Enryaku-ji Sai-tô (延暦寺-西塔)

Un cop visitat Tô-dô, podem fer una petita caminada fins a Sai-tô, que es troba a tan sols 1km al Nord. Es cert que hi ha una carretera que t’hi porta, però el millor es seguir el camí que passa pel mig del bosc, podrem respirar la tranquil·litat del lloc i no ens trobarem massa gent que destorbi aquesta pau. De fet, en comparació amb Tô-dô, es poca la gent que es desplaça fins el següent grup de temples. Pel camí podrem gaudir del silenci, la pau, i potser fins i tot veure alguns animals abans d’arribar a les llargues escales que ens portaran fins la plaça central, al voltant de la que es troben tots la majoria de temples.

Sai-tô es un grup de temples centrat en Shaka-dô, però que en tots els casos manté la solemnitat, potser fins i tot una mica polsosa (no crec que els temples estiguin tan ben conservats com els de Tô-dô, al menys aparentment).

Enryaku-ji Sai-tô

Els principals edificis d’aquesta zona son:

Shaka-dô: oficialment anomenat Tenpôrin-dô (Sala de la Roda Giratòria del Dharma), es l’edifici més important de la zona. Nobunaga Oda va cremar l’edifici original, però el seu successor, Hideyoshi Toyotomi va fer traslladar el Miroku-dô que es trobava a Onjô-ji, remodelant-ho per convertir-se en l’edifici que podem veure actualment, i que es el més antic que es conserva a tota la muntanya Hiei. L’objecte principal d’aquest temple es una figura del Buda Sakyamuni creada per Dengyô Daishi, i que dona nom a l’edifici.

Ninai-dô: aquest temple està format per dos edificis per pràctiques budistes idèntics, el Lotus (Hokke) i la Pràctica Constant (Jôgyô), connectats per un corredor cobert, motiu pel que popularment se’l coneix com Sala de les Espatlles de Benkei. Simbolitza els ensenyaments bàsics del budisme a Hieizan, en que les essències del Sutra del Loto i els ensenyaments de la Terra Pura estan unides.

Ruri-dô: aquest es l’únic edifici que va quedar intacte després de l’atac de Nobunaga Oda el 1571. Es troba una mica apartat, en l’anomenada Vall Fosca. Es tracta d’un petit edifici de tan sols dos metres quadrats, que conté la estàtua del Buda de la Medicina (Yakushi Nyorai).

Enryaku-ji Sai-tô

Jôdo-in: aquest es el mausoleu del fundador, Saichô Dengyô Daishi, i es diu que es el santuari més pur de la muntanya. Dengyô Daishi va morir l’any 822 i va ser enterrat aquí. Els sacerdots que hi viuen es denominen Jishin, en honor a un monjo que va fer el vot de retirar-se a les muntanyes durant dotze anys per servir a Dengyô Daishi. Les seves vides monàstiques estan dedicades a les pràctiques espirituals i impliquen el manteniment estricte dels preceptes.

Tsubaki-dô: aquest petit edifici situat davant de Ninai-dô, conté la imatge de Senju Kannon (el Buda dels Mil Braços). Es diu que el príncep Shôtoku va pujar la muntanya Hiei amb un bastó fet amb una branca de camèlia i el a deixar clavat al terra al tornar. Com la branca va arrelar i florir aquí, el temple rep el seu nom (Sala de la Camèlia) d’aquesta historia.

Enryaku-ji Sai-tô

Un cop acabada la visita a Sai-tô, podeu arribar-vos també fins Yokawa, però en aquest cas haureu de caminar 4km més… i després tornar fins Tô-dô, tenint en compte que només a la zona central podreu trobar, per exemple, lloc per dinar. Així que o be aneu ben preparats i mentalitzats, o be disposeu de vehicle per desplaçar-vos, o be esteu força mentalitzats per fer tot el recorregut. Jo personalment em vaig quedar a Sai-tô, encara que en bona part va ser per que va començar a ploure’m pel camí, i quan vaig estar de tornada a Tô-dô anava ben moll, i això que havia anat bastant preparat per un cas com aquest (però potser per això em van saber molt més bons els fideus que vaig menjar-me allà).

Informació important:

  • Lloc: Enryaku-ji (Hieizan – Pref. Kyôto).
  • Com arribar-hi: per arribar a Enryakuji podem agafar dues rutes, una amb autobús que ens porta des de la zona Nort de Gion fins l’entrada principal del complex, o l’altre amb que em d’agafar un tren fins l’estació de Sakamoto o de Hieizan Sakamoto, segons la línea que agafem (Keihan o JR, respectivament), i després caminar o agafar un autobús fins el funicular de Sakamoto, que ens durà fins l’entrada posterior del complex, però amb la que fruirem de magnífiques vistes del llac Biwa.
  • Àlbum de Flickr: Hieizan (比叡山).
Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: