Ryokan Hiraiwa (Kyôto)

Ja fa temps, en els inicis del bloc, us vaig parlar de les diferents possibilitats d’allotjament al Japó. Personalment crec que he deixat bastant clar que la meva preferència absoluta es el ryokan, però fins i tot dins aquesta categoria hi ha moltes variants i diferències com per poder generalitzar. Es per això que amb aquest article inicio una sèrie en que us parlaré dels ryokan que conec per que hi he estat i per tant puc parlar-vos-en amb coneixement de causa. La meva intenció no es recomanar un ryokan sobre un altre, simplement exposar el que jo considero avantatges i desavantatges per que vosaltres mateixos decidiu si s’ajusta al que esteu buscant.

Ryokan Hiraiwa

Per començar aquesta sèrie, i ja que estem movent-nos des de fa prop d’un any a Kyôto, us parlaré del Ryokan Hiraiwa. En aquest ryokan m’hi he hostatjat un parell de cops, tot i que ja fa anys (2001 i 2006). Es tracta d’un edifici de fusta de dues plantes, i te un annex situat molt a prop, tot creuant el carrer. Es un lloc força assequible pel preu, i amb una bona situació, tot i que es relativament fàcil perdre’s pels carrers i carrerons propers.

No es pot dir que estigui situat a prop de l’estació de Kyôto (que us garanteixo que visitareu molt sovint), però tot i així es prou proper com per poder anar-hi caminant. Situat en una zona residencial molt tranquil·la, te el lleuger inconvenient de que no te masses llocs propers per poder menjar o comprar, així que si esteu molt cansats al vespre, anar a sopar es pot fer una mica feixuc. Però això també es un punt positiu ja que es una zona molt tranquil·la, situada a prop del riu, on el brogit de la ciutat no us molestarà en absolut.

Ryokan Hiraiwa

Foto: Skaven. Interior habitació

Ryokan Hiraiwa

Foto: Skaven. Interior habitació

Ryokan Hiraiwa

Foto: Skaven. Interior habitació

Tenen habitacions des de una persona fins una família de 5 membres, però sense bany ni lavabo a la habitació. No son habitacions massa grans, però tenen l’espai molt ben aprofitat, com es habitual en aquest tipus d’allotjaments. Terra de tatami, futó i els complements habituals com son televisió, connexió a internet (inalàmbrica), yukata per dormir…

Els lavabos i les dutxes son d’us comú, al igual que el “ofuro”, però individualitzat (el “ofuro” es pot tancar per que banyar-te tranquil·lament en solitari, però es prou gran per poder fer-ho en família, com es habitual entre els japonesos). Un dels grans inconvenients es que el “ofuro” només es troba a l’edifici principal, i per tant, si tens habitació al annex, has de travessar el carrer per fruir del teu bany japonès.

Altres instal·lacions que només estan en un dels edificis son el menjador pels esmorzars (no inclosos en el preu i de tipus occidental), la rentadora i assecadora (per que realment assequi la roba has de posar-la més d’un cop), i un ordinador de lliure accés per si no tens el teu propi aparell.

Ryokan Hiraiwa

Vista des de habitació ryokan

Ryokan Hiraiwa

Voltants del ryokan

Ryokan Hiraiwa

Voltants del ryokan

No se si haurà canviat en aquest aspecte, però un dels grans avantatges era que no tancaven la porta d’entrada en tota la nit. Com no hi havia algú a recepció tota la nit, havies de portar-te la teva clau si volies tornar tard, però al contrari que la major part d’aquests establiments, que solen ser familiars, al menys no et trobaves la porta tancada si tornaves tard. A algú potser això li sembli que es un perill per les coses que deixes a l’habitació, però us haig de recordar que estem parlant de Japó, i a més a més, al igual que els meus companys, tinc el quasi convenciment que la zona es territori de la yakuza. I no ho dic per espantar-vos, si no tot el contrari. Quan camines per aquells carrers et sents d’allò mes segur, possiblement gracies a ells.

En l’aspecte purament anecdòtic, m’agrada recordar que el primer cop ens va sorprendre força que l’única persona que sabia anglès era l’avia, una dona molt dinàmica i amb una energia que no es corresponia amb l’edat que devia tindre. Quan vaig tornar-hi cinc anys més tard, ja hi havia més gent que sabia anglès i l’havien rellevat en les dures tasques de portar l’establiment… però tot i així no podia estar-se quieta, tractant de fer coses. Suposo que avui dia ja no serà així, però veure-la tan animosa de bon matí us asseguro que et donava prous energies per les visites de tot el dia.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: