Ferrocarrils (電車)

Japó sempre ha estat famós per disposar de la xarxa ferroviària més segura, eficaç, ràpida i còmoda del món. Actualment alguns d’aquests qualificatius els ha perdut, com el del rècord de velocitat, doncs els trens bala xinesos han superat al shinkansen japonès, però sens dubte segueix sent un model que ja voldrien molts països poder ni tan sols aspirar a acostar-s’hi. No es que sigui un xarxa infalible, i com sempre es poden trobar exemples de tot, però segueix sent, de lluny, el millor sistema de transport que pots fer servir per visitar el país.

Dels trens japonesos se n’ha parlat molt, i possiblement de moltes de les coses que comentaré a continuació ja n’haureu sentit a parlar, però no per això considero menys important resumir tot el que cal saber sobre els ferrocarrils japonesos si t’has de convertir en un usuari temporal mentre fas turisme pel Japó.

La xarxa de ferrocarrils japonesa es molt complexa i gairebé es podria dir que arriba a tots els recons del país, sent possible anar fins i tot d’una illa a un altre amb tren, doncs be per túnels submarins (Honshu-Kyûshû i Honshû-Hokkaido), be per ponts de longitud increïble que creuen el mar (Honshû-Shikoku), les quatre principals illes de l’arxipèlag nipó estan comunicades, com si fossin una sola massa de terra.

Ferrocarrils08

Possiblement la major complicació per entendre el sistema ferroviari japonès es troba en el fet que existeixen nombroses companyies ferroviàries, no una sola com sol ser habitual a molts altres països. A més a més, les diverses companyies poden arribar a fer recorreguts molt similars, i fins i tot es possible que gairebé comparteixin estació. Per posar només alguns exemples, a l’estació de tren de l’aeroport de Kansai, a Ôsaka, l’accés a l’estació de JR i a la de Nankai des de l’exterior tan sols estan separades per un embà, i des de les andanes d’una pots veure les andanes de l’altre; a l’estació de Nagoya, des de el mateix edifici pots accedir a les estacions de JR i Kintetsu; per accedir a Iga-Ueno, cal fer un transbordament de la línea de JR a una línea local que ens porta des de la mateixa estació de JR (no cal ni sortir) fins al centre de la població; o per accedir a la línea Enoden de Kamakura des de l’interior de la població, has de travessar per l’interior de l’estació de JR.

Com podeu veure, totes els xarxes estan molt relacionades entre si, i per arribar a un lloc concret es possible que la solució més pràctica sigui combinar els trajectes en diverses companyies. Però aquí torna a sorgir el tema de l’elevat cost del transport al Japó. El que pot ser el recorregut més pràctic, no te per que ser el més econòmic, especialment si disposem d’alguna mena d’abonament, com el JR Pass, segurament el més emprat pels turistes. En aquests casos pot sortir-nos molt més a compte fer una mica més de volta per així estalviar-nos els diners que ens costaria agafar una de les línies amb les que no tenim abonament. Però no sols JR te abonaments d’aquest estil, i no tots ens ofereixen el mateix tipus de descompte, per la qual cosa es preferible estudiar les diverses possibilitats segons el viatge que vulguem fer.

Sobre els tipus de trens, amb algunes excepcions, totes les companyies ofereixen els següents tipus de tren:

Ferrocarrils03

Shinkansen (新幹線): el tren d’alta velocitat japonès, el primer que es va construir al món, es d’us exclusiu de la companyia JR, que disposa d’una àmplia xarxa que comunica les principals zones del país, i tot i que no arriba a tots els racons de les illes nipones, mica a mica va ampliant els seus serveis. Aquests trens, genèricament considerats “súper exprés”, es divideix en tres tipus de serveis: Nozomi (のぞみ), Hikai (ひかり) i Kodama (こだま). Els nozomi son els únics en que no es pot fer servir el JR Pass, i son els més ràpids de tots, no tant per les característiques del material mòbil, que pot ser el mateix que es fa servir en altres serveis, encara que son els primers en rebre els nous models, si no per que tan sols tenen parada a les ciutats més importants. Els Hikari fan algunes parades més, mentre que els Kodama fan parada a totes les estacions, encara que això no vol dir que facin les mateixes parades que un tren de rodalies, doncs la línea shinkansen es especial, i en general te poques parades. Per que podeu fer una comparativa, en el trajecte Tokyô- Ôsaka, els nozomi realitzen 5 parades, els hikari 9 parades, i els Kodama 16 parades.

Ferrocarrils06 Ferrocarrils04

Alguns d’aquests trens poden rebre noms diferents segons la zona en que donin el servei o configuracions especials, com els kodama anomenats RailStar des de Ôsaka cap al Sud, però en el fons tots pertanyen a un d’aquests tres tipus de servei.

Tokkyû (特急): els trens més ràpids després del shinkansen son els “exprés limitat”. Aquests trens fan un nombre molt limitat de parades, per la qual cosa son la millor solució per viatges llargs a destinacions on no arriba el shinkansen.

Ferrocarrils05

Kyûkô (急行): son els trens “exprés”. Fan algunes parades més, però tot i així son bastant ràpids i més econòmics que els anteriors.

Kaisoku (快速): els enganyosament anomenats “ràpids”. Son els que a Espanya anomenaríem semidirectes. Son bàsicament trens de rodalies que es salten algunes estacions poc importants.

Futsû (普通): el tren de rodalies que para a totes els estacions.

Ferrocarrils02

Ferrocarrils01

Respecte a la forma d’emprar els dos darrers, caldria remarcar que, al igual que molts japonesos fan, de vegades podem fer servir tots dos tipus de trens, el kaisoku per anar més ràpidament entre les estacions principals, i el futsû per arribar des de la darrera estació important fins a la no tan important estació de destí, o a l’inrevés. Aquest sistema es veu afavorit pel fet que al Japó, als dos costats d’una mateixa andana acostumen a parar els dos tipus de trens. Així, en algunes estacions principals, el futsû espera l’arribada del kaisoku, que al parar a l’altre costat de l’andana, produeix un flux de passatgers d’un tren cap a l’altre.

Un aspecte destacable es que al Japó els preus no depenen directament dels trens, si no de la distancia recorreguda, que te un preu establert, i sobre el que posteriorment es van aplicant diversos suplements segons el tipus de tren que agafem (kaisoku i futsû no tenen suplement), si tenim seient reservat o no, i altres consideracions com si es tracta de trens nocturns, etc.

Ferrocarrils09I ja que em parlat de les reserves, es recomanable reservar bitllet de forma anticipada per als trens exprés, i si hi ha la possibilitat (als tokkyû i shinkansen), fins i tot reservar seient, doncs els vagons sense reserva acostumen a omplir-se. A més a més, amb els abonaments com el JR Pass, el fet de fer la reserva (que usualment te suplement) no ens constarà ni un ien addicional. Per fer aquestes reserves cal anar a les oficines que cada companyia tingui destinades a aquest efecte, que en el cas de JR son les anomenades midorinomadoguchi (literalment finestretes verdes), i si es possible porteu anotades totes les dades de tren, dia i hora, i algunes possibilitats alternatives, doncs es possible que no us entenguin en anglès. L’avantatge es que podeu fer tantes reserves com vulgueu. Yo he arribat a fer el primer dia d’un viatge de quasi un mes les reserves de tots els viatges de llarga distancia del viatge, per desesperació de l’empleat, que veia com s’anava format una llarga cua al meu darrera. Afortunadament, com li vaig poder passar una llista molt completa, ell va poder anar al seu (vertiginós) ritme, i en pocs minuts em va poder donar els més de 30 bitllets que li vaig encarregar…

Ferrocarrils10

Ferrocarrils07

Per als viatges de rodalies, si teniu alguna mena d’abonament, només cal que passeu per la finestreta de control de viatges o que valideu el bitllet de l’abonament per entrar. Si no en teniu, haureu d’adquirir un bitllet a les màquines expenedores que hi ha sota les gegantines pantalles amb les estacions i els preus de cada viatge (generalment les màquines tenen botó per missatges en anglès). Per desgracia, les màquines no funcionen indicant l’estació de destinació, si no per preus del bitllet, així que en cas de dubte, compreu el bitllet més econòmic, i al sortir ja pagareu la diferencia en les màquines que hi ha a aquest efecte. I es que sempre heu de guardar el bitllet fins el final del recorregut, ja que o be s’ha d’entregar a l’empleat o be passar per una màquina que se’ls queda. Si no teniu el preu correcte, la màquina no us deixarà passar i tornarà enrere el bitllet, amb el que haureu d’anar a les màquines que us he dit, on pagareu la diferència (sense cap recàrrec) i us donarà un bitllet per poder sortir.

Fins aquí tot el que crec que hauríeu de saber sobre com i quins trens agafar, més endavant us parlaré de l’interior dels trens japonesos, que també presenten nombroses diferències amb els d’altres països.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: