Nara, Patrimoni de la Humanitat
Inscrit al llistat d’elements Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 1998, la zona declarada patrimoni rep el nom genèric de “Monuments Històrics de l’Antiga Nara”, i com succeeix amb gran part del patrimoni japonès, no es centra en un edifici singular o un lloc concret, si no tota una zona força amplia, amb 8 elements centrals diferents: 5 temples (Tōdai-ji, Tōshōdai-ji, Yakushi-ji, Gangō-ji, Kōfuku-ji), un antic palau (Heijō-kyō), un santuari (Kasuga Taisha) i un bosc sagrat (bosc original Kasuga).
Tal com diu la UNESCO: “Nara va ser la capital del Japó entre els anys 710 i 784. Durant aquest període es va consolidar el marc del govern nacional i Nara va gaudir d’una gran prosperitat, sorgint com a origen de la cultura japonesa. Els monuments històrics de la ciutat, els temples budistes, els santuaris sintoistes i les restes excavades del gran Palau Imperial, proporcionen una vívida imatge de la vida a la capital japonesa del segle VIII, un període de profunds canvis polítics i culturals“.
Els Monuments Històrics de l’Antiga Nara han estat testimonis de l’evolució de l’arquitectura i l’art japonesos, inspirats inicialment en els de la Xina i Korea, fins adoptar un estil propi i característic.
L’any 1710 la capital es va traslladar de Fujiwara a Nara, que com a conseqüència va prosperar com a centre cultural, polític i econòmic del país durant els següents 74 anys, durant el anomenat Període Nara. La localització del palau Heijō-kyō va ser meticulosament estudiat mitjançant tècniques geomàntiques xineses. El plànol general de la ciutat, basat en el de grans ciutats xineses com Chang’an, va ser cobert de palaus, temples budistes, santuaris sintoistes, edificis públics, residències i carrers, tot dins una xarxa ortogonal, dins la qual el palau ocupava l’extrem Nord de l’avinguda central. El palau, de 120ha, incloïa diversos edificis oficials per a celebrar cerimònies polítiques i religioses, entre els que destaquen el Daigokuden (sala de audiències imperial), el Chōdō-in (salons d’estat), i la residència imperial (Dairi), a més d’altres annexes que complien tasques administratives i d’altre índole més prosaica.
L’any 784 la capital imperial es va traslladar a Nagaoka durant nou anys, i posteriorment a Kyōto (Heian), on es va quedar fins l’any 1184. L’abandonada capital de Nara es va convertir en camps de conreu, però la majoria dels temples i santuaris van sobreviure intactes, mantenint el seu estatus i el patronatge imperial. Es va desenvolupar una nova població al seu voltant, coneguda com a Nanto (Capital del Sud). La zona al voltant dels temples Tōdai-ji, Kōfuku-ji, Gangō-ji i Kasuga-Taisha va ser la més pròspera, i va servir de nucli pel desenvolupament de la ciutat actual a partir del segle XVI.
Tōdai-ji està format per un grup d’edificis, essent el més important el Kondō (Sala del Gran Buda) on es troba la imatge asseguda de Vairocana (Gran) Buddha. Es tracta d’una gegantina estructura de fusta que alberga una estàtua de bronzo de 15m d’alçada, la més gran d’aquest tipus que existeix al món. Kōfuku-ji va ser inicialment construït a Fujiwara, i reconstruït a Nara al traslladar-ne la capital.
Gangō-ji va ser el primer temple budista japonès, construït per Soga-no-Umako al segle VI, sent conegut originalment com Asuka-dera. Va ser traslladat des de Asuka l’any 718 amb motiu del trasllat de la capital a Nara. La major part del temple original va quedar destruït per un incendi el 1451.
Tōshōdai-ji, originalment construït pel sacerdot xinès Jian Zhen (Ganjin) l’any 759 per als estudiants del budisme, es un cas excepcional, doncs al llarg de la seva història ha sofert realment molt poc a causa d’incendis o altres desastres naturals. Entre els seus elements més importants trobem el Kondô (saló principal, l’únic exemple que encara existeix de la construcció original durant el Període Nara, i un element vital per estudiar l’arquitectura dels temples japonesos), el Kōdō (saló de lectura, tot i que originalment es va concebre com a salo per reunions al palau, i únic element que encara sobreviu de l’arquitectura del palau), el Korō (repositori de sutres), i el Hōzō i el Kyōzō (dos repositoris de l’estil “casa llarga”).
Kasuga-Taisha, fundat segons els llegendes l’any 768, els seus orígens es considera que poden remuntar-se fins el inici del Període Nara. Està situat al peu de dues muntanyes sagrades (Kasugayama i Mikasayama). Els edificis de Kasuga-Taisha han estat restaurats i reconstruïts en nombroses ocasions a causa de l’envelliment i de la destrucció per diverses causes. Tots els edificis estan situats dins els límits de recinte sintoista i, segons la tradició, tenen sostres amb teules fetes de escorça de xiprer, per harmonitzar amb l’entorn.
El bosc original del Kasugayama representa un entorn natural per Kasuga Taisha, com el que forma part integral de tots els santuaris sintoistes. Kasugayama ha estat preservat com a bosc sagrat, i la protecció hi impedeix cap forma d’intervenció més enllà dels camins per a fidels i peregrins.
L’antic Palau Imperial contenia tot el necessari per les funcions oficials i privades de la família imperial, incloent, com ja hem dit anteriorment, edificis com Daigokuden, Chōdō-in, i Dairi, però també oficines, tallers, magatzems, estables, etc. Tot el complex estava envoltat per murs de terra de 5m d’alçada, que es podien travessar per una de les 12 portes que tenia, sent la més important la del centre del mur Sud, anomenada Porta Suzaku. Actualment tan sols queden alguns fonaments, reconstruccions i museus per recordar aquesta meravella.
Tota la zona dels Monuments Històrics de l’Antiga Nara està dividida en dues parts principals, tres elements a l’Oest, i la resta al Est. La major part de visites es dirigeixen cap a l’Est, on estan els edificis més coneguts, i on hi ha prou per veure com per passar-te tot un dia. Si a això li afegim que moltes vegades el turista ve a visitar Nara en un dia, procedent de Kyōto, la part del Palau, Tōshōdai-ji i Yakushi-ji no acostuma a ser tan visitada. De fet jo encara no les he visitat, tot i haver estat dues vegades a Nara (de fet nio tan sols he visitat Gangō-ji, malgrat estar molt a prop de la zona que si he visitat). I es que si ho vols veure tot be, personalment crec que es imprescindible fer nit a Nara i dedicar-hi dos dies (o la major part dels dos dies), un per a cada grup d’edificis.
La zona Est es fàcilment accessible sobre tot si vens de fora la ciutat, doncs des de l’estació de JR només cal seguir una avinguda comercial per arribar-hi directe. La zona Est està més allunyada, però si no ens centrem únicament en els ferrocarrils JR (lògic si fem servir el JR Pass), la companyia privada Kintetsu te diverses estacions que ens deixen relativament a prop d’ella. Sigui com sigui, Nara es una ciutat molt maca, interessant de visitar, d’aquelles que has d’incloure obligatòriament a la teva ruta, i no tan sols per que tothom hi va.
Viatges pel Japó 
Deixa un comentari