Archive for the ‘Takayama(高山)’ Category

Dos nits a Takayama

La zona central de l’illa de Honshū, els anomenats Alps Japonesos, no es de les mes visitades, però sens dubte val la pena visitar-la en qualsevol època de l’any. A la zona de Hida hi ha Takayama, a mig camí entre Nagoya i Toyama. De fet tota la ruta que comunica aquestes dues ciutats en costats oposats de l’illa principal del Japó, la que ressegueix la línea Takayama de JR, es molt interessant de veure, però potser es precisarien unes vacances molt llargues per poder fruir-hi adequadament.

Una solució pràctica i que ens podrà permetre satisfer les necessitats reals d’un viatge amb una apreciació adequada de la zona, es passar dos nits (o fins i tot tres) a Takayama. Sobre tot si podem fer coincidir l’estada amb un dels dos festivals de la ciutat: el Festival de Primavera o Sanno Festival (14-15 Abril); o el Festival de Tardor o Hachiman Festival (9-10 Octubre).

Takayama08

En dos dies un pot fruir del festival i veure amb prou comoditat tot el que hi ha d’interessant a Takayama, doncs gairebé tot està agrupat en una zona no massa gran. Si tens la sort (jo no la vaig tindre quan hi vaig anar) de poder quedar-t’hi una tercera nit, pots dedicar el dia addicional per fer una excursió a la zona de Sirakawa-go i Gokayama, situat a uns 30 km al NO de Takayama, tot i que pot ser una mica com una aventura ja que la comunicació en transport públic no es massa bona.

Però centrem-nos en la visita a Takayama. Si agafem un tren adequat, arribarem a la ciutat amb temps de deixar els trastos allà on ens allotgem i veure durant la tarda tota la zona de la Ruta Higashiyama. Si se’ns fa tard alguna cosa no la podrem veure en condicions, però sempre podrem fer una escapadeta algun dels altres dies que hi siguem.

rutatakayama01

Al dia següent comença la marxa de veritat, però tenim que llevar-nos bastant aviat per aprofitar el dia. Podem començar visitant els mercats matutins i Takayama Jinya, situat just al davant d’un d’ells. Més tard, abans de dinar encara tindrem temps de passejar entre els yatai per veure’ls i, si anem prou be de temps, agafar un bon lloc per a la representació de marionetes. Si no sempre podem veure-ho des de un lloc no tan adequat, o decidir tornar per un altre de les representacions (a la tarda n’hi ha un altre). Cal dir que no es recomanable deixar-ho pel dia següent, que potser al final ens perdem alguna cosa interessant.

TakayamaJinya04

Kusakabe01

Per la tarda podem acabar de veure la zona històrica amb calma, ja que segurament l’haurem vist amb presses mentre anem d’una banda a l’altre. Aprofitarem per veure per dins alguns dels edificis que es poden visitar com Kasukabe Mingei-kan. Quan acabem podem anar buscant un bon lloc per presenciar la desfilada nocturna, que es l’única possibilitat i entre la gentada que es reuneix i els carrers tan estrets pels que passen, la veritat es que es complicat trobar un bon lloc si no t’ho prens amb molta calma.

Al dia següent, podem visitar el Poble Hida pel matí i, depenent de a quina hora haguem de marxar, si ens queda alguna cosa per veure podem aprofitar per fer-ho.

HidanoSato03

Anuncis

Hyouka i Hida-Takayama

Hyouka es una novel·la de misteri escrita per Honobu Yonezawa que ha estat adaptada al manga (3 volums recopilatoris fins ara) i a l’anime. En ella se’ns explica la història d’Oreki Houtarou i els seus tres amics, tots ells pertanyents al Club de Literatura Clàssica, un club al que Oreki va ingressar per ajudar a la seva germana. Però, tot i que oficialment es dediquen a la literatura clàssica, en realitat es dediquen a resoldre qualsevol misteri que sorgeixi dins o fora de l’escola, per desgracia de Houtarou, que es un manta i voldria no tidnre que fer res, cosa que Chitanda Eru no li permet. El 2012 la sèrie va ser adaptada al anime per Kyoto Animation, sota la direcció de Yasuhiro Takemoto. En total consta de 22 episodis que adapten las quatre primeres novel·les, més un OVA, emès a principis de 2013.

hyoukaTakayama01

hyoukaTakayama02

Probablement us estareu preguntant que te tot això a veure amb fer turisme pel Japó, però la veritat es que te molt a veure, doncs l’anime està totalment ambientat en una població situada en mig dels denominats Alps Japonesos, concretament a Hida-Takayama, i molts dels llocs que apareixen a la sèrie pots trobar-les a la realitat si visites la ciutat. Es per això que, aprofitant la popularitat de la sèrie, les autoritats turístiques de Hida-Takayama van decidir realitzar una promoció turística en col·laboració amb Kyoto Animation, que va culminar durant el festival anual de primavera (molt similar al de tardor, del que ja us en vaig parlar) de la població amb una edició de tirada limitada (10.000 unitats) de la guia turística de la ciutat que habitualment pot trobar-se en qualsevol de les seves oficines de turisme. La particularitat d’aquesta guia es que se li han afegit els diversos escenaris reals de la ciutat que apareixen a la sèrie. També com part d’aquesta campanya, a les botigues de regals es podia trobar una sèrie limitada de postals amb diverses escenes de Hyouka en que es poden apreciar detalls de la ciutat.

hyoukaTakayama05

hyoukaTakayama06

Entre altres punts que pots veure tant a la sèrie com a la vida real trobem carrers pels que sembla que no ha passat el temps, com en el que es troba Kasukabe Mingei-kan, o algunes vistes de la ruta Higashiyama.

hyoukaTakayama03

hyoukaTakayama04

Ruta Higashiyama (東山遊歩道)

Ja us he parlat varies vegades de Takayama i les seves atraccions principals, però encara no us he dit que Takayama també es un lloc magnífic per fer passejades. A la ciutat es poden seguir diverses rutes perfectament senyalitzades, però una de les més maques i més complertes es l’anomenada Ruta Higashiyama o ruta de les Muntanyes de l’Est (tot i que no cal pujar muntanyes). Es tracta d’una ruta d’uns 4 km que es pot fer en unes 2 h i et permet, a més de visitar nombrosos temples, tindre bones vistes de la ciutat (allà on els arbres t’ho permeten).

En total son 13 temples i 5 santuaris situats en un àrea elevada a l’Est del centre de la ciutat. Aquest districte de temples deu els seus orígens a Nagachika Kanamori, que va agafar el nom del districte equivalent de Kyoto mentre traslladaven els temples i santuaris a aquesta localització. Aquesta ruta permet als visitants fer un tranquil passeig per boscos frondosos en mig de temples i santuaris molt tranquils, des de el Temple Kyushoji a l’extrem Nord-est fins al Parc Shiroyama. Es un recorregut recomanable en qualsevol època de l’any, però molt especialment a la tardor, quan la major part dels arbres canvien el color de les seves fulles.

Els principals temples que es poden veure al llarg d’aquesta ruta son:

Unryuji (雲龍寺): construït al segle XIV o XV, a l’interior es troba la tomba de Naganori Kanamori, el fill gran de Nagachika Kanamori. Un dels tresors del temple es la porta shouroumon, que es diu va ser traslladada des de el castell de Takayama.

Daioji (大雄寺): aquest temple te la porta més impressionant de la zona, i la seva disposició dels edificis fa que sigui el més interessant de veure. A més a més està a un lloc immillorable per admirar els colors de la tardor.

Sogenji (素玄寺): temple construït pel segon governant de Takayama, Arishige Kanamori com a lloc de repòs del seu pare, Nagashika Kanamori. El saló principal, que va ser la cort suprema del shogunat a Takayama, es de l’estil shoin, cosa que el fa ser lleugerament diferent dels altres temples pel seu elegant aspecte.

Tenshoji (天照寺): construït entre 1182 i 1185, aquest temple es conegut per ser on s’hi va estar el sisè fill de Ieyasu Tokugawa, Tadateru Matsudaira, al ser exiliat a Takayama. Les habitacions dels monjos també es fan servir com a hostal per joves.

Hokkeji (法華時): aquest temple es va construir en honor al net de Kiyomasa Kato, Mitsumasa Kato, que va ser exiliat a Takayama. En un racó hi ha una petita estàtua de buda a la que la gent sol orar per prevenir de les malalties. Aquest temple te una gran superfície i un elegant jardí molt ben cuidats i realment impressionants.

Zennoji (善応寺): temple on es troben les tombes de la familia Miki, que va governar la regió de Hida abans de la família Kanamori. Es un temple Zen de la secta Soto on pots experimentar la meditació.

Soyuji: aquest temple se’l coneix per ser on Tesshu Yamaoka va estudiar el Zen durant la seva infantesa. Yamaoka era el fill d’un representant del districte força important en els darrers anys del shogunat i els primers de la restauració. Al temple hi ha les tombes dels pares de Yamaoka i una estàtua seva. El més impressionant però es la gran harmonia que es respira entre les influencies Zen i de la dinastia xinesa Tang en la sala principal.

Al final del camí arribem al Parc Shiroyama, que conté les runes del castell de Takayama, i magnífiques vistes panoràmiques de la ciutat i dels voltants. A més a més, dins aquest parc es troba el temple Shorenji (照連寺), que va ser traslladat aquí des de Shirakawago, i que es suposa es el temple més antic de la secta Jodo Shinshu a tot Japó. Una llegenda diu que el suau sostre de la sala principal va ser construïda emprant un únic cedre gegantí. També son de destacar un jardí amb camins perfectament dissenyats, la campana més antiga de Hida i el saló del tambor. I molt a prop també hi ha un museu dedicat al parapsicòleg Tomokichi Fukurai.

I per acabar la passejada, i depenent del lloc a on tingueu que anar a continuació, podeu travessar la ciutat antiga o, durant la festa de primavera, acostar-vos al temple al voltant del que es centren les activitats, que està situat en aquest extrem de la ciutat antiga.

Kasukabe Mingei-kan (日下部民藝館)

Takayama es una petita ciutat situada al cor dels anomenats Alps Japonesos amb un gran atractiu en forma de festival de tardor o primavera. I si això no es prou motiu per visitar la ciutat, pels voltants es poden trobar petites joies que, que si be individualment poden no semblar massa destacables, la veritat es que formen un conjunt prou interessant. Sobre alguns d’aquests llocs com el poble Hida o Takayama Jinya ja em parlat anteriorment en aquest bloc.

Un altre petita joia es la casa de la família Kusakabe. Aquesta construcció, característica de la zona antiga de la població, es una de les dues en que es poden visitar l’interior. La família Kasukabe eren mercaders que van prosperar durant la era Tokugawa, una època en que la ciutat no va tindre una destacable presencia samurai, per la qual cosa podríem dir que es un exemple de com eren les cases dels poderosos de la ciutat (com a moltes altres llocs es poden trobar cases de samurais).

Els Kusakabe eren bàsicament prestamistes, i durant el cinquè any de la era Kaei (1852) van transformar-ho en casa de canvi.

L’edifici actual es una reconstrucció de l’any 1879, quatre anys desprès que es cremés l’edifici original. La reconstrucció va ser portada a terme per un expert fuster anomenat Jisuke Kawashiri, que va donar el millor de si mateix per construir la casa seguint l’estil característic de la era Edo. La casa conté molts dels elements arquitectònics característics d’aquesta era: un edifici principal de dues plantes construïdes amb cedre japonès (Hinoki) formant una sòlida construcció gracies a la estructura de bigues i pilars. L’edifici es completa amb dos magatzems construïts amb fang i adob.

El quart any de la era Showa (1966) la casa Kusakabe va se classificada com important be cultural per tractar-se d’un gran exemple d’arquitectura de l’arquitectura de l’era Meiji, i des de llavors ha estat oberta al públic com a museu d’art popular. Durant la visita pots veure com era la distribució, alguns elements de la decoració i nombroses mostres d’objectes i eines del període.

Informació important:

El Poble Hida (飛騨の里)

Al Japó es poden trobar nombrosos “parcs” o “pobles” amb una temàtica específica, i no només com a llocs recreatius (o parcs temàtics, que també n’hi ha molts), si no més aviat com a llocs on reunir part de la seva herència cultural i patrimoni, i així preservar-la de la voraç modernitat.

Un d’aquests “pobles” es el Poble Hida (hida no sato), a on s’han traslladat cases tradicionals de diversos racons de la província de Hida, o s’han reconstruït edificis singulars. Així, com podria ser d’esperar, s’hi poden trobar importants Bens Culturals (com la Casa dels Wakayama construïda al poble Shokawa el 1751 o la Casa Taguchis, que va ser la del cap de la vil·la on es trobava durant varies generacions). De fet, es podria considerar como una reserva on encara es possible estudiar l’arquitectura que s’emprava en temps menys moderns (molt especialment les característiques taulades de palla), i alguns costums ja gairebé oblidats.

Scan follet informatiu

A simple vista varies de les cases no sembla que tinguin cap fet que les diferencií de les demés (segurament caldrà un arquitecte o algú amb coneixements per distingir els trets més característics), però la possibilitat de veure els interiors de moltes d’elles, així com detalls i maquetes explicatives en alguns casos fa que sigui interessant de visitar (es possible fer-ho en mig dia) a més de poder veure també com treballen alguns artesans tradicionals (i potser arruïnar-te si ets aficionat a aquestes coses).

Per arribar-hi, tot i que es pot anar i tornar a peu des de Takayama, el fet de tindre que recórrer un tros de carretera molt concorreguda fa que no compensi el paisatge final. Es per això que us recomano agafar l’autobús que surt de davant l’estació de JR.

Informació important:

%d bloggers like this: