El metro al Japó (地下鉄)

La veritat es que al Japó de vegades costa una mica diferenciar entre metro i ferrocarrils urbans, doncs la xarxa d’aquests darrers dins de els ciutats de vegades es més complerta que no pas la del metro, tal i com succeeix a Kyôto. En tot cas, i a risc de deixar-me algun lloc, al Japó podem trobar línies de metro tal i com les entenem per aquí a les ciutats de Tokyô, Nagoya, Ôsaka, Yokohama, Kyôto i Fukuoka. Les xarxes de metro d’aquestes ciutats, però, son molt diferents. Així, mentre que a Tokyô hi ha dues companyies independents que cobreixen tota la ciutat, a Kyôto tan sols hi ha dues línies, que recorren la ciutat en forma de creu, i que no son gaire pràctiques per les visites turístiques de la ciutat. A Nagoya i Ôsaka el metro es molt pràctic, i a Fukuoka, malgrat no tindre una xarxa molt extensa, si que està dissenyada de forma bastant pràctica, així que us la recomano.

metro10

metro01

Anteriorment ja us he parlat en diverses ocasions dels metros japonesos, especialment en el cas de moure’s per Tokyô, per això avui vull parlar d’aspectes més genèrics sobre aquest mitjà de transport, i que acostuma a ser comú, amb matisos, en totes les xarxes del país.

Bitllets i abonaments: al igual que tots els demés transports japonesos, els bitllets tenen un preu determinat segons el recorregut efectuat, per la qual cosa cal adquirir el bitllet del preu adequat pel trajecte, tal i com s’indica als plànols de les xarxes que hi ha sobre les màquines expenedores. En tot cas, tal i com ja vaig comentar en el cas dels ferrocarrils, sempre podeu comprar un bitllet de preu mínim, i després abonar la diferència a la sortida. També es possible adquirir alguna mena d’abonament de transport que ens permeti despreocupar-nos de quan val el trajecte, com a mínim mentre ens quedi saldo.

Transbordament: a les ciutats com Ôsaka i Tokyô, on la xarxa de metro es molt complexa es molt probable que tinguem que fer un o més transbordaments, cosa que podríem pensar que es normal, però cal tindre varies coses en compte. En primer lloc, tot i que la situació va canviant, moltes estacions tenen llargs passadissos amb moltes escales que pugen i baixen, gens adequats per anar carregat o per gent amb mobilitat reduïda (de vegades fer una mica més de volta pot sortir més a compte que fer un transbordament). A més a més, alguns dels transbordaments poden representar caminar fins i tot més d’un kilòmetre (crec que el més llarg que vaig veure eren uns 1300m de transbordament), i encara que jo no me l’he trobat, uns amics em van comentar que van fer un transbordament en el que fins i tot van tindre que sortir al carrer! I en el cas de Tokyô, pel fet que hi hagi dues companyies, fer un transbordament pot suposar pagar un nou bitllet.

metro02

Vagons per a dones: ja es un clàssic, al que ja em vaig referir en un article anterior, però val la pena recordar que com a mínim a determinades hores, hi ha vagons (clarament indicats pel seu color o per senyals al terra) que son d’us exclusiu per a dones.

metro06

metro03

Freqüència de pas: especialment a Tokyô i Ôsaka, la freqüència de pas es molt elevada, sobre tot a les hores punta, per la qual cosa sempre podeu esperar al següent comboi si un va molt ple, doncs trigarà menys d’un minut en vindre. Un cop, a una estació de Tokyô, des de el instant en que un metro va acabar de sortir el seu darrer vagó de l’estació, fins que va entrar el primer del següent comboi, van passar tan sols quinze segons.

Longitud dels combois: això si que depèn de la ciutat, però a Tokyô els combois poden arribar a tindre deu vagons de longitud, per la qual cosa saber quin vagó agafar pot representar alguns centenars de metres  de recorregut addicional per l’andana.

Sortides: si anem a un lloc concret cal fixar-se molt be en quina sortida agafem, ja que en alguns casos la distància entre els extrems pot ser tan considerable, que ens perdem irremediablement. Afortunadament, a totes les sortides s’indiquen els llocs més interessants als que s’hi pot anar des de aquella sortida. Això si, anar a la sortida adequada pot representar caminar més que per fer un transbord. I si no mireu el mapa de les sortides d’una parada de metro. A una estació d’Ôsaka varem arribar a contar més de 50 sortides possibles.

metro04

metro07

Centres comercials: Japó està totalment foradat per sota terra, i no només per les línies de transport com el metro, si no també per que moltes estacions tenen des de botigues a autèntiques galeries comercials que poden fins i tot permetre’t anar d’una estació a la següent sense sortir de sota terra (a Shinjuku hi ha tres parades de metro comunicades d’aquesta forma), cosa que pot contribuir a confondre’t quan busques una sortida, tot i que també pot tindre els seus aspectes pràctics, com trobar restaurants sense ni tan sols sortir a l’exterior (restaurants i conbini mai falten).

Darrera sortida: es podria pensar que a ciutats tan poblades i amb tantes coses per fer per la nit, el metro circularia tota la nit, o com a mínim ho faria fins ben tard. Doncs es tot al contrari, els transports acostumen a tancar bastant aviat, així que es important que tingueu molt present la hora de pas del darrer metro (o tren) si no volem tindre que tornar a l’hotel caminant o amb taxi.

En conjunt considero que el metro es un gran mitjà de transport, molt pràctic i que jo recomanaria fer-lo servir el màxim que es pugui tot i que, al menys al principi, fins que t’acostumes, potser cal que t’hi fixis molt més per no fer alguna marrada. Bon viatge!

metro08

metro05

metro09

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: