Estacions de metro laberíntiques

Per motius laborals, ja fa temps que soc testimoni dels problemes que tenen els turistes amb la xarxa de metro de la meva ciutat, una xarxa que es força senzilla i fàcil d’entendre, especialment si la comparem amb la d’altres ciutats del món. Es per això que cada vegada que veig els problemes que tenen, no puc deixar de pensar: “Doncs si estiguéssiu al Japó no se si sobreviuríeu a l’experiència!”.

Al Japó he viatjat per les xarxes de metro de cinc ciutats: Tōkyō, Ōsaka, Kyōto, Nagoya i Fukuoka. La xarxa de metro de les tres darreres no es especialment complicada, però en el cas de les dues principals ciutats del país no sols es complicada la xarxa de metro per l’existència de diverses companyies i pel fet que moltes vegades es difícil de distingir entre metro i ferrocarril (algunes línies son compartides i per la mateixa via pot, de cop, passar-te un comboi de ferrocarril, que no te res a veure amb els combois de metro que estàs esperant). Però avui em vull concentrar en les estacions de metro d’aquestes dues ciutats, que en alguns casos son especialment laberíntiques.

Les estacions de metro menys importants poden ser relativament senzilles (dues vies, una o dues andanes i unes poques sortides), encara que els recorreguts per accedir-hi poden ser bastant enrevessats. Però a mesura que anem afegint-hi més línies, transbordaments, i una amplia àrea d’influència que pot multiplicar el nombre de sortides, la cosa es pot complicar fins a límits considerables.

I si a l’estació hi ha una zona comercial, la dificultat augmenta encara més, doncs el laberint pot arribar a derivar en una autèntica mini ciutat subterrània, per la que fins i tot podries anar caminant per sota terra fins un altre estació gairebé sense ni adonar-te’n.

estacionsLaberintiques01

Però posem alguns exemples per il·lustrar-ho.

Shinjuku (Tōkyō), no sols es l’estació ferroviària amb més trànsit de passatgers diari del país, si no que pel que fa a les estacions de metro, hi ha tres estacions, de tres línies diferents, que estan comunicades sota terra per unes galeries comercials, de forma que pots anar d’un extrem a l’altre d’aquesta bulliciosa zona sense ni tan sols veure el cel.

Fer alguns transbordaments es com iniciar una expedició. No es que siguin complicats de seguir ja que estan ben senyalitzats, però quan et baixes del metro i veus en una indicació que el transbordament que vols agafar està en una direcció determinada a més de 1 km d’allà, per experiència us puc dir que et quedes amb la boca oberta, convençut que està equivocat, fins que has de fer tot el recorregut i acabes convençut de que fins i tot han fet curt. A Otemachi (Tōkyō) em vaig trobar amb un transbordament com aquest, i no se si estava ben calculada la distancia o no, però es molt probable. Primer va ser necessari arribar a l’altre extrem de l’estació, que es capaç d’albergar combois de deu vagons, més una distancia de seguritat addicional; a continuació varem pujar, baixar, recórrer llarg passadissos, passar per sota d’altres andanes, etc., per arribar finalment a la línia que buscàvem; i llavors encara va ser necessari fer un recorregut addicional per anar fins l’andana per on passaven els tres en sentit contrari. Com per tindre pressa!

Respecte al transbordaments, un amic em va dir que ell fins i tot havia fet un transbordament en que va ser necessari sortir al carrer per tornar a entrar sota terra una mica més endavant. Afortunadament, al terra hi havia unes marques que indicaven el camí prou clar com per que la teva sorpresa pel recorregut no fes que et perdessis.

estacionsLaberintiques02

I un altre dificultat, quan has arribat al teu destí, es saber per on cal sortir. Això també pot ser una odissea quan tens més de 50 sortides entre les que escollir!!! I existeix un cas com aquest. Al centre d’ Ōsaka, comptades una a una, varem arribar a comptabilitzar 53 sortides. Això si, totes perfectament senyalitzades, numerades i indicades en uns mapes on també posa a on surt, i especificant quins elements importants hi ha a prop de la sortida. Tot i que en alguns casos tanta informació tan sols serveix per augmentar la confusió. Un problema addicional es que algunes sortides estan literalment dins d’edificis, que si no saps molt be on has d’anar, no sabràs distingir entre sortida Nord, Sud, Est o Oest d’un mateix lloc, i que si t’equivoques, corregir la marrada pot ser encara més complicat que sortir del metro.

Aquests son tan sols alguns dels problemes que us podeu trobar a les estacions de metro de les principals ciutats japoneses. La veritat, quan alguns turistes em fan determinades preguntes estúpides sobre la senzilla xarxa de metro de la meva ciutat, de vegades tinc ganes de veure com es desesperarien en una xarxa com la d’aquestes ciutats. O potser es que es tan fàcil la del metro de Barcelona, que no s’ho creuen i es pensen que els estem enganyant.

estacionsLaberintiques03

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: