Power Rangers

Si sou aficionats a l’Anime segurament haureu vist uns personatges enfundats en estranys vestits de colors de vegades molt estridents que fan les delícies dels protagonistes infantils, com per exemple Yaiba a Detectiu Conan o Ultra Heroi a Shinchan. En moltes d’aquestes series els més petits poden fer mans i mànigues per poder anar a veure un espectacle en viu dels seus herois. També es probable que a la televisió hagueu vist la edulcorada versió nord-americana dels més coneguts d’aquests herois a occident: els Power Rangers.

I es que al Japó hi ha tot un gènere dedicat a aquest tipus de personatges: el tokusatsu. No pretenc pas fer una dissertació sobre aquest gènere ja que no en soc pas un especialista. Si voleu més informació al respecte us recomanaria llegir algunes de les entrades del Capità Urias, autor del bloc La Arcadia de Urias, que en sap molt més. No, avui us vull ensenyar com son aquests espectacles de veritat, en viu i en directe, mitjançant un al que vaig assistir amb uns amics. Va ser a un matsuri d’estiu al castell de Nagoya en el que, durant una setmana tenien lloc diferents activitats i espectacles com el que avui us mostraré.

No puc dir que aquell dia varem anar al matsuri expressament per veure els Power Rangers, però si que ens varem donar una mica de presa per no perdre’ns el començament. I es que una mica com a nens si que ens sentíem.

L’espectacle estava format per dues parts (cada vídeo representa una part) amb un petit entremig en el que un dels dolents feia preguntes als nens assistents i els entregava petits regalets. Si heu vist mai un capítol de la sèrie americana, podreu comprovar als vídeos que, entre una representació en viu i qualsevol capítol de la sèrie no hi ha gaires diferències. En viu no apareixen robots gegants, però si la resta d’elements.

El que si em va sobtar molt, especialment tenint en compte el caràcter japonès, es el que va succeir desprès de l’espectacle, una estampida de nens capaç de tirar avall un edifici amb la facilitat de qualsevol enginy d’aquestes series. I es que desprès d’actuar, els herois van estar en una petita carpa al costat de l’escenari firmant i parlant amb els nens. Si, un cop arribats al lloc, tots van formar una cua perfectament establerta i sense problemes per què algú es volgués colar… però les carreres per agafar un lloc a la cua van ser esgarrifoses de veure.

Advertisements

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: