Archive for the ‘Chūgoku (中国)’ Category

Cúpula Genbaku, Patrimoni de la Humanitat

Al costat del Parc de la Pau, a la vora est del riu Motoyasu, s’aixeca el Memorial per la Pau de Hiroshima, encarnat per la Cúpula Genbaku. Aquesta es l’única estructura que va sobreviure a la devastació nuclear, i s’ha preservat tal com va quedar com a recordatori del gran poder destructiu de les armes atòmiques, però també com a símbol d’esperança en un futur millor en que mai es torni a repetir una situació com a la que va sobreviure la cúpula. Per tot això, la UNESCO el va incloure dins del Patrimoni de la Humanitat el 1996.

Tal com diu la UNESCO: “El Memorial per la Pau de Hiroshima (o Cúpula Genbaku), es la única estructura que va quedar en peus després de l’explosió de la primera bomba atòmica el 6 d’Agost de 1945. Gracies als esforços de molta gent, inclosos els propis habitants de la ciutat de Hiroshima, s’ha preservat tal com va quedar després de l’explosió. No es tan sols un cru i  poderós símbol de la força més destructiva mai emprada per la humanitat, si no que també expressa l’esperança d’aconseguir la pau mundial i l’eliminació total i definitiva de les armes atòmiques”.

Genbaku01

La zona protegida ocupa un total de 0.40ha al voltant de la Cúpula Genbaku (genbaku es un terme japonès per referir-se a la bomba atòmica), i un entorn de 42.7ha, dins les quals es troba el Parc de la Pau. L’edifici s’ha preservat tal com va quedar i les úniques actuacions que s’hi fan es per a preservar-lo en aquest estat. No es pot visitar l’interior, tan sols observar-lo des de l’exterior, a través de les tanques que l’envolten, des de una zona que s’ha enjardinat i que serveix per oferir plegaries pels morts i en favor de la pau mundial.

Genbaku02

Originalment l’edifici es va construir el 1914, i era l’edifici de promoció industrial de la Prefectura de Hiroshima (Hiroshima-ken Sangyo Shoreikan). Els plànols els va dissenyar el Txec Jan Letzel, i inicialment es va anomenar Sala d’Exhibicions Comercials de Hiroshima. El seu nom final se li va atorgar el 1933. L’edifici tenia tres plantes d’alçada, amb un nucli central de cinc plantes. Les parets eren de maons i l’estructura de la cúpula el·líptica era d’acer recobert de coure. En total cobria una superfície de 1.023 metres quadrats i en el seu punt més alt tenia 25m d’alçada. Els murs exteriors estaven coberts de pedra i ciment, i a la cúpula s’hi arribava per una escala situada a l’entrada principal. La bomba atòmica va explotar a uns 150m de l’edifici, arrasant l’edifici principal, enfonsant el sostre i col·lapsant el terra dels diversos pisos, així com la major part de les parets interiors del segon i tercer pisos. Malgrat tot, com la força de l’explosió procedia d’una alçada superior a l’edifici (la bomba va explotar a 600m d’alçada), els fonaments de la secció principal van seguir dempeus. També va sobreviure la font situada al jardí d’estil occidental del costat sud de l’edifici.

El 1966 la ciutat de Hiroshima va decidir que havia de mantenir-se com estava a perpetuïtat, i el Memorial per la Pau, del que es l’element principal, es va construir al seu voltant entre 1950 i 1964. El Museu Memorial per la Pau es va inaugurar el 1955, i des de 1952 ha estat el centre de les cerimònies per la pau que tenen lloc cada 6 d’Agost.

Anuncis

Un tramvia per recordar l’horror de la bomba atòmica

Per commemorar els 70 anys de la primera bomba atómica, un tramvia que va resultar molt danyat durant el bombardeig atòmic de Hiroshima el 1945, tornarà a recórrer la ciutat, totalment restaurat i amb els seus colors originals com a missatge recordatori de l’horror de les armes nuclears.

Aquest tramvia, operat per Hiroshima Electric Railway Co. (Hiroden), va ser presentat el passat 7 de Juny, i estarà en funcionament tots els dissabtes i diumenges entre el 13 de Juny i el 30 d’Agost (excepte el 25 de Juliol). El seu recorregut s’iniciarà a l’estació de Hiroshima, amb dues sortides (10:30 i 14:00 hores), seguint la ruta que passa al costat de la Cúpula de la Bomba, abans de tornar a l’estació d’origen. Per poder pujar a aquest tramvia caldrà reservar lloc amb antelació (en dies laborables).

El tramvia està pintat de gris a la part superior i blau fosc a la inferior, i es el número 653, un dels tres tramvies que encara es conserven dels 108 (d’un total de 123) que van resultar danyats en el bombardeig. Els altres dos encara segueixen donant servei, però aquest, el 653, restaurat a finals de 1945, va ser retirat temporalment del servei habitual per a realitzar aquest servei especial. A l’interior hi haurà una sèrie de monitors en que es podran veure testimonis de víctimes explicant les seves experiències amb la bomba i la reconstrucció de la ciutat.

TramviaHiroshima

Itsukushima, Patrimoni de la Humanitat

Inscrit al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1996, la zona protegida engloba el famós temple sintoista de l’illa de Miyajima, format per 17 edificis de fusta y unes estructures secundaries, també de fusta. A més a més, s’engloba en l’àrea de protecció l’entorn que emmarca el temple, ja que seguint l’estil de construcció de l’època, aquest te un paper molt important en el conjunt. Per altre, banda, la resta de la illa i part del mar que l’envolta forma part de la zona de d’esmorteïment. En total unes 3.000ha de terreny situades a la badia de Hiroshima, al Mar Interior de Seto, una zona que antigament controlava la família Taira, senyors d’Aki.

Tal com diu la UNESCO: “La illa de Itsukushima, al Mar Interior de Seto, ha estat un lloc sagrat del sintoisme des de temps molt antics. El primer santuari es va erigir probablement al segle VI. El santuari actual data del segle XII i els perfectament arrenglerats edificis demostren la gran habilitat tècnica i artística dels seus constructors. El seu disseny i l composició juguen amb el contrast de colors i volums entre el mar i la muntanya, il·lustrant així perfectament el concepte japonès de la bellesa escènica, que uneix la bellesa del paisatge natural a la creativitat humana”.

dosNitsMiyajima04

El santuari, anomenat Itsukushima Jinja (厳島神社) també dona nom a l’illa, tot i que tothom al coneix com a Miyajima (illa santuari), i el seu element més mundialment conegut es sens dubte el gegantí torii de 16m d’alçada i 60Tm de pes que durant la marea alta sembla que estigui flotant sobre les aigües, al igual que el santuari, que es sosté sobre pilars que suporten corredors i edificis seguint una construcció especial amb forats entre les fustes de la tarima per alleujar la pressió durant la marea alta.

El santuari actual va ser construït per ordre de Taira no Kiyomori, per venerar els kami de la illa, que ell considerava l’havien afavorit en les victòries militars. Curiosament, tan sols quatre anys després de la seva mort, el clan Taira (Heike) va quedar totalment aniquilat en front dels seus eterns rivals, el clan Genji (Minamoto), a la batalla naval de Dan-no-ura.

La seva construcció, sobre l’aigua, no te cap precedent, i existeixen diverses teories al respecte. Una afirma que la causa es per que d’aquesta forma els fidels no “embrutarien” amb la seva presencia la terra sagrada dels kami ja que no arribarien a posar-hi el peu (es suposa que tots arribaven amb barca, travessant el torii). Un altre teoria creu que es volia recrear el mitològic Palau del Rei Drac. Finalment, hi ha una tercera teoria que suposa que d’aquesta forma es volia representar la Terra Pura del Budisme (el paradís) tal i com es concebia en aquells temps, quan es pensava que els morts hi arribaven travessant un braç d’aigua per pujar a un santuari diví que s’erigia per sobre d’aquest.

Sigui quina sigui la raó, el seu estil deriva clarament del de les viles aristocràtiques de la capital conegut com shinden-zukuri (寝殿造). En aquest estil es creava una xarxa de sales espaioses i elegants connectades per corredors de fusta, i tot plegat s’integrava amb l’entorn fent servir únicament materials naturals com fusta i sostres amb teules de xiprer. Les sales disposaven de privilegiades vistes sobre jardins i estanys dissenyats especialment, i que en el cas del santuari han estat substituïts pel mar i la costa.

El santuari forma dos subtemples, el Honsha o santuari principal, perfectament alineat amb el torii i el Mt.Misen, i el Sessha Marodo-jinja amb una alineació diferent. Tots els edificis han sofert els efectes del pas del temps i incendis, però sempre s’han reconstruït conservant estrictament el seu estil original. A més dels temples i subtemples, el santuari disposa de tres escenaris privilegiats, un per realitzar cerimònies, un per poder executar danses de la cort, i un escenari de Noh, que es l’únic de tot el món a estar situat sobre el mar.

ItsukushimaJinjaMap

El Honsha el composen els edificis Haraiden , Haiden (sala d’adoració), Heiden (sala de les ofrenes) i Honden (sala principal) tots ells orientats en el mateix eix que l’ Otorii. El Haraiden es projecta cap al mar i el Haiden i el Honden, connectats amb el Heiden i coberts per un mateix sostre, s’arrengleren darrera d’aquest, paral·lelament al mar. En el seu conjunt proporcionen una impressió calmada i elegant amb les delicades línies del seus alers i les formes suaus del seu sostre, les línies horitzontals dels terres, els nageshi (bigues horitzontals), i kahiranuki (bigues superiors). Tot el conjunt està suportat sobre un marc estructural format per gegantines columnes de fusta i kumimono (suports).

En front del Haraiden trobem el Hirabutai (plataforma cerimonial), que està conectat per un terra de planxes de fusta amb el Higashi-kairo (corredor Est) i el Nishi-kairo (corredor Oest) pels que s’accedeix a les altres parts del complex. El Hirabutai es projecta endavant i es el marc per al Takabutai (escenari), amb les seves balustrades de color vermelló pels quatre costats. Les danses de la cort interpretades en aquest escenari son les habituals a la cort durant el període Heian (794-1184) i han estat preservades pels sacerdots de ltsukushima durant més de vuit segles.

El complex Sessha Marodo-jinja, situat al Nord-est del complex Honsha, està orientat cap a l’Oest. Està format pel Haraiden, el Haiden, el Heiden i el Honden, que en el seu conjunt formen una estructura molt similar, i del mateix estil, que els components del Honsha.

L’àrea també inclou diversos edificis secundaris associats al sintoisme i al budisme i que es van construir en èpoques posteriors. Son el Gojunoto (pagoda de cinc pisos), Tahoto (pagoda de dos pisos), Sessha Tenjin-sha Honden i Massha Hokoku-jinja Honden (Senjokaku).

El santuari de Itsukushima es pot veure en relativament poc temps, dins d’una excursió de matí o tarda des de Hiroshima, però personalment recomano estar-s’hi com a mínim dues nits a Miyajima per poder veure be tota la illa (i pujar al Mt.Misen), el santuari de nit (hi ha excursions en barca per fer el recorregut des de el mar), i el torii i el santuari tant amb marea alta com en marea baixa.

Per accedir a Miyajima cal que ens desplacem a Hiroshima, i des de la seva estació central agafem la línea JR Sanyo fins l’estació Miyajimaguchi (uns 27 minuts). Allà hem d’agafar un dels diversos fèrries (tot i que recomanem el operat per JR, no només per que el seu cost està inclòs en el JR Pass, si no també per que la seva ruta es la que passa més a prop del Torii, i així podrem tindre una magnífica visió del conjunt des de el mar, fins i tot abans d’arribar a l’illa) que fan el recorregut entre Miyajimaguchi i el moll de Miyajima (uns 10 minuts). El santuari de Itsukushima es troba a poca distancia caminant del moll de Miyajima (uns 10 minuts).

Si només volem veure l’efecte del conjunt des de el mar, hi ha unes barques que salpen des de el Parc de la Pau de Hiroshima i recorren aquesta costa en 55 minuts.

Revisió estructural de la Cúpula de la Bomba de Hiroshima

La Cúpula de la Bomba, les restes de l’edifici que va quedar parcialment en peu després de l’esclat de la bomba a molt poca distancia, es un dels símbols més potents de tots els que ens recorden l’horror de la destrucció nuclear a Hiroshima. Aquest edifici originalment es va acabar de construir el 1915, motiu pel que el proper any complirà el seu centenari, coincidint amb el 70 aniversari del desastre que el va deixar com està actualment.

Per evitar que el que en queda es desgasti massa i acabi caient, cada tres anys es fa una revisió estructural per comprovar l’estat de les parets i les bigues, comprovaran i repararan els possibles desperfectes causats pel pas del temps, etc.

Per aquest motiu, la Cúpula de la Bomba estarà coberta per andamis i no es podrà veure adequadament fins a finals de Març de 2015.

Per altra banda, com es considera que l’estructura podria vindre`s a baix si la zona es veu afectada per un terratrèmol fort, en aquesta ocasió es preveu que, a més a més, es reforci la seva resistència en front dels terratrèmols, però aquesta intervenció no tindrà lloc fins després del memorial anual  per les víctimes de la bomba, el proper més d’Agost de 2015.

revisioEstructural

Calendaris fets amb les grues de Hiroshima

Cada any s’entreguen unes deu tones de grues de paper com a desig per la pau. Aquestes grues es mostren durant un temps al Monument dels Nens al Parc de la Pau de Hiroshima, però posteriorment queden acumulades en unes dependencies municipals, on actualment hi ha més de 80 tones de paper en forma de grues de paper.

Ara aquestes grues s’aprofitaran gracies a la fabricació d’uns calendaris fets amb paper reciclat, procedent en un 30% d’aquestes grues acumulades. “D’aquesta forma passarem el desig de pau imbuït a les grues d’origami” ha dit el president de la cooperativa que ha elaborat els calendaris.

CalendarisGruesHiroshima

%d bloggers like this: