Shinjuku gyoen (新宿御苑)

Si algú que ha visitat Tôkyô et diu que ha estat a Shinjuku, cosa que gairebé ningú deixa de fer, probablement es referirà que ha estat a la zona dels gratacels, probablement que ha pujat al mirador del govern metropolità, i que s’ha passejat per la zona d’oci de Golden Gai, Kabukicho i voltants. Si li han dedicat una mica més de temps es possible que hagin passejat per la denominada Southern Terrace, però segur que molt pocs s’hauran desviat una mica més cap a l’Est per visitar els jardins imperials Shinjuku Gyoen, un parc al que es recomanable anar no un cop, si no com a mínim un cop cada estació de l’any.

Els orígens d’aquests jardins es remunten fins inicis del període Edo, quan les terres que ocupen van ser entregades a Naito Kiyonari, un vassall de Tokugawa Ieyasu. Durant l’Era Meiji el govern va recuperar aquestes terres per establir-hi el Centre Experimental Shinjuku Naito per estudiar tècniques agropecuàries occidentals, provar noves tècniques de conrear fruites i verdures, per criar cucs de seda i per cuidar bestiar en granges. Posteriorment l’àrea va ser durant un breu període de temps el Jardí Botànic Shinjukui, fins que el 1906 es va transformar en jardí imperial, obrint-se finalment al públic com el que es actualment el 1949.

ShinjukuGyoen01

El disseny del parc el va realitzar Henri Martine, un horticultor francès, reflectint les idees de Hayato Fukuba, que va ser un científic agrícola durant els períodes Meiji i Taisho. El jardí es va concebre com un exemple representatiu dels jardins occidentals moderns del període en que es va concebre (Era Meiji), i per això podem trobar tres àrees amb estils característics de jardí:

ShinjukuGyoen03

Jardí escènic anglès: una gran extensió de gespa, amb alguns exemplars de zelkova, tulipers i altres arbres de grans dimensions que creen una zona amplia i oberta dins el jardí.

Jardí formal francès: una part que desborda simètrica bellesa  amb un llit central de roses i files de sicòmors als costats.

Jardí tradicional japonès: un petit rierol s’obre pas per un jardí amb un traçat recurrent, amanit amb petits edificis tradicionals com cases de té i el denominat Pavelló Taiwanès.

Jo no he tingut la sort de poder-lo visitar en el moment de màxim esplendor de cada estació de l’any, però el Shinjuku Gyoen es un magnífic lloc per visitar en qualsevol època de l’any. A la primavera no sols floregen els cirerers, dels que hi ha 75 variants amb un total de 1500 arbres, si no molts altres tipus de plantes, com un arbre de magnòlies que es diu es del període Edo, i que es un dels 10 arbres més esplèndids del parc. A l’estiu tot es tenyeix de verd i el parc es rejoveneix totalment, i les roses del jardí francès mostren el seu millor aspecte, al igual que els lliris. La tardor es el moment de veure com canvien de color les fulles dels tulipers, els sicòmors, els arces, i a principis de novembre te lloc una mostra de crisantems. Finalment, al hivern, quan els arbres es queden sense fulles, es el millor moment per observar els ocells o les poques plantes que floregen fins i tot en aquesta època, com els narcisos.

ShinjukuGyoen02

ShinjukuGyoen04

Com podeu observar, tot l’any hi ha coses magnífiques per veure i retratar. No es estrany doncs trobar-hi japonesos que, càmera i escala en mà, es passen hores tractant de fer la millor fotografia possible. I tot i que cal pagar per entrar, el cost es tan ridícul si el comparem amb els preus habituals per entrar a tot arreu, que gairebé ni us n’adonareu.

Però al parc no es poden veure només els jardins. També hi ha plantes més estranyes al hivernacle, i altres edificis interessants. El Pavelló Taiwanès (Kyu-goryo-tei) es va construir el 1928 per commemorar el casament de l’Emperador Showa (Hiroito) i es un magnífic exemple de l’estil arquitectònic de Minnan (al sud de la Xina, a la província de Fujan), motiu pel que va ser classificat com Edifici Històric de Tôkyô el 2004. Altres edificis son la casa de té Rakuu-tei, on pots prendre una tassa de te mentre frueixes de l’ambient; l’antiga casa de repòs imperial (Kyu-gokyu-sho), construïda per a la família imperial el 1896, i posteriorment emprada com club social; o els diversos edificis de serveis, on acostumen a haver-hi exposicions relacionades amb l’entorn natural i la seva conservació.

ShinjukuGyoen05

Informació important:

  • Lloc: Shinjuku gyoen (Shinjuku-ku – Tôkyô).
  • Entrada: 200円.
  • Com arribar-hi: per entrar pel Sud del parc, cal baixar a l’estació Sendagaya de la línea JR Sobu, o l’estació Kokuritsu-kyogijo de la línea Toei Oedo (cal caminar uns 5’). Per entrar pel Nord del parc cal baixar a l’estació Shinjuku-gyoenmae de la línea Marunouchi (amb prou feines s’ha de caminar 1’), o be a l’estació Shinjuku-sanchodome de les línies Marunouchi o Toei Shinjuku (cal caminar uns 5’).
Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: