XX Aniversari del Museu del Ramen

Avui he llegit que el Museu del Ramen de Yokohama, del que ja us vaig parlar, compleix 20 Anys. Aquest veterà centre de propagació de la cultura del ramen ha estat seguit per altres iniciatives similars, com el Raumen Stadium de Hakata, o a la pròpia Yokohama del Museu Nissin, dedicat en exclusiva als productes d’aquesta marca, una de les principals productores de ramen instantani.

Com ja vaig dir en el seu dia, el Museu del Ramen te dues parts, una que ens explica la història del ramen on també podem aconseguir tot el necessari per fer un perfecte ramen, des de els estris fins els ingredients, i una segona on, dins un ambient molt especial, podem degustar les especialitats en ramen pròpies de diverses parts del país.

XXAniversari01

Però, tot i que no en siguem conscient, la contribució més gran que deu haver fet el museu del ramen en aquests vint anys es que des de que he començat a escriure aquest article no ha calgut que digui ni una sola vegada què es el ramen. Per què tots sabeu què es el ramen, no? I suposo que ja ningú pensa en ell com un simple recurs adequat per a solters sense cap habilitat a la cuina, ni com a mitjà barat per omplir la panxa de la gent amb pocs recursos. Per que aquest era el concepte que es tenia del ramen als anys 90 a moltes parts del món, i fins i tot al propi Japó. Va ser amb llocs com aquest, on es mostrava la veritable riquesa de sabors i matisos segons el tipus de ramen, que la mentalitat de la gent va anar canviant. Des de el tonkotsu ramen, fet amb caldo de porc, als càlids bols plens d’un caldo a base de miso propis de la zona de Hokkaido, tothom va començar a descobrir els motius pels que actualment es un plat tan internacionalment conegut i desitjat com el propi sushi.

El museu va obrir les portes el 1994 amb la missió, dit en les pròpies paraules del seu president Masahiro Nakano, “de propagar el ramen pel món”. Hi avui, vint anys després, el museu ha rebut més de vint milions de visitants i ha estat testimoni del sorgiment d’aquest plat com a sensació culinària mundial. De fet, fins i tot els mateixos responsables del museu s’han sorprès del èxit, que possiblement ha estat tan gran en bona part als visitants d’altres parts del món. No en va, només l’any passat el van visitar més de 150.000 estrangers.

Per a la popularització del ramen sens dubte la seva contribució ha estat fonamental, però no hauria estat possible sense la intervenció d’altres factors, com la bogeria per recuperar els plats locals, o l’establiment de diverses cadenes de restaurants de ramen, que van allunyar la imatge de llocs poc recomanables on es servia anteriorment. I amb això també va arribar la qualitat, un dels elements que des de sempre ha caracteritzat el museu.

En aquest moments, al museu es poden degustar els ramen de restaurants com Komurasaki, de la Prefectura de Kumamoto, que representa el estil propi del Sud de Kyūshū, amb el caldo de porc del tonkotsu ramen; Ryu Shanghai de la Prefectura de Yamagata, amb uns fideus molt gruixuts y una base de miso picant; o els tsukemen (fideus que es suquen en una salsa) del restaurant Ganja de la Prefectura de Saitama. I com a auto proclamat custodi de la historia del ramen, fins i tot han recreat les cuines de Kamome Shokudo, un conegut lloc per menjar ramen de Kesennuma, a la Prefectura de Miyagi, que va resultar destruït pel tsunami del 11Març.

Alguns de vosaltres suposo que ja haureu visitat el museu, però us recomano que, com m’agradaria fer a mi, si podeu, repetiu la visita, ja que els restaurants es van renovant. De fet, només el 20% dels locals porten al menys 10 anys, i només el 3% més de 20. De fet, fa poc que fins i tot disposen d’un restaurant europeu, Muku, de la localitat alemanya de Frankfurt, propietat d’un japonès que viu a aquell país i que fa servir la mateixa farina que es fa servir pels durum, i una barreja d’espècies pròpia d’Alemanya coneguda com sieben.

Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: