Eikando Zenrin-ji (永観堂禅林時)

Zenrinji a la tardorTot i que fa uns anys ja us vaig parlar d’aquest temple avui, dins de la Bloc-Marató Temples de Kyôto, em tornaré a referir a ell per explicar-vos una mica més de la seva història, i dels elements més importants que es poden veure.

Zenrin-ji es el temple principal de la secta Seizan Jôdo shu, i te més de mil dos-cents anys d’història, sent un dels temples més famosos de la ciutat. Els orígens del temple es remunten al segle IX, quan un noble anomenat Fujiwara Kanyû, que era devot de Shinshô sôzu (787-873), qui a la seva vegada era deixeble de Kôbo Daishi, va entregar la seva vil·la a Shinshô, que la va convertir en temple l’any 855, sota el nom de Zenrin-ji. En els seus escrits Shinshô indica que volia convertir el temple en un lloc per entrenar monjos per que fossin models a seguir pels demés. I entre aquests homes així format hi ha Eikan, de qui ja us en vaig parlar en un article anterior, i de qui va agafar l’altre nom amb que es conegut aquest temple: Eikando.

Originàriament el temple pertanyia a la secta Shingon del budisme, però a principis del període Kamakura, Jyôhen (1166-1224), el 12e Gran Sacerdot de Zenrin-ji es va convertir als ensenyaments de Hônen (1133-1212) i la seva secta de la Terra Pura (Jôdo shu). Com a conseqüència, Jyôhen va designar nominalment Hônen com el 11e Gran Sacerdot , i va designar a Shôkû, un dels més volguts deixebles de Hônen, com a 13e Gran Sacerdot.

Durant el període Muromachi la situació política a Kyôto que va derivar en la Guerra Onin, va representar la quasi destrucció de la ciutat i moltes zones properes. Zenrin-ji no se’n va lliurar, i la seva extensió es va reduir considerablement a causa principalment dels incendis. Des dels temps de Meiô (1492) en endavant, alguns dels gran sacerdots com Kenryû, Yushun, Kôzen i Hoshuku, van realitzar grans esforços per reconstruir el temple fins a com el podem veure actualment.

Sobre els edificis que es conserven actualment cal dir que formen una magnífica harmonia amb les Higashiyama que serveixen de fons al conjunt d’edificis i jardins del temple, especialment a la tardor quan els colors vermells tant dins del recinte del temple com a les muntanyes del voltant fan que aquesta sigui una de les millors vistes que es puguin admirar.

Dels elements individuals del temple, es podrien destacar els següents:

planol Zenrinji

Tahô-tô: es una pagoda de dues plantes amb el pis superior de forma circular i l’inferior de forma quadrada. Es des de aquesta pagoda que es pot veure una de les millors panoràmiques de la ciutat de Kyôto. Al seu interior està consagrat a Shaka Nyorai i Tahô Nyorai.

Garyûrô: corredor fet de fusta encaixada que ressegueix el contorn de la muntanya. El seu nom el rep de la seva similitud amb un drac adormit (garyû).

Estatua del Buda que  ira enrreraAmida-do: edifici consagrat al buda que mira enrere. Anteriorment ja us vaig parlar de la història que hi ha darrera aquesta estàtua. Pel que fa a l’edifici que l’alberga, va ser traslladat des de Ôsaka el 1607, i a més de l’estàtua, cald estacar el sostre, que està cobert de centenars de flors. No es permeten fer fotografies de les estàtues ni de les pintures, per això la imatge que he posat de l’estàtua es el scan d’un follet informatiu.

Hiyoke-no-amida: el sacerdot Shinjô, fundador del temple, va consagrar en aquest edifici cinc estàtues de buda. Quatre d’elles van ser destruïdes pels focs duran la guerra Onin, però la cinquena va sobreviure miraculosament, i es per això que s’ha passat a denominar Amida Protector del Foc.

Anko-no-matsu: es un antic pi, remarcable per les seves fulles, que es divideixen en tres. Sanko expressa saviesa, bondat i sinceritat. Es diu que si tens una d’aquestes fulles rebràs les tres benediccions.

Shaka-do: aquest edifici, construït durant el període Muromachi, eren les cambres del gran sacerdot i es considera un magnífic exemple de l’estil arquitectònic Shoin-zukuri. Te sis cambres, cadascuna adornada amb meravellosos fusuma (parets correderes).

Karamon: porta que feien servir els missatgers imperials per entrar i sortir del temple. La part superior està decorada amb un gravat amb motius florals.

Hidenbai: el sacerdot Eikan va afavorir el conreu d’aquests pruners per donar els seus fruits als malalts. En algun moment la gent corrent els va denominar Hidenbai, on el Hi inicial significa misericòrdia.

Estany de Zenrinji

En conjunt, Eikando Zenrin-ji es un temple força gran que jo consideraria de visita obligada. Es cert que per veure els edificis del temple i accedir al punt on hi ha les millors vistes de la ciutat s’ha de pagar entrada, però tot i així considero que val la pena fer la despesa. I encara que no vulgueu pagar-la, només els seus jardins, que es poden visitar gratuïtament, mereixen prou la pena com per arribar-vos fins al temple.

Informació important

  • Lloc: Kyôto (Pref.Kyôto).
  • Cost: 600円.
  • Com arribar-hi:  des de  l’estació de Kyoto es pot arribar amb els autobusos 5 i 57, baixant a la parada Nanzenji Eikandomichi, o l’autobús 100 baixant a Higashi Tennocho.
  •  Web del lloc: http://www.eikando.or.jp/English/index_eng.htm (en anglès)
  • Àlbum Flickr: Temples de Kyôto
Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: