla els samurais tallessin el cap dels enemics que mataven, per posteriorment, en una cerimònia realment solemne, els general pogués apreciar les seves gestes i recompensar-les adequadament, especialment si havien acabat amb algun conegut oficial de l’enemic. A Corea, per motius pràctics, aquest costum es va adaptar i el que tallaven eren les orelles i el nas dels morts.

Es diu que en aquest lloc es van enterrar entre 38.000 i 40.000 nassos i orelles, i que aquestes son tan sols les que van arribar en bones condicions des de Corea per que havien estat conservades en salmorra. No crec que realment ningú hagi tractat realment de saber quantes hi ha realment, i els recontes de l’època probablement estaven inflats per dissimular la derrota, però en qualsevol cas, va ser una gran ofrena a Buda aquí, precisament al costat del santuari Toyokuni, que es el que hi ha a Kyôto dedicat a Toyotomi Hideyoshi. Va ser consagrat el 28 de setembre de 1597 dins els terrenys del temple Hokoji, i va assignar-hi un monjo per que recés per les ànimes dels milers de coreans morts a la guerra.

El seu nom original era hanazuka (literalment “monticle de nassos”) , però posteriorment es va fer servir un terme menys cruel, que es el que ha arribat fins avui dia.

%d bloggers like this: