Passejant per Matsumoto

matsumoto01

Aquest cap de setmana passat un amic m’estava preguntant sobre diversos llocs de Japó als que vol anar aquest estiu per tindre una idea més precisa sobre el temps que li calia preveure per visitar-los i, al marge de la gran enveja que em va donar per que jo no hi puc anar, em va fer adonar fins a quin punt quan visitem un lloc ens enceguem en veure el que surt a totes les guies del lloc i, com si tinguéssim ceguera espaial, ens oblidem de tota la resta. De fet aquest es un mal que fins i tot pateixen els empleats de les pròpies oficines turístiques que, quan de forma específica els preguntes pels llocs menys coneguts, de vegades no saben que dir-te. Això combinat amb el que us he explicat a les darreres entrades sobre Mimizuka (un lloc que si fes com la majoria de turistes no hauria descobert) i l’escola Kaichi de Matsumoto, em va fer recordar la visita a aquesta darrera ciutat.

matsumoto04

Una de les coses que m’agrada fer quan visito un lloc es anar a peu als llocs sempre que sigui possible. Així puc veure una mica més de la població pròpiament dita, i no em costa gens desviar-me una mica per veure aquests elements que potser no son més que curiositats, però entre els que pots descobrir elements interessants o, pensant com el fotògraf aficionat que soc, perfectes per fer-ne algunes fotos.

Matsumoto va ser un exemple d’aquesta forma de procedir. Un dia radiant de primavera, una suposada ruta força directa però prou curta com per ni plantejar-te-la no fer-la a peu i que, després d’una ràpida consulta al mapa que acabava d’agafar de la oficina de turisme de la estació, em va dur a fer un recorregut zigzaguejant que no em va ocupar massa temps de més, i que em va permetre veure alguns racons, carrers i edificis que inicialment no estaven inclosos en la meva ruta prevista des de milers de kilòmetres de distància fent cas únicament de les guies turístiques. Aquí podeu veure algunes fotos d’aquests llocs, i a l’àlbum de Flicker de la ciutat en podeu veure algunes més, però la veritat es que el record que en tinc al cap es molt més complert i satisfactori.

matsumoto03

matsumoto02

Un curiós rellotge com es el Karakuri situat a l’entrada d’un centre comercial, o una roca anomenada ushi-tsunagi-ishi, que es suposa es la pedra que maca la localització d’un antic mercat de sal (de la que Matsumoto era deficitària en temps de Takeda Shingen), i que segons una dubtosa llegenda es a la que lligaven els bous que transportaven la sal a Matsumoto. Només son dos dels exemples que vaig trobar seguint aquest camí, però també hi ha simples cases particulars amb façanes curioses, o la possibilitat de “respirar” l’ambient, coses intangibles que no queden reflectides en una foto o vídeo, però si indeleblement gravades com a record i que recomano a tothom de practicar, especialment en viatges que possiblement no es repetiran mai. Si, ja se que en aquests cassos s’acostuma a anar per feina, però l’experiència m’ha demostrat que es més satisfactori fer-ho així que practicar una marató monumental.

Informació important:

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: