Cérvols Sagrats

Les llegendes i tradicions japoneses son molt variades, i tot i que moltes han perdut el seu anterior significat, encara es segueixen mantenint d’una o altre forma. Aquest es el cas dels cérvols, antigament considerats sagrats per la seva relació amb els deus, i ara conservats igualment amb cura com a patrimoni natural. Si parlem de cérvols sagrats passejant-se entre els turistes com si fos el més normal del mon, segurament el primer que us vindrà a la ment seran els cérvols de Nara, però també en podem trobar en un altre lloc amb una forta significació religiosa, l’illa de Miyajima, encara que en aquesta darrera les autoritats avisen que cal anar molt en compte amb ells.

cervols03

Els cérvols de Nara

Nara, una de les primeres capitals del país, sempre ha tingut un fort lligam amb la religió, i ja des de molt antic es considerava als cérvols animals sagrats ja que segons la llegenda, Takemikazuchi-no-mikoto, un dels quatre deus de Kasuga Taisha, va aparèixer muntant un cérvol blanc sobre la muntanya Mikasa-yama. Des de aquell moment es va considerar que els cérvols eren sagrats, i matar-ne un va estar castigat amb la pena de mort fins 1637, quan es va produir la darrera violació d’aquesta llei de la que es té constància. Després de la II Guerra Mundial, oficialment van perdre el seu estatus diví, però van seguir protegits com a tresors nacionals.

Actualment el seu nombre pot arribar a ser un problema, i de fet tenen uns privilegis que poques vegades son compatibles amb la vida moderna. Habitualment pasturen pel Parc de Nara en total llibertat, barrejant-se sense cap problema amb els turistes, malgrat que de vegades en veus algun de coix, segurament com a resultat d’una topada amb algun cotxe, ja que hi ha un carrer principal que travessa el parc (hi ha senyals de perill animals lliures, però tot i així, segur que causen accidents). També tenen zones una mica més retirades on son alimentats si cal, però s’han acostumat totalment a les “galetes per cérvols” (鹿煎餅 – Shika-senbei) que es venen a les paradetes de la zona, per que els turistes els hi donin (tenen una formulació especial que els va be als cérvols).

cervols04

cervols01

De fet, hi ha grups nombrosos de cérvols que no s’allunyen mai de les parades, esperant ansiosos que algú compri les galetes per, literalment, perseguir-lo per que els hi donin. I quan el comprador es un nen, el mes habitual es que aquest s’espanti al veure com un grapat de cérvols, moltes vegades més grans que ell, se li acostin de cop, tractant de mossegar (les galetes), fins el punt que el crio acaba tirant les galetes al terra per poder fugir. Però no sols els nens estan en “perill” ja que també “assetgin” als adults, mossegant el que poden si noten que hi ha galetes a l’altre banda (i tenen unes dents força dures, capaces de fer-se notar fins i tot a través de la dura tela dels texans). Suposo que deuen considerar que es un preu just per tot el que s’han de deixar marejar i grapejar per la gent.

cervols02

Els cérvols de Miyajima

A l’illa sagrada de Miyajima també hi ha cérvols lliures que baixen al poble i es passegen entre els visitants dels temples i altres atraccions de la illa, però en aquest cas es tracta de cérvols salvatges, com no es cansen d’avisar les autoritats a les guies i amb tota mena de cartells. No es que sembli que serveixin de gaire els advertiments, doncs la gent els tracta moltes vegades com als de Nara, tot i no tindre galetes shika-senbei per donar-los. Aquí cal anar amb una mica més de compte amb ells, ja que tot i ser una mica porucs, moltes vegades rosseguen les bosses que puguis portar si ensumen que hi ha menjar.

Que son més perillosos en pot donar fer un tancat especial que te el quarter de policia per tancar els que semblen més agressius o els que han donat algun problema, abans de traslladar-los a la part més allunyada de l’illa per que no donin més problemes. Això si, tot i els grans cartells de “cérvols perillosos”,  com només estan separats del carrer per una reixa metàl·lica, hi he vist gent tractant de tocar-los pels forats de la tanca.

Els cérvols (Shika – 鹿)

El tipus de cérvol que podem trobar al Japó es el Cervus Nippon, una espècie que pot trobar-se en bona part d’Àsia Oriental, tot i que fora de Japó ha desaparegut de moltes zones. Aquest cérvol es un dels pocs que no per les seves motes de la pell al arribar a la maduresa, tot i que la seva distribució pot variar molt segons la regió (a les zones illenques com Japó i Taiwan, aquestes amb prou feines es poden veure). El color del seu pelatge pot variar del caoba al negre, tot i que els blancs no son massa rars. Durant el hivern el seu pelatge s’enfosqueix, i les motes es fan menys prominents, mentre que als mascles se’ls forma una petita crin a la part posterior del coll. Son de mida mitjana, amb una gran dimorfisme sexual en el que els mascles poden pesar entre 40 i 70 kg, mentre que les femelles no passen dels 30-40 kg. Pel que fa l’alçada, fins el punt superior de l’esquena poden fer fins a 50-110 cm (els mascles molt més que les femelles). Pel que fa a les banyes, les femelles tenen amb prou feines un parell de petites protuberàncies, mentre que els mascles poden arribar a presentar unes magnífiques cornamentes de 20-45 cm, i en el cas d’algunes subespècies, de fins a 80 cm.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: