Archive for the ‘Fujisan (富士山)’ Category

Fujisan, Patrimoni de la Humanitat

El 2013 es va inscriure al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el Fujisan com a lloc sagrat i font d’inspiració artística. I no es d’estranyar, doncs aquest símbol internacionalment reconegut del país del sol naixent te una gran bellesa (quan es deixa veure), i no es pot negar que ha inspirat a artistes japonesos i forans de totes les expressions artístiques imaginables.

Fujisan02

Tal com diu la UNESCO: “La bellesa d’aquest solitari volcà habitualment cobert per la neu, conegut arreu del món com a Mt.Fuji, s’eleva per sobre els pobles, el mar i diversos llacs, sent el destí de nombrosos peregrinatges així com inspiració per a artistes i poetes. La designació com a Patrimoni de la Humanitat inclou 25 llocs diferents que reflecteixen l’essència del paisatge sagrat i artístic del Mt.Fuji. Al segle XII es va convertir en un centre d’entrenament dels budistes ascetes, que incloïen aspectes sintoistes. Als voltants de la cota 1.500, es van situar rutes i temples que envoltaven la base de la muntanya com els santuaris Sengen-jinja, els albergs Oshi, així com formes creades per la natura com formacions de lava, llacs, torrents i cataractes, que van ser adorades com elements sagrats. Les seves representacions en l’art japonès es remunten al segle XI, però les impressions ukiyo-e del segle XIX, incloses les vistes de des de platges de sorra o boscos de pins, van internacionalitzar la seva imatge com a icona del Japó, i va tindre un fort impacte en el desenvolupament de l’art occidental”.

Així doncs, no podem parlar únicament del volcà, si no de tot un entorn molt relacionat amb ell. Es tracta d’una amplia àrea entre les prefectures de Shizuoka i Yamanashi, en la que trobem: el cim (de 3.776 m d’alçada), les rutes per ascendir fins al cim (hi ha quatre rutes diferents que ens poden portar al cim amb diverses dificultats en entre 4 i 8 hores), santuaris, rierols purificadors, llacs, allotjaments pels peregrins, coves i una cataracta.

Fujisan01

En total els elements protegits son: el Fujisan (el volcà en si mateix); els santuaris Fujisan Hongu Sengen Taisha, Yamamiya Sengen-jinja, Murayama Sengen-jinja, Suyama Sengen-jinja, Fuji Sengen-jinja (també conegut com a Subashiri Sengen-jinja), Kawaguchi Asama-jinja i Fuji Omuro Segen-jinja; les Oshi (cases per a peregrins) de les famílies Togawa i Osano; els llacs Yamanakako i Kawaguchiko, així com els diversos estanys de Oshino Hakkai (els estanys Okamaike, Sokonashiike, Choshiike, Wakuike, Nigoriike, Kagamikke, Shobuike i Deguchiike); els motllos d’arbre fets amb lava de Funatsu i els de Yoshida; Hitoana Fuji-ko Iseki; les cataractes de Shiraito no Taki, i el bosc de pins de Mihonomatsubara.

El Mt.Fuji no es troba massa lluny de Tōkyō, des de on es pot arribar en tren fins a l’estació Kawaguchiko (línies JR-Chuō i Fujikyu en un trajecte de més de 2hr des de Shinjuku), i d’allà amb autobús fins la població de Fujiyoshida, on també trobarem el Centre per Visitants del Mt.Fuji, amb tota la informació que podem necessitar. Malgrat això, si el que volem es veure tota la zona i els diversos elements que formen part d’aquest Patrimoni de la Humanitat, les combinacions de transport son bastant dolentes, i seria recomanable poder anar-hi amb un cotxe de lloguer. La millor època? Sens dubte a la primavera. A no ser que es vulgui pujar fins al cim, ja que en aquest cas només es pot fer entre Juliol i Agost.

Fujisan03

En conjunt una extensa àrea a la que podríem dedicar-hi alguns dies. Jo no he pogut fer (encara), el més que m’he acostat a fer una cosa similar ha estat a la zona de Hakone, molt propera i semblant en bellesa, però una amiga si que ho va fer, pernoctant en un ryokan amb vistes al Fuji des de l’habitació… i em va comentar que despertar-se amb un paisatge així, amb la sortida del sol de fons, va ser increíble.

Anuncis

El Mt.Fuji (富士山)

El Fujiyama, o Mt. Fuji, es la muntanya més alta del Japó, amb 3.776 m, i sens dubte una de les icones més importants del país del sol naixent. Situat a cavall de les prefectures de Shizuoka i Yamanashi, a pocs kilòmetres a l’Oest de Tōkyō, es una visita gairebé obligada de qualsevol ruta.

La veritat es que veure la muntanya es més difícil del que sembla segons l’època de l’any en que visitis el Japó, ja que moltes vegades està coberta de núvols. Teòricament es possible veure el Fuji fins i tot des de Tōkyō (si pugeu a la Torre de Tōkyō en un dia clar podreu distingir la seva silueta); des de el shinkansen de la línea Tōkkaidō (els que van cap a Kyōto i Ōsaka); o des de la zona de Hakone.

Les fotografies que il·lustren aquesta entrada mostren les dues vegades que he estat a prop del Fuji. La primera va ser en un mes d’agost, i la veritat es que puc dir que estava al Fuji per que la guia de l’excursió organitzada ho assegurava, però la veritat es que a la 5a estació (on estan preses les fotos) no es veia més enllà d’un o dos metres; la segona va ser un dia molt asoleiat de primavera (principis d’abril), des de el llac Ashi (Hakone), on en un dia clar es pot veure perfectament el Fuji retallat entre les muntanyes que envolten el llac.

Foto: Arturo

Físicament parlant, el Mt. Fuji es un volcà (encara actiu) que es pot pujar fins d’alt de tot (només està obert l’accés durant unes setmanes als mesos de juliol i agost), sent tradició atacar el cim a darrera hora de la nit per tal de veure la sortida del sol des de el cim. De fet, tot i que jo personalment no he pujat cap cop fins dalt (i tot i estar en la llista de coses pendents de fer al Japó, no estic massa segur d’intentar-ho alguna vegada), la veritat es que durant la temporada quasi has de demanar permís per passar, de tanta gent com ho fa, ja que els camins d’accés no son tan exigents com es podria pensar i per això molta gent s’hi atreveix. A més, pel camí hi ha diferents llocs on parar a descansar (concretament n’hi ha cinc des de la que es pot arribar per carretera fins a la que hi ha aproximadament a una hora del cim, on fins i tot hi ha algunes places per dormir).

 

Per arribar a la cinquena estació (a la que es pot arribar per carretera), hi ha autobusos que t’hi porten, però les combinacions des de Tōkyō no son massa bones. Un altre opció, si no vols pujar fins el cim, es mitjançant una excursió organitzada, que a més del Mt. Fuji generalment et porten a la zona de Hakone.

Informació important:

Encara que no ho sembli, darrera els núvols hi ha el Fuji

%d bloggers like this: