Què menjar al Japó: obentō (お弁当)

Existeix des de fa molts segles (ja hi ha referències al període Kamakura, al segle XII), etimològicament significa “convenient”,  i en el fons no es diferència gaire de la nostra famosa carmanyola, però sembla que la versió nipona te un atractiu molt més especial, segurament per tot el treball que s’acostuma a posar en la seva elaboració i per la gran popularització a través de pel·lícules i animes (hi ha fins i tot una sèrie en la que es el seu protagonista absolut). Estic parlant, com segur ja heu esbrinat, del bentō, o de els caixes de menjar per emportar.

menjar18

Es molt probable que més d’un hagi somiat en poder menjar alguna vegada un bentō preparat amb tota la cura que generalment veiem que es posa a través de infinitat de material visual procedent del Japó, però si ets un turista visitant Japó es una mica difícil que puguis fruir d’un bentō d’aquest tipus (a no ser que tinguis amics japonesos que te’l preparin o et deixin una cuina per preparar-ho), però no per això et quedaràs sense tastar-ne. De fet, el més probable es que en tastis bastants.

De bentō n’hi ha de molts tipus, doncs als japonesos sembla que els encanta això de dir de forma lleugerament diferent coses similars, però no iguals. Així, per exemple, es molt fàcil que acabeu tastant un ekiben (bentō que venen a les estacions de tren), o un Hokaben (bentō preparats a botigues especialitzades). Però també es poden denominar segons el seu component principal, així que no entraré en detalls sobre totes les possibles variacions.

menjar20

menjar19

A nivell pràctic, si ets un turista el bentō es especialment adequat durant viatges llargs (per exemple en shinkansen), quan fas una excursió i no saps si trobaràs un lloc per dinar pel camí, o no vols parar-te massa temps per menjar, si fas un hanamí o activitat similar… i personalment també considero que son molt “convenients” per sopar després d’una llarga jornada en que segurament no tindràs ganes de sortir del lloc on t’allotgis per sopar. Moltes vegades, quan he tornat molt cansat cap al ryokan, de camí he parat a un konbini, he comprat algun bentō per menjar després d’un relaxant bany al ofuro, i ja no m’he hagut de preocupar per sortir a sopar, descansant molt millor per estar al dia següent en forma.

Pel que fa a la composició dels bentō, la veritat es que la diversitat es tan gran, que seria tasca impossible descriure’ls tots. El que si es pot afirmar que tenen en comú, com en quasi tot el que pots arribar a menjar al Japó, es que sempre serà menjar molt fresc, del mateix dia. Recordo que, en una ocasió, tornant cap al ryokan estàvem tan esgotats que vam decidir sopar uns bentō ja que hi havia una botiga especialitzada al costat de l’estació del metro. Un es va enamorar d’un bentō espectacular (i molt econòmic) que hi havia a l’aparador, i el va voler tant si com si. El problema es que a la botiga l’havien acabat, i només quedava el de mostra (era de veritat, no una representació en cera com passa als restaurants). Era tan l’afany que tenia per aquell bentō, que va dir que li era igual, que el de mostra li anava be, però la dependenta es va negar a vendre-se’l, i davant de la seva insistència, va agafar la caixa i la va tirar a les escombraries. Quan estranyat el meu amic em va demanar que li preguntés per què havia fet allò, la dependenta va dir que la caixa havia estat a l’aparador des de el matí, que a migdia li havia donat el sol, i que per tant era impossible que estigués bo. Per això no ens el podia vendre… segur que a Espanya hauria passat el mateix (sorna mode on).

Però, tot i que qualsevol bentō serà fresc, i bastant bo, també es poden trobar moltes diferències, especialment de qualitat. Així, els bentō de les estacions de tren acostumen a tindre molt millor presentació, ser més bons, i moltes vegades contenen ingredients típics de la zona, mentre que a l’altre extrem, els que pots comprar als konbini, tot i estar bons, no ho son tant, son més senzills, i serveixen més per alimentar-te que per assaborir-los (encara que de vegades el fet que te’ls poden escalfar al microones allà mateix pot fer que guanyin molts punts davant dels que t’has de menjar freds al tren).

menjar21

En resum, que si be no es gaire probable que pugueu menjar un d’aquells bentō amb frankfurt tallat com si fos un pop, o cares especials en l’arròs, de bentō segur que en tastareu en qualsevol viatge al Japó.

Informació important:

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: