Kangojinja (漢国神社)

Una de les primeres coses que faig al arribar a qualsevol ciutat que visito com a turista, especialment si es la primera vegada, es anar a la oficina de turisme a demanar mapes i informar-me de que es el més interessant de la ciutat. Be, normalment per confirmar el que ja he buscat abans del viatge sobre ella. Per què ho faig si ja se el que vull veure? Doncs per diverses causes. En primer lloc, per que soc un col·leccionista compulsiu de material turístic (sempre torno amb una quants kilos de paper en follets, prospectes, mapes, etc.), en segon lloc per si la meva visita coincideix amb quelcom especial (festivals, celebracions, aniversaris, exposicions temporals…), però sobre tot per que m’agrada veure la cara que acostumen a posar quan els pregunto “què mes hi ha?”. Es evident que no estan massa acostumats a que la gent els demani informació de coses més enllà de les que s’acostumen a promocionar i que son les que pots trobar a qualsevol guia de viatges.

I el santuari que avui us mencionaré es un d’aquests exemples. En aquest cas no me’l van mencionar a l’oficina de turisme, però si que el vaig veure quasi com una marca anecdòtica en un plànol de la ciutat. Kagojinja es un santuari molt petit, amagat entre les cases, però molt a prop del carrer principal pel que tothom passa per anar als temples més coneguts de Nara, com Tôdaiji o Kasuga Taisha. Kagojinja es troba a 5’ caminant de l’estació Nara de la companyia Kintetsu, i a 15’ de l’estació Nara de JR,  a un parell de carrers de la principal avinguda comercial que porta de l’estació JR al parc de Nara i la zona dels temples.

Com a nota curiosa, cal dir que el 19 d’Abril, a aquest temple es celebra el Manju Festival per commemorar la mort de Lin Jingyin, la persona que va fer el primer manju japonès (el manju es un tipus de wagashi o dolç tradicional japonès que acostuma a tindre una massa exterior a base de farina, pols d’arròs i fajol, i farcit d’azuki).

Suposo que us preguntareu “I què te que veure Kangojinja amb tot el que he dit al principi?”. Doncs que Kangojinja es un dels exemples més clars del que cal fer, des de el meu punt de vista, al visitar una ciutat: sempre que sigui possible no has de cenyir-te als recorreguts preestablerts. Moltes vegades donant una volta per un carreró que amb prou feines surt al mapa, donar una petita volta per arribar als llocs, o simplement “perdre’s una mica per la zona”, us permetrà no sols copsar l’esperit del lloc, si no que moltes vegades també us permetrà descobrir petits raconets molt agradables i tranquils que potser no tinguin una importància històrica tan gran com els llocs situats a les rutes habituals, però que poden ser més bonics o interessants en altres aspectes que tots els “habituals” junts.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: