La Rebel•lió Satsuma (西南戦争)

Estàtua Saigô Takamori al Parc Chûô de Kagoshima

Kagoshima, capital de la prefectura de Kagoshima, que es la província situada més al Sud de l’illa de Kyushu, ha tingut una historia plena de vicissituds en bona part a causa del Clan Satsuma, un clan descendent del poderós Clan Minamoto, i que va governar la zona que actualment ocupa Kagoshima des de temps immemorials. Al llarg de la seva historia el clan va ser protagonista en diversos moments de la historia de Japó, i malgrat estar en el bàndol perdedor durant la batalla de Sekigahara, va continuar exercint una gran influencia en la vida japonesa fins a l’Era Meiji, quan diversos membres del clan van ocupar posicions de molt poder en el govern de la nació.

Va ser en aquesta època (any 1877) quan es va produir l’anomenada Rebel·lió Satsuma o Seinan Senso (literalment Rebel·lió del Sud-est), la darrera i més important rebel·lió samurai contra el govern Meiji que va acabar amb el sistema de castes japonès.

Estàtua Saigô Takamori al Parc Ueno de Tokyo

La rebel·lió, encapçalada per Saigô Takamori (considerat el darrer veritable samurai), no volia ser realment una guerra en contra del govern, si no fer reflexionar a aquest sobre la política que estava duent a terme (no només en relació al sistema de castes, si no també, per exemple, en relació a la guerra amb Corea). Les forces de Saigô Takamori, formades bàsicament per samurais de la zona de Kagoshima i Kumamoto, van ser esclafades per les tropes conscriptes del nou exèrcit japonès, en bona part per que aquestes van ser erròniament considerades com de baixa qualitat i poc combatives per les forces samurai.

La guerra va durar uns vuit mesos i va ser molt sagnant, amb milers de morts a casa bàndol, i no va acabar fins la total extinció de les forces rebels, que van morir fins al darrer home (literalment) en una càrrega suïcida final, katana en ma, contra les metralladores gatling de l’exèrcit imperial. Un final digne de qualsevol saga heroica o novel·la d’exaltació patriòtica. De fet, l’Emperador va perdonar a Saigô Takamori de forma pòstuma el 1889, i el 1898 el govern li va erigir una estàtua  de bronzo en el Parc Ueno de Tokyo (vestit de paisà) i un altre al Parc Chûô de Kagoshima (vestit amb el seu uniforme militar), la seva ciutat natal, que encara es poden veure.

Estàtua Saigô Takamori al Parc Chûô de Kagoshima

Però no només aquestes estàtues recorden aquests fets, ja que si visiteu Kagoshima, la seva presencia es ben visible per tot arreu, des de un museu de la Era Meiji fins a l’estàtua abans mencionada, o fins i tot la cova on es va refugiar (no val la pena aturar-s’hi ja que no es més que una boca de cova darrera un reixat)amb els seus darrers 500 fidels abans que la rebel·lió fos definitivament esclafada.

De fet, aquests fets son tan coneguts i importants dins la historia japonesa, que fins i tot la pel·lícula “El Darrer Samurai” està basada en la figura de Saigô Takamori i la Rebel·lió Satsuma (amb moltes llicencies, com es evident en una pel·lícula de Hollywood).

Font: internet - Imatge de "El Darrer Samurai"

Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: