L’Aqüeducte de Kyôto

Si llegiu el títol d’aquesta entrada ràpidament potser no hi penseu massa, però només que reflexioneu una mica potser us sobti una mica, però de bon segur que no tant com estar tranquil·lament passejant per Nanzen-ji i de cop trobar-te un aqüeducte com els que construïen els romans, i a milers de kilòmetres del seu imperi. Es clar que sent el Japó, sempre pots pensar que estàs a un manga i has fet un salt en el temps i l’espai, o que sense adonar-te’n has entrat a un parc temàtic dedicat als romans, i comences a buscar extres disfressats de legionaris.

Doncs res mes lluny de la realitat. Be, l’aqüeducte si que es real, però no es cap atracció, si no una obra d’enginyeria civil, i encara funciona.

I es que a l’era Meiji es va construir aquest aqüeducte anomenat “Suirokaku”, inspirat en els aqüeductes romans, les obres del qual van finalitzar l’any 1890. L’aqüeducte va ser molt protestat pel fet que travesses els terrenys de Nanzen-ji, cosa que provocava un fort xoc entre els estils del temple i l’aqüeducte, malgrat que finalment el conjunt ha quedat bastant ben integrat i es molt fotografiat (en bona part suposo que a causa del xoc que provoca en els visitants que no el coneixien).

Aqüeducte

L’aqüeducte forma part d’un sistema de canals que comuniquen la ciutat amb el llac Biwa, i es va construir per tractar de dinamitzar la ciutat, la població de la qual s’havia reduït considerablement (gairebé va perdre la meitat de la seva població, passant de 350.000 a 200.000 habitants) a  causa de diversos incendis i del trasllat de la capital.

Per a realitzar l’obra es va nomenar a un jove enginyer de 21 anys, acabat de graduar a l’ Institut d’Enginyeria de Tokyô, anomenat Tanabe Sakuro. El projecte inicial tenia com objectiu el transport fluvial, el subministrament d’aigua potable, per a reg, per a l’industria tèxtil i per lluitar contra els incendis. Però l’enginyer va viatjar als EEUU i allà va veure la central hidroelèctrica de Colorado, descobrint la seva gran capacitat de generar energia, així que al final va projectar la construcció de centrals hidroelèctriques aprofitant l’aigua del canal.

Primer tramvia de Kyôto

Així es com es va construir la primera central hidroelèctrica del país, a Keage, Kyôto, que va permetre que el 1865 es poses en servei a Kyôto el primer tramvia elèctric del Japó. Aquest primer tramvia ara està exposat al Jardí del Santuari Heian Jingû.

Actualment l’aqüeducte “Suirokaku” segueix en funcionament per subministrar aigua potable, com l’aigua contra els incendis, per a l’agricultura i els jardins, i encara segueix generant electricitat.

Nanzenji Funadanmari

Nanzenji Funadanmari

“Nanzenji Funadanmari” o dipòsit pels vaixells de Nanzenji, està situat molt a prop de Nanzenji i es on antigament es guardaven les barques que navegaven per aquest sistema de canals. Actualment ja està fora de servei, i serveix més com a zona de passeig.

Informació important

  • Lloc: Kyôto (Pref.Kyôto).
  • Com arribar-hi: des de Heian-jingû s’hi pot arribar caminant en aproximadament 10’. També es pot agafar la línea de metro Tozai fins l’estació Keage, però també cal caminar una mica per arribar al temple. Finalment, si es prefereix l’autobús es pot agafar la línea 5 fins arribar a la parada Nanzenji-Eikando-michi.
Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: