Archive for the ‘Inuyama (犬山)’ Category

Castells japonesos (日本の城)

Una de les estampes més característiques pel turista que visita el Japó es sens dubte els castells, herència d’una època a la que tantes i tantes pel·lícules de samurais ens han transportat, i que a molts ens agrada reviure en viu i en directe sempre que sigui possible.

Bansho

Al Japó hi ha centenars de castells, però malauradament, la major part no son més que quatre pedres que només saps que son les runes d’un castell per què t’ho diuen, no per que hi arribis a veure cap estructura que es pugui reconèixer.  Si ho pensem amb calma, tenint en compte les guerres, les forces de la natura (terratrèmols i incendis, bàsicament) i les tècniques de construcció més emprades, potser acabarem sorprenent-nos de que encara en quedin tants.

En qualsevol cas, tinc localitzats aproximadament uns cinquanta castells que es poden identificar fàcilment com a tals (tot i que en molts casos només queda la torre principal), molts d’ells considerats tresors nacionals. En aquest bloc ja he parlat de la majoria dels que he tingut la sort de visitar, que no representen ni la meitat dels que tinc localitzats. Com he dit en aquestes ocasions, molts dels castells que segueixen en peu son reconstruccions parcials realitzades en temps molt moderns, i en molts casos fent servir tècniques modernes de construcció, cosa que fa que només tinguem l’enganyosa sensació de que estem veient un castell original, malgrat estar fet de formigó.

rutaHimeji01

Matsumotojo02

Osakajo05

Dins de la campanya “12 mesos, 12 temes”, tinc la intenció de dedicar el mes de Juliol als castells, parlant d’aquells que encara no han trobat el seu lloc en aquest bloc, com el castell de Kanazawa o el de Nagoya. Si reviseu els articles anteriors sobre castells publicats en aquest bloc, o seguiu llegint-me al llarg d’aquest més, la llista completa dels castells que hi trobareu es:

Evidentment, no es una revisió exhaustiva de tots els castells que es poden visitar al Japó, ni tan sols hi son tots els més representatius o coneguts (falten algunes joies com el de Kumamoto, per posar tan sols un exemple), però si tots els que he aconseguit visitar fins ara, que es la premissa amb la que estic escrivint aquest bloc des de els seus inicis: “parlar únicament d’allò en que tinc una experiència de primera ma”.

Anuncis

Esglésies catòliques (教会)

Al llarg d’aquest mes hem anat presentant-vos diverses esglésies catòliques i altres indicis de la presència catòlica que es va iniciar al Japó amb l’arribada dels primers jesuïtes fa més de 400 anys, amb motiu de la celebració des de aquest més de Juny de 2013 de l’Any Dual Espanya Japó. Com ja he comentat anteriorment, la prohibició del cristianisme i la seva persecució va fer que amb prou feines quedin indicis d’aquella època al Japó, i totes les esglésies que actualment es poden trobar son construccions molt posterior, realitzades a partir del segle XIX amb l’obertura del país a Occident.

Actualment hi ha nombroses esglésies catòliques (i d’altres confessions cristianes) per tot Japó, encara que les més significatives es troben a la zona de Nagasaki (als voltants de la qual es van concentrar molts dels fidels que van mantindre la religió al llarg de les persecucions) i Kagoshima (la ciutat on va començar la seva tasca Sant Francesc Xavier). En total hi ha 16 catedrals (entre les que es troba la Catedral d’Urakami) i un gran nombre d’esglésies menors.

Avui, per acabar el mes dedicat al catolicisme al Japó dins la campanya “12 mesos, 12 temes”, us parlaré de unes altres tres esglésies que podeu visitar al Japó. La primera es una catedral, seu del bisbat de Yokohama, i les altres dues es troben a Meiji Mura, un museu temàtic on es poden veure originals i reconstruccions d’edificis construïts en aquest important període de la historia japonesa.

Cap d’elles son esglésies que per elles soles mereixin una visita, però estan situades en llocs especialment recomanats per visitar (el barri de Yamate a Yokohama i Meiji Mura), i per tant molt interessants de dedicar-les una estona dins la visita global de la zona.

Catedral del Sagrat Cor

esglesies03

Més coneguda com l’Església Catòlica de Yamate (カトリック山手教会), aquesta catedral es la seu de la diòcesis de Yokohama, i està situada en aquest conegut barri occidental (Yamate) del principal port del país.

L’església original era un edifici fet de totxo amb dos campanars, i va ser construïda el 1906 en el mateix lloc on s’alça l’actual, però el 1923 va quedar derruïda pel Gran Terratrèmol de Kanto. L’edifici actual va ser dissenyat per l’arquitecte txec Jan Josef Švagr seguint un estil neogòtic, i es va acabar de construir el 1933, convertint-se en catedral el 1937, al ser fundada la diòcesis.

esglesies04

Església de Sant Pau Daimyoji

Aquesta església es va construir a l’illa de Ioujima, situada a la badia de Nagasaki, el 1879, pocs anys després de l’aboliment de la llei contra els cristians. Aquesta illa era un dels reductes on havia sobreviscut el cristianisme des de el segle XVI, i els temors dels fidels hi van deixar la seva empremta, doncs l’exterior amagava la seva funció, sent dissenyada com si d’una granja local es tractés. L’interior segueix l’estil d’una església occidental, amb la nau principal coberta amb voltes gòtiques i les capelles laterals amb l’estil japonès de sostre que es corba com si d’una volta es tractés (estil saobuchi-tenjo).

esglesies05

esglesies01

Catedral de Sant Francesc Xavier

La catedral consagrada a Sant Francesc Xavier de Kyôto es va construir el 1890 a la zona de Kawaramachi-sanjo. Es tractava d’una construcció amb parets de totxo estucat, que es va reconstruir a Meiji Mura el 1973 amb parets de formigó recobertes de totxos. A l’interior les columnes i les voltes estan fetes amb fusta de zelkova i les vidrieres son realment impressionants.

Aquesta església es va construir per acomplir els desitjos de Sant Francesc, que al segle XVI va viatjar fins a Kyôto amb la intenció de construir una església dedicada a la Verge María.

esglesies06

esglesies02

Meiji Mura (明治村)

MeijiMura01Al Japó son bastant habituals els museus a l’aire lliure que mostren els edificis característics d’una època o d’una zona, i el que visitarem avui, Meiji Mura (Poble de l’Era Meiji), es un dels més grans. L’Era Meiji (1867-1912) es el període en que el Japó es va obrir a la resta del món després del llarg període d’aïllament que va representar l’Era Edo (1603-1867). Però l’Era Meiji no va ser tan sols un període d’obertura, si no que va ser quan el Japó es va modernitzar i convertir en una nació moderna capaç de competir amb les grans potencies de l’època. I també va ser el període en que la influència occidental es va sentir amb més força, un període en que l’occidental semblava ser millor que tot el tradicional. I una gran mostra d’aquesta influència la trobem a l’arquitectura.

MeijiMura05

Meiji Mura està situat a la falda d’un turó, a la bora del llac Iruka, i ocupa una superfície de 1.000.000 m2, on trobarem més d’una seixantena d’edificis construïts en aquest període històric. Alguns son reconstruccions ja que els edificis originals es van perdre a causa de terratrèmols o de la guerra, però també n’hi ha d’originals, traslladats al recinte de Meiji Mura per conservar-los i evitar així que es perdessin davant la voràgine del pas del temps. Les construccions de l’Era Meiji es caracteritzen per, en bona part, haver abandonat moltes de les tècniques característiques de construcció amb fusta, adoptant el totxo, que va anar deixant pas a l’acer, el ciment i el vidre. Es per això que passejant per Meiji Mura ens farà l’efecte d’estar en alguna zona europea o americana, malgrat tractar-se, a diferència de les altres zones d’influència occidental que em visitat aquest més com Yamate o Dutch Slope, d’edificis construïts pels propis japonesos.

MeijiMura02

MeijiMura06

MeijiMura07

El museu el va establir el Dr. Yoshiro Taniguchi (1904-1979), qui va demanar al seu company d’escola i Vicepresident de la Companyia de Ferrocarrils Nagoya, Mr. Moto-o Tsuchikawa (1903-1974) que l’ajudés en un projecte per salvar de la destrucció els edificis més emblemàtics d’aquest període. Junts van crear el museu, escollint els edificis més emblemàtics que anaven a ser destruïts, traslladant-los a Meiji Mura i reconstruint-los per que tinguessin el seu aspecte original. Els edificis provenen de tots els racons de Japó, i fins i tot de llocs tan llunyans com Hawaii, Sao Paulo (Brasil) i Seattle (Estats Units). Deu dels edificis del museu estan catalogats com Importants Bens Culturals.

El museu està dividit en cinc àrees repartides per un entorn enjardinat i molt ben cuidat, que podem anar recorrent a peu, o en algun dels mitjans de transport, també de l’època, que ens permeten anar d’una zona a l’altre. Aquests transports son un tramvia de Kyôto, un autobús rural i un ferrocarril a vapor. De tots, el més pràctic es l’autobús rural, doncs fa un recorregut que ens permet arribar a qualsevol zona del parc, però tots ells tenen l’inconvenient de que s’han de pagar al marge de l’entrada al museu (ja de per si força cara), encara que si tenim la intenció de fer-los servir bastant, podem agafar un abonament de viatges il·limitats (800円 si volem que ens serveixi per tots els transports, 500円 només pel autobús rural).

MeijiMura08

MeijiMura09

Els edificis que trobem al museu son de tot tipus, i gairebé tots es mereixen una explicació en detall, però això ho deixaré per més endavant. El que més destaca dels edificis es que, al marge de les decoracions interiors, també de l’època, o de disposicions amb figures del què es feia en ells, alguns encara mantenen les seves funcions originals, o altres de similars. Així, l’Oficina de Correus Uji-Yamada, actualment serveix encara com oficina de correus, per si voleu adquirir segells commemoratius, o enviar una postal des de el mateix museu. També hi ha una antiga carnisseria, el segon pis de la qual actualment es fa servir com a restaurant de plats de carn estofada.

MeijiMura04

Evidentment, com es habitual al Japó, especialment en aquest tipus de museus, pots fer-te un foto vestit com ho feien a l’època, i adquirir tones de records de tot tipus. O fins i tot podeu prendre una cervesa exclusiva als salons de l’antic Hotel Imperial de Tokyô, acabat el 1923, i després de la guerra, residencia de part de les forces d’ocupació nord-americanes.

MeijiMura03

Personalment crec que Meiji Mura es un lloc molt interessant per anar-hi, malgrat tots els inconvenients que presenta. La entrada es bastant cara, però tenint en compte que per veure’l en condicions serà necessari tot el dia (i a ser possible arribar ben aviat per marxar just quan estiguin tancant), tampoc resulta tant traumàtic. Arribar-hi també es un problema ja que es troba força lluny (com es poc probable que estigueu allotjats a Inuyama, al menys haureu de vindre des de Nagoya i, a més a més, l’autobús fins allà triga uns 20’). Per altre banda, el viatge des de Nagoya l’haureu de fer amb una línia privada (no val el JR Pass) ja que l’estació de JR us deixa massa lluny. Però malgrat això, insisteixo, val la pena.

Informació important:

  • Lloc: Meiji Mura (Inuyama – Pref. Aichi).
  • Entrada: 1.600円.
  • Com arribar-hi: des de Nagoya, cal agafar la línea local (Meitetsu) i baixar a l’estació Inuyama. A la sortida de l’estació cal agafar un autobús local (hi ha un cartell a la parada que indica que es l’autobús per anar a Meiji Mura), que ens deixarà a la porta del museu en unos 20’.
  • Àlbum de Flickr: Meiji Mura (明治村).

MeijiMura10

MeijiMura11

Castell d’Inuyama (犬山城)

Japó es un país que se sent orgullós del seu passat i cuida al màxim el seu patrimoni cultural. Entre altres mesures, els elements més importants de la seva cultura son considerats “tresors nacionals” (en alguns casos també son Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO, com passa amb el castell de Himeji), una denominació que poden rebre des de edificis a documents o objectes com katanes, i fins i tot artesans d’oficis a punt de desaparèixer.

A Inuyama hi ha un parell d’aquests “tresors nacionals”, la casa de te Jo-an, i el castell, que es del que parlaré avui.

Foto: Arturo

Continua llegint

%d bloggers like this: