Estudiar al Japó

Posted 22 Novembre 2010
Filed under: Altres |

Foto: Sonia

Com ja he comentat alguna vegada, fa uns anys que estic estudiant japonès, tot i que no se si puc dir que “se” japonès (malgrat que en les darreres visites al Japó més d’una persona em va dir que el parlava prou be, potser només per ser amables al veure que tractava de parlar en la seva llengua). Es evident que la forma més eficaç d’aprendre un idioma es anar a viure o estudiar al país d’origen, i sens dubte la possibilitat d’anar a estudiar al Japó ha passat per la ment de tots els que estudiem japonès, especialment si som uns “fans” del país del sol naixent. Malauradament son comparativament pocs els que acaben fent realitat aquest somni… i jo no soc un d’ells, però una companya de classe, ソニアさん, ha fet realitat aquest somni. Deixant apart la gran enveja que em dona, ara que ja ha tornat a Barcelona, em quedat davant d’unes cerveses per parlar de la seva experiència, que tractaré de reflectir en paraules, així com desmitificar algunes idees preconcebudes al respecte.

A classe gairebé tothom es va sorprendre al assabentar-nos que Sonia anava a estar tres mesos estudiant al Japó, especialment per que una decisió d’aquest tipus generalment l’associes amb un estudiant, generalment universitari, que decideix anar a estudiar a l’estranger. Be no es el cas, però tenint en compte la gent que es va trobar allà, a la seva classe, sembla que definitivament no es una decisió exclusiva de joves universitaris.

Sobre el motiu de prendre una decisió com aquesta, després de parlar amb ella he d’estar d’acord en que la major part d’obstacles i problemes que ens plantegem per no prendre una decisió com aquesta son realment barreres que aixequem nosaltres mateixos. Que si tot plegat sortirà molt car, que si es molt difícil llogar un apartament per tant poc temps, que si els papers per anar-hi, etc. Només cal deixar d’aixecar barreres que realment no existeixen i començar a buscar les solucions.

Foto: Sonia

Es cert que llogar apartaments per períodes curts de temps es una mica complicat, però no impossible, només cal buscar per internet on hi ha pàgines (com Sakura House) pensades especialment per estrangers en aquesta situació; sobre els papers, si només t’hi estàs tres mesos no tens cap problema (90 dies es el temps que t’hi pots estar com a turista), i si vols estar al menys un any, la pròpia escola tramita els papers pel visat (això si, has de pagar per endavant tot el curs).

Foto: Sonia

Un altre aspecte que pot frenar-vos es el cost, especialment ara que el Ien està en cotitzacions que no es veien en anys. Estic segur que tothom pensa serà desorbitant ja que es diu que Tokyo es una de les ciutats més cares del mon, però heu de tindre en compte que hi viure-ho com a ciutadans, no com a turistes, cosa que representa un gran estalvi en aspectes com el menjar, si compreu al supermercat i cuineu a casa en doncs d’anar cada dia de restaurant; el transport, ja que dins de les targetes de transport com SUICA hi ha una opció si has de fer un mateix recorregut moltes vegades (si has de fer un recorregut repetides vegades, per un preu mensual pots fer els viatges que vulguis entre dues estacions –o les parades del recorregut- definides, sortint a compte amb tan sols dos trajectes al dia). De fet, Sonia, que ja tenia l’experiència d’haver visitat Tokyo com a turista, diu que tot i el preu actual del Ien, respecte als càlculs que va fer (tirant sempre a més per evitar ensurts) ha gastat menys del que pensava.

Foto: Sonia

També es possible que us aturi el pensar que estareu en una ciutat totalment nova, sense amics ni coneguts, condemnat a només estudiar, però això tampoc es del tot cert. Es veritat que això pot variar molt segons la personalitat de cada persona, però entre la gent d’aquests cursos (especialment si trobes compatriotes) acostuma a haver-hi un interès especial en fer coses plegats (tots estan en la mateixa tessitura). I per destruir un altre tòpic sobre els japonesos, es relativament senzill, o si més no, no més complicat que al teu propi país, el fer amistat amb ells (he perdut el compte de gent aliena al curs que m’ha mencionat Sonia durant la conversa), especialment si ets occidental (sembla que els xinesos, coreans i similars ho tenen una mica més difícil per congeniar amb els japonesos).

Foto: Sonia

I no tot ha de ser estudiar, estudiar i només estudiar, ja que esteu allà, podeu aprofitar per anar fent visites turístiques durant els caps de setmana, encara que en aquest cas teniu el gran inconvenient de no disposar del JR Pass, per la qual cosa els viatges en tren, si son gaire lluny, si que us sortiran molt cars (i ja no diguem si tracteu d’agafar el shinkansen), però també hi ha moltes possibilitats sense gairebé moure’s de la ciutat. I si no em creieu, només cal que llegiu algunes de les entrades de T de Tokyo, el bloc que ha escrit Sonia durant aquest temps explicant diversos aspectes culturals dels que ha pogut fruir en aquests tres mesos. I si voleu encara més informació sobre activitats a la ciutat, existeix una revista en anglès anomenada metropolis, que es pot trobar tant en format digital com en format imprès (una de les infinites publicacions gratuïtes que es poden trobar al Japó), amb una gran quantitat d’informació per no parar de fer coses.

Foto: Sonia

Però potser ja es hora de parlar realment de les classes al Japó. La veritat es que un trimestre (la duració de cada nivell del curs que ha fet) potser no sigui prou per aprendre japonès, però si ja tens una base relativament sòlida, et pot servir per, com m’ha comentat Sonia, “decidir que aprendre japonès no es inabastable, si no tot el contrari”. Es cert que l’ensenyament es bassa molt en la gramàtica i el coneixement dels kanji, i molt poc en el parlar (gairebé les úniques pràctiques de japonès oral que ha fet han estat al interaccionar amb la gent de fora de la acadèmia on estudiava), però les tres hores de classe diàries, els exàmens de kanji diaris i setmanals, així com les proves de nivell gramatical setmanals fan que en poc temps puguis millorar considerablement el teu nivell.