Archive for the ‘Miyajima (宮島)’ Category

Itsukushima, Patrimoni de la Humanitat

Inscrit al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1996, la zona protegida engloba el famós temple sintoista de l’illa de Miyajima, format per 17 edificis de fusta y unes estructures secundaries, també de fusta. A més a més, s’engloba en l’àrea de protecció l’entorn que emmarca el temple, ja que seguint l’estil de construcció de l’època, aquest te un paper molt important en el conjunt. Per altre, banda, la resta de la illa i part del mar que l’envolta forma part de la zona de d’esmorteïment. En total unes 3.000ha de terreny situades a la badia de Hiroshima, al Mar Interior de Seto, una zona que antigament controlava la família Taira, senyors d’Aki.

Tal com diu la UNESCO: “La illa de Itsukushima, al Mar Interior de Seto, ha estat un lloc sagrat del sintoisme des de temps molt antics. El primer santuari es va erigir probablement al segle VI. El santuari actual data del segle XII i els perfectament arrenglerats edificis demostren la gran habilitat tècnica i artística dels seus constructors. El seu disseny i l composició juguen amb el contrast de colors i volums entre el mar i la muntanya, il·lustrant així perfectament el concepte japonès de la bellesa escènica, que uneix la bellesa del paisatge natural a la creativitat humana”.

dosNitsMiyajima04

El santuari, anomenat Itsukushima Jinja (厳島神社) també dona nom a l’illa, tot i que tothom al coneix com a Miyajima (illa santuari), i el seu element més mundialment conegut es sens dubte el gegantí torii de 16m d’alçada i 60Tm de pes que durant la marea alta sembla que estigui flotant sobre les aigües, al igual que el santuari, que es sosté sobre pilars que suporten corredors i edificis seguint una construcció especial amb forats entre les fustes de la tarima per alleujar la pressió durant la marea alta.

El santuari actual va ser construït per ordre de Taira no Kiyomori, per venerar els kami de la illa, que ell considerava l’havien afavorit en les victòries militars. Curiosament, tan sols quatre anys després de la seva mort, el clan Taira (Heike) va quedar totalment aniquilat en front dels seus eterns rivals, el clan Genji (Minamoto), a la batalla naval de Dan-no-ura.

La seva construcció, sobre l’aigua, no te cap precedent, i existeixen diverses teories al respecte. Una afirma que la causa es per que d’aquesta forma els fidels no “embrutarien” amb la seva presencia la terra sagrada dels kami ja que no arribarien a posar-hi el peu (es suposa que tots arribaven amb barca, travessant el torii). Un altre teoria creu que es volia recrear el mitològic Palau del Rei Drac. Finalment, hi ha una tercera teoria que suposa que d’aquesta forma es volia representar la Terra Pura del Budisme (el paradís) tal i com es concebia en aquells temps, quan es pensava que els morts hi arribaven travessant un braç d’aigua per pujar a un santuari diví que s’erigia per sobre d’aquest.

Sigui quina sigui la raó, el seu estil deriva clarament del de les viles aristocràtiques de la capital conegut com shinden-zukuri (寝殿造). En aquest estil es creava una xarxa de sales espaioses i elegants connectades per corredors de fusta, i tot plegat s’integrava amb l’entorn fent servir únicament materials naturals com fusta i sostres amb teules de xiprer. Les sales disposaven de privilegiades vistes sobre jardins i estanys dissenyats especialment, i que en el cas del santuari han estat substituïts pel mar i la costa.

El santuari forma dos subtemples, el Honsha o santuari principal, perfectament alineat amb el torii i el Mt.Misen, i el Sessha Marodo-jinja amb una alineació diferent. Tots els edificis han sofert els efectes del pas del temps i incendis, però sempre s’han reconstruït conservant estrictament el seu estil original. A més dels temples i subtemples, el santuari disposa de tres escenaris privilegiats, un per realitzar cerimònies, un per poder executar danses de la cort, i un escenari de Noh, que es l’únic de tot el món a estar situat sobre el mar.

ItsukushimaJinjaMap

El Honsha el composen els edificis Haraiden , Haiden (sala d’adoració), Heiden (sala de les ofrenes) i Honden (sala principal) tots ells orientats en el mateix eix que l’ Otorii. El Haraiden es projecta cap al mar i el Haiden i el Honden, connectats amb el Heiden i coberts per un mateix sostre, s’arrengleren darrera d’aquest, paral·lelament al mar. En el seu conjunt proporcionen una impressió calmada i elegant amb les delicades línies del seus alers i les formes suaus del seu sostre, les línies horitzontals dels terres, els nageshi (bigues horitzontals), i kahiranuki (bigues superiors). Tot el conjunt està suportat sobre un marc estructural format per gegantines columnes de fusta i kumimono (suports).

En front del Haraiden trobem el Hirabutai (plataforma cerimonial), que està conectat per un terra de planxes de fusta amb el Higashi-kairo (corredor Est) i el Nishi-kairo (corredor Oest) pels que s’accedeix a les altres parts del complex. El Hirabutai es projecta endavant i es el marc per al Takabutai (escenari), amb les seves balustrades de color vermelló pels quatre costats. Les danses de la cort interpretades en aquest escenari son les habituals a la cort durant el període Heian (794-1184) i han estat preservades pels sacerdots de ltsukushima durant més de vuit segles.

El complex Sessha Marodo-jinja, situat al Nord-est del complex Honsha, està orientat cap a l’Oest. Està format pel Haraiden, el Haiden, el Heiden i el Honden, que en el seu conjunt formen una estructura molt similar, i del mateix estil, que els components del Honsha.

L’àrea també inclou diversos edificis secundaris associats al sintoisme i al budisme i que es van construir en èpoques posteriors. Son el Gojunoto (pagoda de cinc pisos), Tahoto (pagoda de dos pisos), Sessha Tenjin-sha Honden i Massha Hokoku-jinja Honden (Senjokaku).

El santuari de Itsukushima es pot veure en relativament poc temps, dins d’una excursió de matí o tarda des de Hiroshima, però personalment recomano estar-s’hi com a mínim dues nits a Miyajima per poder veure be tota la illa (i pujar al Mt.Misen), el santuari de nit (hi ha excursions en barca per fer el recorregut des de el mar), i el torii i el santuari tant amb marea alta com en marea baixa.

Per accedir a Miyajima cal que ens desplacem a Hiroshima, i des de la seva estació central agafem la línea JR Sanyo fins l’estació Miyajimaguchi (uns 27 minuts). Allà hem d’agafar un dels diversos fèrries (tot i que recomanem el operat per JR, no només per que el seu cost està inclòs en el JR Pass, si no també per que la seva ruta es la que passa més a prop del Torii, i així podrem tindre una magnífica visió del conjunt des de el mar, fins i tot abans d’arribar a l’illa) que fan el recorregut entre Miyajimaguchi i el moll de Miyajima (uns 10 minuts). El santuari de Itsukushima es troba a poca distancia caminant del moll de Miyajima (uns 10 minuts).

Si només volem veure l’efecte del conjunt des de el mar, hi ha unes barques que salpen des de el Parc de la Pau de Hiroshima i recorren aquesta costa en 55 minuts.

Anuncis

Dos nits a Miyajima

“Quants dies es necessiten per veure…?” es una de les preguntes que més freqüentment em fan respecte a gairebé tots els llocs imaginables del Japó. Es evident que la resposta es molt complicada, i sempre l’acompanyo de molts condicionals, de referències al que vulgui fer realment la persona que m’ho ha preguntat i altres factors. La veritat es que al cap i a la fi, acabes donant una valoració força similar al que es pot trobar en moltes guies de viatges, d’una forma més personalitzada sobre els llocs concrets, però no massa diferent en quant al temps.

En el cas de Miyajima, la majoria de guies parlen d’una visita curta, d’algunes hores, moltes vegades compartida amb una ben curta visita a Hiroshima (que generalment només inclou la zona del Parc de la Pau), possiblement com a part d’un viatge d’anada i tornada amb shinkansen des de el lloc on ens estem (molt probablement a la zona de Kansai). I no només les guies, els propis follets que t’entreguen a les oficines de turisme proposen tres itineraris per visitar Miyajima, d’una durada de entre 3 i 4 hores.

dosNitsMiyajima04

dosNitsMiyajima03

La ruta de tres hores ens porta a visitar el Santuari de Itsukujima, el seu entorn, i alguns dels museus i parcs de la població. La ruta de quatre hores afegeix una visita al temple Daishō-in i algun parc més que la visita anterior, però es gairebé un calc de l’anterior. Finalment, la ruta recomanada de sis hores combina la ruta de quatre hores amb una més que ràpida visita al Mt.Misen, pujant i baixant amb el telefèric… i segurament veient la magnífica vista des de l’observatori de la terminal del telefèric, no des de el cim, al que seria impossible arribar-hi si no es corrent (quasi literalment).

He volgut destacar aquestes rutes per que personalment crec que es amb la que més discreparia respecte a la “recomanació generalitzada”. Si algú em pregunta “Quants dies es necessiten per veure Miyajima?”, sense dubtar-ho la meva resposta seria “Estar-s’hi dues nits”.

dosNitsMiyajima05

Estar-s’hi dues nits a Miyajima reconec que requereix una acurada planificació, doncs totes les places hoteleres queden aviat ocupades, i si no reserves amb molta antelació por ser impossible aconseguir un lloc per dormir. Però honestament crec que val la pena intentar-ho.

La meva ruta proposta en aquestes circumstàncies seria aprofitar el mati abans d’arribar per visitar Hiroshima, i per la tarda (el més aviat possible), arribar a Miyajima, amb prou temps per veure el Santuari de Itsukujima i el poble, des de la zona portuària, a donar una volta per la majoria dels seus carrers. Al quedar-nos a dormir, segurament també podrem agafar algunes imatges espectaculars del gran torii de nit, i si som realment aficionats a la fotografia, segons les condicions atmosfèriques i de els marees tindrem diverses oportunitats per buscar la millor instantània de la posta o la sortida del sol. Com a opció, segurament més adequada per la segona nit, podem fins i tot agafar un dels vaixells que ens acostem a la zona des de el mar. Si el fem de nit, trobarem la zona buida de gent, i si les marees acompanyen, ens portaran fins a travessar per sota el torii, així que més possibilitats d’angles diversos no en trobarem.

dosNitsMiyajima01

dosNitsMiyajima06

El segon dia hauríem de reservar-lo quasi integrament pel Mt.Misen, incloent-hi la pujada o la baixada a peu (o si som molt de caminar, pujar i baixar per dues rutes diferents). Aquesta visita de la muntanya evidentment ha d’incloure la pujada fins el cim, amb parades als diversos punts d’interès del camí. Si fem servir la versió més còmoda, pujarem amb el telefèric i baixarem a peu, cosa que ens permetrà visitar, potser de baixada, i si no per la tarda, el temple Daishō-in, que probablement el dia anterior no haguem tingut temps de veure tranquil·lament (cosa especialment probable si pel matí em visitat Hiroshima), i algun més dels parcs que no haguem visitat el dia anterior.

dosNitsMiyajima02

Fer una segona nit, a més de permetre’ns no haver d’anar amb preses i de fer el passeig nocturn amb barca que abans he mencionat, ens dona més flexibilitat per agafar les marees en les condicions que preferim, i a més a més, al matí següent, si cal, acabar de fer aquella visita que ens hagi quedat pendent, o que tornar a veure aquell punt que més ens ha agradat, o aconseguir finalment la imatge que estàvem esperant captar. Evidentment dins aquestes possibilitats les permutacions son molt nombroses, i en bona part depenen del que mes ens cridi l’atenció, però es el que jo vaig fer, i si puc tornar a repetir l’experiència, sens dubte faré tot el possible per tornar-ho a fer. Algunes coses no les repetiré per poder gaudir més i millor d’altres punts que vaig deixar una mica descuidats, però en essència serà molt similar. Això si, procuraré que sigui en un altre època de l’any, que segur que els paisatges canvien totalment!

Racons de Miyajima

Encara que estigui centrat en un sol tema, els viatges pel Japó, aquest es un bloc que considero molt personal, en el que només hi te cabuda informació sobre llocs que he visitat, així que no acostumo a escriure sobre altres llocs (per això podeu visitar la secció Viatjar a Japó de Descobrir Japó) ni incloure material que no sigui propi. Malgrat haver pres aquesta decisió, darrerament estic veient tantes noticies relacionades amb llocs on he estat, que no em puc resistir a comentar-les.

reconsMiyajima02

L’altre dia vaig recordar l’aniversari del Museu del Ramen de Yokohama, i avui he vist una noticia curiosa sobre Miyajima, i mes concretament sobre el seu aquàrium. No es que el visités, però si que hi vaig estar a punt, i tot plegat m’ha recordat que a Miyajima hi ha petits recons que val la pena visitar, ni que sigui de passada, durant la nostre visita a la illa.

Al Japó es molt habitual que hi hagi aquaris, de vegades fins i tot gegantins, amb tancs tan grans que han marcat records mundials. El de Miyajima no es ni de bon tros d’aquests tan grans, però si que ara te una atracció curiosa addicional, segons he llegit al Asahi Shimbun (un dels principals diaris del país). Es tracta de dues llodrigues, Itsuki de 2 anys i Keita, de gairebé 1 any, que han estat entrenades per que “donin la ma” als visitants. Ho fan a través d’un forat a la pantalla que separa el seu hàbitat dels visitants, i ja s’ha convertit en la delícia dels infants. Els entrenadors han aprofitat el comportament innat d’aquests animals a l’hora de buscar aliment per entrenar-les a donar la ma. Aquest “show” només tindrà lloc uns pocs cops al dia, i les cues estan garantides, ja que només les vint primeres persones de cada tanda podran donar-li la ma als animals.

reconsMiyajima01

Però al marge d’aquesta noticia relacionada amb l’Aquàrium (que per cert està una mica apartat de la població i gairebé cal anar-hi expressament), el poble te altres curiositats per veure. Quan arribes amb el ferry, et trobes de seguida amb el monument a una de les tres millors vistes de Japó, però la primera impressió es la d’un poble costaner turístic, com tants altres arreu del món, on no trobaràs res fora del motiu principal pel que has vingut a la illa. I es totalment veritat, excepte per alguns petits detalls, aquí i allà.

Un es l’aquàrium del que us he parlat anteriorment, un altre es un carrer que encara manté un caràcter antic. Aquest carrer, anomenat Machiya-dori, corre paral·lel al carrer principal que segueix la línea de la costa entre el port i Itsukushima. També paral·lela a aquest carrer hi ha Omotesando, un llarg carrer on només trobaràs botigues i locals per menjar i beure (molts son entrades posteriors als hotels del carrer principal, on acostuma a estar el bar); fins i tot podreu trobar una botiga en que únicament es venen productes relacionats amb Hello Kitty (i altres personatges de Sanrio); i l’element més curiós de la zona, la paleta per arròs més gran del món (un Ôshakushi). Si, una gegantina paleta d’arròs feta amb la fusta d’un om de 270 anys d’edat, que mesura 7.7 metres de longitud, i 2.7 metres en el seu punt de màxima amplada. En total pesa 2.5 tones.

reconsMiyajima04

reconsMiyajima03

Tots aquests carrers, sobre tot el que recorre la costa, estan plenes de cérvols passejant tranquil·lament entre la gent en busca d’alguna cosa per menjar “despistada” per la gent. Però si en vols veure encara més, cal fer una visita al Parc Momijidani, o donar una volta pel que es podrien considerar “afores” de la població, on es poden trobar diversos temples menors, alguns parcs, el ja mencionat aquàrium… Petits detalls que tot plegat ens donaran una visió diferent d’aquesta màgica illa allunyada de les “Visites Express” que solen fer-se.

reconsMiyajima05

El Mar Interior de Seto (瀬戸内海)

Entre les illes de Honshū, Shikoku i Kyūshū hi ha una gran superfície marina anomenada Mar Interior de Seto. Es un mar plagat d’illes de mides molt diverses. Algunes son molt conegudes i be valen una visita (com Miyajima, Naoshima o Shodoshima), però es el propi conjunt visual del Mar Interior de Seto el que realment val la pena veure. I per fer-ho hi ha diversos llocs especialment interessants per tindre vistes panoràmiques de diverses parts d’aquest mar i les seves illes (si el temps acompanya, es clar).

Oficialment el Mar Interior de Seto està delimitat per: a l’Oest pel límit Sud-est del Mar del Japó; a l’Est per una línia que va des de Takura Saki (34°16’N), a Honshū, fins Oishi Hana, a l’illa d’Awaji, i a través d’aquesta illa fins Sio Saki (34°11’N) i fins Oiso Saki, a Shikoku; al Sud per una línea que uneix Sada Misaki (33°20’N), a Shikoku, amb Kyūshū; y al Nord està delimitat per l’illa de Honshū.

SetoInlandSea01

Les dues illes principals que delimiten aquest mar estan unides per tres grans ponts, veritables miracles de l’enginyeria. L’autopista Kobe-Awaji-Naruto uneixen Hyōgo amb Tokushima (a Shikoku), però una bona part del recorregut travessa l’illa d’Awaji, i al travessar el mar segurament estarem més pendents dels remolins que es formen allà on les aigües del mar interior s’uneixen amb l’Oceà Pacífic. El Gran Pont de Seto (de fet una sèrie de set ponts i viaductes) que uneix Okayama amb Kagawa es perfecte si vas amb el tren (el Marine Liner de JR), encara que ho veurem una mica “encaixonats” per les estructures dels ponts. També hi ha un pont per l’autopista Nishiseto que comunica les prefectures de Hiroshima i Ehime, però d’aquest no en tinc cap referència per poder dir-vos si val la pena per tindre una bona visió del mar interior.

SetoInlandSea07

SetoInlandSea06

Però al marge dels ponts, que ens permeten veure el mar “des de dins”, hi ha diversos punts privilegiats que també ens permeten tindre una bona visió del mar interior. Els més coneguts i que segurament visitareu igualment per altres causes son el Mt.Misen a Miyajima i Kotohira.

A Kotohira, al cap de munt dels milers de graons que us porten fins al punt més alt del complex de temples de Kompirasan, es te una gran visió de part del mar interior… si el temps acompanya. Personalment només vaig poder veure ombres difuses per que aquell dia estava núvol i plovia intermitentment, però a la vista de la guia que hi havia per identificar els principals elements geogràfics (com a tots els miradors), la vista deu ser excepcional.

SetoInlandSea03

SetoInlandSea02

Per altre banda, a Miyajima, si puges al Mt.Misen, ja mentre puges el tram final amb el telefèric, pots començar a albirar bona part del mar interior proper a la costa de Hiroshima, i un cop a dalt de tot, al Observatori Shishiiwa ho pots admirar a plaer. Però encara hi ha més possibilitats, ja que si segueixes el camí fins al cim del Mt.Misen, allà hi ha un altre observatori que ens permet tindre una visió de 360º al voltant sense gairebé cap impedimenta. Des de allà dalt podem veure una gran extensió del mar interior, la costa (i la ciutat) d’Hiroshima, així com la costa de Shikoku si el dia es prou clar. I en mig tota una sèrie d’illes grans i petites, les grans extensions de conreus marins (majoritàriament ostres), i fins i tot una visió no tan habitual d’Itsukushima.

Sens dubte hi ha d’altres indrets des de on es pot admirar el Mar Interior de Seto, però els que us he mencionat aquí sens dubte son també punts turístics de primer ordre que per si mateixos justifiquen una visita, així que les vistes les podeu considerar “un plus” per fer encara més interessant la visita.

SetoInlandSea05

SetoInlandSea04

Visitant Daishō-in (II)

Als articles anteriors hem visitat Daishō-in de forma genèrica i també la part frontal del temple on es troben els edificis principals, però encara ens queda una zona important, potser una mica massa atapeïda, però suposo que no es podia evitar a causa de la orografia de la zona.

Si passem cap a la part posterior de Chokugan-do, veurem un templet octogonal en mig d’un petit llac situat al mig d’una petita plaça envoltada d’escales que ens porten a la resta d’edificis importants com son Maniden i Daishi-do. Si fem un recorregut de dreta a esquerra anem trobant:

Daishoin02

Maniden Hall, situat a la part superior d’una escalinata a la part central de la qual hi ha rodes d’oració. Fer girar una d’aquestes rodes es diu que equival a rebre les mateixes benediccions que llegir un volum de Hannya-shinkyp, o el sutra del Cor. En aquest temple es on es resa als Sanki Daigongen, les tres extraordinàries deïtats del Mt.Misen. A aquest temple també conté un miler d’imatges d’Amida Nyorai, el Buda de la Llum Infinita, que es creu es qui acompanya als morts al Paradís de l’Oest. Aquestes figures van ser donades pels fidels.

Daishoin15

Seguint aquest segon circuit intern trobem petits temples i estàtues, com el curiós monument Hochozuka, davant del qual cada 8 de Març te lloc una cerimònia per donar gracies als ganivets vells que ja no es poden fer servir, o els templets dedicats a Aizen Nyo-o (que es creu que salva als humans dels desitjos relacionats amb la luxúria o la passió sexual, portant-los així a la Il·luminació) o a Yakushi Nyorai (Buda de la Medicina, que es considera l’encarregat de mantindre la salut dels fidels), o fins i tot els set Jizo Bosatsu centrades en la que es creu que redimeix els esperits dels nens morts, sobre les que els fidels tiren aigua per consolar les ànimes dels essers estimats.

El següent temple el va fer construir un príncep de la família imperial que va servir com a sacerdot principal del temple, i està dedicat a Amida Nyorai, el Buda de la Llum Infinita, del que era un fervent devot.

Finalment, les darreres escales ens porten a Daishi-do, un edifici dedicat a Kobo Daishi, el fundador de la secta Shingon. Aquí hi ha una figura que representa a Kukai (Kobo Daishi), al que els fidels preguen si tan sols tenen un desig. A l’interior d’aquest temple hi ha una cova amb prou feines il·luminada on es troben icones budistes dels vuitanta vuit temples de la prestigiosa ruta de peregrinatge dels temples de Shikoku. Els fidels consideren que aquí poden aconseguir les mateixes benediccions que fent tota la ruta com a peregrins.

Daishoin16

Finalment, i com ja he comentat al principi, a través d’un pont podem arribar al Hakkaku Manpuku, on es troben les famoses Set Divinitats de la Bona Sort, dins aquests templet octogonal on el 7 de Juliol hi te lloc una cerimònia per convidar a la bona sort.

Daishoin13

Aquí acaba una visita molt completa, a la que com ja vaig comentar en l’article introductori, val la pena dedicar-li una bona estona per poder fer-la amb calma, i que us pot consumir bona part d’un matí o una tarda, un motiu més per fer una estada més llarga de l’habitual a la illa de Miyajima.

Informació important:

  • Lloc: Daishō-in (Miyajima – Pref.Hiroshima)
  • Cost: gratuït
  • Com arribar-hi: uns 15’ caminant des de l’estació dels ferris de Miyajima. A poc més de 5’ caminant des de el santuari Itsukushima.

Daishoin14

Daishoin08

Daishoin05

Daishoin03

Daishoin04

Daishoin09

Daishoin10

%d bloggers like this: