Archive for the ‘Kansai (関西)’ Category

Shugaku-in Rikyū Imperial Villa

El passat dijous, 13 de juliol, aquest bloc va complir vuit anys i, per celebrar-ho, el primer article d’aquest novè any del nostre viatge virtual junts crec que es molt encertat que sigui el primer de la sèrie d’articles en els que, com ja us vaig anunciar en la darrera ocasió, parlaré sobre aquells llocs que encara no he visitat, però que sens dubte estaran en la meva “llista de desitjos” per visitar en una propera ocasió. De fet, al lloc del que parlaré avui ja hi he intentat anar en un dels viatges anteriors, però no va ser possible. M’estic referint a la vil·la imperial Shugaku-in Rikyū.

Shugakuin03

Shugaku-in Rikyū (修学院離宮) està situat a l’extrem nord-est de la ciutat de Kyôto, als contraforts del Mt. Hiei. La seva construcció es va iniciar el 1655, durant el període Edo, dins els terrenys d’un antic temple amb unes magnífiques vistes, i es van acabar quatre anys més tard. Les seves quasi 55 hectàrees havien de servir com a tranquil lloc de retir per a l’Emperador Retirat Gomizuno-o. Actualment està format per tres residències, però en el moment de la seva construcció només en tenia dues, les anomenades vil·les inferior i superior. La que actualment es coneix com vil·la mitja va ser construïda posteriorment per a la Princesa Akenomiya a partir de un antic temple de la zona, Rinkyu-ji, al que se li van afegir els llocs coneguts com a Rakushi-ken (el primer edifici construït per a la princesa) i Kyaku-den (originalment construït al Palau Imperial de Kyôto Omiya com a residència de la Emperadriu Dowager, Tofukumon-in, i mostra algunes pintures espectaculars de les carrosses del Gion Matsuri, pintades per Gukei Sumiyoshi) per formar la vil·la actual.

Les vistes des de aquesta vil·la son espectaculars (es diu que l’Emperador va trigar 10 anys a trobar un lloc amb les vistes suficientment bones per que decidís construir-hi aquesta casa de camp imperial). Com ja he dit, actualment està formada per tres vil·les unides per camins envoltats de pins, però aquests en realitat no son més que addicions construïdes durant el període Meiji, anteriorment no hi havia més que uns camins estrets envoltats d’arrossars.

Els jardins, probablement el millor de la visita, son del tipus anomenat de “paisatge prestat”, en que el propi entorn s’engloba en el disseny per obtindre un efecte més impressionant. Al llibre de “Historia y Arte del Jardín Japonés”, escrit per Javier Vives i publicat per Satori Ediciones, el posen com exemple de jardí de l’època (especialment el de la vil·la superior que inclou un llac per crear un jardí de passeig al seu voltant).

Shugakuin01

Shugakuin02

Però a més de la seva espectacularitat, els jardins també son la seva pitjor “maledicció” per visitar-los, i es que al tractar-se d’una vil·la imperial, per poder visitar-los cal reservar una hora, ja que les visites son rígides, amb reserva prèvia (només hi ha cinc visites al dia), i en els moments en que els jardins son espectaculars pel canvi de colors amb les estacions, ràpidament s’omplen de visitants (motiu pel que no els vaig poder visitar quan ho vaig intentar), així que si ho voleu aconseguir us recomano que esteu molt atents a la data en que podreu reservar un lloc per a la visita.

Respecte a la visita en si mateixa, suposo que seguirà les línies generals de les visites als altres llocs imperials. Has d’arribar una mica abans de la hora fixada, al principi et fan entrar a una recepció on pots veure un vídeo relacionat amb la visita, i després fas el recorregut (que en aquest cas es de 3 km amb algunes pujades relativament fortes), que està prefixat i delimitat (no es pot entrar en cap dels edificis, només veure’ls per fora), amb un guia, i un altre empleat al final per que ningú es quedi massa ressagat (això si, pot ser bastant permissiu permetent fotografies mentre el grup segueix avançant).

Shugakuin04

Per arribar-hi, des de l’estació de Kyôto  cal agafar la línea JR Nara fins l’estació de Tofukuji, on canviarem a la línea Keihan fins la seva estació termini, Demachiyanagi. Des de allà, amb el ferrocarril Eizan, arribarem a l’estació Shugakuin (els jardins estan a uns 10-15′ caminant). En total es triga uns 40′.

Nota: les fotos han estat obtingudes de la Wikipedia, sota llicència CC BY-SA 3.0 i son propietat de l’usuari Daderot.

Reobertura del Castell de Himeji

Després de sis anys cobert per bastides amb motiu d’unes reparacions i restauracions molt necessàries, el Castell de Himeji ha obert novament les seves portes als visitants més magnificent que mai. I amb la seva reobertura les noticies relacionades amb ell s’han multiplicat, com si volguessin recuperar el temps perdut. A continuació us oferim un resum de totes aquestes noticies.

Un llarg i costos rentat de cara

Les obres a que s’ha vist sotmès el castell han representat gairebé sis anys de treballs, i un cost de 2.400 milions de iens (poc menys de 20 milions d’euros). Entre els treballs realitzats s’han reemplaçat les teules dels sostres i s’han repintat i restaurat els murs per que el castell recuperés la seva elegància.

Abans del inici de les obres al Octubre de 2009, el castell, el primer element japonès a ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, no s’havia sotmès a cap obra de reparació i conservació de certa magnitud des de 1964, i per això la cerimònia de reobertura va ser realment espectacular, amb la participació fins i tot de la unitat Impuls Blau de les Forces Aèries d’Autodefensa. A més a més, per que els auspicis fossin ben positius, es va produir en plena temporada de floració dels cirerers, dels que al recinte del castell hi ha uns 1.000 arbres.

Foto: Mainichi Shinbum

Foto: Mainichi Shinbum

La torre principal del castell es va obrir al públic el 27 de març, i les previsions de visites per al primer any després de la seva reobertura, es de 1.8 milions de persones. Tot i això, l’accés està limitat a 15.000 persones diàries, venent-se els tiquets a mesura que vagi arribant la gent i fins a completar la quantitat màxima diària.

Un viatge virtual pel passat

Com a part de la rehabilitació del castell, s’han pres les mesures necessàries per permetre als visitants fe un petit viatge virtual al passat i veure com hauria de ser a l’era feudal en forma d’un servei de realitat augmentada que permetrà als visitants observar reproduccions generades per ordinador de com era la vida al castell a principis del segle XVII mitjançant una aplicació per telèfons mòbils i tauletes. Així, per exemple, al situar-se en un determinat punt de la segona planta de la torre, es podrà veure una escena en que diversos guerrers corren a posar-se la seva armadura, que està penjada de la paret. I des de el nivell superior es podrà veure com era la ciutat vista des de allà dalt a l’època que es va construir. Altres punts que tenen informació addicional mitjançant la realitat augmentada son la porta principal i les estructures d’algunes torres.

Foto: Asahi Shinbum

Foto: Asahi Shinbum

El castell, ara més accessible pels turistes estrangers

Els que visitin el castell de Himeji procedents de fora del país nipó, ara es trobaran més a gust amb l’addició de rètols, plànols i informacions en diverses llengües, així com un servei Wi-Fi gratuït per accedir més fàcilment a informació online del castell i la ciutat.

Els cartells informatius de tota la zona ara estan escrits en quatre idiomes (coreà, xinès simplificat, anglès i, evidentment, japonès), i els aproximadament 150 que abans de la reforma ja estaven retolades en anglès, s’han revisat les traduccions per facilitar la seva comprensió i claredat.

HimejiNews02

Però les facilitats pels estrangers no es limiten als terrenys del castell, si no que des de el passat juliol les autoritats estan portant endavant un projecte per millorar els senyals de trànsit que condueixen als principals atractius de la ciutat.

L’oficina de turisme ha editat una nova guia de 12 pàgines en 5 idiomes, havent afegit el francès i el tailandès a les ja existents versions en anglès, xinès i coreà. Entre els afegits d’aquesta nova guia, s’han inclòs llocs on poder experimentar la cultura japonesa, com visitar Shoshazan Engyojin, un temple budista de la secta Tendai, per a una sessió de meditació zen, o experimentar una cerimònia del té al jardí japonès Kōkoen, situat al costat del castell.

A més, s’han repartit uns 30.000 exemplars en llocs tan vitals com l’estació JR de la ciutat.

Un robot Patlabor aparca prop del castell

L’estàtua a mida real del robot d’anime Patlabor AV-98 Ingram, normalment situada a Odaiba, a la ciutat de Tōkyō, ara ha estat temporalment traslladada a Himeji (Prefectura de Hyōgo) i situat prop del castell, dins d’una campanya de seguretat vial.

HimejiNews01

Himeji-jō, Patrimoni de la Humanitat

El castell de Himeji va ser el primer lloc japonès en ser inscrit al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, el 1993, per la seva combinació de funcions militats y un magnífic aspecte estètic. En total està format per un castell, dos fossars (dels tres que existien originalment) i un total de 83 estructures agrupades al voltant d’una torre de sis plantes.

Tal com diu la UNESCO: “Himeji-jō es la més perfecta expressió arquitectònica d’un castell japonès de principis del segle XVII. El lloc compren un conjunt de 83 edificis amb dispositius defensius molt perfeccionats i sistemes de protecció notablement enginyosos, que daten de la primera època del shogunat. Obra mestre de l’arquitectura en fusta que uneix els aspectes funcionals amb un gran atractiu estètic, el castell de Himeji destaca per l’elegància de la seva silueta i els seus murs de terra blanquejada, així com per subtil relació establerta entre els volums dels seus edificis i els múltiples plans dels seus sostres”.

HimejiJo01

La zona on es troba, a la ciutat de Himeji (Prefectura de Hyōgo) sempre ha estat un punt neuràlgic del comerç i les comunicacions. Aquest castell, situat al centre de la Planura Harima, va iniciar la seva història el 1333, quan es va construir la primera fortificació al turó on s’aixeca l’actual. El 1581 va ser remodelat per Hideyoshi Toyotomi. Aquest castell original va ser destruït per Terumasa Ikeda, que es va convertir en el senyor de la zona i va acabar construint el castell actual entre 1601 i 1609. El 1617 Tadamasa Honda, va afegir-hi alguns edificis (bàsicament va remodelar el mur Oest (Nishi-no-maru) per convertir-se en les habitacions de la seva dona, filla de Tokugawa Ieyasu). Amb l’arribada de l’era Meiji, part dels edificis van ser demolits per construir estructures militars modernes, però gracies al Coronel Shigeto Nakamura i altres oficials de l’exèrcit, la seva forma original es va preservar. La seva protecció oficial va començar el 1930 quan algunes parts van ser designades com a Tresor Nacional.

HimejiJo04

Pel color blanc de les seves parets i la combinació de la seva elegància i aspecte, així com per la seva integració en l’entorn de vegades se’l denomina “la grua blanca” (Shirasagi-jō) ja que sembla que sigui un au d’aquest tipus a punt de solcar els cels.

El castell posseeix algunes disposicions tàctiques realment remarcables i una mida que desafia la imaginació. En total ocupa 107Ha, te quasi 5km de murs, que arriben a tindre una alçada de fins a 26m en el seu punt més alt, i per com es va construir es especialment resistent als terratrèmols, incendis i altres desastres naturals o causats per l’home. Quan els seus constructors anaven curts de pedra, recorrien si calia a làpides, llanternes de temples, i fins i tot elements de cuina, que encara avui es poden veure a l’estructura dels murs.

Foto: Wikipedia

Foto: Wikipedia

Foto: Wikipedia

Foto: Wikipedia

Però es en l’aspecte defensiu on trobem els seus principals punts forts. L’interior es un autèntic laberint pensat exclusivament per confondre i desorientar l’enemic, fins al punt que avui dia, tot i els cartells informatius, hi ha turistes que es desorienten. En total tenia 84 portes, de les que encara es conserven 21, pensades per portar als assaltants per un recorregut plet de trampes i posicions defensives letals, seguint un recorregut estret i recargolat que a més de cansar i desorientar als enemics, permetia atacar-lo amb projectils des de els més de 1000 forats per a arcs i arcabussos; portes enganyosament segures que amagaven amagatalls per poder atacar per l’esquena al invasor; i si finalment aconseguien superar-ho tot, es trobaven amb una imponent torre de 46 metres d’alçada, que l’eleva fins al doble de l’alçada del turó sobre el que es troba el castell. Aquesta torre, que aparentment te cinc pisos, en realitat en te sis, més un soterrani.

Dissenyat per a ser inexpugnable, es un castell que mai ha estat doblegat, en gran part gracies a que la seva construcció va tindre lloc al inici d’una era de pau, el shogunat Tokugawa, però igualment ha tingut moments per demostrar la seva resistència, com quan va sobreviure al Gran Terratrèmol Hanshin, el 1995. Però la seva proba més dura la va suportar durant la Segona Guerra Mundial, quan els americans van bombardejar la ciutat. Malgrat tot, després dels atacs, i encara que la ciutat estava en runes, al mig de tot, el castell seguia erigint-se orgullós, indemne després d’haver-ne sobreviscut sense rebre cap impacte (be, al interior va caure una bomba, però no va arribar a explotar).

HimejiJo05

Himeji-jō es podria dir que es de visita obligada per a qualsevol enamorat del Japó, molt especialment si està interessat en la seva època feudal. Però també es interessant pels amants del cinema, doncs es aquí on s’han rodat algunes escenes de pel·lícules com la protagonitzada per Sean Connery dins la saga de James Bond “Només es viu dues vegades” el 1967, o el film del director Akira Kurosawa “Ran” el 1985 (per posar tan sols dos exemples).

A Himeji es fàcil arribar-hi des de Kyōto o Ōsaka, que estan a més o menys una hora en shinkansen, i un cop a l’estació JR de Himeji, el castell es troba a 15 minuts caminant per una avinguda comercial, o es pot arribar en 5 minuts agafant el bus turístic (100¥). Malgrat això, i com l’accés al castell està limitat en el nombre de persones diàries, jo recomanaria aixecar-se ben aviat (o directament dormir a la ciutat) i anar directament al castell, que un cop vist ja tindrem temps per veure altres parts de la ciutat, com el molt recomanat Kōko-en.

Kasuga Taisha obre al públic un santuari secret

Al santuari Kasuga Taisha de Nara s’obrirà temporalment al públic un santuari que fins ara ha estat sempre tancat als visitants, abans que tingui lloc un cerimonial de renovació que s’ha mantingut durant segles. Aquest santuari alberga diversos objectes d’adoració, que seran traslladats a una instal·lació temporal el 27 de març, quedant el temple obert al públic del 1 d’abril al 31 de maig, cosa que permetrà veure per primer cop la pedra sagrada que hi ha al seu interior.

Aquest santuari, Patrimoni de la Humanitat, cada 20 anys es sotmet a un ritual pel que es renoven les estructures més envellides i es canvien els interiors. A finals d’any tindrà lloc el 60e Shikinen Zotai, i serà el primer cop que el públic en general pugui penetrar en un recinte del temple al que generalment tan sols hi poden accedir els sacerdots sintoistes i els membres de la família Imperial. Dins aquesta zona hi ha quatre edificis reconeguts com Tresors Nacionals, situats en fila i als que es veneren deïtats com Takemikazuchi no Mikoto. Aquest deu, originalment situat al santuari Kashima Jingu a la Prefectura de Ibaraki, es diu que va marxar fins a Kasuga Taisha sobre un cérvol blanc.

KasugaTaisha

També es considera que un altre deïtat viu al interior d’una pedra Iwakura de 50cm d’alçada, situada en un templet de 80×100 cm. Aquesta pedra es mostrarà al públic per primer cop a la història durant el període en que la zona estigui oberta. De fet, el sacerdot en cap de Kasuga Taisha creu que el santuari es va construir precisament allà per que era on es va trobar la pedra.

La porta que condueix al Ushirodono, a la zona Nord del santuari, i que va ser tancada a l’era Meiji, s’obrirà per primer cop en 140 anys, i serà per on entrarà el públic per visitar els deus que protegeixen contra el mal. També es podrà visitar el jardí que hi ha darrera els edificis.

Del 29 de març al 5 d’abril el santuari mostrarà el Kashima Dachi Shinei Zu (les deïtats de Kasuga marxant del santuari Kashima), una pintura del període de les Corts del Nord i el Sud (1336-1392) en que es veu a Takemikazuchi no Mikoto i a Kashima Dachi no Hoko (l’alabarda marcant la marxa de les deïtats de Kasuga), i que es creu que va ser portat fins aquí per un seguidor d’aquestes dues deïtats.

Per accedir-hi caldrà adquirir un tiquet de 1.000 円, que inclourà un souvenir especial.

Nara, Patrimoni de la Humanitat

Inscrit al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1998, la zona declarada patrimoni rep el nom genèric de “Monuments Històrics de l’Antiga Nara”, i com succeeix amb gran part del patrimoni japonès, no es centra en un edifici singular o un lloc concret, si no tota una zona força amplia, amb 8 elements centrals diferents: 5 temples (Tōdai-ji, Tōshōdai-ji, Yakushi-ji, Gangō-ji, Kōfuku-ji), un antic palau (Heijō-kyō), un santuari (Kasuga Taisha) i un bosc sagrat (bosc original Kasuga).

Tal com diu la UNESCO: “Nara va ser la capital del Japó entre els anys 710 i 784. Durant aquest període es va consolidar el marc del govern nacional i Nara va gaudir d’una gran prosperitat, sorgint com a origen de la cultura japonesa. Els monuments històrics de la ciutat, els temples budistes, els santuaris sintoistes i les restes excavades del gran Palau Imperial, proporcionen una vívida imatge de la vida a la capital japonesa del segle VIII, un període de profunds canvis polítics i culturals“.

AntigaNara01

AntigaNara02

Els Monuments Històrics de l’Antiga Nara han estat testimonis de l’evolució de l’arquitectura i l’art japonesos, inspirats inicialment en els de la Xina i Korea, fins adoptar un estil propi i característic.

L’any 1710 la capital es va traslladar de Fujiwara a Nara, que com a conseqüència va prosperar com a centre cultural, polític i econòmic del país durant els següents 74 anys, durant el anomenat Període Nara. La localització del palau Heijō-kyō va ser meticulosament estudiat mitjançant tècniques geomàntiques xineses. El plànol general de la ciutat, basat en el de grans ciutats xineses com Chang’an, va ser cobert de palaus, temples budistes, santuaris sintoistes, edificis públics, residències i carrers, tot dins una xarxa ortogonal, dins la qual el palau ocupava l’extrem Nord de l’avinguda central. El palau, de 120ha, incloïa diversos edificis oficials per a celebrar cerimònies polítiques i religioses, entre els que destaquen el Daigokuden (sala de audiències imperial), el  Chōdō-in (salons d’estat), i la residència imperial (Dairi), a més d’altres annexes que complien tasques administratives i d’altre índole més prosaica.

L’any 784 la capital imperial es va traslladar a Nagaoka durant nou anys, i posteriorment a Kyōto (Heian), on es va quedar fins l’any 1184. L’abandonada capital de Nara es va convertir en camps de conreu, però la majoria dels temples i santuaris van sobreviure intactes, mantenint el seu estatus i el patronatge imperial. Es va desenvolupar una nova població al seu voltant, coneguda com a Nanto (Capital del Sud). La zona al voltant dels temples Tōdai-ji, Kōfuku-ji, Gangō-ji i Kasuga-Taisha va ser la més pròspera, i va servir de nucli pel desenvolupament de la ciutat actual a partir del segle XVI.

AntigaNara03

Tōdai-ji està format per un grup d’edificis, essent el més important el Kondō (Sala del Gran Buda) on es troba la imatge asseguda de Vairocana (Gran) Buddha. Es tracta d’una gegantina estructura de fusta que alberga una estàtua de bronzo de 15m d’alçada, la més gran d’aquest tipus que existeix al món. Kōfuku-ji va ser inicialment construït a Fujiwara, i reconstruït a Nara al traslladar-ne la capital.

AntigaNara05

Gangō-ji va ser el primer temple budista japonès, construït per Soga-no-Umako al segle VI, sent conegut originalment com Asuka-dera. Va ser traslladat des de Asuka l’any 718 amb motiu del trasllat de la capital a Nara. La major part del temple original va quedar destruït per un incendi el 1451.

Tōshōdai-ji, originalment construït pel sacerdot xinès Jian Zhen (Ganjin) l’any 759 per als estudiants del budisme, es un cas excepcional, doncs al llarg de la seva història ha sofert realment molt poc a causa d’incendis o altres desastres naturals. Entre els seus elements més importants trobem el Kondô (saló principal, l’únic exemple que encara existeix de la construcció original durant el Període Nara, i un element vital per estudiar l’arquitectura dels temples japonesos), el Kōdō (saló de lectura, tot i que originalment es va concebre com a salo per reunions al palau, i únic element que encara sobreviu de l’arquitectura del palau), el Korō (repositori de sutres), i el Hōzō i el Kyōzō (dos repositoris de l’estil “casa llarga”).

Kasuga-Taisha, fundat segons els llegendes l’any 768, els seus orígens es considera que poden remuntar-se fins el inici del Període Nara. Està situat al peu de dues muntanyes sagrades (Kasugayama i Mikasayama). Els edificis de Kasuga-Taisha han estat restaurats i reconstruïts en nombroses ocasions a causa de l’envelliment i de la destrucció per diverses causes. Tots els edificis estan situats dins els límits de recinte sintoista i, segons la tradició, tenen sostres amb teules fetes de escorça de xiprer, per harmonitzar amb l’entorn.

AntigaNara04

El bosc original del Kasugayama representa un entorn natural per Kasuga Taisha, com el que forma part integral de tots els santuaris sintoistes. Kasugayama ha estat preservat com a bosc sagrat, i la protecció hi impedeix cap forma d’intervenció més enllà dels camins per a fidels i peregrins.

L’antic Palau Imperial contenia tot el necessari per les funcions oficials i privades de la família imperial, incloent, com ja hem dit anteriorment, edificis com Daigokuden, Chōdō-in, i Dairi, però també oficines, tallers, magatzems, estables, etc. Tot el complex estava envoltat per murs de terra de 5m d’alçada, que es podien travessar per una de les 12 portes que tenia, sent la més important la del centre del mur Sud, anomenada Porta Suzaku. Actualment tan sols queden alguns fonaments, reconstruccions i museus per recordar aquesta meravella.

Tota la zona dels Monuments Històrics de l’Antiga Nara està dividida en dues parts principals, tres elements a l’Oest, i la resta al Est. La major part de visites es dirigeixen cap a l’Est, on estan els edificis més coneguts, i on hi ha prou per veure com per passar-te tot un dia. Si a això li afegim que moltes vegades el turista ve a visitar Nara en un dia, procedent de Kyōto, la part del Palau, Tōshōdai-ji i Yakushi-ji no acostuma a ser tan visitada. De fet jo encara no les he visitat, tot i haver estat dues vegades a Nara (de fet nio tan sols he visitat Gangō-ji, malgrat estar molt a prop de la zona que si he visitat). I es que si ho vols veure tot be, personalment crec que es imprescindible fer nit a Nara i dedicar-hi dos dies (o la major part dels dos dies), un per a cada grup d’edificis.

La zona Est es fàcilment accessible sobre tot si vens de fora la ciutat, doncs des de l’estació de JR només cal seguir una avinguda comercial per arribar-hi directe. La zona Est està més allunyada, però si no ens centrem únicament en els ferrocarrils JR (lògic si fem servir el JR Pass), la companyia privada Kintetsu te diverses estacions que ens deixen relativament a prop d’ella. Sigui com sigui, Nara es una ciutat molt maca, interessant de visitar, d’aquelles que has d’incloure obligatòriament a la teva ruta, i no tan sols per que tothom hi va.

%d bloggers like this: