Enryaku-ji (延暦寺)

Entrada Enryaku-ji

Hiei, la muntanya sagrada coneguda com la mare del budisme japonès ha estat la principal font de la llum de Dharma sobre el país durant més de 1200 anys. Des de la seva fundació al segle VIII quan Saichô Dengyô Daishi va construir el primer monestir a la zona fins ser declarada tota la muntanya com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1994, aquesta muntanya es pot considerar que es un dels protagonistes de la historia japonesa en la majoria d’etapes clau.

Encara que parlem d’Enryaku-ji com si es tractés d’un temple més dels tants que hi ha a la zona de Kyôto, la veritat es que no existeix ni ha existit un edifici en particular que s’anomeni així, es mes aviat tota la muntanya que es pot considerar que es aquest temple.

La natura, els complexos de temples, i els que realitzen o han realitzat pràctiques ascètiques, així com actualment els turistes que la visiten, formen part de la comunitat budista de la muntanya que podem englobar amb la definició genèrica d’Enryaku-ji, doncs per tota la muntanya la religió, la natura, l’entorn i els essers humans i la seva cultura formen un tot integrat i uniforme.

Enryaku-ji

Des de la fundació del primer temple, la muntanya va anar creixent fins formar una molt nombrosa comunitat religiosa que contava amb centenars de temples i subtemples, així com una gran quantitat de monjos, ascetes i els anomenats sohei, que eren monjos guerrers, en principi dedicats a la protecció dels temples, però que van acabar sent un braç armat de les diverses sectes i corrents religioses per resoldre de forma violenta les seves divergències, pero sobre tot com un poder a l’ombra que controlava les accions dels Emperadors de Kyôto. Cada cop que s’aprovava alguna mesura que els monjos consideraven que anava contra els seus interessos, organitzaven una marxa amb templets mikoshi i molts homes armats que baixava de la muntanya per marxar sobre Kyôto, causant de vegades autèntiques atrocitats fins que, les autoritats o els nobles de la cort, esporuguits, cedien a les demandes dels religiosos. Pocs homes en la història de Japó van tindre la gosadia d’enfrontar-s’hi, però el que ho va fer de forma més contundent va ser Nobunaga Oda, el primer gran unificador del país, que el 1571 va ordenar a les seves tropes que encerclessin la muntanya, i un cop en posició les va fer avançar muntanya amunt, matant a tots els monjos que trobessin i cremant els temples al seu pas. Pocs edificis i monjos van escapar a aquesta acció, que va marcar el final del poder terrenal dels monjos de la muntanya, però no així l’espiritual. I proba d’això es que avui dia encara es un dels llocs més sagrats del budisme.

Enryaku-ji

Malgrat el que he dit anteriorment de que Enryaku-ji es un tot indivisible, la ment humana, ni que sigui inconscientment, crea línies divisòries i fronteres en tot el que toca. Es per això que el que actualment queda dels temples de Hieizan es pot dividir en tres zones força ben delimitades: Tô-dô (àrea de l’Est), Sai-tô (àrea de l’Oest) i Yokawa.

Tô-dô correspon a la zona on originalment es va fundar Enryaku-ji, i es la zona central de les tres àrees de temples que trobem actualment a la muntanya Hiei. Es a l’entrada d’aquesta zona on ens deixen els autobusos que venen de Kyôto, i a la part posterior d’ ella on arribem si fem servir el funicular de Sakamoto.

Sai-tô està situat a 1km al Nort de Tô-dô, i es la zona centrada al voltant de Shaka-dô, el temple més antic dels que queden a Hieizan. En aquesta zona els temples s’aixequen de forma força solemne, i podríem dir que silenciosa en mig de la serenitat dels boscos.

Yokawa es una zona situada a 4km al Nord de Sai-tô, una zona que manté l’antic aspecte sagrat d’aquest lloc. La zona està centrada al voltant de Yokawa Chû-dô, que va ser erigit per Ennin Jikaku Daishi.

Informació important:

  • Lloc: Enryaku-ji (Hieizan – Pref. Kyôto).
  • Cost: 450円 – 1000円 (variable segons les zones a visitar).
  • Com arribar-hi: per arribar a Enryakuji podem agafar dues rutes, una amb autobús que ens porta des de la zona Nort de Gion fins l’entrada principal del complex, o l’altre amb que em d’agafar un tren fins l’estació de Sakamoto o de Hieizan Sakamoto, segons la línea que agafem (Keihan o JR, respectivament), i després caminar o agafar un autobús fins el funicular de Sakamoto, que ens durà fins l’entrada posterior del complex, però amb la que fruirem de magnífiques vistes del llac Biwa.
  • Àlbum de Flickr: Hieizan (比叡山).
Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: