Archive for the ‘Nagoya (名古屋)’ Category

Reconstrucció Castell Nagoya

Ja fa bastant que us vaig parlar de la meva visita al Castell de Nagoya, i recordava que no es tracta d’una autèntica reconstrucció, si no una construcció feta amb formigó, amb una aparença exterior igual a la del castell original, però cap mena de ressemblança real del seu interior.

Això es bastant habitual en molts castells japonesos (com per exemple el d’Ōsaka) que van resultar destruïts per les bombes durant la Segona Guerra Mundial, i posteriorment reconstruïts durant els anys 50 o 60. La veritat es que per fora aquests castells si que et donen la impressió de ser autèntics, però en quant entres es veu que no son mes que estructures aprofitades per a altres fins (generalment museístics, que sens dubte també tenen un gran valor). Tot i així segueixen servint com a poderós atractiu turístic.

castellNagoya03

Però aquestes estructures també requereixen un manteniment adequat, i amb l’evolució de les lleis sobre seguretat (especialment en relació als terratrèmols), la veritat es que molts d’ells estan quedant desfasats i, si es vol que segueixin sent un important punt d’atracció turístic, cal prendre mesures, de vegades dràstiques, com les que acaba d’aprovar el consistori de la ciutat de Nagoya.

reconstruccióCastellNagoya01

reconstruccióCastellNagoya02

El Juny de 2016 l’alcalde de Nagoya, Kuwamura Takashi va plantejar la idea de tirar al terra l’actual torre de formigó del Castell de Nagoya per reconstruir-la segons el model original emprant materials i tècniques tradicionals. O sigui, reconstruir el castell “de veritat”. Un projecte com aquest te un cost astronòmic (calculat en uns 50 bilions de Iens, uns 8.5 milions d’euros) i conseqüentment va generar un fort debat. Debat que finalment sembla que ha acabat amb l’aprovació per majoria del projecte.

Aquest projecte es troba en les seves fases inicials, però si tot va com es pretén, a principis de la tardor de 2019 els visitants ja no podran visitar el castell fins el 2022, quan tindrem una nova i reconstruïda torre del Castell de Nagoya tal com era quan es va construir fa segles.

Ryokan Ichifuji

ichifuji03Foto dels propietaris a l’entrada del ryokan trobada a internet

Quan viatjo al Japó sempre que es possible tracto d’allotjar-me en un ryokan, no tant per imbuir-me millor de l’esperit tradicional del país (que també) si no per que a casa meva dormo sobre tatami en un futó, i per tant es com estic acostumat a dormir (de fet dormir en un llit occidental es el que em costa). Però això no es tan senzill com pot semblar, especialment a ciutats grans, on la major part d’allotjaments son hotels moderns, o si son mixtos (habitacions d’estil japonès i d’estil occidental), generalment les de tipus japonès son les mes grans (i cares), i per tant viatjant sol no hi tens accés.

Nagoya es una d’aquestes ciutats en que es difícil trobar un ryokan adequat, especialment si només fas servir la ciutat com a punt de partida des de on veure tot el que hi ha pel voltant i no tant per visitar la ciutat, ja que en aquests casos busques un lloc que estigui el més a prop de l’estació de tren. Malgrat això, el segon cop que vaig anar-hi, com tenia la intenció de prendre’m les coses amb molta més calma, vaig decidir-me per un ryokan que, si be estava lluny de l’estació de tren, estava ben comunicada amb aquesta. El lloc escollit va ser el Petit Ryokan Ichifuji, al Nord de la ciutat i lluny dels llocs emblemàtics, però amb comunicació directe amb l’estació de Nagoya per JR (com portava el JR-Pass el cost del transport no era un factor). Es cert que havia de fer una gran volta amb el tren per arribar-hi, però vaig pensar que valia la pena.

ichifuji01

Aquest ryokan està en una zona molt tranqui-la, i fins i tot està apartat d’ella ja que es troba en un carreró. Per tant, tranquil·litat assegurada. La zona no tenia masses possibilitats en quant a restaurants (calia vindre sopar si volies menjar fora), però moltes opcions en quant a supermercats i konbinis, per si volies agafar alguna cosa per menjar a l’habitació, que es el que acostumava a fer per les nits, no em podia queixar.

L’habitació va resultar ser del més normal pel que fa a aquests establiments; el lavabo i el wàter eren compartits i gens especials (n’he vist de molt millors en altres ryokans), però no hi vaig tindre cap motiu de queixa. El millor era sens cap mena de dubtes el bany (ofuro), força espaiós, quan hi vaig anar no feia gaire que l’havien reformat, i tot i ser compartit (com es l’habitual), el podies fruir en solitari, i com no tenen masses habitacions, no es gaire probable que te’l trobis ocupat. Si tingués que trobar-li alguna  pega,  només podria queixar-me de que estava a l’altre extrem del ryokan, que era molt llarg i estret.

ichifuji02

En el preu de l’habitació estava inclòs l’esmorzar, i al principi em vaig alegrar ja que tenint en compte les jornades turístiques que feia, un esmorzar fort pel matí es molt recomanable. Lamentablement, va resultar que era un esmorzar tipus occidental, encara que afortunadament més de l’estil americà que el continental de casa nostra, i a més amb poca varietat d’un dia a un altre (nota: repassant algunes informacions sobre aquest ryokan just abans d’escriure això, sembla ser que des de que hi vaig ser jo han fet més reformes i canvis, i ara també serveixen esmorzars japonesos, o al menys n’han posat la foto).

El pitjor de tot per a mi va ser el servei. No puc dir que aquest fos dolent, però el que si que no era bo. No se si la meva estància va coincidir amb un moment dolent per alguna causa, o potser era degut a que gairebé no hi havia cap hoste (contant els moments dels esmorzars, crec que tan sols em vaig creuar amb tres o quatre hostes més) i estaven massa relaxats, però en conjunt es com si no hi hagués ningú al càrrec. Quan vaig arribar el primer dia hauria pogut mirar per tot arreu sense trobar ningú, em va costar molt que algú sortís a recepció, i encara va ser possible per que un altre hoste gairebé va anar a buscar-los a la part privada on vivien. Els esmorzars, tot i tindre un horari marcat, sempre acabava fent-los molt més tard per que no apareixien a l’hora (com estava lluny de l’estació, encara que m’ho prengués amb calma, volia aprofitar el temps, i finalment no vaig poder). La clau de l’habitació me l’emportava, i sort d’això, per que si no al tornar hauria estat gairebé impossible entrar a la meva habitació. No estic massa segur de si algun dia van arreglar-la massa (de vegades ni tan sols recollien el futó), i el darrer dia vaig poder fer el check-out a temps per que els vaig enganxar en el moment que feien els esmorzars, que si no probablement hauria perdut el tren.

En resum, tot i que com a lloc no estava malament, quan vaig sortir d’allà em vaig prometre que si tornava a Nagoya, no tornaria mai mes a aquell ryokan. Ara que sembla que han canviat algunes coses (i fins i tot diria que es possible que hagin canviat de propietaris), potser li donaria una segona oportunitat, però m’ho hauria de pensar molt be, i si trobés algun altre possibilitat, segur que la tindria en compte abans que tornar al Ichifuji.

Informació important:

  • Lloc: Ryokan Ichifuji (Nagoya – Pref.Aichi).
  • Com arribar-hi: a 5’ caminant de l’estació de metro Heiandori de la línea Maijou; a 10’ caminant de l’estació Oozone dels ferrocarrils JR (línea Chuo).

Castell de Nagoya (名古屋城)

Nagoya, la quarta ciutat del país, a primera vista sembla una ciutat més, força impersonal i massa moderna per poder conservar elements d’interès turístic, però una visió més profunda demostra que es una ciutat que pot tindre cops amagats. La veritat es que sempre que hi he fet parada ha estat més per fer-la servir com a base per visitar llocs de la zona gracies a la seva privilegiada situació entre Chûbu, i la Península d’Ise, a Kinki, però tot i això sempre he trobat motius per també fer coses a la ciutat (generalment relacionades amb alguna celebració, festival, o acte festiu similar).

I un dels atractius de la ciutat es el seu castell, una reconstrucció feta amb formigó que va convertir l’interior de la torre principal en un museu, però que en el marc d’un magnífic parc, l’exterior ens permet transportar-nos a uns temps remots i somniar amb batalles com les de les “pelis”.

castellNagoya09

castellNagoya03

El castell de Nagoya de la reconstrucció va ser erigit per ordre de Tokugawa Ieyasu per controlar en un lloc estratègic la important ruta de Tôkaidô, i frenar un possible atac procedent de la zona d’Ôsaka. Amb aquest objectiu es va construir un típic exemple de castell construït a la plana, que des de 1612, any de la seva finalització, i fins la Restauració Meiji, va estar en mans de la família Owari, una de les tres principals famílies directament emparentades amb els Tokugawa. Però la seva historia es remunta a més de mig segle abans, quan en una zona molt propera a la localització de la posterior residència del ninomaru es va construir una fortificació per poder avançar sobre la província de  Suruga. Fins i tot es diu (amb gran controvèrsia) que allà hi va néixer Nobunaga Oda el 1534. Finalment aquesta primera etapa del castell va acabar el 1582, quan va ser abandonat.

Com Nagoya era una important ciutat industrial, durant la Segona Guerra Mundial va ser bombardejada, i bona part del castell, incloses la doble torre principal i el palau honmaru van quedar destruïts el 14 de Maig de 1945. Afortunadament, tres torres cantoneres, tres portes i la majoria de les pintures a les portes correteres i les parets del honmaru van sobreviure al foc, i posteriorment han estat catalogades com Important Be Cultural. No va ser fins 1959 que es van poder reconstruir els edificis que actualment podem visitar.

castellNagoya07

castellNagoya05

castellNagoya08

castellNagoya01

Però si el castell de Nagoya es famós per alguna cosa es pels seus dofins daurats (Kinshachi). No es que es tracti d’un element característic o únic d’aquest castell, de fet es pensa que els primers dofins que es van col·locar a la part superior de les teulades es remunten a l’Era Muromachi per representar la autoritat del senyor del castell. Els dofins originals van córrer la mateixa sort que la resta de la torre, però el 1959 es van reconstruir conjuntament amb la torre, cosa que va alegrar especialment a la població de Nagoya, que els te en gran estima, i quasi els han adoptat com a símbol de la ciutat.

castellNagoya06

Per visitar el castell i els jardins que l’envolten cal bastant de temps, doncs hi ha moltes coses per veure, i es mereixen veure-les amb calma, i sempre es possible que hi tingui lloc algun festival. Quan el vaig visitar jo vaig tindre la sort que als jardins tenien lloc unes celebracions d’una setmana de duració, motiu pel qual la visita al castell es perllongava fins i tot després del horari habitual de tancament. Potser amb tantes paradetes i esdeveniments no vaig poder visitar com cal els jardins, però en les temporades de floració especials ha de ser realment espectacular, tenint en compte que hi ha zones amb abundants peònies, pruners, glicines, etc. Sens dubte un lloc per visitar varies vegades, en diverses èpoques de l’any.

Informació important:

  • Lloc: castell de Nagoya (Nagoya – Pref. Aichi).
  • Entrada: 500円.
  • Com arribar-hi: l’estació de metro més propera es Shiyakusho City Hall, de la línea Meijo, però si la combinació us es més favorable, també podeu baixar a l’estació Sengencho de la línea Tsurumai.

castellNagoya02

castellNagoya04

Castells japonesos (日本の城)

Una de les estampes més característiques pel turista que visita el Japó es sens dubte els castells, herència d’una època a la que tantes i tantes pel·lícules de samurais ens han transportat, i que a molts ens agrada reviure en viu i en directe sempre que sigui possible.

Bansho

Al Japó hi ha centenars de castells, però malauradament, la major part no son més que quatre pedres que només saps que son les runes d’un castell per què t’ho diuen, no per que hi arribis a veure cap estructura que es pugui reconèixer.  Si ho pensem amb calma, tenint en compte les guerres, les forces de la natura (terratrèmols i incendis, bàsicament) i les tècniques de construcció més emprades, potser acabarem sorprenent-nos de que encara en quedin tants.

En qualsevol cas, tinc localitzats aproximadament uns cinquanta castells que es poden identificar fàcilment com a tals (tot i que en molts casos només queda la torre principal), molts d’ells considerats tresors nacionals. En aquest bloc ja he parlat de la majoria dels que he tingut la sort de visitar, que no representen ni la meitat dels que tinc localitzats. Com he dit en aquestes ocasions, molts dels castells que segueixen en peu son reconstruccions parcials realitzades en temps molt moderns, i en molts casos fent servir tècniques modernes de construcció, cosa que fa que només tinguem l’enganyosa sensació de que estem veient un castell original, malgrat estar fet de formigó.

rutaHimeji01

Matsumotojo02

Osakajo05

Dins de la campanya “12 mesos, 12 temes”, tinc la intenció de dedicar el mes de Juliol als castells, parlant d’aquells que encara no han trobat el seu lloc en aquest bloc, com el castell de Kanazawa o el de Nagoya. Si reviseu els articles anteriors sobre castells publicats en aquest bloc, o seguiu llegint-me al llarg d’aquest més, la llista completa dels castells que hi trobareu es:

Evidentment, no es una revisió exhaustiva de tots els castells que es poden visitar al Japó, ni tan sols hi son tots els més representatius o coneguts (falten algunes joies com el de Kumamoto, per posar tan sols un exemple), però si tots els que he aconseguit visitar fins ara, que es la premissa amb la que estic escrivint aquest bloc des de els seus inicis: “parlar únicament d’allò en que tinc una experiència de primera ma”.

Matsuri (お祭り)

Foto: Arturo

Si hi ha alguna cosa que tots heu vist en algun reportatge, pel·lícula, manga o anime es sens dubte un matsuri, o festival. De matsuris ni ha durant tot l’any per les causes més diverses, però el més habitual es que tinguin lloc durant l’estiu, quan fa mes bon temps per sortir a divertir-se, i quan acostumen a acumular-se els motius per celebrar els matsuris.

I la veritat es que amb la calor dels darrers dies t’entren ganes de posar-te un yukata i anar a algun. Personalment he estat a més d’un matsuri durant els diversos viatges a Japó que he fet, però voldria destacar-ne un per sobre de tots, principalment per què es el més complert que he vist. En ell vaig poder veure realment tots els elements que de forma conjunta o dispersa havia pogut veure en documentals, pel·lícules i animes: cases del terror, paradetes per fer punteria o pescar peixets, botigues per comprar de tot i, evidentment, moltes paradetes de menjar i la possibilitat de ballar al ritme del taiko central. Tot això i mes ho podeu veure en el següent vídeo resum de la part més “festiva” de la celebració.

I he dit la part més festiva per què a més a més, hi havia diverses activitats puntuals, com la demostració de dispar amb teppô, el concert de taiko o l’actuació dels Power Rangers, dels que ja us n’he parlat en entrades anteriors d’aquest bloc.

Es cert que per entrar a aquest matsuri s’havia de comprar una entrada (700 円), però en cap altre festival he vist actuacions com les abans mencionades, i durant els dies del matsuri (aproximadament una setmana), el castell tancava les seves portes més tard, cosa que et permetia visitar-ho amb la mateixa entrada del festival.

I fins i tot tenies l’oportunitat de llogar una armadura de samurai per fer-te unes fotos, o fins i tot passejar-te pel lloc vestit així, i potser fins i tot ballar una mica amb l’armadura.

Foto: Arturo

I que dir sobre les paradetes de menjar… podies trobar de tot, i hi havia una amplia zona de taules per poder menjar-t’ho tranquil·lament, al costat mateix del camió de cervesa de la Kirin, que per cert es el més pràctic que he vist mai. Arribes, aparques, obres el lateral del camió i ja tens preparats els bocs per servir la cervesa… si no et despistes massa amb la noia de Kirin, amb un ajustat vestit vermell i que treia la respiració (tant que se’m va passar fer-li una foto i haureu de creure en la meva paraula).

Uf! Potser que pari de parlar del matsuri, que ja m’estic imaginant de tornada al Japó i anant a un d’estiu per refrescar-me de la calor que tinc ara mateix.

Foto: Arturo

%d bloggers like this: