Daitokuji (大徳寺)

Torre del tambor de DaitokujiDaitokuji es un gran temple budista situat al Nord de Kyôto. Es la seu central de la branca Daitokuji de la secta Rinzai del budisme zen, i al contrari que la majoria de temples, està format per nombrosos subtemples que no es poden visitar lliurement un cop dins del recinte del temple principal.

L’entrada a Daitokuji es lliure, però cada subtemple que es pot visitar requereix del pagament d’una entrada independent, per la qual cosa la visita global pot sortir realment cara. Generalment tan sols es poden visitar tres dels subtemples, tots ells amb un o més jardins molt famosos. Malgrat això, de vegades es pot visitar algun dels subtemples generalment tancats al públic. Jo vaig tindre sort, i vaig poder visitar un d’aquests subtemples (Ôbai-in), que estava obert al públic per un temps limitat. Així, al final vaig aconseguir visitar quatre subtemples, però el cost sumat de totes les visites va ser de 1750円… i això tan sols per les primeres visites del matí. En tot cas no me’n penedeixo ja que els jardins son magnífics, i vaig viure algunes de les millors experiències d’aquell viatge.

Daitokuji

Universitaris esperant per donar gracies per la graduació

Quan travesses els portes de Daitokuji, la veritat es que no tens gaire la sensació d’estar en un temple, ja que es molt diferent de, per exemple, Higashi Honganji. La meva primera impressió era que entrava en una zona residencial de luxe, amb cases (els subtemples) d’aquelles que tothom pot somiar, grans i tradicionals, envoltades d’un mur i amb jardinets, i que totes juntes formaven una espècie de condomini (el temple està envoltat d’un mur i hi ha varies portes per entrar). Per acabar d’arrodonir l’efecte, les zones del temple que podríem dir-ne “comunes” estan envoltades d’unes petites tanques, com podrien estar uns elements comuns que es mostren allà com si fossin restes arqueològiques trobades al lloc durant la construcció i que s’haguessin preservat.

En tot cas, com he dit no es més que una primera impressió, ja que s’hi pot veure una certa activitat fins i tot sense entrar als subtemples, com la reunió d’ex universitaris que vagi trobar esperant per anar a donar gracies per al graduació.

Pel que fa al temple, Daitokuji va ser fundat el 1319, per Daitô Kokushi, patrocinat per Akamatsu Norimura i Akamatsu Norisuke. Com va passar amb gairebé tots els temples de l’època, va quedar en bona part destruït per un incendi durant la Guerra Ônin, i posteriorment reconstruït per Ikkyû.

Molts dels grans monjos de la historia del budisme han pasat per aquest temple, cosa que va afavorir la construcció de molts temples secundaris. Durant l’Era Meiji Daitokuji va quedar molt abandonat, quedant únicament els temples actuals.

Mapa Daitokuji

El temple està format per set edificis principals, característics de l’arquitectura zen, i 23 temples secundaris famosos per la seva historia, els seus jardins, qui els va fundar, i/o els tresors que alberguen, sent especialment representatius del període Muromachi.

Entre els edificis principals cal destacar els grans edificis que anteriorment he mencionat que estan envoltats per una tanca, i que son el Hattô, el Butsuden (dedicat al Buda Sakiamuni –Gautam-), el San-mon i el Chokushimon (la porta antigament emprada per l’Emperador i que abans es trobava al Palau Imperial). Els altres tres edificis son el Shôrô (campanari), el Kyôzô (repositori de les escriptures dels sutras) i el Tokushitsu (l’antiga casa dels banys).

Daitokuji

Els temples i subtemples que encara segueixen existint son:

Honbô (本坊): també anomenat Hôjô, es el temple principal i actualment es des de on es porten tots els assumptes de la branca zen del daitokuji a nivell nacional.

Daisenin (大仙院): famós pel seu jardí, es un dels subtemples més importants per la seva influència en l’art i l’arquitectura modernes. Està habitualment obert al públic.

Kôtoin (高桐院): conegut pels seus arbres, que el tenyeixen de colors segons l’època de l’any. Te una famosa sala per la cerimònia del té dissenyada per Hosokawa Sansai. Està habitualment obert al públic.

Zuihôin (瑞峯院): te un jardí abstracte i modern del zen, construït per Shigemori Mirei el 1961.

Ryôgenin (龍源院): te un jardí de pedres amb molsa. Està habitualment obert al públic.

Hôshunin (芳春院): te un famós pavelló denominat Donkokaku situat al costat de l’estany del seu jardí (es l’únic pavelló d’aquest estil de daitokuji).

Sangein (三玄院): te pintures en biombos  realitzades per Hara Zaichû i una casa de té.

Ôbaiin (黄梅院): te un jardí excepcional, meitat sorra, meitat molsa, així com pintures de Unkoku Tôgan. Generalment no està obert al públic, però jo vaig tindre la sort de poder visitar-ho.

Yôtokuin (養徳院): conté magnífiques pintures de Soga Dasoku.

Tokuzenji (徳禅時): conté pintures de Kano Tanyu i un famós jardí modern de la grua i la tortuga.

Kôrin-in (興臨院): te una famosa cambra per la cerimònia del té anomenada Kankyotei.

Daijiin (大慈院): te una sala per la cerimònia del té anomenada Ton-an i pintures de Hasegawa Tôhaku.

Shôjuin (正受院): es conegut pel magnífic florir dels seus pruners.

Shinjuan (真揉庵): va ser fundat per Ikkyû, i conté pintures de Hasegawa Tôhaku, Sôami, Kano Motonobu i Kano Eitoku.

Jukôin (聚光院): aquí es troben les tombes de les tres escoles de la cerimònia del té: Ura Senke, Omote Senke i Kankyuan; així com pintures de Eitoku i la sala de cerimònia del té en que Rikyû va complir la seva condemna de suïcidi.

Sôkenin (総見院): es un lloc històric en el que Hideyoshi va celebrar la cerimònia del funeral de Nobunaga. Des de llavors els alts oficials van anar construint temples secundaris a Daitokuji pels serveis funeraris familiars, i es va transformar en un centre de poder polític a causa dels nombrosos daimyos que tenien propietats dins el recinte.

Kohôan (孤蓬庵): es la sala per la cerimònia del té Bôsenseki. Conté pintures de Kanô Tanyû i Tanshin. El jardí va ser dissenyat per Enshû Kobori.

Raikôji (来光寺): en realitat es tracta d’un temple secundari de Kôtôin.

Gyokurinin (玉林院): conté pintures de Kano Tanyû, Katayama Shôkei i dos sales per a la cerimònia del té.

Ryôkôin (龍光院): te una interessant porta denominada Kabutomon, una famosa sala per a la cerimònia del té denominada Mittan, pintures de Kanô Tanyû i els rotllos de Bokkei (Much’i) que es conserven en un museu.

Daikôin (大光院): està dedicat al germà de Hideyoshi.

Ryôshôji (龍光院): també conegut com Sôdô, es un temple i monestir en que els monjos s’entrenen en el zen.

Zuiunken (瑞雲軒): en determinades ocasions es va fer servir com a monestir zen per a estrangers.

Ryôsenan (龍泉庵): es el primer institut zen d’Amèrica al Japó, un centre d’investigació per a estrangers que estudien el zen, fundat per la Sra. Ruth F.Sasaki.

Nyoi-an (如意庵): va ser fundat per Daiki el 1973.

Informació important:

  • Lloc: Daitokuji (Kyoto- Pref. Kyoto)
  • Cost: gratuït, però cada subtemple que es visiti requereix comprar una entrada.
  • Com arribar-hi: des de l’estació JR de Kyôto agafa l’autobús 101, 205 ó 206 fins la parada “Daitokuji-mae”.
  • Àlbum de Flickr: Daitokuji (大徳寺)
Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: