Artistes de Carrer

L’altre dia, mentre estava escrivint un article sobre l’actuació de PE’Z a Barcelona per al portal Descobrir Japó, em vaig posar a pensar en els espectacles de carrer que he vist a Barcelona i al Japó, i a les grans diferències existents entre tots dos llocs.

Mentre a Barcelona es relativament freqüent veure molts “artistes” pel carrer, especialment en temps de crisi, la veritat es que la Japó tan sols vaig poder veure’n tres en tots els viatges que he realitzat. No se si aquests son un nombres que es puguin extrapolar a la realitat del país nipó, però el que considero que si es pot extrapolar es la diferència en el tipus d’espectacle.

Suposo que us haureu fixat en les cometes que he posat al parlar d’artistes. Ha estat intencionat ja que, tot i que en alguns llocs s’està tractant de posar una mica d’ordre donant “llicencies” per actuar (com els músics del Metro o les estàtues vivents de Les Rambles), hi ha molta més gent que “perpetra” les seves actuacions, potser tractant que algú els doni una caritat a veure si així deixen d’assassinar l’art que es suposa que estan interpretant.

Pel poc que he vist al Japó, la veritat es que el concepte es totalment diferent. Allà es més habitual el “fer un espectacle”, sols que en doncs de fer-ho en algun local o lloc preestablert, ho fan al carrer. Però el fet de fer-ho al carrer no impedeix que tot estigui ben preparat, o que es “munti un escenari ” adequat.

Evidentment, l’exemple que segurament us vindrà més ràpidament al cap es el dels grups que cada diumenge es reuneixen a la zona de Yoyogi. La veritat es que aquests no els he comptabilitzat entre els espectacles de carrer que he vist al Japó, tot i ser-ho amb tots els seus ets i uts, però la veritat es que es podrien considerar un cas singular, del que ja us parlaré un altre dia.

Feta aquesta excepció, he de dir que he vist artistes de carrer a Kobe, on un artista de circ feia un xou de funambulisme, amb corda fluixa i tot; a Yokohama, on un grup va fer tot un show mentre la gent mirava des de darrera una simple corda al terra que havia posat el grup per delimitar el seu espai de treball (i que tothom respectava, no com les tanques de l’Ajuntament a l’espectacle del PE’Z, entre les que alguna persona es va colar per fer-se una foto amb el grup de fons); i la més espectacular pel desplegament  i la quantitat de gent implicada, a Kyoto, on tot una orquestra estava tocant al costat d’un dels ponts sobre el riu Kamo, i  que podeu veure en el següent vídeo.

En resum, que excepte algunes excepcions, aquí la gent diu que actua per tal d’aconseguir una caritat, mentre que al Japó la gent realment actua i aconsegueix una retribució voluntària per fer-ho. I la veritat es que ho fan prou be com per que valgui la pena aportar-hi alguna cosa.

Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: