Kodaiji (高台時)

Ticket entrada

El temple Kodaiji, formalment anomenat Kodaijusho-senji, es troba com tants altres a las Higashiyama, una mica al Sud del temple Yasaka i al costat mateix de Ryozen Kannon. Va ser fundat el 1605 per Kita-no-Mandokoro en record del seu marit, Toyotomi Hideyoshi. La seva construcció va ser finançada en bona part per Tokugawa Ieyasu. El resultat final va ser un temple famós pels seus magnífics dissenys i l’exquisidesa del seu treball. El 1624 Sanko Joei, Abat del temple Kenninji va ser nomenat sacerdot fundador i així a partir d’aquell moment Kodaiji va pasar a ser el més gran i més important subtemple de Kennninji.

Kodaiji es va veure afectat per diversos focs després de 1789, i tots els edificis que han aconseguit sobreviure, afortunadament en perfecte estat de conservació, han estat designats Importants Bens Culturals pel govern japonès.

Planol del temple

Les principals zones i edificis que encara existeixen son:

Jardins: aquest jardí va ser re-dissenyat  pel famós arquitecte de paisatges Kobori Ensyu (1579-1647) partint d’un altre jardí ja existent en aquest emplaçament. Famós per la distribució de les pedres, es un dels millors jardins d’aquest període. La secció Nord de l’estany es una illa amb la forma d’una tortuga, i la secció Sud es un grup de pedres que representen una grua. El govern japonès l’ha classificat com Lloc d’Importància Històrica i Paisatge Excepcional.

Kangetsu-dai (pavelló per observar la lluna): aquesta petita estructura de quatre pilars va ser dissenyada  per poder veure el reflex de la lluna a la superfície de l’estany. Una característica especial de la seva arquitectura es un sostre fet d’escorça de xiprer amb tres gablets, d’estil xinès. Es un dels Importants Bens Culturals del temple.

Kangetsu dai (pavelló per observar la lluna)

Kaisan-do (sala del fundador): el Kaisan-do està dedicat a la memòria del sacerdot fundador del temple, Sanko Joeki, que també era el 195e Abat de Kenninji. La seva estàtua està situada sobre una plataforma en la part més interna de l’edifici. Les dues estàtues que hi ha al seu costat son de Kinoshita Iesada i Unsho-in, el germà gran de Kita-no-Mandoroko i la seva muller, respectivament.

La secció més gran del Kaisan-do es coneix com Rai-do (sala d’adoració). El sostre de la part davantera de l’edifici originalment pertanyia al vaixell privat de Toyotomi Hideyoshi, i la part acolorida del sostre es va construir amb materials procedents del carruatge cortesà de Kita-no-Madoroko.

Aquest edifici també es un Important Be Cultural.

Garyoro (corredor del drac reclinat): el nom d’aquest corredor, que comunica el Kaisan-do i Otama-ya, es deu a la seva similitud amb l’esquena d’un drac reclinat.

Otama-ya (santuari): aquest Important Be Cultural es un memorial on es troben Toyotomi Hideyoshi i Kita-no-Mandoroko. Les seves imatges de fusta es poden veure en una petita capella en la part posterior, ell a la dreta i ella a l’esquerra. La capella i la tarima sobre la que es troba estan decorades amb unes obres lacades fent servir una tècnica molt especial que incorpora dissenys daurats. Coneguda com a Kodaiji maki-e, aquest estil de lacat representa el grau màxim de desenvolupament de l’art del lacat durant el període Momoyama, i el temple es famós per ell. En un museu vinculat al temple, del que ja parlarem un altre dia, es poden veure nombroses obres lacades seguint aquesta tècnica.

Kasa-tei i Shigure-tei: son dos cases del té, classificades com Importants Bens Culturals, dissenyades pel famós mestre Sen-no-Rikyu. Totes dues van ser traslladades a la seva localització actual des de el castell de Fushimi, al Sud de Kyôto. Kasa-tei, inicialment coneguda com Ankan-kutsu, deu el seu nom a la inusual construcció del seu sostre, en el que bambú i troncs estan entrellaçats de forma radial, seguint un esquema molt similar a les ombrel•les japoneses. Està connectat amb Shigure-tei per un corredor exterior.

Iho-an (cabana de la fragància persistent): aquesta era la sala preferida per la cerimònia del té de Haiya Shoeki, un ric mercader, i Yoshino-dayu, una bellesa i ballarina molt famosa, que posteriorment es va convertir en la muller de Shoeki. Aquesta casa del té i Onigawara-seki, son exemples representatius de l’arquitectura de les cerimònies del té de Kodaiji.

Iho-an (cabana de la fragància persistent)

A Kita-no-Mandoroko (coneguda més familiarment com “Nene”) l’Emperador Goyozei li va atorgar el més elevat nivell de noblesa l’any 1588, i el 1603 va rebre el nom honorari de Kodai-in, del que deriva el nom Kodai-ji del temple. Seguint el costum entre les dones de la noblesa d’aquella època, es va fer monja al morir el seu marit, i va adoptar el nom religiós de Kogetsu-ni. Va morir el 6 de setembre de 1624, a l’edat de 76 anys.

Informació important:

  • Lloc: Kodaiji (Kyôto – Pref. Kyôto).
  • Cost: 600 円 (inclou entrada museu Kodaiji sho).
  • Com arribar-hi: agafar l’autobús 206 i baixar a la parada Higashiyamayasui. Desprès cal caminar uns 5 minuts (està al costat mateix que Ryozen Kannon).
  • Pàgina web: http://www.kodaiji.com  (en japonès)
  • Àlbum de Flickr: Temples de Kyôto (京都の寺).

Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: